Torra deixa els carrers de Catalunya en mans de l'independentisme violent

El Govern, incapaç de controlar el vandalisme dels mateixos activistes als quals anima a manifestar-se contra la sentència del 'Procés'

Les protestes de l'independentisme violent contra la sentència del Procés han desbordat les previsions del mateix Govern de la Generalitat. Les imatges de caos, disturbis, flames i descontrol causades pels radicals secessionistes a Barcelona ia altres ciutats de Catalunya aquest dimarts a la nit evidencien que els líders del Govern català la situació se li ha escapat de les mans. Les mobilitzacions incentivades des de l'executiu autonòmic se'ls han tornat en contra com un bumerang. El rebuig a la violència expressat pels seus líders, com el vicepresident Pere Aragonès --i la seva apel·lació a evitar "un 155 encobert" -, ha caigut en sac foradat. Passada la mitjanit, la Generalitat guardava silenci sobre això.

La imatge del centre de la capital catalana cap a aquelles hores era ja desoladora i apocalíptica. A la una de la nit, uns 400 vàndals seguien avivant fogueres en ple centre de la ciutat, als voltants de passeig de Gràcia i carrer Diputació, mentre proferien crits com "visca Catalunya" o "els carrers seran sempre les nostres". Els exaltats, la majoria joves, arrossegaven i cremaven contenidors, llançaven tanques cap a les fogueres, i les flames arribaven a una alçada d'uns quatre metres, arribant i cremant fins i tot alguns arbres.

I tot això, sense presència policial que el evités --ni Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana feien acte de presència per frenarles--, i mentre els Bombers de Barcelona tractaven d'apagar les seves destrosses i un helicòpter sobrevolava la zona. Al llarg de tota la jornada de dimarts, es van produir 25 detencions a Catalunya a causa de les protestes independentistes: més de la meitat d'elles, a Tarragona (13), vuit a Lleida i només tres detencions a Barcelona, ​​a la qual es suma una altra més a Sabadell, segons Europa Press.

Imatges de les fogueres al centre de Barcelona passada aquesta mitjanit / CG

Divisions i el 'Tsunami'

Ja el dia anterior a aquests lamentables successos, les contradiccions del president català --que va instar els ciutadans a sortir al carrer a protestar per després "enviar" els Mossos d'Esquadra a carregar contra ells a l'aeroport del Prat- -, unides a les diferències entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC sobre el full de ruta a seguir, van confirmar l'abisme existent entre els dirigents secessionistes i un activisme teledirigit per aquest Tsunami Democràtic creat pel nucli dur de Carles Puigdemont, que no ha aconseguit "paralitzar el país", però sí calar-li foc.

Les imatges de les concentracions a l'aeroport van ser impactants, però també la desconnexió amb una elit política --Artur Mas o el mateix Puigdemont-- que, temps enrere, va aconseguir capitalitzar aquests moviments a través de l'Assemblea Nacional de Catalunya i Òmnium, entitats que van donar l'esquena fa temps als partits per frustrar les expectatives de construcció de la seva anhelada república catalana.

Aldarulls al centre de Barcelona provocats per independentistes violents / EFE

ERC aguanta la pressió

No és aliena a aquesta desunió secessionista la por a la desobediència en què podrien incórrer els actuals mandataris catalans. Com se sap, ERC ha aconseguit fins ara frenar els envesteixes de Puigdemont al Parlament, presidit pel republicà Roger Torrent. No ha estat tasca fàcil per al partit liderat per Oriol Junqueras, disposat a aguantar sense nous desafiaments parlamentaris que col·loquin Torrent en la mateixa situació que la Carme Forcadell, una de les condemnades per la sentència del Tribunal Suprem.

ERC prefereix que passi l'efervescència d'aquesta setmana, que té com a colofó ​​el "atur de país" convocat aquest divendres, per marcar el seu full de ruta. Per això, ahir va registrar una moció, que serà votada en el Ple del Parlament assenyalat pel 23 i 24 d'octubre, en la qual insta el Govern a assumir de manera "explícita" que "qualsevol solució al conflicte entre Catalunya i Espanya ha de passar pel diàleg i el consentiment ". Els republicans aposten per "reprendre el diàleg entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de l'Estat per trobar una solució política a un problema polític". Així mateix, demanen "frenar el trasllat d'agents dels cossos i forces de seguretat de l'Estat amb l'únic objectiu de crear un clima d'excepció per limitar els drets fonamentals de manifestació i protesta".

El president de la Generalitat, Quim Torra (en primer pla) i el president del Parlament, Roger Torrent, de JxCat i ERC, respectivament / CG

Es tracta d'una iniciativa en què l'única referència a l'autodeterminació és per al·ludir al referèndum de l'1-O, objecte d'enjudiciament i sentència. És a dir, que no es diu res de treballar a favor d'aquest dret que, ahir mateix, durant la tradicional ofrena floral amb motiu del 79 aniversari de l'afusellament de l'expresident català Lluís Companys --carregat de simbolisme per als independentistes--, va reivindicar Torra.

Torra segueix 'apretant'

Malgrat aquesta reivindicació, Junts per Catalunya s'ha sumat a ERC a la Mesa del Parlament per evitar la votació d'una resolució que marqui els següents passos a seguir. En lloc d'assenyalar un Ple extraordinari sobre la sentència del Suprem, el que implica debatre i votar iniciatives, els secessionistes han limitat la resposta a les condemnes a una compareixença de Torra, que serà aquest dijous. Sempre hi ha la possibilitat que es canviï l'ordre del dia i que es pugui aprovar un pronunciament. Però, de moment, les discrepàncies entre JxCat i ERC es mantenen. "Torra estreny i sembla ser que és l'únic que volia votar, però ni JxCat ni ERC volen embolics", expliquen fonts parlamentàries. La CUP era l'única formació que demanava una sessió amb votació, mentre que PP, Ciutadans i PSC veuen com els independentistes es couen en les seves contradiccions.

Carles Puigdemont, al centre de la imatge, durant una manifestació a Brussel·les / EFE

Així, mentre els republicans insisteixen que la convocatòria d'eleccions és la millor sortida --també per a ells, ja que la reactivació de l'euroordre suposa un baló d'oxigen per Puigdemont--, els neoconvergentes volen esperar precisament a veure com transcorre aquesta setmana i mesurar el seu múscul en les eleccions generals del 10N.

JxCat llegeix la lletra petita de la sentència

Sigui per l'efecte exemplificador de la sentència, sigui per la capacitat de resistència d'ERC, la veritat és que els neoconvergentes comencen a admetre que el marge de maniobra per fer proclames independentistes a la cambra catalana és molt limitat. El portaveu de JxCat, Eduard Pujol, ho admetia ahir davant els mitjans de comunicació, després de referir-se a la lletra petita de la sentència, que "qüestiona les mobilitzacions i l'actuació dels polítics.

Tot això obliga a tenir una mirada més estreta respecte a qui pot fer trampa, que és l'Estat ". Tot i insistir en" la gravetat del moment ", Pujol creu important la compareixença del president, encara que no tingui lloc aquesta unitat independentista.

El Govern d'Espanya avisa que prendrà el control si continuen els disturbis a Catalunya

De manera vetllada, sense atrevir-se encara a amenaçar amb això directament, el Govern al·ludeix a l'aplicació de la Llei de Seguretat Nacional que li permetria unir sota el seu comandament a tots els cossos policials i coordinar a la policia autonòmica

Un radical tracta d'enderrocar una tanca de la Policia a Barcelona. ALBERTO DI Lolli

El Govern ha fet aquest dimarts el primer avís formal que prendrà el control a Catalunya si persisteixen els disturbis. Davant la inacció del Govern, després que la segona jornades de protestes per la sentència del Procés contra els líders independentistes hagi derivat en una batalla campal al centre de Barcelona ia altres ciutats catalanes, entre membres dels anomenats Comitès de Defensa de la República (CDR) i els Mossos d'Esquadra, l'Executiu en funcions ha fet públic un comunicat en el qual adverteix que intervindrà si continua la situació de desordre públic.

Moncloa assenyala que "reconeix" la tasca de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i que "valora de manera molt positiva" la coordinació i treball conjunt entre Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil però l'objectiu, destaca, és "garantir la seguretat i la convivència a Catalunya ". I farà que es compleixi "si cal". De manera vetllada, sense atrevir-se encara a amenaçar amb això directament, el Govern al·ludeix a l'aplicació de la Llei de Seguretat Nacional que li permetria unir sota el seu comandament a tots els cossos policials i coordinar a la policia autonòmica.

Diversos radicals persegueixen i agredeixen un mosso a BarcelonaMONCLOA

"Una minoria està volent imposar la violència als carrers de les ciutats catalanes, especialment Barcelona, ​​Tarragona, Girona i Lleida. La violència d'aquesta nit està sent generalitzada en totes les protestes", assenyalen des de l'executiu. "És evident que no estem davant d'un moviment ciutadà pacífic, sinó coordinat per grups que utilitzen la violència al carrer per trencar la convivència a Catalunya".

Des de fa setmanes el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, ha apuntat a la Llei de Seguretat Nacional i fins i tot a l'aplicació d'un nou 155 a Catalunya com els instruments al seu abast per frenar les possibles conseqüències institucionals, polítiques i socials que provoqués a Catalunya la decisió del Tribunal Suprem. Sempre que s'ha referit a això ha indicat que respondrà amb "fermesa, proporcionalitat i unitat".

Els radicals incendien contenidors i agredeixen veïns en BarcelonaMONCLOA

I a això just ha apel·lat avui el Govern per lliscar que podria aplicar la Llei de Seguretat Nacional. Aquesta norma permet que una "situació d'interès per a la Seguretat Nacional", el cap de l'Executiu, mitjançant un reial decret respongui a la crisi i nom a una "autoritat funcional" perquè dirigeixi i coordini l'actuació i a les administracions implicades.