Carles Puigdemont, a Brussel·les. EFE
L'advocat belga de l'expresident de sol·licitar un ajornament de la vista sobre l'euroordre amb l'argument d'haver tingut només un dia per preparar la seva defensa
La Fiscalia belga demanarà aquest dimarts al Tribunal de primera instància de Brussel·les que executi l'ordre europea de detenció i entrega (OEDE) perquè l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont sigui lliurat a Espanya per sedició i malversació, els dos delictes pels quals li reclama la Justícia espanyola, segons han informat a Europa Press fonts de la seva defensa.
«Demanen l'extradició pels dos delictes», ha informat a Europa Press Paul Bekaert, l'advocat belga del polític independentista, indicant així que la Fiscalia de Brussel·les defensa la posició del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, encara que no aclareixi quina seria l'equivalència de delictes en el sistema belga.
Les parts, que ja han tingut accés a les primeres al·legacions escrites, han estat citades aquest dimarts a partir de les 9:00 hores per a la vista sobre la reactivació de l'euroordre, en una audiència a porta tancada a la Cambra del Consell (tribunal de primera instància) de Brussel·les.
No hi ha independentisme pacífic
Els advocats de Puigdemont preveuen sol·licitar un ajornament de la vista per explicar «amb més temps per preparar» la defensa de l'expresident català, amb l'argument que amb prou feines han tingut 24 hores per estudiar el dossier i al·ludint a la complexitat del cas.
Per això, segons Bekaert, el jutge no prendrà cap decisió sobre el fons de l'assumpte, sinó que fixarà una nova data, «probablement a primers de desembre», per continuar la vista i que les parts puguin presentar els seus al·legats.
Puigdemont es troba en llibertat sense fiança, però subjecte a condicions com tenir una residència fixa a Bèlgica i no sortir del país si no és amb autorització del jutge, a l'espera que es resolgui el cas.
Així ho va disposar el jutge d'instrucció davant el qual Puigdemont va haver de prestar declaració el passat divendres, després de la reactivació de l'euroordre de Llarena fa una setmana.
El polític independentista es va lliurar a la policia federal belga i va quedar sota arrest fins que el jutge va interrogar i va dictar les mesures cautelars l'endemà.
Per evitar l'extradició, la defensa Puigdemont va esgrimir que tenia immunitat com a eurodiputat però, després de consultar amb el Parlament europeu, el jutge instructor va concloure que no gaudia de tal protecció.
En 2017, quan l'Audiència Nacional va sol·licitar per primera vegada a Bèlgica el lliurament de Puigdemont, el Ministeri Públic belga va advocar per complir l'extradició per tots els delictes que se li imputaven a Espanya -incloent els de rebel·lió i sedición- excepte el de prevaricació.
Llavors, la Fiscalia de Brussel·les va entendre que encaixaven en l'ordenament jurídic belga en les descripcions penals de «coalició de funcionaris» i «malversació per part de funcionaris».
Terminis per veure l'euroordre
En qualsevol cas, sigui quan sigui que el jutge prengui la seva decisió sobre el lliurament o no de Puigdemont a les autoritats espanyoles, les parts en el procés -Fiscalia belga i defensa- disposaran d'un termini de 24 hores per presentar un recurs i el cas passaria llavors a la Cort d'Apel·lació.
Quedaria encara una última instància, el Tribunal de Cassació (equivalent al Tribunal Suprem espanyol), que pot pronunciés sobre la forma però no sobre el fons del procés.
El reglament europeu estableix un termini màxim de 60 dies per resoldre els processos d'extradició entre dos Estats membres, un període que podria ser ampliat 30 dies més, fins als 90, en casos excepcionals.
Amb tot, aquests terminis estan previstos per a persones sobre les que pesen ordres d'extradició i estan detingudes a l'espera que es resolgui la seva assumpte, pel que en cas que els reclamats es troben en llibertat, com és el cas de Puigdemont, els terminis poden ser molt més grans.
D'acord a l'ordenament legal belga, Bèlgica pot rebutjar l'extradició d'una persona buscada per un país soci si hi ha «raons serioses» per pensar que no es respectaran els seus Drets Fonamentals després del lliurament o si els delictes que se li imputen no són una infracció en el dret belga o no estan recollits en un llistat de 32 delictes acordats per la UE en la seva directiva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario