Puigdemont ja creu viable la seva extradició a Espanya

L'expresident català, Carles Puigdemont | EFE

La Fiscalia demanarà reactivar l'euroordre de detenció contra Puigdemont després de la sentència de l'1-O. Segons les fonts jurídiques consultades per LD, el Ministeri Públic traslladarà la seva petició al jutge Llarena després d'estudiar amb detall la sentència.

La Fiscalia demanarà reactivar l'euroordre de detenció contra l'expresident català fugat a Bèlgica, Carles Puigdemont, després de la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O. Aquesta petició es traslladarà al magistrat Pablo Llarena "després d'estudiar amb detall la sentència" sobre el cop.

El Ministeri Públic també sol·licitarà que es reactivi l'Ordre Europea de Detenció i Lliurament, OEDE, contra la resta de colpistes que s'han sostret a l'acció de la justícia. És a dir, contra els exconsellers Antoni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret fugits a Bèlgica; l'exconsellera Clara Ponsatí que va escapar a Escòcia; i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, fugades a Suïssa.

Les mateixes fonts apunten que l'euroordre "tindrà òbviament molta més força després de l'fallar del Tribunal Suprem", ja que els colpistes no estaran investigats o processats, sinó "condemnats". A hores d'ara, els magistrats del Suprem encara no han deliberat sobre les penes de presó de l'1-O "per evitar filtracions" i manegen el dilluns 14 d'octubre, com a data límit per a dictar la sentència sobre el cop.

Després de la petició de la Fiscalia, el magistrat Llarena haurà d'adoptar una decisió. Previsiblement, accepti cursar les OEDE contra els colpistes fugats podent presentar davant la justícia europea una sentència condemnatòria del més Alt Tribunal espanyol.

L'objectiu és jutjar al Suprem a Puigdemont i Comín per rebel·lió i malversació; a Rovira per rebel·lió i Puig, Serret i Ponsatí per malversació i desobediència. Per la seva banda, Gabriel en haver estat processada només per desobediència, possiblement fos jutjada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de la mateixa manera que la resta de exmembres de la Mesa del Parlament català.

Puigdemont i la seva possible extradició

Dos elements nous del conflicte català semblen estar provocant un cert pessimisme en el grup de Waterloo sobre el futur juidicial de Puigdemont. Es tracta, d'una banda, de la molt probable petició d'una nova euroordre contra ell després de la sentència del judici pels fets de la tardor de 2017, i de l'altra, dels seus suposats vincles amb alguns dels membres dels CDR recentment detinguts , acusats d'activitats relacionades amb el terrorisme.

Precisament, el pròfug Carles Puigdemont es referia aquest dimarts al seu possible extradició. Segons l'expresident català, li volen penjar la "etiqueta de terrorista" per facilitar la seva extradició en el marc de la causa contra els membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que se segueix a l'Audiència Nacional. En una entrevista a l'emissora oficial de la Generalitat, Catalunya Ràdio, assegurava que s'està preparant una nova ordre de detenció europea contra ell i que "si pot ser per una causa de terrorisme, millor".

A més, Puigdemont afirmava ser perfectament conscient de la possibilitat d'una extradició i deia estar "preparat per afrontar-la", tot i que matisava que per al que està preparat sobretot és per evitar-la. "Tenim arguments per defensar-nos molt bé. Si al final del recorregut jurídic hi ha una extradició inevitable, jo ho afrontaré. El meu propòsit és poder defensar-me en un marc de garanties. Si la decisió d'Alemanya hagués estat extraditarme, jo ho hauria acceptat".

Fonts independentistes diuen que l'expresident està molt nerviós davant la possibilitat que es plantegi una nova euroordre que, a més de recollir les qualificacions delictives de la sentència del judici, pugui incloure aquestes presumptes relacions amb membres dels CDR detinguts en una operació impulsada per el jutjat número sis de l'Audiència Nacional, que dirigeix ​​el jutge Manuel García Castelló.

Puigdemont, per si de cas, ha condemnat clarament la violència, en un intent de desmarcar-se del assumpte dels membres dels CDR. Les mateixes fonts diuen que l'expresident està començant a percebre un notable augment de la seva vulnerabilitat judicial, davant l'eventual reactivació de l'euroordre demanant la seva extradició a Espanya. La possibilitat d'aquesta extradició ja no li sembla un disbarat.