El traster de la Colau

La Colau ho ha tornat a fer i se supera any rere any Aquest Nadal ha muntat un Betlem davant de l'Ajuntament que no és mes que un traster que costa 97.000 euros. Les figures de l'Betlem apareixen desordenades, descontextualitzades i barrejades amb altres objectes, però segons algunes de les persones que han visitat el muntatge, que la Mare de Déu o el Nen no siguin elements abstractes ja suposa tot un avanç.

Ada Colau ho té clar i des que va assumir les regnes de la ciutat (cinc anys porta ja d'alcaldessa) no ha deixat passar l'oportunitat de muntar pessebres alternatius a la plaça de Sant Jaume. Molt lluny queden ja els temps en què l'ajuntament organitzava pessebres per al públic infantil.

La consigna de l'ajuntament de Barcelona als artistes que pretenguin veure agraciats amb el muntatge de l'Betlem de Nadal és clara i meridiana. La instal·lació no es pot semblar en absolut a un pessebre tradicional i com més estranya o fins i tot ofensiva resulti per als catòlics, doncs millor. No cal dir que l'artista ha estalviat en costos de material.

Qualsevol despistat que circuli per allà, sense saber de què es tracta aquest amuntegament de caixes, prestatgeries, figures o quadres. pot amb facilitat arribar a aquestes conclusions:

¿Es tracta de ...?

La mudança de l'veí?

Un mercat ambulant benèfic?

Un punt net?

Exposició d'Ikea?

Celebració del dia mundial de la síndrome de Diògenes?

El Betlem d'Ada Colau?

.

.. Bingo.

La trampa a coronel Tapioca

El de Javier Ortega Smith-Molina es podia esperar el que el va passar el dia de la dona maltractada i va caure en el parany qual passerell. Ni tan sols la va mirar a la cara a Nadia quan ella li recordava que a la seva germana la va matar la seva parella i que per això va en cadira de rodes. Smith-Molina davant tal escenificació es va mostrar impassible davant el dolor d'aquella dona sabent el seu no va ser violència domèstica, sinó una lluita de poder entre famílies de narcos, de què la susdita ha estat traient sucosos rèdits.

El diu que el que ha passat va ser un parany per fer callar la seva veu i té raó. Va ser una basta venjança orquestrada pel comunisme aliada amb els de la Sexta, rabiosos davant l'ascens de Vox al Congrés, utilitzant al seu favor els sentiments de les maltractades. Però davant el fenomen feminista no es pot seguir pregonant en públic que li importa un rave.

Ara per on vagi, ningú ho escolta, ja és un empestat i sobre les seves paraules ja són les del seu partit, que és el que es pretenia. Ara l'esquerra odiadora ja va per aconseguir la il·legalització de Vox.

Laura Borràs, investigada per malversació a l'Suprem

Carles Puigdemont i Laura Borràs. (EFE)

Una jutge demana imputar Laura Borràs per concedir 18 contractes a dit a un amic

La magistrada i la Fiscalia veuen indicis de corrupció mentre va romandre a l'capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre els anys 2013 i 2017

La portaveu de Junts per Catalunya al Congrés. La triada per Carles Puigdemont per a la successió de Quim Torra. Laura Borràs. La seva fins ara prometedor futur polític trontolla per decisió d'una jutge. La titular d'Jutjat d'Instrucció 9 de Barcelona, ​​Silvia López Mejías, ha sol·licitat la imputació de la nova esperança neoconvergente per quatre delictes. En concret, acusa Borràs d'afavorir l'adjudicació de 18 contractes irregulars a un amic, l'informàtic Isaías Herrero, durant un període de quatre anys, els transcorreguts mentre va romandre a l'capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre els anys 2013 i 2017. l'ILC és un organisme públic dependent de la Generalitat.

El pretès delfinato desitjat per l'expresident fugit es pot veure truncat per una investigació judicial que va arrencar a Manresa i que encara té pendent la imputació formal per obra i gràcia de l'aforament.

Borràs és actualment diputada nacional. Més encara. És membre de la Diputació Permanent de Congrés dels Diputats. Per tant, serà el Tribunal Suprem el que acabi decidint si hi ha indicis per investigar-la per corrupció després de la remissió d'una exposició raonada per part de l'jutjat de Barcelona. Quatre són els delictes que li imputa la Fiscalia de Barcelona, ​​en ple desenvolupament del seu 'iniciació' política, i en els quals es dóna suport a la magistrada instructora: prevaricació, malversació, frau administratiu i falsedat documental. Si la causa prospera, suposaria el final de la seva carrera política.

En aquesta ocasió, amb un únic beneficiari. Herrero, dissenyador web, programador informàtic i professor de Creació Digital mòdul de l'màster en Era Digital de la Universitat de Barcelona. Tant el Ministeri Públic com la magistrada consideren que Borràs va adjudicar a dit contractes al seu amic sota el parapet d'empreses falses i per serveis ficticis mai prestats.

Tant la magistrada com la Fiscalia consideren que els serveis de programació informàtica al·ludits en les factures investigades són "inventats". Es van idear amb l'única finalitat d'ocultar que el prestador de l'contracte mai va realitzar cap prestació. I per ocultar-los, els pretesos serveis es van trossejar en contractes menors de 18.000 euros, de manera que la seva atribució sortejarà els controls. El destí final va ser -segons defensen- la butxaca d'Isaïes Herrero.

Consideren que Borràs va adjudicar a dit contractes al seu amic sota el parapet d'empreses falses i per serveis ficticis mai prestats

Herrero, el beneficiari últim, va ser detingut el desembre del 2017 per tràfic de drogues i altres delictes, com falsificació de moneda o defraudació en la factura de la llum. Segons va publicar el 'Periódico de Catalunya', en aquell moment els contractes sota sospita es limitaven a tres. Al juny de 2015, el col·laborador va rebre 17.650 euros, en concepte de 'Migració dels Continguts de l'antic portal' Què llegeixes? ', Disseny, programació i desarrollo'. A l'octubre de 2016, es va detectar una altra adjudicació per valor de 11.850 euros, en concepte de 'Desenvolupament Àrees Festival Nacional de Poesia a el portal de la ILC'. Al febrer de 2017, per 16.050 euros, en concepte de 'Creació i Manteniment web Any Bertrana'.

La investigació apunta, però, que els vincles es van prolongar mentre Borràs es va mantenir a el front de l'ILC, fins a maig de 2018, moment en què va passar a ser designada consellera de Cultura. Els primers indicis van donar lloc a una compareixença al Parlament fa uns mesos. Llavors, Borràs -que va acudir a la Cambra a petició pròpia- va negar que fossin concessions a dit a un col·laborador i va assegurar que les acusacions responien a un "linxament mediàtic".

"Entre els anys 2013 a 2017 hi va haver un fraccionament il·legal dels contractes de programació informàtica assignats per la Institució de les Lletres Catalanes a favor de l'investigat Isaías Herrero Florensa", indica l'exposició, que esmenta que l'al·ludit feia servir tres societats pantalla. Fiscalia apunta a un segon investigat, Andreu Pujol Martin, a què qualifica de "comparsa" i que va facturar serveis "reflectint en les factures imports totalment inventats".

"Amb la Borràs, amb la cap, jo facturo amb la cooperativa, i va facturar uns trapis per allà". Isaías Herrero Florensa es referia així a la seva relació amb l'actual portaveu de Junts per Catalunya al Congrés, Laura Borràs, mentre ella estava a l'capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre gener de 2013 i el mateix mes del 2018. la conversa gravada al novembre de 2017 entre Herrero i el seu soci Marc Gómez figura a l'exposició raonada que la jutgessa d'Instrucció número 9 de Barcelona, ​​Silvia López Mejía, ha remès a l'Tribunal Suprem perquè s'investigui la aforada. L'alt tribunal ja ha demanat informe a l'fiscal.

"Escolta i si la Borràs, perquè clar, aquesta té números de ser Govern (...) Imagínatela de ministra de Cultura ia mi donant-me feina d'això, doncs de puta mare", afegia Herrero, a l'explicar al seu soci com Borràs " abusar "del seu càrrec de presidenta de la institució de les Lletres Catalanes (ILC) per adjudicar-li de manera" arbitrària "18 contractes de programació informàtica del web de la institució. L'import total va ascendir a 259.863 euros, quantitat que es va fragmentar per imports inferiors a 18.000 euros, per eludir l'obligació d'adjudicar-per concurs públic. Borràs li va explicar com fer-ho en un correu de 2013.

Inhibició a l'Suprem

Les diligències s'han conduït en secret durant els últims dos anys. Van arrencar en un jutjat de Manresa i van acabar al 9 de Barcelona després d'una inhibició. Durant el període en què s'ha mantingut la reserva aixecada fa uns mesos-, es van practicar escoltes telefòniques que, en opinió dels investigadors, acrediten la il·licitud de les adjudicacions. Les punxades, entre ells els practicats a l'propi Lafuente, acreditarien que quantitats encara per quantificar acabar en comptes vinculades a l'beneficiari últim.

L'escrit remès a l'Suprem inclou converses telefòniques i correus electrònics dels quals es desprèn que Borràs va participar "material i directament" en l'adjudicació de contractes a Herrero, imputat en la causa, per beneficiar. Entre ells figura un en què li indica la importància de fragmentar les quantitats i una trucada de desembre de 2017 en què li retreu que el portal de ILC no té les prestacions acordades, perquè a l ' "anar-se'n ella, es juga molt si no compleix amb aquestes obligacions ".

El Ministeri Públic, que dóna suport a la imputació, valora que no hi ha dubte de la intervenció directa de Borràs en l'adjudicació. Va ser ella qui va proposar la concessió dels contractes, qui va acordar la seva execució i qui va resoldre aprovar la despesa. Les transferències de pagament, defensen els fiscals, van tractar de difuminar tant en origen com en la seva recepció. S'ha detectat una pluralitat de transferències amb orígens diferents i diferents destinataris.

No hi ha dubte de la seva intervenció. Va ser ella qui va proposar la concessió dels contractes, qui va acordar la seva execució i qui va resoldre aprovar la despesa

Només cinc anys de presó per al "heroi" de Colau

Rodrigo Lanza és condemnat per homicidi però al juny ja estarà al carrer

Al juny de 2020, d'aquí a set mesos i potser per alegria de tots aquests progres que l'han masajeado en els mitjans de comunicació, l'homicida Rodrigo Lanza estarà al carrer, prenent copes i presumint de la seva malifeta: matar a cops, a traïció i amb acarnissament, a un ciutadà espanyol perquè portava uns tirants amb la bandera d'Espanya.

El 'antifeixista' Rodrigo Lanza, ha estat condemnat a cinc anys de presó ia una indemnització de 200.000 euros per matar un home en un bar de Saragossa que portava uns tirants amb la bandera espanyola. La Fiscalia demanava per a Llança 25 anys de presó amb l'agreujant ideològic per matar Víctor Laínez, un home de 55 anys a desembre 2017.

El jurat no ha vist acarnissament en aquest cas. És més: la pallissa que li va propinar Llança a una Laínez enderrocat i vulnerable, ha estat considerada 'un rampell', per la qual cosa li ha servit com a atenuant de la condemna.

Tampoc ha considerat l'agreujant de la reincidència pel fet que Llança ja hagués deixat tetraplègic a un policia el 2006 i hagués estat condemnat per això en 2008. No ha estat pres en compte el homicido de l'policia Juan José Sales, perquè no va ser sol·licitada per les acusacions en els seus informes.

El jurat el va declarar fa uns dies culpable d'un delicte de lesions doloses en concurs amb un altre d'homicidi imprudent, però no d'assassinat, com demanaven la Fiscalia i les acusacions particular i privada. Llança ja portava gairebé dos anys a la presó de Zuera pel crim pel que amb la condemna de cinc anys podria sortir al carrer al juny de l'any que ve, segons ha avançat El Heraldo.

Es dóna el cas que va passar cinc anys a la presó pel cas de l'guàrdia urbà de Barcelona que va quedar tetraplègic en el desallotjament d'una casa ocupada al carrer Sant Pere Més Baix 2006. Els fets els va recollir el documental "Ciutat morta", on Llança negava ser l'autor de la lesió a l'guàrdia urbà. Ada Colau va assegurar llavors que Llança era víctima de "la corrupció policial" i ho va tractar d ' "heroi anònim".

¿Noves eleccions per al març?

Sánchez votant en la consulta socialista. | Twitter Pedro Sánchez

El Govern comença a contemplar la possibilitat d'unes terceres eleccions el 29 de març

Fonts parlamentàries avancen que s'han reservat algunes dates d'investidura com els dies entre el 9 i el 11 de desembre.

El pessimisme avança a passos de gegant a la Moncloa i Ferraz. La decepció augmenta per segons i el bany de realitat fa que molts dels gurus que pregonaven les bondats de l'pacte de govern progressista s'hagin sumit, ara, en el més escrupolós silenci, en part motivat per la voluntat de no frustrar un possible acord amb ERC, en part per la desorientació d'un PSOE que no sap a hores d'ara què ha de venir.

Com a teló de fons, la constatació que ERC "no és de fiar", com deia el propi Pedro Sánchez fa un any quan en el mes de febrer va anunciar la convocatòria d'eleccions just abans de trencar el pacte pressupostari amb ERC. Aquest és el context en el qual el Govern ha començat a contemplar un escenari descartat rotundament fins a la data: les terceres eleccions.

El descart era tal que ni tan sols van preveure que la data triada per a la investidura de Pere Sánchez, el 16 i 18 de desembre, suposaria convocar eleccions generals el 12 d'abril, Diumenge de Resurrecció, en plena Setmana Santa, amb la majoria dels espanyols de vacances primaverals. Un fet de què s'han adonat al Govern una vegada que han començat a fer comptes sobre la possibilitat d'acudir a unes terceres eleccions i que ha motivat que es busquin dates alternatives.

"S'ha reservat la setmana anterior, la de l'9/11 de desembre", la qual cosa suposaria que la repetició electoral podria ser el 29 de març, després dels dos mesos des del fracàs de la investidura fins a la dissolució de les Corts i els 48 dies que fixa la LOREG fins a la convocatòria electoral, set dies menys de campanya electoral gràcies a la modificació legislativa de la Llei electoral de 2016.

Darrera esperança: el PP

Aquest no és, però, l'únic escenari que es contempla a Moncloa i Ferraz. L'altre seria l'abstenció de PP que veuen difícil al PSOE però no impossible perquè "si anem a eleccions, Casado serà el responsables de votar en contra". Una responsabilitat que fan extensible a Ciutadans i Esquerra Republicana perquè "nosaltres podrem treure pit d'haver arribat a un acord de govern amb Podem". No obstant això, el temor que la tendència baixista de l'PSOE s'accentuï per sobre dels 750.000 vots i tres escons que es va deixar Pedro Sánchez el 10 de novembre, no es verbalitza però es toca amb els dits.

El conseller d'Exteriors català viatja als EUA per parlar davant 14 persones

Alfred Bosch assegura que als Estats Units hi ha una "gran sensibilitat" cap al que passa a Catalunya després de no ser rebut per ningú.

Nou "èxit" internacional de l'procés separatista. El conseller d'Exteriors de la Generalitat, el republicà Alfred Bosch, va viatjar aquesta setmana als Estats Units per mantenir una intensa agenda que no va incloure cap entrevista ni activitat en relleu, fins al punt que el desplaçament va passar gairebé desapercebut fins per als propis mitjans catalans afectes a la causa independentista.

Això no va ser obstacle perquè el conseller hagi presumit del seu viatge i hagi fet declaracions sobre la suposada "gran sensibilitat" nord-americà sobre el que passa a Catalunya i s'hagi retratat davant el Capitoli, on va deposar que els Estats Units són un referent en matèria de lluita pels drets civils.

Després de les fotos i declaracions més tòpiques, Bosch va presumir al seu propi compte de Twitter d'una conferència que va pronunciar al centre d'estudis internacionals de la Universitat de Georgetwon, on el van escoltar amb molta atenció un total de catorze persones, inclosa part de la seva comitiva . Segons Bosch, va ser un honor tornar a les aules universitàries per poder explicar el que passa a Catalunya.

La conselleria d'Exteriors no ha informat de el cost de l'desplaçament de Bosch als Estats Units ni s'ha posicionat sobre el nul interès suscitat per la visita.

Negociació ... "De govern a govern"

Ja està tot preparat per a la nova farsa on els dirigents de l'PSOE arribin a posar en acord en igualtat en una nova farsa amb el separatisme català. Mentre els cent mil votaven, els dirigents d'Esquerra especificaven el preu: diàleg entre governs. D'igual a igual. Sense condicions ni vetos. Presidits per Torra. Amb calendari específic, garanties

ERC gràcies a aquests cent mil militants a sou públic que han votat "el si a tot a Sánchez" i els que van a votar dins d'Esquerra en contra del que promès en un paperot sol apte per imbècils o molt aborregats en què un volen seguir manant com fins ara s'ha fet a Catalunya, intentant prosseguir la comèdia iniciada per Puigdemont.

Res tan il·lògic que Pedro Sánchez de ser el capdavanter del "no és no" hagi passat a convertir-se en l'apòstol de "el que calgui". i accepti com a interlocutor vàlid de la negociació a què va ser número dos de Junqueras, José María Jové. El seu blanquejament és ja, de per si, un gran pas cap a la investidura. Ningú podrà dir que els socialistes van enganyats a la tinguda preparatòria que capitanearán dijous que ve José Luis Ábalos, número dos de el partit i home fort de Govern, i Josep Maria Jové, mà dreta de Junqueras i enginyer cap de l'referèndum d'l'1-O.

Quan aconsegueixi la investidura, a el principi, Sánchez es creurà la seva pròpia fantasia que va a gestionar un govern socialdemòcrata, capaç d'aplicar receptes keynesianes per revifar l'economia, sense trencar la disciplina fiscal. Després no li sortiran els comptes. Ni les de Brussel·les, ni les de l'opinió pública. De fet ja hi ha més espanyols que, abans que es configuri aquest executiu, prefereixen unes terceres eleccions.

El que s'acosta és la polarització i el frontisme. La crispació al Parlament i la violència al carrer. L'empobriment i la ira. El bloqueig de la nostra fàbrica social, en suma. Podem tensarà la corda i Vox es fregarà les mans.

El 'patriotisme fiscal' d'un restaurant l'obliga a tancar

Els iniciadors de la insubmissió fiscal tanquen el seu negoci: acaben sense NIF, amb comptes bloquejats i abandonats de la Generalitat

Al novembre de 2011 el matrimoni propietari del restaurant Els Cingles de Siurana ,, Andreu Bartolomé i Maria Casademont, després de més d'un any de sobredosi diària de TV3 i RAC1 van decidir que la sentència de Tribunal Constitucional anul·lant alguns preceptes de l'Estatut 2006 era inacceptable, a l' mateixa manera que "l'espoli fiscal que pateix Catalunya". "Que Espanya ENS roba". Així que es van declarar insubmisos fiscals i van deixar de pagar impostos a la malvada Espanya.

Òmnium Cutural i el Cercle Català de Negocis a través del web avui inactiva diemprou.cat, havien convençut a aquests pobres i fanatitzats cuiners i van posar a disposició diversos impresos afirmant que comptaven ja amb 4.000 suports, però avui la web està inactiva i es dedica a queixar-se dels carteristes de metro.

A principis de 2012 els Bartomeu van explicar la seva heroïcitat davant 200 persones al Col·legi de Periodistes de Barcelona: deixarien de pagar l'IVA a l'abril de 2012 i ingressarien l'import a l'Agència Tributària Catalana; ja habián informat a Artur Mas per carta. Els seus 10 Treballadors debian estar emocionats. Com comptaven els diaris de l'Règim, "La seva aspiració era que les 600.000 empreses catalanes s'unissin a la iniciativa".

Passa el temps i reben un requeriment de a l'AEAT per no haver abonat els seus impostos. La parella va contestar a l'requeriment argumentant que "l'empresa estava a l'corrent de pagament i havia complert amb totes les seves obligacions" fiscals, excepte amb l'abonament de l'IVA i de l'impost de societats. Tots dos tributs decidir ingressar-los en la hisenda catalana, "amb la intenció d'obligar a Els nostres representants en obedecia el mandats de el poble expressada en l'Estatut del 2006".

Els propietaris del restaurant han explicat públicament, que l'AEAT ha procedit a bloquejar els comptes bancaris Associades a aquest negoci i en la retirada de l'nombre d'identificació fiscal (NIF). Unes mesures que el fisc només s'aplica quan un negoci té impagaments.

Davant d'aquesta situació, també va recórrer a l'fisc català qui havien rebut puntualment els pagaments de l'restaurador, però aquesta via, no els va servir perquè els seus comptes fossin desbloquejades. "Tampoc ha prosperat els requeriments a l'ATC perquè ens facilitaran un NIF català, en aquest cas, amb l'excusa 'd'estar intervinguts", aclaria els amos de l'Siurana.

El patriotisme fiscal de Maria i Andreu, propietaris de el local, ha acabat per liquidar el seu negoci i ha posat un cartell explicant un Atac Democratico. Resultat? Ningú les ha seguit, els xiringuitos lacis els han abandonat, i ells tanquen ara el seu negoci. Mireu el patètic missatge que han difós Andrés i Maria.

Cal ser passerells

ERC cola a el cervell de l'1-O, en la negociació amb el PSOE

Josep Maria Jové està imputat per l'agenda Moleskine

El diputat d'ERC Josep Maria Jové, que està imputat per l'agenda Moleskine en la qual es va traçar el full ruta de l' 'Procés' i el referèndum de l'1-O, serà un dels tres dirigents republicans que formarà part de la taula de noegociación amb el PSOE per explorar si és possible una abstenció dels 13 diputats republicans al Congrés que faciliti la investidura de Pere Sánchez.

La seva inclusió en la terna de negociadors d'ERC, amb Gabriel Rufián i Marta Vilalta, és un gest meridià d'Oriol Junqueras en relació a la seva pròpia situació i a les causes pendents de l'cop d'Estat. Adriana Lastra, el socialista català Salvador Illa i Ábalos hauran de veure amb un imputat per l'1-O que a més de mà dreta de Junqueras és un dels més qualificats representants de l'ala maximalista d'ERC, partidari de l'xoc frontal amb l'Estat.

Jové simbolitza les dues principals reivindicacions dels republicans, l'amnistia i l'autodeterminació, així com el sobreseïment de totes les causes pendents pel procés separatista. Jové és, a més, el més semblant a negociar amb Junqueras, tota vegada que a Pere Aragonès, el vicepresident regional, se li atribueix un paper més institucional i el paper de Rufián té molt a veure amb l'exposició mediàtica de el partit i res amb la direcció i les decisions estratègiques.

Josep Maria Jove amb Junqueras | EFE

Jové és un dels noms clau de l'procés separatista, una peça fonamenta en l'engranatge que va conduir a la celebració de la consulta d'l'1-O i la posterior declaració unilateral d'independència. Detingut el 20 de setembre de 2017 per ordre de l'jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, ​​la Guàrdia Civil va trobar en el registre del seu domicili dos documents imprescindibles per il·lustrar l'anomenat "Procés", una agenda "moleskine" amb apunts sobre les reunions de l' "comitè estratético" que va dirigir el cop d'Estat i uns papers amb el títol de "Enfocats" en què es definien els passos a seguir per aconseguir la independència.

Un grafòman impenitent

En aquell moment, Jové era el secretari general de la conselleria d'Economia i Vicepresidència i mà dreta de Junqueras en un càrrec sense cap projecció pública. Se li atribuïa el paper de primer estrateg d'ERC, l'home que movia els fils entre bambolines per fer realitat els desitjos i encàrrecs del seu cap, un tipus discret i eficaç i un grafòman impenitent que ho anotava tot en la referida agenda, des de les dates de les cites als comentaris claus dels personatges principals de l'procés, de Puigdemont a Mas passant per Carles Viver Pi i Sunyer (el cervell jurídic, exvicepresident de el Tribunal Constitucional) i altres membres de l'anomenat "Estat major" de l'procés.

La documentació confiscada a Jové resulta fonamental per comprendre el "Procés". A "Enfocats" es deien coses com que "si volem fer truites cal trencar ous i els ous s'han de trencar quan l'oli estigui calent" i es teoritzava sobre el control efectiu de les institucions, la necessitat d'obtenir reconeixement internacional o la de redimensionar estructures com els Mossos, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació o els serveis autonòmics d'Hisenda un cop proclamada la república.

La cronologia de l'cop

Pel que fa a l'agenda, és imprescindible per establir la cronologia de l'cop i el pes dels seus participants. "Enfocats" suscita dubtes sobre la seva autoria, però en el cas de l'agenda no hi ha cap, tot i que Jové s'ha negat a realitzar proves cal·ligràfiques, nega que sigui seva, igual que el susdit "Enfocats" i té impugnat el registre del seu domicili.

Jové, ex número dos de Junqueras com a secretari general de la Vicepresidència, està considerat com el 'arquitecte' de l'Procés i de el referèndum il·legal de l'1-O. Jové va ser detingut el 20 de setembre de 2017 a l'operació policial contra els preparatius de l'1-O i està imputat en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Jové només va estar unes hores detingut, les suficients en qualsevol cas perquè el partit decidís blindar l'anomenat "arquitecte de l'1-O", de manera que va ser inclòs en les llistes per a les eleccions autonòmiques de l'21 de desembre, les convocades a el fil de l'aplicació a Catalunya de l'article 155 de la Constitució. L'acta de diputat va derivar el cas de l'jutjat número 13 a el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

L'Associació d'Escortes sospita que Podem contractar de manera irregular al seu guardaespatlles

La ASES vol que la direcció nacional de Policia investigui una possible "falta greu" que afectaria a la treballadora i als líders de la formació estatge.

L'Associació Espanyola d'Escortes i Professionals de la Seguretat (ASES) presentarà davant la direcció nacional de Policia una petició per aclarir si la treballadora a sou de Podem encarregada de la seguretat de Pablo Iglesias i Irene Montero exercia el seu càrrec de manera regular. La exescorta dels líders de Podem demandar el partit per suposat acomiadament improcedent, al·legant que els seus contractants li feien peticions que excedien les seves funcions. La ASOS, però, creu que hi ha indicis de "falta greu" en la contractació de l'exescorta, la responsabilitat podria caure en Esglésies i Montero.

La qüestió és legal i laboral, ha explicat aquest divendres Andrés López Esteve en una entrevista a l'emissora ClickradioTV. La ASOS sosté que, a l'veure la demanda de l'exescorta de Podem, té la sospita que es tracti d ' "una possible vulneració d'un intrusisme professional, que seria considerat una falta molt greu pel reglament de seguretat privada".

López Esteban ha explicat que per treballar com a escorta cal "estar homologat mitjançant una acreditació administrativa que proporciona el ministeri de l'Interior després d'una prova". I alhora resultar emprat en una "empresa de seguretat homologada i inscrita en el registre".

En la seva demanda, la exescorta de Podem argumentava que durant el servei no va poder gaudir de les 12 hores de descans entre jornades laborals, i haver de realitzar treballs que excedien les seves funcions. Concretament, fer encàrrecs "de manera recurrent" per als líders de el partit o ajudar en el manteniment de l'habitatge i els vehicles d'Esglésies i Montero.

"És un tema que ens preocupa"

A l'visionar la demanda, l'ASES manifesta la seva "preocupació" a el veure que "aquesta senyora demandava a el partit com a empresa", mentre que "hauria en qualsevol cas remetre o recórrer a demanar la seva pròpia empresa, mai a el client", ha comentat el portaveu de l'ASES.

"És un tema que ens preocupa profundament davant d'un suposat cas d'intrusisme professional i davant aquesta situació anem a plantejar una consulta a la direcció general de la Policia, concretament a la unitat central de seguretat privada, perquè aprofundeixi en el tema i ens doni resposta ", ha afegit López Esteve.

La "falta greu" afectaria tant a la treballadora com a el partit Podem per haver, suposadament, contractat una escorta sense ella estar registrada en el gremi oficial. "La responsabilitat seria de la treballadora al no estar enquadrada en una empresa de seguretat i, d'altra banda, seria una responsabilitat de la persona que ha contractat la treballadora. En els dos casos seria considerada falta greu ", ha conclòs el portaveu de l'ASES.

"Psicòlegs per la Independència", per no defallir en l'intent

Cursos ANC sobre psicologia

L'ANC ofereix cursos psicològics contra el «desgast emocional provocat per la repressió de l'Estat»

'Psicòlegs per la Independència', una de les branques de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha llançat uns nous cursos de gestió d'emocions i resiliència per intentar combatre "el desgast emocional en un context marcat per la repressió de l'Estat espanyol".

L'associació independentista catalana ANC compte dins de les seves files amb persones dedicades a la psicologia. Els autodenominats 'Psicòlegs per la independència' han creat aquests tallers estructurats en tres sessions de dues hores i mitja cadascuna on s'atendrà als ciutadans que vulguin 'superar' moments com ara el referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017.

"No és inversemblant pensar, avui, que la gran quantitat de fets i esdeveniments que hem viscut en els darrers anys, plens de moments de fortes emocions, ens ha deixat, al menys, empremta. Fins i tot, que ens ha passat factura", asseguren a la seva pàgina web.

Els psicòlegs pertanyents a aquesta plataforma creuen que hi ha "una barreja de sentiments i estats d'ànim" perquè l'independentisme ha viscut "una muntanya russa emocional que ha hagut de gestionar tan bé com ha pogut".

Segons la seva pàgina web, els separatistes estan vivint un "procés psicoafectiu que afecta com a individus". Per això, han creat aquests cursos, per veure com els ha "afectat" i "preparar-se per als esdeveniments que han de venir".

Els objectius

Els cursos es marquen quatre objectius. El primer, donar eines "per combatre el desgast emocional en un context marcat per la repressió de l'estat espanyol". El segon, "donar informació perquè cada participant les apliqui segons la seva vivència i realitat". El tercer, "reconstruir conjuntament" la seva "relat per resituar i prendre perspectiva". I el quart, parlar de la gestió "emocional de l'canvi i reflexionar" sobre com els han afectat "tots els esdeveniments".

A més, tenen clara la seva finalitat: "Aprendre a cuidar-se per continuar la lluita" perquè l'objectiu final és "com sempre, la independència".

Telèfons d'assistència

L'ANC també ha posat a disposició dels seus afiliats uns números de telèfon per a "assistència psicològica".

D'aquesta manera, els separatistes poden fer les seves consultes o participar en una mena de teràpia d'ajuda psicològica per via telefònica.

A més, també disposen d'un telèfon per a 'emergències jurídiques', en què presten assessorament sobre els problemes legals que hagin pogut tenir els independentistes.

Puigdemont deixa caure a Torra i tria a Borràs per derrotar ERC

Laura Borràs seria la primera presidenta de la Generalitat, però no té experiència en gestió

Com ja va avançar Salvador Sostres a ABC fa algunes setmanes, Carles Puigdemont té presa la decisió de prescindir de Quim Torra i de proposar a Laura Borràs com a pròxima presidenta de la Generalitat. Conscient d'això, Torra va voler davant del tribunal que el va jutjar per desobediència el dilluns, forçar la seva inhabilitació autoinculpant, per procurar-se el final èpic que des que va accedir a la presidència va comentar amb els seus col·laboradors més íntims que estava buscant.

«No vull passar a la Història com un que no va fer res, com un titella o un covard». S'ha buscat, per la seva banda, un final èpic. A diferència de Junqueras i de Puigdemont, que estan pagant un alt preu per la classe de «èpica» que van triar, a Torra el càstig de la inhabilitació li arribarà -igualment no anaven a tornar-li a presentar-i s'anirà amb el «honor» de ser el primer president de la Generalitat inhabilitat mentre encara està en el càrrec.

Per la seva horitzó judicial i per la desconfiança Puigdemont, la seva debilitat i la seva solitud són ara absolutes. «Si de mi depèn no hi haurà avançament electoral», li va dir ahir a Jordi Basté a RAC1. L'única prerrogativa indiscutible de el president de la Generalitat és precisament convocar eleccions, i si Torra no sap si la convocatòria dependrà d'ell, és que ha assumit que està fora de combat.

El saqueig d'Andalusia 192 - Les mentides de Susanita.

Susana Diaz va acudir aquest matí a l'Roig Viu de la Sexta, per intentar jusificarse pels continus obstacles de la Junta sota la seva presidència cap a la investigació judicial dels ERO. Ella s'ha centrat en eludir qualsevol responsabilitat política pròpia o de l'PSOE, després de la condemna de dos expresidents socialistes de la Junta, a més d'ex presidents de l'PSOE. Ha resumit la seva posició en una petició de perdó - "el demanaré les vegades que faci falta" -.

Ha tractat en tot moment de desvincular al seu partit de la xarxa clientelar, on amb diners públics es va comprar pau social i es va premiar a familiars de l'membres de l'PSOE. "Ni un cop apareix el PSOE en la sentència. Això vol dir que no hi ha finançament il·legal, el partit no s'ha lucrat. Va passar una cosa vergonyós i lamentable, per això vaig demanar perdó. De qui no admeto lliçons és de el PP". Ha arribat a vincular Juan Manuel Moreno amb membres de la> trama Gürtel, que haurien anat a parlar amb ell.

Lluny de ratificar la posició de la Justícia, ha insinuat que hi ha hagut interessos polítics en la persecució d'aquesta trama de corrupció amb els governs socialistes. De fet, va eludir afirmar si estava d'acord amb la sentència. I ha repetit: "No s'ha valorat que Pepe i Manolo no s'han portat ni un duro". "Des del respecte absolut [a la Justícia]", ha dit després, per atacar immediatament: "Hi ha hagut coincidència entre fites polítics i decisions judicials".

I ha arribat a negar que la Junta d'Andalucia es va retirar de la causa dels ERO sota el seu mandat. Així l'única perjudicada pot reclamar judicialment als defraudadors. Gràcies a ella, ni un euro es podrà recuperar d'estafa, tan monumental ...

Gairebé 40 anys governant, s'han tirat els socialistes a Andalusia, gràcies a diverses prebendes, van aconseguir gràcies a éso, centenars de milers de potencials clients, que sempre votaven els socialistes ...

I gràcies a ells, s'aconseguien majories al Congrés, d'aquí el gran nombre d'anys, es van tirar governant, ... Tant en el pla regional, com en el nacional ...

I ara ve amb la milonga, que els condemnats, ni un euro a casa s'han portat, li sembla poc l'estipendi, amb que van regar a empreses afins, amiguets i diferents personatges de diferent pelatge .....

!!! Les prebendes, van aconseguir gràcies a éso, centenars de milers de potencials clients, que sempre votaven els socialistes ..... I gràcies a ells, s'aconseguien majories al Congrés, d'aquí el gran nombre d'anys, es van tirar governant, ... Tant en el pla regional, com en el nacional ........ I ara ve amb la milonga, que els condemnats, ni un euro a casa s'han portat, li sembla poc l'estipendi, amb que van regar a empreses afins, amiguets i diferents personatges de diferent pelatge El que s'ha dit per aquesta vividora, si no és la trista realitat, seria per pixar, i no tirar ni gota !!!

Rebolcada de Valtònyc a Europa

El Tribunal d'Estrasburg no admet el seu recurs

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha declarat inadmissible el recurs presentat per Valtònyc contra la seva condemna a tres anys i mig de presó. El raper mallorquí va ser condemnat per delictes d'enaltiment de terrorisme, calúmnies i injúries greus a la Corona i amenaces pel contingut de les lletres d'algunes de les seves cançons. El cantant està fugit de la justícia espanyola.

Ja en el mes de juny de 2018 el tribunal de drets europeu va rebutjar la mesura sol·licitada pel cantant perquè, de forma cautelar, es declarés nul·la l'ordre d'ingrés a la presó que va dictar contra ell l'Audiència Nacional una vegada que la seva condemna va ser confirmada tant pel Tribunal Suprem com pel Tribunal Constitucional.

Valtònyc comparteix defensa amb l'expresident de la Generalitat de Catalunya fugit a Bèlgica Carles Puigdemont, i la resta de exconsellers que l'acompanyen. És habitual veure-li en actes organitzats per l'entorn independentista en aquest país.

Una escorta denuncia que Irene Montero l'obligava a fer de recadera, mecànica i xofer de la família

Segons la denúncia, la política de Podem també li demanava que avancés el començament de la seva jornada laboral per «escalfar l'habitacle de l'cotxe»

Una exescorta contractada per Podem presentar una demanda en un jutjat del social de Madrid contra Irene Montero a la qual acusa d'obligar-la a realitzar treballs domèstics que res tenien a veure amb l'objecte del seu contracte. Segons publica OK diari, la treballadora denuncia que la líder de la formació estada la va obligar «de manera recurrent», i fora del seu horari, a fer de recadera per a ella i els seus fills, portar i portar a amics i familiars fins a casa de Galapagar o encarregar-se de l'manteniment de l'habitatge i la mecànica dels vehicles particulars de la parella.

Altres tasques que suposadament li encomanava, segons recull la denúncia, era fer de «xofer de familiars convidats a el domicili o de transport d'enviaments de familiars». També va fer la compra en un supermercat i altres, també de caràcter personal, en una parafarmàcia. Segons la denúncia, Montero li demanava que avancés el començament de la seva jornada laboral per «escalfar l'habitacle de l'cotxe» que la portaveu parlamentària d'Podem utilitzava, diàriament, en els seus desplaçaments.

Funcions excessives

Els fets es remunten a el 25 de febrer de 2016, data en què Podem contractar a la demandant com "escorta personal en exclusiva" de Pablo Iglesias "tant de l'agenda oficial com de la personal". Després d'un any i mig de "viatges, pernoctes" i tot "tipus de desplaçaments" amb el líder de la formació domicili, l'empleada va passar a el servei d'Irene Montero, el 26 de setembre de 2017.

És llavors quan "les ordres, directrius i tracte dispensat per aquesta a la treballadora" van començar a "excedir amb molt de les normals" rebudes fins a la data.

Els encàrrecs de Montero, lluny de respectar "els drets bàsics i condicions" mínimes que "han de regir una relació laboral", es produïen "no només" per sobre "de la jornada legal, horari i torn assignats" a la mateixa en el seu contracte sinó a hores intempestives.

L'exempleada, que va presentar una demanda per acomiadament nul exigeix ​​la seva readmissió perquè considera que van prescindir d'ella després de queixar pel tracte «discriminatori».

Salvar Sánchez com sigui

Calia veure els equilibris que van haver de fer ahir Farreras i els seus col·laboradors de la secta. per explicar als seus fidels la sentència sobre el major cas de corrupció comès per un partit a casa nostra que això era cosa de quatre golfs que s'anaven de putes i ja estan fora de la política.Que l'estafa dels ETS era corrupció de la bona. La dolenta era la de Gürtel.

Van acabar assegurant que ha estat una cosa que va passar en un país llunyà i que la cúpula de l'PSOE no ha tingut res a veure amb dos antecessors de Sánchez a la presidència de el partit han estat condemnats.

Per Pedro Sánchez i en Moncloa afirmen: "No ens afecta", ells creuen que l'assumpte "està amortitzat" perquè la responsabilitat política i penal recau només sobre tots els exdirigents de el partit, no sigui que perilli el seu pacte amb Iglesias, tot que aquest el culpable va ser el bipartidisme. Les "farruquitas" (Marisú i la vice) van desaparèixer d'escena, no sigui que els esquitxi. Però elles estaven alli.

Però veient el caire que prenen les coses, al PSOE ja han començat a buscar responsables polítics més enllà dels acusats per la trama dels ERO i el pes pesat té nom propi: Susana Díaz. La nena de Griñán. Només en aquesta clau es pot entendre el llarg silenci que es va instal·lar al PSOE després de conèixer-se la sentència.

"Ha de caure", llisquen fonts socialistes que recorden que "Susana va ser la mà dreta de Griñán, va ser la nena de Griñán i hi era", i per tant, "no pot aspirar a repetir com a candidata" ni mantenir el seu mandat a l' capdavant de l'PSOE andalús. "Això li afecta directament el PSOE d'Andalusia que ha de passar pàgina". Susana Díaz com a cap de turc, és l'estratègia socialista i per això hi ha mutisme absolut a Moncloa i a Ferraz.

Llei de l'silenci a l'espera que qui es pronunciï sigui la secretària general dels socialistes andalusos. "Que es mengi el marró", sostenen ja des de Madrid que han trobat en aquesta sentència dels ERO l'excusa perfecta per acabar amb Díaz a l'capdavant de la federació més nombrosa d'Espanya.

El saqueig d'Andalusia 191 - La sentència dels ERO

L'Audiència Provincial de Sevilla ha condemnat a 6 anys de presó i 15 anys d'inhabilitació a l'expresident andalús socialista, José Antonio Griñán, per delictes de malversació i prevaricació en l'anomenada peça política dels ERO. El també expresident andalús de l'PSOE, Manuel Chaves, ha estat inhabilitat per un període de 9 anys per prevaricació.

El tribunal ha condemnat a 19 dels 21 exalts càrrecs pel delicte de prevaricació a diferents penes i ha absolt quatre acusats pel delicte de malversació. La decisió imposa a l'exconseller d'Ocupació, Antonio Fernández, una condemna de 7 anys, 11 mesos i un dia de presó, i inhabilitació absoluta per temps de 19 anys, 6 mesos i un dia. A l'exconseller d'Innovació, Francisco Vallejo, se li imposen 7 anys i 1 dia de presó per un delicte de malversació i inhabilitació absoluta per temps de 18 anys i un dia.

La exconsellera d'Economia i Hisenda, Carmen Martínez Aguayo, ha estat condemnada a 6 anys i 2 dies de presó, mentre que el exviceconseller d'Innovació, Jesús María Rodríguez Román, ha estat condemnat a sis anys i dos dies de presó.

La exconsellera d'Economia i Hisenda i exministra, Magdalena Álvarez, ha estat condemnada a 9 anys d'inhabilitació, a l'igual que l'exconseller de la Presidència, Gaspar Zarrías, l'ex viceconseller d'Economia, José Salgueiro Carmona, i l'exdirector general de Pressupostos , Antonio Vicente Lozano.

L'exdirector general de Treball, Javier Guerrero, ha estat condemnat a 7 anys, 11 mesos i un dia de presó, mentre que el seu successor en el càrrec Juan Márquez Contreras ha estat condemnat a 7 anys i un dia de presó. L'exconseller d'Ocupació, José Antonio Viera, ha estat condemnat a 7 anys i un dia de presó i el exviceconseller d'Ocupació, Agustín Barberá, ha estat condemnat a 7 anys i un dia de presó.

L'ex secretari general tècnic d'Ocupació, Juan Francisco Sánchez García, ha estat condemnat a 9 anys d'inhabilitació, mentre que l'exsecretari general tècnic, Javier Aguado Hinojal, ha estat condemnat a 9 anys d'inhabilitació i absolt de malversació. Lourdes Medina Varo, també exsecretària general tècnica d'Ocupació ha estat condemnada a 8 anys, sis mesos i un dia d'inhabilitació i absolta pel delicte de malversació, pel qual se li havien demanat sis anys de presó.

L'exdirector general d'Idea, Miguel Ángel Serrano Aguila, ha estat condemnat a sis anys, sis mesos i un dia de presó, mentre que l'exdirector general d'IDEA, Jacinto Cañete, ha estat condemnat a vuit anys, sis mesos i un dia d'inhabilitació, quedant absolt de delicte de malversació, pel qual s'enfrontava a sis anys de presó.

Només dos absolts

Els dos únics absolts de tots els càrrecs han estat l'ex interventor de la Junta, Manuel Gómez Martínez, i l'excap de gabinet jurídic de la Junta, Francisco de el Riu Muñoz. L'interventor va denunciar per quinze vegades a la Junta d'Andalucia el sistema emprat per la Conselleria de Treball. Les seves reclamacions no van ser ateses.

La Primera de les 187 peces de la macrocausa de les empreses que van rebre subvencions

Els expresidents de la Junta i els altres ex alts càrrecs imputats han conegut aquest migdia la sentència dictada per la Secció Primera de l'Audiència de Sevilla, que ha estat dictada pel jutge Juan Antonio Calle Peña, que ha redactat la voluminosa sentència, i les magistrades Pilar Llorente i Encarnación Gómez.

El judici per l'anomenat "procediment específic" dels ERO, la primera de les 187 peces que componen la macrocausa dels ERO, es va celebrar a 152 sessions al llarg d'un any i quatre dies. Va començar el 13 de desembre de 2017 i va finalitzar el 17 de desembre de 2018. Des d'aquest moment, els tres magistrats han estat 11 mesos deliberant i redactant la sentència que s'ha conegut aquest dimarts.

Els acusats podran recórrer la sentència de l'Audiència Provincial de Sevilla en cassació davant el Tribunal Suprem.

Més de 855 milions d'euros defraudats

La Fiscalia acusava en el judici a 21 exalts càrrecs de l'PSOE de defraudar més de 855 milions d'euros després de la suposada creació d'un sistema d'ajudes públiques "totalment opac" a l'marge "dels ciutadans" i dels controls establerts per la Intervenció general, un import en principi destinat a la reactivació d'empreses en crisi i ajudar els treballadors.

Els tres magistrats de la Secció Primera de l'Audiència de Sevilla que van dirigir el judici, Juan Antonio Calle Peña, Pilar Llorente i Encarnación Gómez, no han estat presents en la notificació de la sentència, que ha estat lliurada aquest dimarts a les parts per una funcionària en un pendrive. La decisió ha estat lliurat en paper.

El macrojudici dels ERO quedava vist per a sentència el passat mes de desembre després de més d'un any i 152 sessions. La causa estava composta per 14.276 folis dividits en 38 toms i 7 toms d'annexos, recollits en vuit discos compactes, i amb tres discos amb les declaracions prestades en la causa durant la instrucció.

La sentència de la peça política de la causa es produeix gairebé nou anys després que la jutge Mercedes Alaya, arran de la seva investigació sobre l'ERO de Mercasevilla, obrís diligències sobre un presumpte frau més ampli en ajudes de la Conselleria d'Ocupació a empreses en crisi.

les Condemnes

El saqueig d'Andalusia 190 - El cas ERO, la major causa de corrupció a Espanya

Des de 2010, any en què va començar el seu camí el cas dels ERO, han passat tants anys que amb prou feines es recorden tots els elements essencials. Per que cal fer un resum dels diferents avatars de l'procés per la major causa de corrupció tenint en mai al nostre país.

El 19 gener 2011

La jutge de Sevilla Mercedes Alaya obre les diligències prèvies número 174/2011, que van donar lloc a el cas ERO. Es tracta de la major causa de corrupció oberta mai al país, que va posar a l'descobert la presumpta trama dissenyada per la cúpula de el Govern andalús de l'PSOE per sustentar el seu propi poder a través d'un arbitrari repartiment de fons milionaris a canvi de lleialtats i favors . Inicialment, s'anava a investigar un presumpte frau en ajudes públiques de la Conselleria d'Ocupació a empreses en crisi.

15 novembre 2011

La jutge Mercedes Alaya apunta per primera vegada en un acte a l'aleshores president de la Junta d'Andalusia, José Antonio Griñán, com "cúspide" d'una "estructura piramidal" que va propiciar el presumpte frau durant una dècada.

9 març 2012

Declara al jutjat l'exdirector general de Treball de la Junta, Francisco Javier Guerrero, que a l'endemà ingressa a la presó. És el primer exalt càrrec que va a la presó pels ERO fraudulents i el principal acusat en aquesta causa. Guerrero va ser alt càrrec durant nou anys, des de 1999 fins a 2008, amb tres consellers d'Ocupació diferents: Guillermo Gutiérrez, José Antonio Viera i Antonio Fernández, sempre en l'etapa de Manuel Chaves com a president de la Junta d'Andalusia.

16 març 2012

Juan Francisco Trujillo, que va ser xofer de l'exdirector general d'Ocupació Javier Guerrero, declara davant la jutge Mercedes Alaya que va arribar a gastar fins a 25.000 euros a l'mes a la compra de cocaïna per a consum propi i del seu cap amb els diners de les ajudes públiques de la Junta que van rebre irregularment les seves empreses. D'acord amb el testimoni de l'ex xofer, Guerrero també hauria rebut entre 60.000 i 80.000 euros en metàl·lic, quadres, un piano, antiguitats, roba per valor de 2.000 euros i mil euros més en consum de telefonia mòbil. Molts d'aquests regals se'ls hauria portat a casa del Pedroso el propi ex conductor.

24 abril 2012

Després de quatre dies declarant al jutjat, la jutge Mercedes Alaya envia a la presó l'exconseller d'Ocupació Antonio Fernández. Surt a l'agost de 2012 després de pagar 450.000 euros de fiança. En el seu acte de presó, la jutge va acusar Fernández d'haver fet "desistiment absoluta" de les seves funcions, generant "enriquiment injustificat per a uns i d'empobriment per a les arques" d'Andalusia a causa de el "malbaratament continuat" dels fons públics. De la declaració de l'exconseller es deduiria, segons la jutge, que les ajudes socioeconòmiques de el programa 31L eren repartides per la Junta "indiscriminadament" i no eren de "públic coneixement" per als ciutadans.

20 març 2013

La Guàrdia Civil desplega l'operació Heracles amb desenes de detinguts i registres en asseguradores i bufets d'advocats que presumptament es van lucrar amb sobrecomisiones per tramitar els ERO davant la Junta. Al febrer de 2018, un informe remès a l'jutjat d'instrucció 6 de Sevilla pels pèrits de la Direcció General d'Assegurances revela que les comissions cobrades per mediadors en ERO finançats per la Junta superen fins a un 550% la mitjana que les asseguradores pagaven a aquests mateixos intermediaris en altres casos.

Els pèrits de la Direcció General d'Assegurances de el Ministeri d'Economia van realitzar en 2014 -a petició de l'anterior instructora de el cas, Mercedes Alaya- un informe en el qual van detectar que en els ERO finançats de forma irregular per la Junta es van pagar més de 66 milions d'euros en comissions per sobre de la mitjana de mercat, una mitjana que van fixar en el 2% entre el 2000 i el 2011.

20 juliol 2013

El llavors president de Govern andalús, José Antonio Griñán, anuncia la seva dimissió, formalitzada el 27 d'agost de 2013, per "preservar" a la Junta de la "erosió" de el cas ERO. A l'anar-se'n assegura: "No hi ha cap figura delictiva de la qual em pugui imputar". El 7 de setembre el substitueix Susana Díaz, llavors consellera de Presidència.

31 juliol 2014

La jutge Mercedes Alaya remet a l'Tribunal Suprem l'exposició raonada amb els indicis de delicte que veu en els expresidents de Govern andalús Manuel Chaves i José Antonio Griñán, a més dels exconsellers andalusos Gaspar Zarrías, José Antonio Viera i Mar Moreno, tots diputats o senadors en aquella data.

16 juny 2015

Mercedes Alaya deixa el jutjat d'instrucció 6 de Sevilla després d'aconseguir una plaça a l'Audiència i la succeeix María Núñez Bolaños. Es consuma així la maniobra per apartar Alaya de la instrucció de el cas ERO i d'altres causes de corrupció, com el cas Avals, el cas IDEA o el frau dels cursos de formació.

Alaya pretenia retardar la seva incorporació a l'Audiència i continuar amb la instrucció d'aquestes macrocausas, però el Consell General de Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) van aprovar un pla de reforç de l'Jutjat d'Instrucció 6 de Sevilla que va enterrar aquesta possibilitat.

Alaya va quedar apartada després de qüestionar la falta de preparació de la jutge Núñez per instruir macrocausas, perquè portava allunyada de la jurisdicció penal des de 2001. També va considerar compromesa la seva imparcialitat per l'amistat del seu marit -Juliol Guija Vila, metge forense i exdirector de l'Institut de Medicina Legal de Sevilla- i l'aleshores conseller de Justícia, el fiscal en excedència Emilio de Llera. En una entrevista amb Abc al maig de 2018, la jutge Alaya va dir que el PSOE i el PP van votar al CGPJ "apartar" de les macrocausas perquè hi havia por que seguís investigant els cursos de formació, on havien trobat fets "summament greus" .

20 juny 2015

El Suprem imputa als expresidents de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán, a més de als exconsellers i llavors diputats Gaspar Zarrías i José Antonio Viera. Després de set mesos d'investigació, el jutge Alberto Jorge Barreiro va dictar dues resolucions en què conclou que Chaves i el seu successor, Griñán, van poder prevaricar a l'permetre que durant una dècada es donessin ajudes a empreses mitjançant un sistema "clarament il·legal". Els mateixos indicis observar contra Zarrías i Viera. A aquest últim li va imputar, a més, un delicte de malversació. Dels cinc exalts càrrecs andalusos als que va investigar el Suprem, Barreiro només va exculpar a la llavors senadora socialista Mar Moreno.

26 juny 2015

L'escàndol dels ERO provoca que els expresidents de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán i l'exconseller andalús Gaspar Zarrías deixin els seus escons a les Corts, amb efecte pel 2 de juliol de 2015. L'ex conseller d'Ocupació andalús José Antonio Viera no abandona el seu escó i es passa a el Grup Mixt, després de donar-se de baixa en el PSOE. Finalment, Viera dimiteix el 24 de setembre del 2015.

31 juliol 2015

La nova jutge instructora Maria Núñez Bolaños divideix la macrocausa dels ERO en peces separades que es reparteix amb el jutge de reforç Álvaro Martín. La seva antecessora, la jutge Mercedes Alaya, sempre s'havia oposat a la divisió de la causa. En canvi, la Fiscalia Anticorrupció si va ser partidària que el cas se separés en tantes peces com ajudes irregulars es van concedir amb càrrec a la partida pressupostària 31L, també coneguda com el 'fons de rèptils ".

1 juny 2016

Els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán i els exconsellers Gaspar Zarrías i Francisco Vallejo es donen de baixa al PSOE un dia després que el jutge Álvaro Martín els notifiqués la interlocutòria de transformació en procediment abreujat de el 'cas ERO', el pas previ per a asseure'ls a la banqueta. El PSOE andalús va explicar llavors que cap dels investigats havia de presentar la seva renúncia a la militància fins a l'obertura efectiva de judici oral. Per això, la direcció socialista va qualificar de "generosa" la decisió dels expresidents, ja que així evitaven la utilització política de la seva militància durant la campanya electoral per a les eleccions generals que es van celebrar pocs dies després, el 26 de juny del 2016.

3 novembre 2016

El jutge Álvaro Martín obre judici oral i remet a l'Audiència de Sevilla el processament de 26 acusats (quatre són després desimputados) per delictes de prevaricació, malversació i associació il·lícita. La Fiscalia i les acusacions de l'PP-A i Mans Netes demanen entre 2 i 10 anys de presó i la Junta d'Andalusia l'arxiu. La Fiscalia Anticorrupció s'eleva a 741 milions d'euros el botí de l'PSOE pels ERO.

13 desembre 2017

Comença a l'Audiència de Sevilla el judici per la peça principal de l' 'cas ERO', amb els expresidents de Govern andalús Manuel Chaves i José Antonio Griñán, 6 exconsellers -Magdalena Álvarez, Gaspar Zarrías, Antonio Fernández, José Antonio Viera, Carmen Martínez Aguayo i Francisco Vallejo- i 13 exalts càrrecs dels seus governs a la banqueta. El judici es va perllongar durant un any al llarg de 152 sessions en què van declarar 120 testimonis. Va finalitzar el 17 de desembre de 2018 i va quedar vist

19 novembre 2019

La sentència principal d'el cas dels ERO supera els 1.700 folis. El magistrat Juan Antonio Calle Peña ha comptat amb un alliberament especial per redactar-la. La decisió ha de determinar si la cúpula de el Govern andalús de l'PSOE va dissenyar una trama per sustentar el seu propi poder a través d'un arbitrari repartiment de fons milionaris a canvi de lleialtats i favors.

Chaves i Griñán s'enfronten a una condemna d'inhabilitació per prevaricació, però sobre el segon penja també la petició de condemna de la Fiscalia Anticorrupció de sis anys de presó per malversació continuada.

El PSOE al centre de la corrupció

A l'igual que no es recorda la manca de col·laboració de la Junta amb la jutge Alaya -documents comprometedors per a Gaspar Zarrías no van arribar mai a l'Tribunal-, ni els atacs i deslleialtats que la magistrada va rebre fins i tot de membres de el Consell General de Poder Judicial.

Per posar un sol exemple escandalós, el llavors president de el Consell General de l'Poder Judicial i de el Tribunal Suprem, el "progressista" Gonzalo Moliner, que ja havia criticat el retard de la instrucció de Mercedes Alaya en públic quan tot just feia dos anys instruint, va menjar amb el llavors president de la Junta d'Andalusia, José Antonio Griñán, dijous, dia 23 de maig de 2013, al Palau de San Telmo.

Al dinar van ser convidats el president de Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, Lorenzo de el Riu, el conseller de Justícia, Emilio de Llera i un vocal de CGPJ nomenat a proposta de l'PSOE. Aquesta menjar a esquena de la jutge Alaya va permetre Griñán concloure que la seva imputació en el cas dels ERO era inevitable, pel que va posar en marxa un procés d'eleccions primàries que havia negat fins aleshores, amb Susana Díaz com a substituta.

Tampoc es recorda la intervenció de l'Tribunal Suprem en el cas. La seva participació estava assegurada ja que tant Manuel Chaves com José Antonio Griñán i altres -José Antonio Viera i Gaspar Zarrías- eren aforats per ser diputats i / o senadors i era obligat que l'alt tribunal es pronunciés sobre la concessió o no dels suplicatoris corresponents .

El cas va correspondre a l'magistrat Alberto Jorge Barreiro, que va emetre dues exposicions raonades. Una, destinada a la formalització de suplicatori a al Congrés dels Diputats pel que fa als següents imputats que presenten en la causa la condició d'aforats: José Antonio Viera Chacón, Gaspar Zarrias Arévalo i Manuel Chaves González; l'altre, respecte a la seva competència respecte a el cas de José Antonio Griñán.

La intervenció de l'Tribunal Suprem era obligada perquè la jutge instructora Mercedes Alaya havia elevat una exposició raonada amb documentació exhaustiva -DVDs amb gairebé 300 tomos- per sol·licitar la imputació formal dels implicats. Però el magistrat Barreiro va haver de fer una valoració, naturalment al voltant dels indicis presents en la instrucció, sobre el que ha passat en els ERO per decidir si procedien o no les imputacions requerides per la jutge Alaya.

En la seva exposició de 127 folis es va fer una anàlisi de el cas i es va concloure, textualment, el que segueix pel que fa als casos de Chaves, Zarrías i Viera. Segons el magistrat s'havia perpetrat un menyscapte patrimonial de l'erari públic derivat de diferents modalitats d'actuació: lliurament de diners a empreses que no procedia, ja sigui perquè no es trobaven en crisi o ja perquè es preveia diàfanament que els diners no anava a ser destinat a reflotar l'empresa; abonaments d'ajudes sociolaborals il·legals, ja fos perquè els treballadors ni tan sols pertanyien a l'empresa, ja perquè les quantitats concedides superaven àmpliament les que procedien per llei; lliuraments de sobrecomisiones a les entitats mediadores d'assegurances que ultrapassaven de forma ostensible els percentatges vigents en el mercat; pagament a bufets jurídics per intervenció professional en alguns dels ERO, tot i que els honoraris no corresponia abonar-los a la Junta d'Andalusia; i lliuraments de diners als sindicats majoritaris sense un fonament legitimador que, en principi, les recolzi.

En tots aquests casos s'estava disposant dels cabals públics en perjudici de la Junta d'Andalusia i en benefici lucratiu il·lícit de tercers. No obstant això, la veritat és que no consten indicis que els imputats Gaspar Zarrias i Manuel Chaves intervinguessin en aquestes lliuraments de fons públics. Ni tampoc consten dades indiciàries que sabessin que s'estava disposant dels cabals públics pressupostats per als ajuts / subvencions amb destinació a l'lucre il·lícit de terceres persones. Sí sabien que el procediment de concessió de les subvencions era clarament il·legal, però, per aquest Instructor, no consten indicis que coneguessin que amb la materialització de sistema s'estiguessin desviant importants sumes de diners per afavorir el benefici il·lícit de terceres persones.

En canvi, no es pot afirmar el mateix pel que fa a l'imputat José Antonio Viera. En aquest cas sí que apareixen dades indicatives que l'exconseller d'Ocupació intervenia en la concessió de diners a empreses a les que beneficiava il·lícitament per no concórrer els requisits per proporcionar-los ajuda alguna. Així ho constata indiciàriament la declaració judicial prestada pel director general de Treball, Francisco Javier Guerrero, tal com es va referir en el seu moment.

Ja hem anticipat que la Junta d'Andalusia sota la presidència de Susana Díaz mai va lliurar a la instrucció de el cas el document que implicava directament a Gaspar Zarrías en el lliurament de fons públics a una empresa "amiga".

Segons ABC, el document que mai va arribar a tribunal i que el Suprem no va poder analitzar va ser un conveni signat per Zarrías el 2 de desembre de 1999 per a anticipar a l'empresa Campocarne Andalusia SA, filial regional de Campofrío, una subvenció de 2.830.000 d'euros -471.000.000 de pessetes- per crear ocupació i reflotar Fills d'Andrés Molina SA (Hamsa), la fàbrica de xoriços de Jaén on va tenir el seu origen el cas ERO.

El cas de José Antonio Griñán va ser tractat a part pel Tribunal Suprem perquè havia renunciat al seu aforament en qualitat de senador per la Comunitat Autònoma d'Andalusia. En aquest cas, el Suprem, per mitjà del seu instructor, el magistrat Barreiros, va escriure en un acte en el qual va definir la seva competència sobre el cas Griñán, que havia estat conseller d'Economia des de 2004 i president de la Junta des de 2008.

Doncs bé, en tot aquest sistema il·legal de concessió d'ajudes / subvencions va tenir un paper molt rellevant la Conselleria d'Economia i Hisenda, atès que era qui controlava l'elaboració dels pressupostos i les modificacions pressupostàries. De manera que, com s'especifica en l'Exposició Raonada, eren les Conselleries d'Ocupació, Innovació (IDEA) i d'Economia i Hisenda les més implicades en tot el sistema.

En conseqüència, i d'acord amb les dades indiciàries referits respecte a l'conseller José Antonio Griñán, és clar que la seva conducta no pot ser jutjada separadament de la dels altres consellers aforats que es troben implicats en els fets. Doncs tots ells ocupen el mateix esglaó de l'estructura piramidal de la Junta d'Andalusia i era la seva Conselleria la que controlava tot el tema pressupostari, autoritzant presumptament l'imputat l'operativitat de el nou sistema, mitjançant el qual es feien servir fraudulentament les transferències de finançament per a concedir ajudes / subvencions i s'alterava maliciosament el pressupost de l'IFAIDEA.

Per la qual cosa, el presumpte delicte continuat de prevaricació que se li imputa (arts. 404 i 74 CP) ha de ser investigat i jutjat, si escau, en aquest Tribunal, a l'resultar inescindible dels fets que se li atribueixen als restants aforats. No obstant això, s'ha de deixar constància que, si més no a dia d'avui, no consten dades indiciàries incriminatòries contra José Antonio Griñán com a presumpte autor d'un delicte de malversació.

Però aquestes consideracions de el Tribunal Suprem no podien tenir en compte les proves i testimonis que han marcat el judici que va acabar fa gairebé un any i que va conduir a la Fiscalia ia l'acusació particular, mantenir l'existència d'delicte de prevaricació en tots els processats i apuntalar el delicte de malversació de cabals públics en José Antonio Griñán ja 17 exalts càrrecs més, amb penes de presó -sis anys per Griñán- i inhabilitació.