Amb l'EMA, avui Barcelona seria el centre d'Europa

Tot i que els jutges de Tribunal Suprem van definir el Procés com una mena de somni, no ho va ser tant per als que van decidir descartar la capital catalana de la cursa per albergar la seu de l'Agència Europea de l'Medicament, el que hauria convertit a la Ciutat Comtal en el focus mediàtic europeu de la pandèmia

Si no fos pel còctel indepe-Colau Barcelona, ​​seria avui el centre d'Europa. La política i les accions subversives de separatistes i comuns va tenir com a conseqüència que al novembre de l'any passat es complissin tres anys de l'fiasco per a Barcelona de l'elecció de la seu de l'Agència Europea de l'Medicament (EMA).

Més enllà que en aquest temps Barcelona ha deixat de rebre més de 100.000 visitants de negoci, i que els sectors clau de l'economia -com el turisme, immobiliari o educatiu- hagin tingut un lucre cessant de 230 milions d'euros, el més rellevant és que avui al voltant de l'Agència de l'Medicament, a Glòries, hauria directius d'AstraZeneca, Pfizer, Moderna, Johnson gestionat permisos, negociant terminis, movent contractes.

Avui al voltant de l'Agència de l'Medicament, a Glòries, hauria directius d'AstraZeneca, Pfizer, Moderna, Johnson gestionat permisos, negociant terminis, movent contractes.

És el tema de moment, potser el més important a què Europa ha fet front des de la seva creació. Sortir de la crisi econòmica, social i de salut pública és el principal repte i objectiu que tothom ha de tenir, la UE també i Barcelona seria -si l'EMA estigués aquí- un dels centres d'atenció. Per què l'acreditació europea és més lenta que l'americana? ¿Van a validar les vacunes russes o xineses com han fet a Unió dels Emirats? Hores d'informació d'interès, des de Barcelona (Espanya) entrant en totes les cases i empreses dels 26 estats membres.

A més de l'impacte econòmic, el conflicte entre la UE i AstraZeneca col·loca a les farmacèutiques en el centre de l'debat públic i el lideratge es guanya per l'economia però també per ser tendència en molts altres camps.

En el marc de la pitjor crisi econòmica que el nostre país viu, segons dades oficials, des de la Guerra Civil (1936-1939) col·locar Barcelona i amb ella a Espanya al centre de el mapa polític i econòmic hauria estat el millor que ens podia passar.

La tensió de 2017: causa 'fatal' que va descartar a Barcelona

El Tribunal Suprem va deixar escrit en la seva sentència en el judici als polítics sediciosos, avui en tercer grau, que la temptativa independentista havia de considerar-se a títol d'ensomni, però per als que havien de votar on ubicar la seu de l'EMA no sembla que la declaració unilateral de la independència de Puigdemont de el 27 d'octubre fos una fantasia: dies més tard li van donar un cop de porta imprevist a Barcelona i es van anar a Amsterdam, on l'adjudicació els va agafar tan d'improvís que els 890 treballadors de l'agència i els més de 35.000 visitants anuals es van situar en una seu provisional durant més d'un any.

Ens hem acostumat tant a autolesionarnos que res ens sembla rellevant, però com tot a la vida, tota acció o omissió té conseqüències ia Catalunya -vistes les enquestes electorals- encara no hem pres consciència de l'nivell d'autoodi que exercim cap a nosaltres mateixos.

Els mitjans de comunicació europeus connectarien avui des Diagonal Mar per explicar als europeus, àvids de vacunes i de sortir d'aquesta pandèmia maleïda, que es cou a l'edifici de Jean Nouvel.

Barcelona deixaria de ser focus de notícies negatives -carrers cremant, els CDR envaint aeroports o la permissivitat dels poders públics per tallar vies públiques- per ser centre neuràlgic de decisió, i això no té preu en el prestigi i projecció d'una ciutat. Quan es reflexiona sobre els costos de l'populisme i de l'independentisme, que són el mateix, cal pensar en conseqüències concretes com aquesta, d'efectes nefastos tant immediatament com a llarg termini en el posicionament mundial de Barcelona.

Barcelona deixaria de ser focus de notícies negatives per a ser centre neuràlgic de decisió, i això no té preu en el prestigi i projecció d'una ciutat

Holanda va fer públiques dades sobre l'impacte de l'EMA: 1350 llocs de treball d'alt nivell i l'impuls d'un sector de gran valor afegit com el farmacèutic. L'executiu barceloní Soly Sakal, expert en inversió i temes immobiliaris creu que el sector de real state ha perdut 112 milions d'euros.

Intent d'agressió a Abascal a Girona

 Els Mossos d'Esquadra, protegint l'acte de Vox a Girona

Arran i altres grups radicals han intentat agredir a Girona a la comitiva en què viatjava Santi Abascal, president de Vox, hui dissabte, 30 de gener. Els antisistema han tancat un acte de partit ultra al parc de la Devesa de la capital provincial.

Un gran dispositiu dels Mossos d'Esquadra ha impedit el pas a uns seixanta manifestants que protestaven contra l'acte electoral que Vox ha organitzat al parc de la Devesa de la localitat, que ha comptat amb la participació de l'líder de la formació Santiago Abascal .

La presència policial no ha impedit que el president de Vox patís el llançament de grava i fora escridassat per la seixanta manifestants contraris a la seva presència a la ciutat quan ha accedit al parc. La línia policial ha mantingut als manifestants allunyats uns metres entre empentes i insults. Una quinzena de furgonetes dels Mossos han estat presents al parc de la Devesa. Alguns dels assistents a l'acte de Vox també ha patit el llançament de pedres i diversos objectes mentre eren escortats per agents dels Mossos a l'acabar l'acte.

Abascal ha culpat la Generalitat i també a la vicepresidència de Govern de la violència contra ells durant la seva intervenció en l'acte electoral. "Tant la Generalitat com la vicepresidència de Govern espanyol han encoratjat la violència contra Vox, són còmplices d'aquesta violència" ha dit. "Ja he vist aquest ambient a la meva terra", ha assenyalat el polític, nascut al País Basc, i tot seguit ha assegurat que li havien llançat "pedres, però si poguessin donarien trets"

El president de Vox ha assegurat que a Catalunya "hi ha un problema de llibertat" i ha assenyalat que "tot i els insults dels totalitaris, caminarem per on vulguem perquè el carrer també és nostre". "Vox no abandonarà als catalans" ha manifestat Abascal durant el seu parlament.

https://twitter.com/i/status/1355508814854807561

El cas de la Residència Vigor - Tots infectats després de la primera dosi de la vacuna

 

Les portes de la residència Vigor, a Becerril de la Serra (Madrid). EFE

Dues treballadores van portar el cep britànica a centre amb 11 morts i 65 positius, tots vacunats. Quatre interns de la residència de majors persones romanen ingressats. Dos d'ells, presenten quadres greus.

En total s'han contagiat 65 persones. És a dir, els 48 interns (quatre d'ells estan hospitalitzats) i 17 treballadors. Segons les primeres investigacions de Salut Pública, el cep britànica és la responsable d'aquesta tragèdia. El focus de la transmissió més probable són dues empleades de l'geriàtric, segons ha informat aquest divendres el viceconseller de Salut Pública i Pla Covid-19 de la Comunitat de Madrid, Antonio Zapatero.

Les empleades van donar positiu el 7 de gener i no ha estat fins avui quan s'ha conegut aquest brot. Tots els residents i treballadors havien rebut ja la primera dosi de la vacuna de Pfizer, d'acord amb el protocol de la Comunitat de Madrid. Cinc dels ancians han mort a l'Hospital de Villalba. Un altre, a la Fundació Jiménez Díaz. Els altres sis van morir en la pròpia residència. De les quatre persones que estan ingressades, dues d'elles tenen un pronòstic "preocupant".

La primera i la segona onada no van afectar a la residència Vigor de Becerril de la Serra (Madrid). No obstant això, la tercera s'ha acarnissat notòriament amb aquest asil a nord de la comunitat. Un total de 11 avis han mort per coronavirus després dels murs d'aquesta residència.

Els geriàtrics van ser els llocs més castigats per la Covid-19 en l'inici de la pandèmia. Per això, amb la presència ara del cep britànica, encara més virulenta, es demana que s'extremin les precaucions. En la seva primera compareixença al Congrés com a Ministra de Sanitat, Carolina Darias ha exposat que les properes setmanes seran claus per saber de quina manera avança aquest cep britànica.

La immunitat, lluny

A hores d'ara, l'asil està rebent seguiment per part de l'equip de la Unitat d'Atenció de Residències d'Atenció Primària, Geriatria de l'Hospital de Villalba i Salut Pública de l'àrea per a l'adopció de les mesures oportunes. El fet que això s'hagi produït en una residència on havia començat el procés d'immunització demostra que encara s'han de "extremar" les precaucions, especialment, en les residències de gent gran. Així ho ha recordat Javier Luengo, conseller de Polítiques Socials, Famílies, Igualtat i Natalitat.

La notícia ha causat sorpresa entre els veïns de Becerril de la Serra, que assistien amb estupor a l'arribada de càmeres de televisió a un lloc que mai havia estat notícia, ni tan sols quan la resta de residències sí que ho eren. "Això és per quan van tancar el port de Navacerrada", opina un veí. "Quan no van deixar passar a tots els madrilenys aquells caps de setmana, què van fer? Doncs venir-se a Becerril, Navacerrada, Cerceda ... ".

Segons comenten els veïns la majoria dels ingressats a la residència no són veïns del poble, sinó que vénen d'altres parts de la Comunitat de Madrid. Aquest divendres a la tarda, la residència romania en un silenci sepulcral i ningú ha entrat o sortit d'ella en tota la tarda. La residència Vigor és privada i no pertany a una gran empresa. Només hi ha aquesta amb aquest nom a Espanya. L'asil també funcionava com a centre de dia per a jubilats abans que arribés la pandèmia que avui s'acarnissa amb aquest edifici i els que l'habiten. Ja són més de 26.000 persones mortes en les residències de gent gran espanyoles des de l'arribada de la Covid-19.

El TSJC manté la data electoral de el 14 de febrer per a la eleccions

El TSJC manté l'data fixada

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) conclou que cal suspendre definitivament el decret d'ajornament de les eleccions i, que per tant, s'han de fer el proper 14 de febrer.

El Govern va prendre la decisió de posposar-davant l'empitjorament de les dades relatives a la crisi sanitària de la Covid-19. Ara pot recórrer la decisió, però s'espera a llegir la sentència per decidir què fa.

La Fiscalia aquest matí també s'ha mostrat en contra de l'ajornament perquè assegura que infringeix la normativa electoral, i afirma que podria afectar el dret a vot, tal com van al·legar els denunciants quan van recórrer l'ajornament de les eleccions.

L'informe de l'ministeri públic a l'TSJC diu que la llei no permet ajornar unes eleccions un cop convocades i que tampoc és una de les atribucions de el vicepresident de govern, en funcions de president, perquè té les competències limitades.

Vot per correu

A falta de 10 dies per tancar el termini per sol·licitar el vot per correu fins proper 5 de febrer, les sol·licituds presentades per residents a Espanya fins ara arriben a les 84.001.

Per tant, ja es superen el total de 78.876 que es van acceptar en les últimes eleccions a Parlament de 2017. Com a dada destacada, els últims dos dies, entre el 25 i el 26 de gener, s'han registrat 27.000 sol·licituds de vot per correu . De les 84.000 persones que ho han sol·licitat per al 14-F, 32755 ho han fet de manera telemàtica, una xifra que representa gairebé el 40% de l'total.

Les eleccions de l'14F són les primeres en què es podrà votar sense sortir de casa, fent la sol·licitud de manera telemàtica mitjançant un certificat digital reconegut i sense necessitat d'anar a una oficina de Correus. A més, la ciutadania tindrà la possibilitat de lliurar el vot directament a l'treballador de Correus que li lliuri la documentació electoral a domicili. La resta de sol·licituds (51.246) s'han fet de manera presencial a les oficines de Correus.

El Govern recomana sol·licitar aquesta modalitat de vot davant la situació epidemiològica de l'Covid-19. Es tracta d'un mecanisme que, segons l'executiu, permetrà reduir la presencialitat en els locals electorals el 14-F i farà possible exercir el dret a vot sense sortir de casa. El termini per sol·licitar el vot per correu segueix obert fins al 5 de febrer, en els horaris habituals de les oficines de Correus i com a màxim fins a les 14 h, tant en l'opció telemàtica com presencial.

Vox-PP: quina vergonya

Es fàcil coincidir en que els dos únics objectius d'Espanya el 2021 són la derrota de la pandèmia i la recuperació de l'pols econòmic. L'instrument per el primer és la vacunació massiva de la població en molt pocs mesos. Per al segon, l'administració eficient i no clientelar de el fons europeu de recuperació.

La sessió d'ahir al Congrés va condensar tots els trets esperpèntics de l'actual política espanyola: l'abdicació de Parlament, la deslleialtat regnant en la majoria de govern, l'arrogància de l'Executiu, la miopia de la dreta institucional i l'olfacte dels populismes més extremistes per treure partit de totes les situacions, aprofitant l'esclerosi estratègica dels seus adversaris. També l'estat d'enderroc de les institucions de la democràcia i la degradació moral dels actors polítics.

El pretext absurd per a aquest nou paperot de PP i Vox va ser la convalidació de el decret llei que regula la gestió dels fons europeus, que els populars es neguen a donar suport amb l'argument que és necessària una autoritat independent per gestionar aquestes ajudes, mentre els de Santiago Abascal es van abstenir al·ludint que no pot dilatar més en el temps l'arribada del finançament de la UE.

Casat i Abascal diuen ser conscients del molt que es juga Espanya en aquesta legislatura crucial i mostren diàriament la seva preocupació per les mesures lliberticides que posa en marxa el Govern infame. Precisament per això sorprèn que no siguin capaços de forjar un mínim front comú per frenar Sánchez-Esglésies i, de passada, evitar que els votants dels seus partits se sumen al desconcert i el desànim.

I mentre els dos líders liberal-conservadors es tiraven els plats pel cap al Parlament i en els mitjans, acusant-se mútuament de deslleialtat, Sánchez i Iglesias es freguen les mans tirant endavant la seva tasca legislativa amb suport dels seus socis separatistes.

Bars i restaurants de barri de Gràcia: ¡¡¡Ayuso vine aquí !!!

La desesperació i el cansament de el sector hostaler a Catalunya provoca manifestacions veritablement provocatives. Si fa unes setmanes els treballadors d'un bar de l'Hospitalet llançaven globus amb sang de porc contra la façana de la Generalitat, ahir un grup d'hostalers de barri de Gràcia de Barcelona, ​​el de més vot independentista de la ciutat, donaven un pas més i es manifestaven a el crit de "Ayuso vine aquí" davant la perplexitat de veïns i vianants.

Els intrèpids manifestants formen part de l'Associació de Bars i Restaurants de Gràcia i recorrien el barri fent sonar les cassoles i amb l'esmentat eslògan a favor de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Era una manera de cridar l'atenció que va provocar cert escàndol entre alguns residents al districte, que retreien tant la invocació a la presidenta popular com el fet que es fes en espanyol en comptes de català.

La resposta dels hostalers és que també protesten en català, però que l'important no és l'idioma sinó la situació crítica de molts propietaris i treballadors que porten ja onze mesos de restriccions, tancaments, obertures parcials i dificultats per dur a terme la seva feina.

ASSOC.BARS I RESTAURANTS DE GRÀCIA (SOHO Gràcia)

@SOHOGRACIA

11 mesos Posant Diners en Els nostres negocios i demanat credits per poder Sobreviure. Aqui cada dos per tres tancats i a Madrid Fins fa una semana oberts Fins a les 23h. Tenim Associats vivint a l'magatzem de el local xq li han TRET el pis. Que et sembla?

FCK NZS

@klifor_control

En resposta a @ DavidMelero16 @lalertacanal i @SOHOGRACIA

Has d'estar Molt desesperat per Demanar que et vingui a governar l'Ayuso ...

00:53 pàg. m. · 27 gen. 2021

A Catalunya, en canvi, el gruix de les restriccions ha recaigut sobre l'hostaleria. A mitjans d'octubre es va decretar el seu tancament total, situació que va durar un mes. Després, bars i restaurants han pogut obrir, però en un horari molt reduït. De 7.30 a 9.30 per esmorzars; de 13.30 a 15:30 per a dinars i a partir de les set de la tarda i fins a les deu, però només per menjar per emportar.

Els hostalers catalans es queixen a més que la Generalitat els acusa sense haver aportat cap prova de que en els seus establiments és on amb més facilitat s'estén el coronavirus.

La burocràcia de l'Ministeri de Sanitat frena els assajos clínics de l'Aplidin

Cs denuncia que la burocràcia espanyola està dificultant el desenvolupament de l'antiviral més prometedor

La farmacèutica hauria enviat la sol·licitud d'autorització per a un assaig clínic de Fase III i des de Sanitat diuen que no l'han rebut.

PharmaMar, l'empresa fabricant de l'medicament espanyol que redueix gairebé el 100% de la càrrega viral de SARS-Cov-2, assegura que ha enviat la documentació necessària per a l'autorització d'un assaig clínic de fase III a l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes sanitaris (AEMPS). No obstant això, "el Ministeri de Sanitat afirma que aquesta presentació no ha arribat", ha assegurat Ciutadans aquest dimecres.

La formació liderada per Inés Acostades ha denunciat aquest dimecres que "ens trobem davant d'un impàs burocràtic que està retardant els avenços en un possible tractament efectiu contra la pitjor pandèmia en 100 anys". Per aquest motiu, el grup parlamentari de la formació ha registrat una pregunta a Govern en què li qüestionen sobre les traves burocràtiques que estan alentint el desenvolupament de Aplidin, el medicament espanyol contra la covid-19.

"La pròpia PharmaMar ha lamentat en algunes ocasions que l'AEMPS si està donant celeritat a altres fàrmacs internacionals mentre l'avanç de Aplidin es produeix amb lentitud", insisteixen des de Ciutadans, "per exemple, el president de la biotecnològica José María Fernández Sousa lamentava també la lentitud de l'AEMPS a l'hora d'autoritzar una cohort de pacients per poder continuar amb els assajos clínics necessaris ".

Per això, han preguntat a Govern si preveu la possibilitat d'aprovar algun protocol per accelerar els procediments burocràtics necessaris perquè continuïn els assajos de Aplidin de forma segura; i de si hi ha algun procediment extraordinari per a casos d'extrema necessitat o d'emergència sanitària que acceleri els processos d'aprovació de medicaments i productes sanitaris per part de l'AEMPS sense comprometre la seguretat i la salut pública.

El polèmic passat de la nova ministra de Sanitat a Canàries

Carolina Darias va recollir una llarga trajectòria en l'Administració Pública, marcada pels seus durs enfrontaments amb la Guàrdia Civil.

Llicenciada en Dret per la Universitat de la Llacuna, la nova ministra de Sanitat ha desenvolupat gairebé tota la seva vida política a Las Palmas de Gran Canària, la ciutat que la va veure néixer fa ja 55 anys. Després d'ingressar al Cos d'Administradors Generals de l'Administració Pública de les illes, Carolina Darias es va afiliar a l'PSOE. Era l'any 1996 i Felipe González acabava de perdre les últimes eleccions a les que es va presentar contra José María Aznar. Tres anys més tard, debutaria com a regidora.

L'any 2004, va ser nomenada subdelegada de Govern en la província de Las Palmas i va ser llavors quan les seves relacions amb les forces de seguretat van començar a torçar-se. L'any 2007, Darias va inaugurar les instal·lacions de el Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE) de Lanzarote, un radar des del qual la Guàrdia Civil pot detectar les embarcacions il·legals que arriben a Canàries.

Ni banys, ni menjar, ni beguda

Els agents van celebrar la seva posada en marxa fins que es van adonar d'un petit detall: aquell edifici en què havien de passar tota la seva jornada laboral no tenia una cosa tan bàsica com uns lavabos. Des de l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) van denunciar reiteradament que, a més de no tenir tota lògica, la manca de serveis vulnerava la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. No obstant això, aquell error mai es va esmenar. "Fa un any el van tancar i van enviar el senyal a Gran Canària, i seguia sense lavabos", asseguren els agents.

Allò només va ser el principi. Al maig de 2008, l'avui ministra de Sanitat va ascendir en l'escalafó i va passar a ser delegada de Govern. Tot just tres mesos més tard, es produiria una nova topada amb la Guàrdia Civil. Els agents van denunciar haver rebut una ordre per la qual se'ls prohibia menjar i beure durant les vuit hores que durava el seu torn de treball en les pantalles de control de l'polèmic SIVE. "Això no és cert i no és així i, per tant, nego la major", va assegurar llavors Darias.

"Li demanem que dimiteixi per dignitat"

No obstant això, l'AUGC va fer pública l'ordre, datada el 19 d'agost de 2008, en la qual efectivament se'ls prohibia expressament "la tinença de qualsevol aliment o beguda" a les instal·lacions. Atès que els agents hi destinats mancaven de relleu per fer qualsevol descans dins del seu torn, tampoc podien sortir fora a menjar o beure aigua. Però el que més va indignar la Guàrdia Civil no va ser aquest fet, sinó que la llavors delegada de el Govern els tachase de "mentiders", intentant "desacreditar una organització com l'AUGC".

Precisament per això, el sindicat va demanar la seva dimissió: "La Llei 17/1983 diu que a vostè li correspon dirigir i coordinar l'Administració Civil de l'Estat a Canàries. Després d'aquestes lamentables manifestacions, considerem que ni dirigeix ​​ni coordina, de manera que des d'aquí li demanem que dimiteixi per dignitat política, cosa que tampoc esperem que faci ", deia llavors un duríssim comunicat que l'Associació Unificada de Guàrdies Civils. Efectivament, no ho va fer.

El PP també va instar a demanar "disculpes públiques"

Des del Partit Popular, el llavors diputat autonòmic Fernando Figuereo va titllar d ' "indignitat" que ha passat. "És deplorable que Carolina Darias falsegi la realitat, titlla als guàrdies civils de mentiders i avui descobrim l'engany d'una delegada de Govern a Canàries que, lluny de garantir immediatament els mitjans indispensables a la Guàrdia Civil, s'amaga i és incapaç de donar la cara ", ha denunciat el dirigent popular.

Així, Figuereo va acusar Darias de desenvolupar la seva responsabilitat pública "des de la opacitat i l'ocultació dels fets, cosa que no és ni desitjable ni presentable" i el va instar a demanar "disculpes públiques a la Guàrdia Civil". No obstant això, la socialista mai va tenir aquest gest amb la benemèrita.

Abans d'aterrar a Madrid, l'avui ministra va pugnar sense èxit per la candidatura de l'PSOE a la presidència regional. A canvi, els seus companys la van convertir en la primera dona a presidir el Parlament canari i, quan Ángel Víctor Torres va aconseguir fer-se amb el Govern de les illes, la va nomenar consellera d'Economia, càrrec a què va renunciar per convertir-se en la ministra de Política Territorial i funció pública de Pedro Sánchez.

El seu futur com a ministra de Sanitat

Un any després d'aquell nomenament, Carolina Darias canvia aquesta cartera per la de Sanitat, per fer-se càrrec de la pandèmia de l'coronavirus en el pitjor moment possible. La seva única experiència en aquest àmbit passa per haver estat portaveu de la comissió de Sanitat de Parlament canari durant un breu període de temps. A la seva terra, tots esperen que estigui a l'alçada i, especialment, els guàrdies civils que avui han de fer front a l'allau d'immigrants que segueixen arribant día rere dia a les Canàries.

"Esperem que la nova ministra ens catalogui com a grup de risc, ja que estem treballant en primera línia davant de la covid", reclama Pedro Carmona, portaveu nacional de l'AUGC. I sobretot que respongui a la gran pregunta que tots els agents es fan davant la campanya de vacunació: "Quan ens toca vacunar? Perquè, a hores d'ara, desconeixem en quin grup estem enquadrats catalogats".

En declaracions a Libertad Digital, Carmona reclama que "els primers a vacunar siguin els que estan treballant en unitats operatives a peu de carrer, que són uns 50.000 agents, i més després de saber que l'enllaç de la Guàrdia Civil amb les forces armades ja es ha vacunat ".

La Unió Europea obre una investigació a el Govern balear pel cas dels abusos a 16 menors

El Parlament Europeu ha exigit aquest dimarts explicacions a el Govern d'Espanya i a l'balear, liderat per la socialista Francina Armengol, en relació a el cas de les 16 menors tutelats que van ser víctimes d'explotació sexual a la comunitat autònoma.

L'Eurocambra s'ha compromès a seguir de prop el cas, tot i les peticions per part de l'PSOE de tancar aquest procés d'investigació. La presidenta de Peticions en l'organisme europeu, la popular Dolors Montserrat, ha decidit mantenir oberta la petició i exigir a les autoritats espanyoles, tant a nivell estatal com regional informació sobre les garanties de protecció dels menors després del cas d'abusos i explotació de menors.

«Fa un any presidint la Comissió i aquesta és una de les peticions que més m'han impactat», ha argumentat Montserrat després d'un aspre debat en el qual el PSOE i Podem han acusat els representants de PP, Ciutadans i Vox d'instrumentalitzar políticament el cas.

La petició va ser presentada per José Luis Sánchez Saliquet, un empresari balear i candidat de Vox a l'Senat, que va denunciar que "la inacció i el silenci de govern balear és insostenible" davant del cas de 16 menors tutelats per l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) víctimes d'abusos sexuals.

Sánchez Saliquet ha assenyalat que s'han bloquejat sengles intents d'establir comissions d'investigació sobre aquest cas tant al Parlament balear com al Congrés dels Diputats i que "res se sap" de l'procediment penal iniciat per aquests fets. El peticionari ha criticat que els partits que conformen el govern balear creessin en el seu lloc una comissió d'experts l'informe final, ha lamentat, no va fer referències als abusos als 16 menors.

Els socialistes han insistit aquest dimarts en tancar la petició d'explicacions des d'Europa. La vicepresidenta de la Comissió de Peticions, Cristina Maestre, ha assegurat sentir-se «sufocada» pel vessament a la comissió parlamentària. Qui som nosaltres per jutjar i airejar la vida dels menors? », Ha dit, sense fer cas, segons ha insistit, l'opinió dels professionals, la Policia o la Fiscalia.

«Obscurantisme»

En resposta, l'eurodiputat de Ciutadans Jordi Cañas ha acusat a l'esquerra de voler silenciar el tema. «Exigim responsabilitats polítiques, és clar, ¿com es pot fer servir aquest argument per negar un debat? Volen negar el dret a la crítica política, on es creuen que són? ¿A Corea del Nord? », Ha assenyalat en una encesa intervenció.

La representant de l'PP, Rosa Estaràs, ha lamentat el «obscurantisme» de les institucions balears amb aquest cas, pel que ha reclamat que l'Eurocambra enviï una missió a el terreny, al no tractar-se d'un «cas aïllat».

I de costat de Vox, Jorge Buxadé ha criticat que el PSOE defensi l'institut d'assumptes socials de Mallorca i ha criticat que l'esquerra hagi trencat el seu eslògan de creure a la dona víctima d'abusos, per tractar-se d'una nena tutelada per les autoritats públiques .

Brussel·les té obert un procediment d'infracció contra Espanya i altres 22 països europeus per no haver incorporat de forma correcta una directiva per lluitar contra els abusos i l'explotació sexual -que exigeix ​​als Estats membres prendre mesures per evitar aquest tipus de situacions-i, actualment, es troba «avaluant» les respostes que va enviar el Govern espanyol justificant el seu retard.

Un antiviral espanyol redueix gairebé a el 100% la càrrega de l'covid-19

 

Laboratori de Pharmamar a Colmenar Viejo, a Madrid. / ARXIU

La farmacèutica Pharmamar es dispara en borsa més d'un 15% després de confirmar-se la eficàcia de la seva medicina contra el patogen

Científics dels EUA i França conclouen que la plitidepsina, comercialitzada com Aplidin, és "amb diferència" el compost més potent descobert fins ara contra el patogen. El Aplidin, l'antiviral de PharmaMar, és cent vegades més potent que el tractament que s'està fent servir per al covid-19

Un fàrmac antiviral (la plitidepsina comercialitzada com Aplidin) produït per l'empresa espanyola Pharmamar i provat en laboratoris experimentals de França i els Estats Units ha demostrat una disminució de l'99 per cent de les càrregues virals de SARS-CoV-2.

Un estudi internacional, publicat a la prestigiosa revista «Science», confirma l'alt índex terapèutic de la plitidepsina, un fàrmac contra el càncer que bloqueja el virus independentment de quina sigui la seva soca. Els experiments "in vitro i" in vivo "que s'han realitzat ja en models animals amb aquest fàrmac, utilitzat com antitumoral, han demostrat una eficàcia antiviral i un perfil de toxicitat prometedors, ha informat avui l'empresa espanyola després de la publicació dels resultats a la revista Science.

Els autors han conclòs que la "plitidepsina" és "amb diferència" el compost més potent descobert fins ara i han plantejat per això que hauria de provar-se en assajos clínics ampliats per al tractament de l'covid-19.

«Aquest treball confirma tant la potent activitat com l'alt índex terapèutic de la plitidepsina que, per la seva especial mecanisme d'acció, inhibeix aquest coronavirus independentment de quina sigui la seva mutació en la seva proteïna" S "(ceps britànica, sud-africana, brasilera o les noves variants que han sortit recentment a Dinamarca) », celebra el president de el grup, José María Fernández Sousa. La farmacèutica treballa ja amb agències de el medicament per començar l'assaig de fase 3, que es va a desenvolupar en diversos països.

Les conclusions d'aquest grup de científics corroboren el que PharmaMar ja havia demostrat en els seus últims assajos amb pacients, que el medicament té potents efectes antivirals. Des d'aquesta companyia recorden que és important tenir clar que el virus ha vingut per quedar-se, que les vacunes no ho faran desaparèixer. Això exigeix ​​obligatòriament un tractament que funcioni bé i que sigui capaç d'actuar contra qualsevol tipus de mutació. I precisament és el que fa la plitidepsina (aplidina): no ataca una proteïna de virus, sinó que bloquejar la molècula diana que està dins de les nostres cèl·lules (eEF1A), que no muta, que no canvia, i que és necessària per al SARS-CoV-2, sigui quina sigui la soca.

«El virus, per replicar-se, per fer-se còpies, necessita alguna cosa similar a una màquina fotocopiadora, que seria aquesta proteïna eEF1A -expliquen la biotecnològica-. Nosaltres el que fem és apagar-la. Per tant, el virus no pot fer còpies i la infecció es paralitza ». Això sí, perquè sigui útil, el medicament ha de ser administrat en el moment adequat, a la fase viral de la malaltia, quan l'agent infecciós encara està en el cos fent mal. No es pot trigar molt. «És com quan hi ha un incendi en una casa. Per salvar-la, els bombers han d'arribar quan el foc està començant. Les flames han de ser aturades a el principi ».

El treball ha estat fruit de la col·laboració entre l'espanyola PharmaMar i els laboratoris dels investigadors Kris White, Adolfo García-Sastre i Thomas Zwaka, en els Departaments de Microbiologia i de Biologia Cel·lular, Regenerativa i de al Desenvolupament, en la Icahn School of Medicine de la Muntanya Sinai (Nova York); dels científics Kevan Shokat i Nevan Krogan, a l'Institut de Biociències Quantitatives de la Universitat de Califòrnia San Francisco, i de Marco Vignuzzi, a l'Institut Pasteur de París.

Actualment, la biofarmacèutica espanyola PharmaMar està ja negociant amb diferents organismes reguladors l'inici dels assajos de fase III previstos. Tenint en compte els temps que requereixen aquests estudis i el que triguen els reguladors en donar la seva aprovació, el fàrmac podria estar llest a mitjans d'aquest any.

Illa deixa Sanitat amb rècord de contagis, les CA en rebel·lia i les vacunes per l'aire

Salvador Illa

I no pensa rendir comptes de la seva gestió davant el Congrés com estava previst.

Sánchez relleva Illa amb rècord de contagis, les CA en rebel·lia i les vacunes en l'aire

La remodelació en el ministeri es donarà a conèixer avui. Fonts de Moncloa asseguren que Carolina Darias no seguirà a Política Territorial, però eviten confirmar si rellevarà Illa

Salvador Illa participarà aquest dimarts en el seu últim Consell de Ministres, centrant-se a partir d'aquest moment en la campanya de les catalanes, a les quals concorre com a candidat de PSC. Un cop rematada la reunió de Consell de Ministres, es donarà a conèixer el seu relleu a el front de l'Ministeri de Sanitat.

La marxa d'Illa ha generat una forta polèmica entre tots els grups polítics, a l'produir-se en plena tercera onada. La decisió traslladada ahir per Moncloa que aquest dilluns complís "les seves últimes 24 hores a l'capdavant de l'ministeri" ha generat també una crítica unànime, inclosa la dels seus socis de govern, Unides Podem, per abandonar el seu càrrec sense abans retre comptes al Congrés dels Diputats.

La seva marxa de l'ministeri queda així tenyida per retrets transversals, a més dels seus propis socis de coalició, en plena tercera onada i amb incerteses en un pla de vacunació que amenaça amb allargar més del previst pels incompliments de subministraments que ja han reconegut algunes farmacèutiques .

També estava previst que aquest dijous acudís a la comissió de Sanitat per abordar la situació epidemiològica, Però des de Moncloa s'ha anunciat que Illa no arribarà a dijous, sinó que serà rellevat aquest dimarts i que dimecres prendrà possessió el seu successor o successora. a la vista que aquest dilluns va batre un rècord de contagis a l'acostar-se a una incidència acumulada propera als 900 casos per cada 100.000 habitants i haver-se notificat 767 morts més per coronavirus 1369 en els últims set dies- durant el cap de setmana.

Carolina Darias, actual ministra de Política Territorial i Funció Pública, apareix en totes les travesses com a relleu natural, a l'haver treballat colze a colze amb Illa en la gestió de la pandèmia, tant al comitè de seguiment de l'coronavirus des de la seva creació com en la comissió interterritorial de sanitat des del passat mes d'octubre, per portar les relacions amb les comunitats autònomes, i en l'estratègia de el pla de vacunació.

Darias deixarà d'ocupar el seu lloc a el front de el Ministeri de Política Territorial, però eviten confirmar que rellevarà Illa. De produir aquest relleu, totes les travesses coincideixen a apuntar que el líder d'al PSC, Miquel Iceta, és qui té més possibilitats de cobrir la vacant de Darias. La seva predecessora en el càrrec també va ser una integrant de PSC, l'ara presidenta de Congrés, Meritxell Batet.

Té tota l'aparença d'una covarda fugida davant el que pugui passar en els propers mesos. Illa ha aconseguit una cosa impensable en aquests moments de confrontació política, que és ni mes ni menys posar a tots els partit de l'oposició més els adossats a el govern de l'PSOE.

L'Hospital Isabel Zendal: l'èxit que els sindicats d'esquerra no poden suportar

El Isabel Zendal és l'aposta més brillant contra el coronavirus que s'ha fet sense cap dubte a Espanya i, molt probablement, a Europa.

Ni un alliberat sindical sanitari ha demanat tornar a la feina per vacunar contra el Covid a Madrid

Les crítiques dels sindicats madrilenys de el sector sanitari contra el Govern de Madrid no han cessat en plena pandèmia. I això, malgrat que, especialment durant la segona onada, Madrid ha aconseguit mantenir un nivell d'assistència hospitalària clarament superior al d'altres comunitats autònomes com Castella-la Manxa, Catalunya o la Comunitat Valenciana, on el fort vent ha obligat a traslladar als malalts allotjats a les carpes provisionals a altres llocs mes segurs.

Però els sindicats no han deixat de criticar les mesures d'Isabel Díaz Ayuso contra el Covid: des de la creació d'un nou hospital públic contra el coronavirus -el Zendal-, fins a la decisió de reservar la segona dosi de la vacuna per als receptors. Un dels punts en què més han crescut la crítiques ha estat per la falta de metges o infermers per administrar les vacunes contra el Covid. Doncs bé, dels 455 alliberats de el sector sanitari que tenen els hospitals de Madrid, ni un ha sol·licitat abandonar temporalment aquesta condició per ajudar a la vacunació. Tots han pensat que eren molt més decisius per ajudar a la pandèmia seguint com alliberats.

No es tracta de l'única crítica. L'hospital Zendal, públic i creat per l'actual equip de Govern de la Comunitat de Madrid per a atendre les puntes d'ingrés de malalts provocades per pandèmies com el Covid, també ha estat un objecte clàssic de les crítiques. En aquest cas, la reacció ha estat conjunta de "les organitzacions sindicals de la Taula Sectorial de Sanitat davant la negativa de la Comunitat de Madrid de dotar de personal propi a l'Zendal".

La prova d'això és que mentre Madrid té un hospital plenament operatiu, pensat i creat per epidèmies, en què els malalts reben atenció de la màxima qualitat i es salven vides cada dia, en altres regions els pacients estan en tendes de campanya que han de ser desallotjades quan bufa el vent.

Aquesta incapacitat pròpia és probablement una de les raons per les que no suporten la gran obra i l'enorme èxit que suposa l'Hospital Isabel Zendal: perquè els deixa a ells en evidència. L'altra és un sectarisme absolutament repugnant, malaltís, que omple els mitjans i les institucions d'un odi sense taxa a l'rival polític i és incapaç de reconèixer no ja un èxit d'un altre, sinó la pura veritat.

Generalitat de Catalunya - Les claus d'unes eleccions amb suspens

El president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès. (EFE)

Les claus de la interlocutòria de l'14-F: no s'ajorna sense confinament i critica el Govern

L'acte de mesures cautelars pel qual es mantenen, al menys fins al 8 de febrer, les eleccions catalanes pel 14-F té molta molla. Al llarg de 19 pàgines, els magistrats de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya exposen els seus motius d'una manera que esdevé molt improbable un ajornament de la data com desitjava el Govern.

Només ofereixen dues possibilitats perquè els catalans no votin al febrer: un canvi en l'estat d'alarma pel que s'ordenin mesures més restrictives de la mobilitat, com els confinaments domicilaris, o un avenç sensible de la pandèmia que faci evident que els comicis no poden celebrar-se. Aquestes són les claus de la decisió:

- Gairebé anticipa la decisió final: tot i que els magistrats recorden que res és definitiu fins que es pronunciïn sobre el fons, avisen que és impossible que el tribunal resolgui "amb absoluta abstracció sobre la problemàtica que planteja la qüestió". Reconeix, però, que la seva argumentació serveix per a la part de l'procés que arriba fins a la meitat de la campanya i afegeixen que de cara a el dia de la jornada electoral s'ha de ponderar de forma més matisada, i prenent en consideració que la situació epidèmica és susceptible de presentar variacions al llarg dels dies, tant en un sentit com en un altre.

- En mans d'Illa: L'acte centra gran part de la seva argumentació en l'existència de mesures de control de virus que, ara per ara, permeten votar. Assegura que la limitació de mobilitat nocturna o per toc de queda no impedeix acudir a les urnes i assenyala que cosa diferent seria abordar aquesta decisió en cas que s'haguessin decretat (o vagin a decretar) mesures més restrictives. El confinament domiciliari -diu- si impediria la mobilitat per a les activitats no essencials, de manera que les limitacions que recollia respecte a l'exercici dels drets fonamentals de llibertat ambulatòria i de desplaçament arribava a l'exercici d'altres drets fonamentals, com el de reunió o sufragi .

- L'estat d'alarma es pot compatibilitzar amb les urnes: El decret de l'estat d'alarma inclou en una disposició addicional única: "La vigència de l'estat d'alarma no impedirà el desenvolupament ni la realització de les actuacions electorals necessàries per a la celebració d'eleccions convocades a parlaments de comunitats autònomes ". Com es veu, l'estat d'alarma no implica una excepció o limitació de el dret de sufragi ja que el mateix decret afirma la possibilitat de celebració d'eleccions.

- La pandèmia no pot paralitzar-ho tot: "Ens trobem que aquesta situació d'emergència sanitària, amb un virus que té un alt grau de transmissió comunitària i la prevenció més eficaç és la de restricció de la mobilitat, s'està prolongant indesitjablement en el temps i no es pot paralitzar tota l'activitat ciutadana ".

- El Govern en funcions no se sotmet a control: El vicepresident, diu la sentència, té limitades les seves competències i especialment les referides a la responsabilitat política de Govern i els seus membres. L'article 67.8 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya indica que la suplència i la substitució no permeten exercir les atribucions relatives a l'plantejament d'una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers i la dissolució anticipada de Parlament.

- Govern sense legitimitat: "Es tracta d'una situació de bloqueig i de precarietat institucional que afecta així mateix a la legitimació de Govern, la qual cosa és rellevant en un entorn en què la crisi sanitària l'obliga a adoptar quotidianament decisions d'enorme transcendència, singularment la restricció de drets fonamentals ", indiquen els jutges.

- No hi hauria eleccions si els grups haguessin proposat un candidat a president: Els magistrats recorden que la convocatòria d'eleccions va venir motivada per la falta de proposta dels grups parlamentaris al mes d'octubre de 2021 d'un candidat per ser investit president o presidenta de la Generalitat, la qual cosa va determinar la dissolució automàtica de Parlament transcorreguts dos mesos des de la comunicació de el president de Parlament el 21 d'octubre de 2020.

- L'interès públic: La resolució a adoptar presenta un interès públic "especialment intens", ja que posa en marxa un mecanisme per garantir la continuïtat en el normal funcionament de les institucions. El president o presidenta que no existeix ara és el pilar de Govern autonòmic, ja que és qui respon de la gestió política i qui nomena i cessa els membres del seu Govern.

- L'ajornament és de tres mesos o fins i tot indeterminat: Aquesta situació irregular "es prolonga pel decret d'ajornament durant més de tres mesos i de forma indeterminada".

- Mesures per votar de forma no presencial: "És cert que hi ha un percentatge d'electors afectats en aquest moment per la pandèmia, però la preservació del seu dret no ha de realitzar tant per l'ajornament de les eleccions, on no hi ha certeses sobre la situació sanitària de futur ni sobre el percentatge d'electors que poguessin estar afectats en aquell moment, com per la implantació de mecanismes que permetin l'exercici del seu dret a vot sense presencialitat ", diuen els magistrats.

- Seguretat: També destaquen que el Govern ha previst una sèrie de mesures sanitàries per garantir que el dret de vot s'exerceixi amb totes les garanties pel que fa a la prevenció de el risc de contagis. En aquest sentit, s'han previst fins a cinc protocols per les autoritats sanitàries catalanes per a la celebració d'eleccions.

Terror a Moncloa: exjutges de l'Suprem i de l'Constitucional denuncien a Pedro Sánchez

Pedro Sánchez i Salvador Illa, a La Moncloa.

Representen a l'hostaleria i ultimen una demanda milionària per la deastrosa gestió de la pandèmia

El sector de l'hostaleria a Espanya, un dels principals impulsors de la nostra economia, ha esclatat contra el Govern de coalició entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias i també contra la gestió d'alguns presidents autonòmics durant aquesta crisi sanitària provocada per la Covid-19.

Sense ajudes econòmiques per part de l'Executiu, els hostalers han vist com, tant el Govern com algunes comunitats, se'ls ha criminalitzat i estan patint limitacions i tancaments que tenen ofegats a el sector.

S'estima que ja, i quan no veiem a l'horitzó el final de la pandèmia, ha tancat un terç de les empreses d'hostaleria i la situació és insostenible per a bona part de la resta. Per això, el sector ha reaccionat i s'ha organitzat per presentar una demanda col·lectiva.

Fins al moment, són més de 700 els empresaris que s'han sumat a la demanda col·lectiva que es presentarà aquesta setmana que ve davant el Tribunal Suprem contra el Govern de Sánchez i diverses comunitats autònomes "pels danys i perjudicis suportats pel gremi durant l'any 2020 ". La indemnització que sol·licitaran judicialment supera els 55 milions d'euros.

L'objectiu d'aquest grup d'hostalers, que uneix a cafeteries, restaurants i bars en general de tot el territori nacional, és demanar a l'Administració General de l'Estat i a les regions per les pèrdues produïdes des de la declaració del primer estat d'alarma.

Tot i que la xifra ja s'acosta a l'miler, un nombre important per a aquesta demanda col·lectiva, segons assenyalen els impulsors de la proposta "a poc a poc es van sumant més hostalers a mesura que la van coneixent quan els arriba la proposta".

En aquest sentit, i tot i que el procés judicial s'obrirà aquesta setmana a partir de l'25 de gener, s'ha previst que es puguin sumar hostalers fins al pròxim 14 de març de 2021, data simbòlica que es correspon amb el primer aniversari del primer estat de alarma.

En ple procés d'elaboració de el text (que es confirmarà en les properes hores) avancen que interessaran en el seu escrit indemnitzacions per a cada un dels afectats que siguin equivalents a el 75% de les pèrdues de 2020. Expliquen que es fonamenten en el que ha fet el Govern d'Alemanya.

La demanda col·lectiva, de la estratègia jurídica s'encarrega el prestigiós bufet Cremades & Calvo-Sotelo, ja compta amb l'adhesió de destacats hostalers de fama mundial com; Alfonso García Muñiz, de la Taverna Casa Alfonso (Barcelona); la xef Begoña Fraire, Restaurant Ètim (Madrid); Pepa Muñoz del Quenco de Pepa (Madrid); Juanjo López de la tasquita de davant (Madrid); Iñaki López de el Grup Sagardi o Alfonso Pastor de el Grup Caterdata.

Aquesta demanda col·lectiva, que sorgeix aliena a les associacions d'hostalers i que està oberta fins i tot a restauradors que hagin hagut de tancar els seus negocis definitivament, compta en la seva elaboració i fonaments jurídics amb la intervenció de diversos exmagistrados de el Tribunal Suprem i de l'Tribunal Constitucional.

Canàries de nou desbordada per la immigració il·legal

Crisi sanitària, social, econòmica i migratòria a Canàries. Així és com el Govern deixa morir a les illes espanyoles més famoses de l'món. L'embut migratori a Canàries tensa de nou la convivència a les illes.

El nombre d'estrangers sense sostre i sense mitjans s'ha disparat en l'últim mes i mig i els aldarulls, tot i que aïllats, corren com la pólvora per les xarxes i serveixen de munició xenòfoba. Els que són il·legals, d'altra banda, tampoc han pogut ser repatriats als seus països d'origen. La burocràcia i la manca de mitjans per part de les forces policials han retardat aquest procés des de desembre fins suposadament principis de febrer.

Els incidents han augmentat en les últimes setmanes, el nombre d'estrangers arribats en pastera que ara viuen al carrer s'ha disparat i la frustració dels immigrants que porten mesos en hotels sense poder seguir el seu viatge a la Península s'ha convertit en protestes. A més, els altercats aïllats protagonitzats per immigrants corren com la pólvora per les xarxes i serveixen de munició xenòfoba: per segona vegada en poc més d'un mes s'han convocat patrulles veïnals per "anar contra els moros".

Una espectacular baralla pel control d'un aparcament a Maspalomas, zona turística de al sud de Gran Canària, va encendre la metxa que encara coletea. En el vídeo es veu a diversos homes atacant a dues aparcament. Tots eren marroquins, alguns arribats en pastera recentment i altres ja assentats, però els internautes van fer les seves pròpies interpretacions, les xarxes socials es van omplir de missatges d'odi i la Policia Nacional va haver de començar a desmentir rumors. "Mor el jove canari agredit per un immigrant", asseverava falsament un dels missatges més compartits. "Això passa a Sevilla, Madrid o Barcelona tres vegades a el dia, però no té aquesta repercussió", lamenta una font policial. "Es parla dels 10 dolents, però no dels 6.000 bons".

Els alcaldes de Canàries han esclatat contra els immigrants: "La ruïna i una presó per a ells"

Regidors de tots els colors polítics denuncien l'abandó de Govern i exigeixen mesures per recuperar la imatge turística de les illes. La gravetat de la situació a Canàries ha aconseguit fins i tot que les sigles polítiques hagin passat a un segon pla. És el cas de Conchi Narváez, l'alcaldessa socialista de San Bartolomé de Tirajana. Un altre municipi turístic on el Govern va decidir allotjar al voltant de 2.600 immigrants en set complexos turístics al mes de novembre. Ella, però, a l'igual que Onalia Bé, va saber el dia que es van instal·lar.

Als cops de puny entre gorretes se sumaven a altres incidents que vénen incrementant-se en les últimes setmanes, segons els alcaldes de Mogán i San Bartolomé de Tirajana, els municipis on es troben els hotels que allotgen milers d'immigrants des de setembre. Entre aquests incidents, que poden anar d'una borratxera a una discussió per una pista esportiva, els delictes són una minoria i comeses per un nombre petit de persones, segons fonts policials. La pressió d'aquests municipis ha portat a la Policia i la Guàrdia Civil a desplegar equips dels seus antiavalots que patrullen les zones dels hotels per tranquil·litzar els veïns.

Des del passat 10 de desembre, a més, pràcticament cap immigrant ha aconseguit viatjar a la Península. Els controls policials des de llavors són constants en ports i aeroports i, encara que en teoria vetllen pel compliment de les restriccions sanitàries, serveixen en la pràctica per al control migratori. En aquest temps en què ningú ha pogut seguir el seu camí han arribat, al menys, altres 2.700 migrants, segons les dades quinzenals de el Ministeri de l'Interior, i s'ha expulsat -calculant la capacitat màxima dels quatre vols setmanals de deportació a Aaiun -, a prop 480 marroquins.

La UE reconeix l'error de allotjar-los en hotels

La comissària europea d'Interior, Ylva Johansson. EFE

La comissària europea d'Interior, Ylva Johansson, va reconèixer aquest dimarts la "gravíssima" situació que viu Canàries per l'enorme flux d'arribades de migrants en l'últim any mentre diversos eurodiputats espanyols van demanar a la Unió Europea (UE) que s'impliqui activament per resoldre la situació. L'assumpte es va tractar en un debat en el ple de l'Eurocambra, on també molts parlamentaris de el grup socialdemòcrata (S & D) i d'Esquerra Unitària Europea han denunciat avui les suposades irregularitats de l'agència europea Frontex en relació amb devolucions en calent de migrants.

"A Canàries la situació és gravíssima, l'arribada d'irregulars s'ha incrementat gairebé un mil per cent, per això la Comissió està donant ajuda addicional i també hi ha personal de les nostres agències, Frontex és present", va explicar Johansson.Admitió que es tracta d' una de les rutes migratòries "més mortíferes" en què no se sap quantes vides s'han perdut i va recordar que en els últims mesos ha visitat tant Canàries com Mauritània i el Marroc i ha comprovat que és necessari treballar amb tercers països per combatre el tràfic de migrants.

L'eurodiputat socialista Juan Fernando López Aguilar va recordar durant el debat que 23.000 migrants van arribar a les illes en 2020 i més de 1.300 ho han fet en el que va de 2021.

El CGPJ acusa al Congrés atemptar contra el dret de la UE i la separació de poders

22 gener 2021

Una majoria de 16 vocals, inclosos diversos progressistes, subscriuen un contundent text contra la reforma impulsada pel Govern que pretén evitar que facin més nomenaments de jutges

Els vocals de el Consell General de Poder Judicial (CGPJ) estan farts dels atacs de Govern de Pedro Sánchez a la Justícia, i més concretament de les seves intencions d'interferir en el consell. Així ho han demostrat en un comunicat, emès després d'un ple extraordinari convocat després que la Taula de Congrés es negués a que l'òrgan de govern dels jutges informés sobre la reforma de la Llei Orgànica de l'poder judicial, que els impedirà fer nomenaments mentre segueixin en funcions. Els vocals acusen el Govern de «fer cas omís» de la sol·licitud per a ser escoltats.

Els membres de l'CGPJ, que ja li van recordar a el Govern que Europa no tolerarà ingerències en un altre poder de l'Estat, han aixecat la seva veu, i ja són diverses les vegades que s'han vist obligats a fer-ho en els últims dos mesos, contra una decisió, la de excloure'ls, que evidencia les intencions de control de Pedro Sánchez i els seus socis de govern, Podem, sobre jutges i magistrats.

En aquest cas, l'òrgan de govern dels jutges arriba a acusar la cambra baixa d'estar atemptant contra el dret europeu i la separació de poders.

"La falta d'audiència, no només desconeix el paper de el Consell General de Poder Judicial com a garant de la independència de jutges i magistrats, sinó que també li impedeix pronunciar-se sobre l'adequació de la reforma proposada als principis constitucionals i als estàndards europeus de tot estat de Dret, basats en el principi de separació de poders segons s'han definit en el Dret de la Unió Europea i en els dictàmens de la Comissió de Venècia ", diuen des del Consell.

Protesten de nou contra la reforma impulsada pel Govern a través dels seus grups parlamentaris de PSOE i Unides Podem, que provoca malestar a la majoria de l'òrgan de govern dels jutges, segons han deixat constància en el ple extraordinari convocat aquest dijous per abordar la qüestió. La declaració de l'CGPJ ha comptat amb 16 suports dels 21 membres que integren el Ple.

Això vol dir que ha estat recolzada per tot el bloc conservador, però a més s'han sumat diversos vocals progressistes designats en el seu dia pel PSOE. Responen així a la decisió de la Taula de Congrés dels Diputats -a instàncies dels lletrats de la Cambra- de demanar-los opinió sobre la reforma.

Des del CGPJ responen que les seves peticions comptaven amb "un amplíssim consens al si de el Consell" i que "no eren més que un recordatori dels principis i requeriments que deriven de el Dret de la Unió Europea i inspiren l'actuació de el Consell d'Europa per preservar la independència judicial, com un dels elements estructurants i definitoris d'l'Estat de Dret pel qual aquest Consell ha de vetllar per mandat estricte de l'article 122 de la Constitució ".

"Desatenció a la Taula"

Afegeix que "la seva desatenció per la Taula de Congrés dels Diputats, sense oferir cap raó, preocupa especialment el Consell General de Poder Judicial. I no, precisament, perquè entengui que la relació entre òrgans constitucionals demana una mínima explicació de la negativa a accedir al que sol·licita ".

"El que veritablement importa a aquest Ple -diuen- és que la decisió de la Mesa privarà el debat parlamentari sobre la reforma promoguda i, fet i fet, a la ciutadania de el coneixement i valoració de l'opinió qualificat i jurídicament fundat d'institucions creades expressament per les normes de més alt rang per garantir la independència judicial ".

A més insisteixen que els dos principals partits s'han de posar d'acord per renovar ja el Consell, que està en funcions des de fa més de dos anys. La polèmica reforma de l'CGPJ impulsada pel Govern arriba després de desenes de nomenaments provocats principalment per jubilacions o canvis de destinació. La majoria d'ells s'han fet amb el consens de més de tres cinquens dels el Ple.

Purga en el Consell de Transparència

José Luis Rodríguez, al costat de la fiscal general de l'Estat, Dolors Delgado

«El Puma", un "killer» a 110.000 euros a l'any per controlar el Consell de Transparència

Pedro Sánchez ha decidit acabar amb l'autonomia de el Consell de Transparència (CTBG), tot i tractar-se d'un organisme públic però de caràcter independent. Després de diversos mesos en què el CTBG ha instat el Govern a respondre de la seva gestió en temes com la pandèmia o els abusos de president amb els recursos públics, resolucions propiciades per ABC, Moncloa ha culminat l'assalt a Consell de Transparència.

La maniobra va començar amb el nomenament de José Luis Rodríguez Álvarez com a president de l'CTBG el passat 20 d'octubre. Aquest jurista, que va ser cap de gabinet de ministre de Justícia Francisco Caamaño i director de l'Agència de Protecció de Dades durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, acaba de fulminar la cúpula de el Consell de Transparència que durant els últims anys havia vetllat pel compliment de la Llei 19/2013 de transparència.

El canvi de rumb en aquest organisme, que gràcies a la seva independència ha resultat especialment molest per als interessos de Govern obligant-li a retre comptes en totes aquelles ocasions en les que preferia mantenir informació tancada amb pany i clau.

Van alçar la veu

Esperança Zambrano i Javier Amorós, els dos represaliats pel Govern

L'arribada de Rodríguez no va estar exempta de polèmica ja que els seus vincles amb el PSOE, va ser alt càrrec durant un dels governs de José Luis Rodríguez Zapatero, van qüestionar la seva independència per a un càrrec tan sensible com aquest, basat en controlar, precisament, els excessos de l'Executiu.

Esperança Zambrano i Javier Amorós, que van dirigir l'organisme de manera interina, van ser especialment incisius en la rendició de comptes de l'Executiu amb casos com els viatges en Falcon de president o els detalls de la crisi sanitària. Tots dos eren els dos puntals d'aquest organisme fins al nomenament de Rodríguez i, durant la seva etapa a el front, no els va tremolar el pols a l'hora de qüestionar, sempre amb arguments legals a la mà, les maniobres opaques de Govern a l'intentar amagar informació a la ciutadania.

Durant aquest temps, i malgrat les evidents dificultats, el Consell va ser guanyant notorietat, en part per les seves clarificadores resolucions i també per la progressiva implantació de l'concepte de Transparència Pública entre la societat. Van ser Amorós i Zambrano qui van reclamar més mitjans i posar fi a l'etapa d'interinitat. Van denunciar que aquesta institució, fonamental perquè els ciutadans puguin controlar a l'Administració, estava funcionant amb una plantilla de 22 treballadors quan haurien de ser 60.

Durant el seu mandat, encara que fos de manera interina, el Consell va formular nombroses resolucions contràries als interessos de Govern. Un dels casos més sonats va ser la insistència amb què el Consell va requerir a la Moncloa que detallés l'ús que el president de Govern, Pedro Sánchez, va realitzar dels mitjans de transport públics, com pot ser el Falcon. 

No obstant això, hi ha més exemples, com pot ser l'obligació de revelar la identitat dels membres de comitè d'experts de la desescalada, facilitar els contractes sanitaris subscrits durant la crisi de l'coronavirus o els detalls sobre les vacances de president, dades reclamats per aquest diari.

Amb la sortida d'aquests dos funcionaris queda la incògnita de qui seran les persones que el nou president elegirà per ocupar els seus llocs, però també s'alimenta la tesi dels que sospiten que, davant les nombroses trucades d'atenció rebudes pel Govern des Transparència en els últims anys, l'Executiu ha decidit «colonitzar» de càrrecs afins un organisme tradicionalment molest per als seus interessos.

Brussel·les aprova la nova euroordre que permetrà el lliurament immediat per rebel·lió i sedició

La fugada de la Justícia espanyola, Clara Ponsatí, recull la seva acreditació com a eurodiputada. A la foto al costat dels també fugats Carles Puigdemont i Toni Comín. Foto: AFP

L'Europarlament ha aprovat aquest dimecres la nova i ambiciosa euroordre de detenció que, entre altres coses, contempla els delictes contra la integritat constitucional, és a dir, la rebel·lió i la sedició en el cas d'Espanya.

La nova euroordre ha estat un repte personal per l'eurodiputat de PP, Javier Zarzalejos, ponent de l'informe aprovat aquest dimecres. Ara només falta que la comissió proposi la reforma i que es redacti de nou el text perquè entri en vigor, un cop aprovades les recomanacions que han sortit endavant amb 444 vots a favor, 139 en contra i 106 abstencions. Entre els vots en contra es troben els dels eurodiputats de Podem, Bildu i l'independentisme català.

Zarzalejos va presentar a la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Interior de Parlament Europeu, la seva proposta de reforma de l'ordre europea de detenció i entrega (euroordre), amb la qual, segons els populars, "es pretén millorar aquest instrument clau de cooperació judicial entre els països de la Unió Europea (UE) per evitar que els responsables de delictes greus puguin evitar l'acció de la justícia traslladant-se a un altre estat membre de la Unió ".

La inclusió dels delictes contra la integritat constitucional posa una pedra en el camí als independentistes catalans que, com ja va dir la diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, pretenen fer un altre referèndum il·legal abans de 2025. Per tant, si arribessin a cometre un altre delicte de sedició i es fuguessin d'Espanya com l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, i els consellers Comín, Ponsatí i Puig, la Justícia espanyola no tindria els problemes que ha tingut fins ara per aconseguir les extradicions dels fugats a l'estar contemplats els delictes dins de la nova euroordre. 

Reguant ha afirmat a principis d'any que volen duplicar els diputats que tenen, actualment són quatre, per "poder forçar JxCat i ERC a fer un referèndum abans de 2025", malgrat que "no té cap esperança que el Govern espanyol ho permeti ". 

Euroordre 

Entre els canvis destacables que inclou la nova euroordre, que ja no es podrà aplicar amb el Regne Unit a causa de l'Brexit, destaca ampliar la llista de delictes -actualment és de 32- en els quals el lliurament d'un acusat d'un estat a un altre es produeix de manera automàtica. 

Una altra de les modificacions destacables per agilitzar els tràmits d'extradició d'un detingut és la creació d'una llista exhaustiva de delictes, anomenada "llista negativa", per la qual es podria denegar el lliurament de l'acusat. En aquesta llista cada estat membre establiria una relació de delictes respecte als quals no executaria una ordre de detenció i entrega per considerar la seva incriminació contrària als principis del seu ordenament jurídic, com podrien ser l'eutanàsia o la interrupció de l'embaràs. Aquesta "llista negativa" substituiria a la llista dels 32 delictes, segons explica el PP europeu.

Entre els nous delictes es troben l'atac a la integritat constitucional dels estats membres; els delictes contra l'ordre públic; la usurpació d'identitat; els crims de genocidi, de guerra i contra la humanitat; els abusos sexuals; i determinats delictes relacionats amb el medi ambient. Fins ara aquests delictes estaven coberts per l'euroordre, però el lliurament no es realitzava automàticament, sinó que es requeria d'el control de la doble tipificació.

Punts d'interès 

A més de les principals novetats, abans esmentades, també cal destacar que s'aprova "el reconeixement mutu de decisions preses per un estat membre funcioni de manera automàtica". Fins ara, el principi de "doble tipificació" suposava que el lliurament de l'detingut es produïa depenent de que l'acte comès constituís un delicte en l'estat membre que executa l'euroordre. 

Quan Zarzalejos va presentar la nova euroordre ha explicat que que, després de 16 anys d'aplicació de l'euroordre, "les noves formes de delinqüència organitzada, l'impacte exponencial de la criminalitat a internet, la persistència de l'amenaça terrorista, i la necessitat de protegir els processos democràtics i l'estat de dret, fan que sigui important avançar cap a un sistema de cooperació més ambiciós entre els estats membres ".

També s'incrementa la capacitat sancionadora de la Comissió Europea per obrir procediments d'infracció als estats membres que no compleixin les normes d'aplicació de l'euroordre, i es redueix per a determinats delictes, com són el tràfic d'éssers humans, l'explotació sexual de nens o la pornografia infantil, el llindar de la pena de 3 anys a partir de la qual pot aplicar-se l'euroordre, i que fins ara impedia determinades extradicions. 

Les dades 

La euroordre està operativa en els països de la UE des de l'1 de gener de 2004. Des de 2005 s'han realitzat unes 56.000 ordres de lliurament entre els estats membres de la Unió Europea. En 2017 es van concretar 6.317 ordres de lliurament, mentre que el 2018 van ser gairebé 7.000. En 2017 els estats membres van rebutjar 796 peticions de lliurament realitzades per un altre estat membre, però només 109 d'elles van ser per risc de vulneració de drets.

Un estat d'alarma de sis mesos, un greu error a corregir que només beneficia Sánchez

Resultados de traducción

La instauració d'un estat d'alarma per a sis mesos proposat per comoditat de Pedro Sánchez no ha aguantat ni dos mesos. La majoria de les comunitats reclamen la seva modificació que els d'instruments legals que permetin dictar les normes restrictives o no que l'evolució de la pandèmia segueix reclamant en cada moment.

Després d'un primer estat d'alarma dictat des del Govern en els mesos de primavera que ja havia deixat tremolant a la majoria dels sectors productius de l'pais Sánchez va decidir llevar-se d'enmig de tot allò que li pugui afectar negativament i segueix reunint-se amb els seus assessors per intentar trobar un fórmula per no prendre el comandament de la lluita contra el Covid19 i no haver de comparèixer davant el Congrés per donar compte de la seva no gestió. 

El Consell Interterritorial de Salut es reuneix aquest dimecres per analitzar, entre altres assumptes, la petició de diverses autonomies d'avançar l'hora de el toc de queda, després d'una jornada en què s'han notificat 34.291 nous positius de covid, amb un nou augment de la incidència acumulada fins als 714,21 casos per 100.000 habitants, 
Després que Castella i Lleó decidís unilateralment avançar de les deu del vespre a les vuit de la tarda la prohibició que els ciutadans surtin al carrer, excepte per motius justificats, el debat s'ha centrat en els últims dies a si cal canviar el Decret de l'Estat d'Alarma, cosa que només pot canviar l'organisme que el va aprovar, que no és mes que el Congrés dels Diputats. 
El Govern de Sánchez es resisteix amb ungles i dents a dictar un nou estat d'alarma ja que això l'obliga a anar a parlament per a la seva aprovació, perquè això pot alterar els plans de repòs de l'emperador i els projectes electorals del seu ministre de Sanitat, que hauran de donar moltes explicacions sobre el que ha passat en aquests dos mesos.

Mentrestant, les ciutats envaïdes per zombis emmordassats, infectant cada dia per milers i morint cada varis centenars d'espanyols que, segur, ja no podran votar.