Els de la foto de Colom davant el barranc d'Iván

Pedro Sánchez té decidit indultar uns delinqüents que encara no han acabat la feina i que presumeixen de que l'acabaran quan puguin, contra el criteri de l'Tribunal Suprem. Per a això ja ha mobilitzat des de La Moncloa, tots els seus recursos propagandístics, amb l'avís d'Ivan Rodó d'acabar a el fons de barranc, si finalment aconsegueix aquest propòsit,

Va ser un cop d'Estat i va haver-hi violència, física i social, la mateixa que ha expulsat de Catalunya a les persones necessàries perquè el nacionalisme no sigui dominant. Porten molts anys violant la Llei sense embuts però tenen una altra jaqueta per votar pressupostos, mocions i investidures, així que són delinqüents ma non troppo. Aquesta serà l'exposició de motius que, mal traduïda, parlarà de diàleg davant de venjança com si la Justícia fos venjativa, negació de la seva essència.

Unió 78, promogut per Rosa Diez, María San Gil o Fernando Savater és l'enèsim nom de la pacientíssima societat civil espanyola que periòdicament surt al carrer sense cremar caixers per protestar contra polítiques de l'PSOE. Si fem memòria, totes les convocatòries han tingut a veure amb la claudicació davant el nacionalisme, primer el basc i després el català, els dos cavalls de Troia que PP i PSOE han volgut tenir sempre aparcats als jardins de la Moncloa. El xantatge s'ha cultivat amb cura durant massa anys.

El cas és que la societat, aquest cop sense complexos, torna a respondre amb una nova foto de Còlon ​​i Sánchez ho tem de debò. Espero que acudeixin tots els partits constitucionalistes sense afany de protagonisme, Serà el diumenge 13 de juny, a les 12 del matí a la plaça de Colón, escenari d'èxits i complexos. Per això havia de ser a Colón, plaça de la veritable resistència per més que alguns voldrien sortir-se de la foto. En Colom es poden ajustar molts comptes, no només les de Catalunya.

Pancatalanistes agredeixen Vox a Alacant

Protesta a la Facultat d'Educació de la UA per la presència d'una diputada d'Vox.ALACANT PEL VALENCIÀ

Un grup de joves pancatalanistes (no mes d'una vintena) s'habia concentrat divendres passat a les portes de la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant (UA) per protestar per la presència en un acte de la diputada d'Vox al Congrés Macarena Olona. Han estat neutralitzats per la Guàrdia Civil, i l'acte es va poder realitzar amb normalitat.

Olona ha acudit a una taula rodona sobre La defensa de la llengua espanyola organitzada pel Consell d'Estudiants de la Universitat d'Alacant i que ha provocat les crítiques de diversos col·lectius estudiantils, com l'Assemblea antifeixista de la Universitat d'Alacant o FEU Alacant.

Els assistents han cridat lemes com "fora feixistes de la universitat" i "Alacant serà la tomba de el feixisme" i han mostrat una pancarta d'Arran l'Alacantí i Endavant en la qual es podia llegir 'Per Enric Valor, l'Escola en valencià , la nostra llibertat. Als Països Catalans en castellano! '.

Agressió a un diputat d'vox

David García, representant de la formació d'Abascal en Corts Valencianes, va ser envoltat per 15 persones que el van insultar i van amenaçar de mort.

El diputat de Vox a les Corts Valencianes, David García va patir a l'acabar l'acte a agressió d'un grup de 15 radicals d'extrema esquerra que es van quedar a esperar-lo a la seva sortida de l'acte.

Després d'una conferència de la portaveu adjunta al Congrés, Macarena Olona, ​​García es dirigia al seu vehicle al costat de l'diputat nacional, Manuel Mestre. A l'ésser reconegut per un grup de autodenominats "antifas", García va començar a ser insultat amb crits de "fatxa", "fill de puta" i "feixista de merda". A més d'això li van arribar a amenaçar dient-li "et matarem".

A més dels insults i amenaces, el diputat a les Corts Valencianes va patir la intimidació dels radicals que en repetides ocasions li van dir que "es fora d'Alacant".

El to va seguir pujant fins al punt que García va patir en repetides ocasions diverses empentes per part de la desena i mitja de persones (els que estaven protestant a l'entrada) que li estaven esperant a la sortida de l'acte que havien protagonitzat entre d'altres, Macarena Olona i el periodista José Javier Esparza.

La direcció de TV3 confessa haver fet servir fons covid per cobrir la falta d'ingressos publicitaris

 

El director de TV3, Vicent Sanchís, i el de Catalunya Ràdio en una imatge d'arxiu | EFE

La directora de la Corporació de mitjans públics, Núria Llorach, revela que s'ha pagat la producció de programes com Polònia.

Després de cinc mesos sense retre comptes en seu parlamentària, els responsables dels mitjans públics catalans, la directora en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach, el director de TV3, Vicent Sanchis i el de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, han comparegut en la comissió de control a la CCMA de Parlament que durant aquesta legislatura presidirà el PSC i la renovació, a partir d'ara, hauran de pactar els de Salvador Illa amb ERC i Junts.

Un dels assumptes que més expectació despertaven en aquesta compareixença era l'origen dels 440.000 euros que TV3 ha pagat a la productora de Jaume Roures per a l'emissió dels vuit capítols de l'documental El Judici (El Judici) en què només es dóna veu a les defenses dels condemnats. La diputada d'el PSC, Beatriz Silva, que ja el passat mes d'abril va preguntar en una sessió de control per aquest assumpte, ha traslladat aquesta qüestió a la directora en funcions de la Corporació de Mitjans: "M'agradaria saber d'on han sortit aquests recursos i com es justificaria aquesta despesa considerant la situació econòmica de crisi que viu Catalunya i la CCMA ".

En el seu torn de paraula, Llorach ha sostingut que al mes de desembre, la Corporació de Mitjans registrar un superàvit de 2 milions d'euros en publicitat i que "aquests diners, el director de TV3, va decidir destinar-lo a la compra d'aquests reportatges" . La portaveu de PSC a la comissió de control, Beatriz Silva, li ha preguntat sobre aquesta qüestió, al no entendre per què uns diners pensat per a situacions de necessitat s'havia pogut gastar en el documental de Mediapro, quan la televisió pública ha abordat aquest tema de manera àmplia i sempre des del mateix punt de vista.

No obstant això, la directora en funcions de la CCMA sí que ha reconegut, per primera vegada en seu parlamentària, que el Govern separatista ha fet una aportació extraordinària a TV3, procedent dels fons covid, per a la compra de diferents continguts audiovisuals. És una manera de compensar la caiguda d'ingressos en publicitat, defensen des de la Generalitat.

Segons la CCMA, la compra d'el documental a Mediapro es va tancar abans d'haver constància que rebrien aquests diners dels fons de Govern per pal·liar els efectes de la pandèmia encara que la seva directora sí que ha confessat que part d'aquesta quantitat ha finançat altres espais televisius. "Dels fons covid, vam rebre un milió i mig al mes de setembre, per a cobrir espais que tenien falta d'ingressos publicitari. Es va usar per comprar producció, per exemple, per al Polònia".

Davant el retret de la diputada socialista pel criteri d'assignació d'aquests fons, Llorach li ha respost que "cada vegada que arriben diners a la Corporació Catalana de Mitjans, procedeixi d'on procedeixi, el director decideix en quins continguts es gasta aquests diners" . En un nou intent per retorçar el concepte dels fons destinats per fer front a les conseqüències de la pandèmia i justificar el seu ús per a omplir la graella de TV3, la directora de la CCMA ha defensat que "al que s'anomena fons covid és a tots aquells recursos que la Generalitat ha decidit destinar a pagar a aquelles coses que per culpa de la pandèmia han afectat les diferents estructures de Catalunya ".

Llorach ha detallat que, segons els seus càlculs, la CCMA ha deixat d'ingressar 10 milions d'euros en publicitat "per culpa de la pandèmia" i que per això, el Govern autonòmic actua de manera compensatori recorrent a els diners covid perquè "no és només per comprar EPI ", ha sostingut Llorach que també ha assegurat que la Generalitat ha destinat una partida extra per assumir el cost dels mitjans de protecció dels treballadors de l'ens públic.

¿Directes a l'barranc?

El director de gabinet de la Presidència de Govern, Iván Redondo, ha confessat públicament la seva devoció cega per Pedro Sánchez. Creu que un assessor ha de "tirar-se per un barranc" pel seu president i s'ha mostrat disposat a fer-ho per Sánchez. "Ho faig aquí, ara i demà. I aquí estaré amb ell fins al final", ha garantit. 

Així ha respost Redondo en una compareixença davant la Comissió Mixta (Congrés-Senat) de Seguretat Nacional a les crítiques de el Partit Popular, el portaveu, Juan Antonio Callejas, ha ironitzat sobre el seu paper com a assessor de el cap de l'Executiu.

"Quin bon vassall si tingués bon senyor. Ha de ser frustrant estar a les ordres de Pedro Sánchez, un president entre les qualitats no hi ha la humilitat i deixar-se aconsellar", ha apuntat el diputat popular. Davant d'això, Redondo ha subratllat que els assessors donen recomanacions, no prenen decisions. 

Una altra qüestió és la influència de què xiuxiueja a l'oïda de l'President. Però en qualsevol cas ha manifestat la seva lleialtat cega. "Per a mi és un orgull treballar pel president de el Govern d'Espanya", ha dit destacant la "determinació" de Sánchez. Redondo també s'ha referit als indults als independentistes condemnats. Ha assegurat que, per "arreglar" el que ha passat en l'última dècada a Catalunya es requereix "un lideratge valent" i ha admès que, "a vegades, no hi ha una solució fàcil, però sempre hi ha un camí".

 Tal mostra de fidelitat no s'havia produït en el món, per part d'un senyor aparentment tècnic que va ser contractat per donar-li bons consells a l'tirà. Si el de tirar-se pel barranc es produeix, em dóna el mateix, el que cal que l'esdeveniment no arrossegui amb ells a la resta de la nació.

Astra vs Pfizer per segona dosi. Hi ha imatges que diuen més que mil paraules

La imatge de l'procés de vacunació a menors de 60 anys a Múrcia. / Maria Lozano (Twitter)

Els ciutadans vacunats amb la primera dosi d'AstraZeneca, no volen experiments

Després de setmanes d'incertesa per als gairebé dos milions de vacunats menors de 60 anys amb la primera dosi d'AstraZeneca, el Ministeri de Sanitat va decidir estendre les possibilitats per rebre el segon punxada. Entre les opcions: injectar-se una segona dosi de Pfizer -una vacuna d'ARN missatger- o continuar amb la d'AstraZeneca, amb tecnologia d'adenovirus.

L'Agència Europea de l'Medicament va investigar els efectes adversos i ha assegurat que les probabilitats de patir un episodi de tromboembolisme a l'rebre el fàrmac d'AstraZeneca eren mínimes, menys de l'0,0001%. No obstant això, el departament de Carolina Darias va decidir exigir un consentiment informat per als que preferissin completar la pauta de vacunació amb AstraZeneca.

Tot i les preferències de Sanitat per posar segones dosis de Pfizer, la gran majoria dels citats prefereixen AstraZeneca. Així ho demostra una imatge en un centre de vacunació de Múrcia que s'ha viralizado per la seva evidència. A la fotografia que va prendre la metgessa Maria Lozano es pot observar dues files separades: la primera per als que volen rebre AstraZeneca i la segona per als que opten per Pfizer. Mentre que a la d'AstraZeneca es veu multitud de persones esperant el seu torn, a la de Pfizer tan sols es veu una planta.

De fet, la conselleria de Salut de Múrcia ha informat avui que el 90% dels menors de 60 anys que van anar a rebre la segona dosi va triar AstraZeneca. Així mateix, a Galícia han començat a vacunar aquest dijous als de segones dosis i la preferència majoritària també ha estat AstraZeneca. I des d'Andalusia asseguren que l'elecció per inocular la segona dosi de la mateixa compost ronda el 99%. A Galícia, on demanen consentiment tant si es vol AstraZeneca com si es vol Pfizer, començaran aquest dijous, però ho han dit el 87% dels contactats, segons la Xunta. Les tres comunitats que donen dades són tres de les que es van oposar fortament a la via que va defensar Sanitat: administrar Pfizer.

Especialment insistent va ser Madrid, que va animar als seus ciutadans a triar AstraZeneca, però on han anunciat ara que no es començarà a cridar-los fins a la setmana que ve. El mateix termini han donat altres com Navarra. A Castella i Lleó volen començar a finals d'aquesta. Altres només comuniquen que "en breu" arrencaran, com la Comunitat Valenciana o Cantàbria. Algunes regions enviaran la cita per sms, amb el consentiment per signar inclòs amb un link, tot i que es podrà omplir també en el lloc.

La campanya de vacunació avança a ritme imparable i més de 17 milions d'espanyols han rebut ja a l'almenys la primera dosi de la vacuna contra la coronavirus, el que suposa el 42,8% de la població. Així, més de vuit milions han rebut la pauta completa, el que situa a la població immunitzada en un 21% 

El Suprem s'oposa en bloc als indults dels condemnats pel 'Procés'

El jutge de Tribunal Suprem, Manuel Marchena. Europa Press

La Sala Penal de l'Suprem, en un informe demolidor, recolza a la Fiscalia, descarta qualsevol indici de penediment i denuncia que recorrin a la via política perquè s'anul·lin les seves condemnes

El Tribunal Suprem que va jutjar la causa de la deriva independentista s'oposa a atorgar l'indult als 12 condemnats pel 'Procés' a Catalunya. La Sala Penal que presideix el magistrat Manuel Marchena informa el Govern de la seva negativa a concedir aquesta mesura de gràcia ja sigui total o parcial perquè no aprecia "raons de Justícia, equitat i utilitat pública" que justifiquin als 12 indults.

D'aquesta manera l'alt tribunal adopta el criteri de la Fiscalia i respon a l'Executiu de Pedro Sánchez a penes hores després que aquest aplanés el camí a la concessió d'aquesta mesura insistint que tindria en compte valors com la concòrdia però no la "venjança" ni la "revenja". L'informe de l'Suprem, que no és vinculant, apunta en la direcció contrària i destaca que cap dels dotze condemnats pels delictes de sedició, malversació i desobediència han mostrat "la més mínima prova o el més feble indici de penediment".

"Ni tan sols flexibilitzant aquest requeriment legal podríem entreveure una voluntat de retrobament amb l'ordre jurídic menyscabat pel delicte. El missatge transmès pels condemnats en l'exercici de el dret a l'última paraula i en les seves posteriors declaracions públiques és ben expressiu de la seva voluntat de reincidir en l'atac als pilars de la convivència democràtica, assumint fins i tot que la lluita per la seva ideals polítics - d'inqüestionable legitimitat constitucional- autoritzaria la mobilització ciutadana per proclamar la inobservança de les lleis, la substitució de la prefectura de l'Estat i el unilateral desplaçament de la font de sobirania ", subratllen els magistrats.

En el seu informe, de 21 pàgines, el tribunal raona els motius pels quals considera que no s'ha d'atorgar aquesta mesura que està regulada per una llei de segle XIX. Per començar, explica que la sol·licitud que va formular el lletrat Francesc Jufresa no està ben enfocada en el que no raona els motius pels quals s'hauria indultar als 12 condemnats, sinó que més aviat es tracta d'un "recurs d'alçada" davant el Govern contra el tribunal que els va condemnar a l'octubre de 2019. "Lluny de subratllar les raons que justificarien la no necessitat de la pena, opten per centrar-se a una crítica jurídica a la sentència dictada per aquesta Sala", recalca el document.

L'informe cita Jordi Cuixart que en la seva resposta a la Sala afirma que tot el que va fer ho tornaria a fer perquè no va cometre cap delicte. Aquestes paraules són per al tribunal "la millor expressió de les raons per les quals l'indult es presenta com una solució inacceptable per l'anticipada extinció de la responsabilitat penal. De fet, expressen una actitud antidemocràtica, en la qual la pròpia consciència i el compromís social que cada ciutadà subscriu li autoritzaria a polvoritzar les bases de la convivència, a convertir en ineficaços les resolucions dictades pels jutges i tribunals d'un determinat territori, a sortejar les vies legals de reforma d'un sistema jurídic ", subratllen els magistrats.

Un viatge sense retorn de l'PSOE

Per encomiable que sigui l'informe de l'Tribunal Suprem, contrari a tota mena d'indult als colpistes; per molt que sigui evident que no hi ha raons de justícia per concedir i que, lluny de penedir-se, els presos estan obstinats a seguir endavant amb el cop d'Estat secessionista iniciat el 2012, la clau és el que tots els espanyols saben i el Tribunal Suprem assenyala en el seu informe en comentari obiter dicta: "Alguns dels que aspiren a el benefici de el dret de gràcia són precisament líders polítics dels partits que, ara per ara, garanteixen l'estabilitat de Govern cridat a l'exercici de gràcia".

Que sigui Pedro Sánchez qui parli de "concòrdia" qui no ha tingut inconvenient a viatjar a l'passat per reobrir les ferides de la República, la Guerra Civil i el franquisme, o fuig de el present per fixar l'atenció en l'Espanya de 2050, és una mostra de desvergonyiment tan colossal com la que llança l'hemeroteca a compte del que el mateix Sánchez va dir fa escassos anys sobre les penes que haurien de complir els colpistes: i és que no només es va mostrar favorable a el compliment íntegre de les penes, sinó que fins i tot prometre en campanya electoral asseure a l'fugat Puigdemont a la banqueta i emprendre una reforma de el Codi Penal per castigar de forma específica i més severa la convocatòria il·legal de referèndums.

L'Executiu social-comunista és l'únic de l'món occidental que es permet teixir aliances amb formacions comunistes i separatistes entossudides a soscavar l'ordre constitucional, no han d'estranyar les surrealistes raons que esgrimeix Sánchez per indultar als colpistes, líders polítics de les formacions que li sostenen en el poder.

Carles Puigdemont perd al seu fan mes entusiasta a La Vanguardia

Pilar Rahola ha anunciat al seu perfil de Twitter que La Vanguardia "no publicarà més articles meus". I assegura que és "per motius ideològics i polítics". Afegeix que "no he acceptat les peticions de canviar els meus plantejaments, ni suavitzar-los. No és el primer intent de fer-me fora. Sí, la decisió ve de dalt de tot i més enllà ".

La principal propagandista de Carles Puigdemont també assegura que està "orgullosa de formar part d'una noble llista d'independentistes als que han acomiadat de La Vanguardia: Albert Sánchez Piñol, Xavier Sala i Martín, Xavier Antich, Jordi Graupera, Salvador Cardús ...".

I ha difós un dels paràgrafs de la seva última columna a La Vanguardia: "La defensa de la independència és cosa dels independentistes, però la defensa de Catalunya hauria de ser cosa de tots, i vaig veure el silenci i la servitud de molts. D'aquesta silenci i servitud es nodreix la nostra decadència ".

El 'cap' de Rahola ha trigat poc a sortir a la palestra. El pròfug Carles Puigdemont ha donat suport al seu principal propagandista amb el següent missatge: "Estimada Pilar, gràcies per escriure com una dona lliure fins a l'últim dia. Alguns, a Madrid i més a prop també, et volen en silenci o amb sordina. Continua escrivint, continua parlant. Amb acords i desacords, no podem ser si no som lliures ".

Rahola cobrava més de 100.000 euros anuals a La Vanguardia per quatre articles setmanals

Aquest dimecres s'ha conegut a través d'una informació publicada per Catalunya Press, que la periodista independentista cobrava més de 100.000 euros anuals per escriure quatre articles setmanals al diari.

En la mateixa informació s'assegura que la repercussió mediàtica dels seus articles havia anat a menys després de 12 anys escrivint a La Vanguardia.

Acomiadats per WhatsApp

El Col·legi d'Infermeria de València ha denunciat aquest dimarts que la Generalitat Valenciana ha notificat via WhatsApp l'acomiadament a 3.289 sanitaris que van ser contractats en el pitjor de la pandèmia de coronavirus i que ara, després que la situació epidemiològica, gràcies sobretot a l'avanç de la vacunació, hagi millorat en la Comunitat i la resta de país, suposen un excés de personal.

El Col·legi Oficial d'Infermeria de València (CEOV) ha criticat aquest dilluns l'enviament de WhatsApp per comunicar tant les renovacions com les finalitzacions dels contractes de reforç per covid en alguns hospitals i centre de salut de la Comunitat Valenciana.

Els sanitaris han rebut la comunicació de qui es queda i qui se'n va de forma impersonal i "sense donar la cara", manifesten alguns membres de el personal d'infermeria afectat. Molts d'ells es troben a l'espera de rebre una altra oferta d'ocupació i "tenen por" que el seu lloc de treball perilli.

L'organisme denuncia el "menyspreu" amb el qual es tracta a aquest col·lectiu de sanitaris, i demana en un comunicat eliminar aquest "ofensiu mètode", que ha estat qualificat pel col·lectiu de "indignant" i de "poc humà".

No obstant això, Toni Cantó, polític de l'PP madrileny i bon coneixedor de l'drap per les seves intervencions en les Corts Valencianes quan estava enrolat a les files de Ciutadans, sí que ha trobat la manera de posar la cara com un tomàquet a el polític socialista.

Sense pensar-s'ho dues vegades, Cantó ha rebuscat en les xarxes socials i, oh sorpresa! ha trobat un escrit de Puig quan aquest, a l'abril de 2020, i preocupat com tots els espanyols per la mortalitat impenitent de la pandèmia, causava centenars de morts a el dia. Llavors, el president valencià, lluny de pensar en acomiadaments en el sector sanitari, reclamava que es aplaudís fortament als mateixos.

Últimament no passa dia que Ximo Puig no surti pels mitjans nacionals per presumir dels bons resultats de la Comunitat Valenciana en la gestió de la pandèmia i criticar a aquelles comunitats que no segueixen la doctrina oficial emanada des de La Moncloa. Menys cura ha tingut a l'hora de comunicar l'acomiadament a mes de 3.000 sanitaris contractats com a reforç. Si això hagués passat a Madrid ja veuríem les bates blanques protestant pel carrer contra Diaz Ayuso.

Ximo Puig

@ximopuig

·

7 abr. 2020

Hoy os vamos a aplaudir con aún más fuerza. El personal sanitario es nuestra gran esperanza por su profesionalidad, entrega y humanidad para vencer al virus. Gracias por el ejemplo que estáis dando en el cuidado de nuestra salud.

GVA Sanitat

La condemna als colpistes .... ¿Un acte de venjança?

Pedro Sánchez ha assegurat aquest dimarts, des de Brussel·les, que la decisió sobre els indults als colpistes es prendrà en base als «valors constitucionals com la concòrdia» i no «la venjança o la revenja».

En roda de premsa després del Consell Europeu, el cap de l'Executiu ha afirmat que «la decisió que prengui tindrà molt present valors constitucionals com la concòrdia, el diàleg, l'entesa o la superació d'una crisi que va esquinçar la societat catalana i la espanyola ».

«Aquests valors seran els que per a mi, com a president de Govern, pesaran en la decisió que prengui» l'Executiu en el seu Consell de Ministres, ha prosseguit, dient que per a ell «no són principis constitucionals la venjança o la revenja».

Diu l'article 1 de la nostra Constitució que Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret. L'article 6 de la nostra Carta Magna subratlla que l'exercici de l'activitat dels partits polítics és lliure dins de el respecte a la Constitució i la llei. I, no obstant això, el president de el Govern ha assegurat que la seva presumible decisió d'indultar als colpistes catalans «va a tenir valors constitucionals, entre els quals no es troba ni la revenja ni la venjança». O sigui, es passa per la pedra l'article 1 i l'article 6 i s'inventa l'argument d'uns suposats valors constitucionals que no concreta per posar al carrer als sediciosos.

¿Pretén dir Pedro Sánchez que quan el Tribunal Suprem va condemnar els colpistes catalans ho va fer portat per un sentiment de revenja o venjança? ¿Pretén dir Pedro Sánchez que en un Estat democràtic de Dret la Constitució i la llei han de supeditar-se a l'interès polític? I si així fos, a quin interès polític caldria supeditar-: a l'general o a el seu en particular?

El que ha fet avui Pedro Sánchez per preparar el camí als indults, anticipant-se a el rebuig que rebrà aquesta setmana per part de Tribunal Suprem, és suggerir que l'Alt Tribunal que va manar a la presó els polítics catalans va actuar per venjança, una declaració brutal que demostra que el cap de l'Executiu està utilitzant els mateixos arguments que van utilitzar els colpistes durant el judici de l'1-0.

Les paraules de Sánchez inhabilitarían a qualsevol president de Govern de qualsevol democràcia avançada per continuar en el càrrec, però aquest home ha retorçat fins a la nàusea els principis més elementals de l'Estat de Dret per posar en llibertat els colpistes catalans que van subvertir l'ordre constitucional.

De Pedro Sánchez cal esperar tot el que estigui al seu abast per continuar a La Moncloa, fins i tot portar-se per davant la dignitat d'Espanya i els espanyols.

Mal estrena de l' 'Govern' Aragonès: les joventuts de la CUP assalten la seu d'ERC a protesta per un desnonament.

Disturbis en un desnonament a Barcelona. | EFE

Ni un dia de treva per Pere Aragonès. El desallotjament de diverses persones d'un immoble al carrer Lleida de barri del Poble-Sec de Barcelona ha provocat greus incidents en què estan involucrats els diputats de la CUP i les joventuts d'el partit anticapitalista. Els parlamentaris Carles Riera, Xavier Pellicer, Dolors Sabater i Eulàlia Reguant s'han plantat davant efectius de la Brigada Mòbil (antiavalots) dels Mossos després d'una seqüència de càrregues contra els que tractaven d'impedir el desallotjament. Mentrestant, membres d'Arran, la facció juvenil de la CUP, es colaven a la seu d'ERC, que en aquest moment mantenen ocupada.

La Brigada Mòbil, coneguda com Brimo, s'ha vist obligada a carregar contra els manifestants que tractaven d'impedir el compliment de l'ordre judicial de desnonament de tres joves d'un immoble en un edifici conegut com "Bloc Llavors". Ja de matinada, grups de manifestants antisistema protegien l'accés. Quan s'han presentat els Mossos, els han llançat pintura vermella i han ofert resistència per intentar impedir el llançament judicial, que finalment s'ha dut a terme.

A al lloc dels fets han acudit els esmentats diputats de la CUP per donar suport als manifestants i interposar-se entre ells i els Mossos a manera d'escuts humans. En paral·lel, joves d'Arran han pres la seu d'ERC.

Encara no s'ha constituït el nou Govern i la formació anticapitalista emet ja senyals poc favorables per a l'estabilitat institucional. Diversos diputats de la CUP es planten davant efectius de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra.

Indultar als colpistes de l'1-O .... ¿Per què?

El Govern de Pedro Sánchez sembla decidit a plantejar els indults per als polítics empresonats pel Procés. L'indult pot arribar també a la inhabilitació, el que permetria a el líder d'ERC i exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i a l'exlíder de l'ANC i actual secretari general de Junts, Jordi Sànchez, tornar a ocupar càrrecs públics. Pensen que aquesta mesura servirà per refredar les seves relacions amb els partits independentistes. El ministre de Justícia Juan Carlos Camp afirma que "no cal espantar-se" per instruments que estan previstos a les lleis, el mateix Govern està dividit davant aquesta possibilitat.

El Tribunal Suprem, com és natural, es mostra contrari a aquesta mesura. Els quatre fiscals de Sala que van participar en el judici de l'Procés en el seu informe van considerar que "les circumstàncies que concorren en el cas no aconsellen la concessió de l'indult sol·licitat [...], tenint en compte l'enorme gravetat dels fets i la més que acreditada proporcionalitat de les penes imposades ".

Els mateixos afectats ho rebutgen i demanen una amnistia general, manifesten que no es penedeixen i anuncien que si tinguessin oportunitat, "tornarien a fer-ho".

El pacte assolit a Catalunya entre ERC i Junts per investir Pere Aragonès, que just aquest dilluns pren possessió com a president de la Generalitat, provocarà que es reprengui la negociació entre el Govern de Pedro Sánchez i els independentistes, congelada en els últims mesos per la pandèmia i les eleccions catalanes, i en la qual l'assumpte dels presos d'l'1-O és una part fonamental.

D'altra banda el recentment investit president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afirmat aquest dilluns que vol "forçar l'Estat a la negociació" i que posarà sobre la taula l'amnistia i l'autodeterminació. Aragonès, ha assenyalat que la seva prioritat "és la via escocesa", cosa que no contempla la Constitució.

Malgrat tot això Pedro Sánchez sembla disposat a dur la proposta de concedir l'indult a Congrés com a prova de bona voluntat cap als partits independentistes que ho van fer pujar al poder.

Creuen que hi ha les condicions per plantejar, en aquest moment, tal iniciativa?

El PP es dispara fins als 138 escons i suma majoria absoluta amb Vox

El PP seria el guanyador de les eleccions si se celebressin en aquest moment i ho faria amb un folgat avantatge respecte a l'PSOE: segons l'enquesta de GAD3 que publica aquest diumenge ABC els populars tindrien un 30,5% dels vots mentre que els socialistes es quedarien en un 25,4%, cinc punts i una dècima per sota.

El sondeig, realitzat entre el 12 i el 18 d'aquest mes de maig, és a dir, més d'una setmana després de les eleccions a Madrid, marca un tomb impressionant respecte a l'anterior enquesta de GAD3 publicada al diari de Vocento: el PP guanyaria gairebé cinc punts d'intenció de vot, mentre que el PSOE perdria més de dos i mig.

A més, la pujada de l'PP no sembla afectar excessivament a Vox, el que reforça la idea d'un canvi polític profund que s'hauria activat després de les eleccions a la Comunitat de Madrid. De fet, els d'Abascal pugen set dècimes respecte a l'sondeig anterior, publicat al desembre, i es col·loquen en 13,8% de l'vot.

La major part de les enquestes han donat a Vox resultats millors després del seu èxit a les eleccions catalanes, però fins i tot encara que hi hagi retrocedit des d'allà, les dades mostren que el partit manté una alta fidelitat dels seus votants i conserva una important expectativa al voltant de l'14% .

Ciutadans, per la seva banda, segueix en caiguda lliure tal com assenyalen tots els estudis demoscòpics: els de Acostades només aconseguirien un 3,3% de vot i dos diputats, quan al desembre era al 7,1% i onze escons.

Majoria absoluta i caiguda de l'esquerra

Amb aquests percentatges els populars tindrien 138 diputats al Congrés, mentre que Vox sumaria 40 pel que ambdós partits aconseguirien una àmplia majoria absoluta que aconsegueix els 180 escons si tenim en compte els dos representants que obtindria Navarra Suma.

Per contra, els partits d'esquerra veurien desplomar la seva representació al Congrés: a la patacada de l'PSOE -cae fins a 103 diputats- caldria sumar el que ja sembla una irrefrenable marxa cap a la irrellevància de Unides Podem, que amb només el 8,3 % dels vots -més d'un punt per sota de l'anterior sondeo- es quedaria amb un petit grup de 17 escons.

Una caiguda que, de moment, no es veu compensada per l'ascens de Més País: el partit de Errejón puja però només fins a un 4,1% i sis diputats. És un resultat pitjor que el que vaticinen altres enquestes, però que triplica el que pronosticava la de desembre.

Així, els tres partits d'esquerra només sumaria 126 diputats, molt lluny dels 145 que els adjudicava el sondeig de desembre i encara més dels 157 que tenen actualment al Congrés. Amb aquestes xifres no podrien aconseguir la majoria ni tan sols amb el concurs de tots els partits separatistes i regionalistes, la intenció de vot es manté estable en conjunt, tot i que amb alguns canvis dins de cada grup: per exemple JxCat millora a costa d'ERC i el PNB ho fa a costa de Bildu.

L'enquesta, les dades estan en línia amb els de la majoria dels últims sondejos publicats amb l'única excepció de l'CIS de Tezanos, com diem s'ha realitzat durant sis dies entre el 12 i el 18 de maig i ha comptat amb 1.200 entrevistes.

Belarra segueix els passos de Pablo Iglesias i promociona el seu nòvio a Podem

Ignacio Eduardo Ramos al costat de Ione Belarra.

La successora d'Iglésias va endollar al Congrés la seva parella després de signar amb ell una hipoteca de 141.400 €

El tàndem Pablo Iglesias i Irene Montero té reemplaçament en Podem. La futura líder, Ione Belarra, ha endollat ​​a la seva parella, Ignacio Eduardo Ramos Delgado, a l'executiva de el partit que ella mateixa va liderar.

La formació estatge torna a viure un episodi de nepotisme amb aquest moviment. Com va revelar OKDIARIO, la ministra de Drets Socials i Agenda 2030 ja va col·locar al seu company sentimental com a assessor en el Grup Parlamentari de Podem al Congrés fa un any.

Es dóna la circumstància que el nomenament com a personal eventual en el Butlletí Oficial de les Corts Generals (BOCG) es va produir tot just unes setmanes després d'adquirir tots dos un habitatge a Puente de Vallecas amb una hipoteca de 141.400 euros.

D'aquesta manera, l'equip de Ione Belarra compta amb incorporacions com l'actriu María Botto, l'ex atleta Roberto Sotomayor o l'ex assessora més coneguda de Pablo Iglesias, Lilith Verstrynge. La parella de la ministra repetirà després d'entrar en el Consell Ciutadà Estatal, l'òrgan de màxima direcció de Podem, al maig de 2020 escassos mesos després del seu fitxatge com a assessor al Congrés.

Al web de les primàries de Podem, Ramos Delgado indica que va néixer a Madrid en la dècada de el 90, «quan el sentit comú de l'època indicava prosperitat i futur». No obstant això, lamenta que «aquest horitzó es va veure completament desdibuixat després de l'esclat de la crisi el 2008». Apunta que es va ficar en política a l'arribar la universitat, en protestes contra el Pla Bolonya. Després graduar-se en el 2011 en Comunicació Audiovisual ha treballat «sis anys en el món de cinema, en produccions nacionals i internacionals».

«Aquesta activitat l'he compaginat amb la militància en Podem, una força plebea que és determinant a Espanya i sense la qual no s'entén el principi d'aquest segle. Com a professional de la comunicació, vaig decidir col·laborar amb aquest projecte a nivell de base en el cercle de Ciutat Lineal per després anar col·laborant més en profunditat en l'àmbit regional i estatal », relata.

Perquè els militants el votin exposa a l'apartat 'Motivació': «Hem avançat molt en aquests 7 anys. Ara cal ampliar les nostres bases i teixir encara més xarxa, tant cap a fora com cap a dins ». Podem té, segons diu, que «aconseguir que les nostres propostes, els nostres èxits i el nostre model de país el conegui cada persona de qualsevol punt d'Espanya. I al seu torn que aquestes persones que simpatitzen i que volen col·laborar trobin la major de les facilitats per fer-ho ». «En aquest repte que tenim ara, tan difícil avui dia, espero poder sumar i col·laborar», conclou.

El préstec signat per Belarra i la seva parella és de 141.400 euros.

Hipoteca

Belarra va informar a Congrés en 2020 que havia adquirit amb el seu nòvio dit immoble en propietat. L'avui ministra va dir que a ella li pertany la «meitat indivisa» per un import de 100.000 euros, del que es desprèn que el preu de compra de l'habitatge hauria arribat als 200.000 euros. El pis en qüestió és la primera planta d'un edifici de tres habitatges, amb una superfície aproximada de 96 metres quadrats i útil de 83,90. A més, té com annex inseparable una plaça de garatge a la planta-pati de l'edifici.

Ione Belarra, Irene Montero i Pablo Iglesias al Congrés.

El noi de l' "Espanya ENS roba" arriba a la presidència de la Generalitat

Pere Aragonès ha estat investit president de Catalunya i promet "culminar" la independència

Catalunya té un nou president, Pere Aragonès, el noi que al seu dia va posar orgullós amb un cartell de la campanya d'Esquerra, la de l' "Espanya ENS Roba", dirigirà les destinacions dels catalans.

En el seu discurs d'investidura ha deixat clar que no serà el president de tots els catalans, ja que va afirmar que es presentava a president per "culminar" la independència. Una cosa que ja ve succeint des de fa molt temps en la comunitat autònoma, on els diferents governs han representat només a l'independentisme.

Per arrodonir la seva posada de llarg com a president de la Generalitat, ha finalitzat el seu discurs amb un "Visca Catalunya lliure", de manera que deixa ben a les clares la seva nul·la intenció de representar el conjunt dels catalans.

L'elecció d'Aragonès s'ha produït a cinc dies de finalitzar el termini límit, després de dues investidures fallides el passat mes de març, el que va propiciar l'inici d'un compte enrere de dos mesos per assolir els pactes necessaris per formar Govern abans d'anar a noves eleccions.

La jutge busca a l'tapat de el préstec a Plus Ultra i demana noves diligències

L'expresident de Govern José Luis Rodríguez Zapatero. EP

La jutge Esperança Collazos investiga la identitat dels propietaris de Plus Ultra i el nombre real d'avions

Sol·licita les operacions de l'aerolínia des 2018, el certificat dels deutes i demana informació a l'Tribunal Suprem de la querella contra el Govern

Vox havia presentat el passat 24 de març una querella al Tribunal Suprem contra els membres de Govern i els responsables de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) pel rescat de l'aerolínia Plus Ultra amb 53 milions d'euros amb un préstec participatiu per valor de 34 milions i un préstec ordinari de 19 milions.

Veu Populi informa que la magistrada que investiga el rescat de Plus Ultra ha acordat una nova bateria de diligències amb vista a aclarir els detalls de l'ajuda estatal de 53 milions d'euros. La titular d'Jutjat d'Instrucció número 15 de Madrid, Esperanza Collazos, ha reclamat a l'aerolínia i als accionistes que la integren que presentin l'acta de titularitat real de les accions, mentre que a l'Agència Estatal de Seguretat Aèria li demana que informi sobre el nombre d'avions que integren la flota.

Així ho recull en una interlocutòria de el passat 17 de maig en el qual admet la querella interposada per Vox. La formació que lidera Santiago Abascal va sol·licitar a l'jutjat que ampliés la denúncia inicial de Mans Netes i li permetés figurar com a acusació popular. El sindicat va atribuir a l'consell d'administració de la SEPI delictes de malversació i tràfic d'influències a l'considerar que l'ajut atorgat era irregular. Ara Vox se suma a aquest procediment i aconsegueix que s'ampliïn els delictes a suborn i contra la Hisenda Pública per frau de subvencions.

La instructora, que adverteix que acordarà les diligències que siguin necessàries en el marc d'aquesta investigació penal, dóna llum verda a la petició de Vox per incloure més informació a la causa. Si en un primer moment va sol·licitar l'expedient complet tramitat a la SEPI per concedir l'ajuda de 53 milions d'euros, ara fa un pas més i requereix a aquest organisme públic les actes de l'consell rector, els informes de la Comissió d'Avaluació i els expedients de totes les sol·licituds que van concórrer a l'atorgament d'aquest ajut.

Avió de Pluso Ultra 

Els querellants van denunciar que el Govern qualifiqués aquesta aerolínia com estratègica quan opera amb el 0,03% dels vols a Espanya i registra números vermells des de la seva creació l'any 2011. En concret, Mans Netes va apuntar a unes pèrdues de 10 milions d'euros , motiu pel qual ara la instructora posa el focus en el nombre d'aeronaus amb què compta Plus Ultra així com les operacions realitzades entre 2018 i 2021.

L'ombra de Veneçuela

També recorre a Snip Aviation S.L i Sky Solution S.L, als que reclama les actes de titularitat i la seva participació en la companyia. D'acord amb les dades de l'registre mercantil, els empresaris veneçolans accionistes posseeixen el 56,8% dels títols de Plus Ultra. Pel que fa a Snip Aviation s'atribueix a tres empresaris bolivarians (Rodolfo Reyes Rojas, Roberto Roselli i Raif El Arigie Harbie) que contralarían el 47,23% de l'aerolínia. El registre també recull que la societat Fly Spain (propietat de Reis Rojas) posseïa l'11,47% de l'aerolínia a tancament de gener de l'any passat.

Igualment, Collazos lliura ofici a l'Agència Tributària ia la Tresoreria de la Seguretat Social per tal que remetin les declaracions trimestrals d'IVA, pagament d'impostos i el certificat de deutes. Es tracta d'un pas previ abans de seguir endavant amb la causa que posa el focus en el consell d'administració de la SEPI. El mateix l'integra el vicepresident de l'ens (i president en funcions quan es va aprovar el rescat), Bartolomé Lora, i altres 14 vocals més, entre els quals es troben alts càrrecs de Govern de Pedro Sánchez.

Suplicatori a l'Suprem

Així, mentre l'Advocacia General de l'Estat es va oposar a seguir amb la causa i va descartar qualsevol aspecte d'irregularitat, les acusacions sostenen que ha indagar els detalls de l'expedient. De fet, el Partit Popular, a qui la magistrada va admetre la personació també com a acusació, va reclamar a l'jutjat que inclogués les cintes de el cas Delcygate en aquest procediment per evitar la seva destrucció. La defensa de la formació va remetre un escrit en el qual advertia de vincles entre la presència a Espanya de la vicepresidenta de Veneçuela, Delcy Rodríguez, i el rescat de l'aerolínia.

A falta de resposta, el jutjat de moment ha donat llum verda a les acusacions populars tot i que ha sol·licitat tant a PP com a Mans Netes que presentin querella en un termini de deu dies per poder litigar en la causa. Així ho recull en una altra providència separada a la qual ha tingut accés aquest diari i en la qual lliura suplicatori a la Sala Segona de l'Tribunal Suprem perquè informi a aquest jutjat de Plaça Castella sobre la querella també presentada per Vox contra els membres de l'Executiu (en qualitat d'aforats) per l'aprovació de l'rescat de Plus Ultra en el Consell de Ministres de l' passat 9 de març.

Què se sap sobre el 'tapat'

El silenci oficial i la manca de transparència sobre el rescat reforça la tesi dels que denuncien un frau i encoratja la teoria que hi ha un influent 'tapat' en l'operació

La revelació per degoteig de noves dades i el mateix silenci dels que han jugat un paper decisiu en el rescat convida a pensar que el cas 'Plus Ultra' és un iceberg, de què només albirem la punta. Sobre la línia de flotació planegen diverses preguntes i la sospita que hi ha un 'tapat': un espanyol influent que ha mogut peces en el tauler perquè l'aventura veneçolana de Plus Ultra no acabi en escac i mat per la mala visió empresarial.

Totes les mirades apunten a l'expresident de Govern, José Luis Rodríguez Zapatero. Coincideixen a assenyalar-li fonts empresarials i polítiques; també directius i periodistes ben connectats amb Veneçuela. Ara bé, fins al moment, no hi ha cap prova, document o gravació que impliqui l'exlíder socialista a la trama.

Els que apunten a Zapatero com el 'tapat' al·leguen una infinitat de dades. D'entrada, no hi ha un altre governant occidental que doni suport sense embuts a Nicolás Maduro. Fonts coneixedores de la política veneçolana asseguren que la relació entre tots dos no és especialment estreta: "A Maduro li interessa perquè és dels pocs suports que té a la UE".

José Luis Rodríguez Zapatero al costat de Nicolás Maduro al palau presidencial de Caracas

No obstant això, l'expresident té una relació íntima amb els dos polítics que més influeixen en el Palau de Miraflores. Parlem dels germans Delcy i Jorge Rodríguez, vicepresidenta de Govern i president de l'Assemblea Nacional, respectivament. Tots dos figuren en la primera línia de successió per rellevar -quan toque- a Maduro. I totes les grans decisions a Veneçuela passen pel seu tamís.

Qualsevol empresari que intenti prosperar al país sud-americà ha de trucar a les portes. Ho sap bé Camilo Ibrahim, el magnat d'origen libanès que està darrere de Plus Ultra. "És un empresari amb vista, no és un 'chavista sociològic'. Però sap quins són els peatges que ha de pagar per tirar endavant en aquest país ", explica un analista veneçolà.

Per fer negocis, Ibrahim ha cridat a les portes que cal trucar. A Caracas ia Madrid. L'empresari té bones relacions amb l'entorn de Delcy Rodríguez i ha tractat directament a la vicepresidenta en trobades oficials i oficiosos. També ha mantingut reunions amb José Luis Rodríguez Zapatero a Caracas i, segons algunes fonts, també a Madrid, on el magnat té propietats immobiliàries i societats domiciliades.

 Els germans Delcy i Jorge Rodríguez. EFE

"És estrany que Zapatero no estigui a la diana de qualsevol moviment empresarial important que tingui a veure amb Veneçuela", opina un directiu espanyol que viatja amb freqüència a país. Plus Ultra va néixer com una companyia privada però obeïa a un interès nacional. "En els últims anys, a l'chavisme li ha interessat potenciar aerolínies", recorda un periodista veneçolà. Hi ha oponents a l' 'règim' que veuen en aquesta estratègia un cap espuri: "Es pot rentar diners amb les aerolínies i en els avions es poden transportar moltes coses ...".

Els que segueixen de prop l'actualitat veneçolana sempre s'han fet una pregunta que no ha tingut resposta: "Per què Zapatero s'ha implicat d'aquesta manera amb el Govern de Maduro?". En l'aire flota la sospita que el polític lleonès té interessos econòmics. Però, per ara, ningú ha trobat taca alguna en el seu full de serveis. L'únic polític veneçolà que li ha assenyalat en públic per cobrar suposades comissions és Rafael Ramírez

"Fins Zapatero ha rebut contractes petroliers", va denunciar l'exministre d'Energia a l'octubre de 2018, en una entrevista amb Noticiero Digital. "Ell representa a una gent, uns espanyols de cognom Cortina, que sí, han rebut un projecte a la faixa [de l'Orinoco, on es concentra la majoria dels pous petroliers]. D'aquí ve la seva afecció a la democràcia i el diàleg, doncs ", ha afirmat el màxim responsable de la política energètica amb Hugo Chávez, exiliat actualment a Itàlia per les acusacions de corrupció a Veneçuela.

Els interrogants sobre l'autèntica 'missió' -si és que n'hi ha- de Zapatero a Veneçuela seguiran en l'aire. De moment, el Govern haurà de seguir responent a altres preguntes sobre els vincles de l'expresident amb el chavisme i el cas Plus Ultra. De fet, el seu nom figura en sis de les qüestions que el PP ja ha plantejat a l'Executiu al Congrés.

Cap d'elles ha rebut una resposta clarivident. Com tampoc la tenen altres és que mantenen viva una teoria: el rescat de Plus Ultra té un rerefons massa tèrbol.

La erràtica política exterior espanyola, necessita al menys el canvi del seva titular

 

La matinada de dilluns passat, milers de marroquins van entrar nedant, en bassa i fins i tot a peu, a Ceuta. La majoria són joves de 16 a 30 anys de Castillejos, Racó i Tetuan. El que ha passat aquesta setmana a l'espigó de la platja de Tarajal de Ceuta ha creat la por de la seva població, amb la invasió de més de deu mil migrants que es van plantar vagant sense rumb en grups nombrosos pels carrers de Ceuta.

Molts d'ells, adolescents de 13 o 14 anys, van ser reclutats a la sortida dels instituts en llocs tan allunyats com Tànger o Casablanca i traslladats en autobusos, amb la promesa d'un lloc de treball a Espanya o d'assistir un partit de Cristiano Ronaldo , que es van llançar a la mar traspassant la feble protecció de la frontera entre el Marroc i la Comunitat Europea.

La ministra d'Exteriors Arancha González Laya que ja havia manifestat en diverses ocasions que preferiria dirigir una ONG, ha estat ja assenyalada pel Marroc com la causant de la crisi diplomàtica generada per l'ajuda a el líder d'el Front Polisario. I no camina desencaminat Rabat. Ella va ser la màxima impulsora de la decisió d'hospitalitzar a Logronyo a Brahim Ghali. I ella personalment va ser la que va preparar el dispositiu per eludir els controls en cas de sorgir problemes en el trànsit.

L'entrada a Espanya va ser planificada amb cura. El passaport algerià permetia Ghali volar sense problema fins a Saragossa. El permís presidencial, de Pedro Sánchez, va servir perquè la ministra d'Exteriors emetre donar ordres sense cap problema. I l'arribada a una base militar tancava el cercle: no entrava per un circuit ordinari amb controls i duanes estàndard. Ho feia a través de la base militar de Saragossa.

El punt feble era, a partir d'aquest moment, una possible identificació a Logronyo o, com ha passat, el coneixement per part del Marroc. I aquesta ha estat la gota que ha fet vessar el got i ha propiciat la reacció del Marroc impulsant l'allau d'uns 10.000 immigrants que han entrat de forma il·legal a Ceuta.

En concret, el Departament de Seguretat Nacional (DSN) va alertar Moncloa fa mesos sobre com s'estava enquistant la pugna entre Rabat i el Polisario, intervenint a més Estats Units en suport de Marroc, mentre Espanya optava pel distanciament. Per al DSN, el suport de l'Administració nord-americana a el règim alauita en la disputa de l'Sàhara Occidental afegia una especial «complexitat» per a Espanya en la gestió d'aquest escenari. Una alerta que l'executiu de Sánchez ha ignorat completament d'acord amb els fets que s'han anat succeint.

El Govern de Pedro Sánchez, en la seva confiança en l'ocultació de la notícia, no va donar importància ni als informes de Seguretat Nacional que van alertar de la tensió creixent amb el Marroc. Moncloa sabia des del mes de novembre per indicació de Seguretat Nacional que el conflicte entre el Marroc i el Front Polisario a causa d'Sàhara Occidental havia adquirit un caire delicat i podia afectar directament i negativament els interessos d'Espanya. Pedro Sánchez va ignorar l'alerta i va decidir acollir el líder d'el Polisario, Brahim Ghali, afectat per coronavirus i ingressat en un hospital de Logronyo.

Lentament, la majoria dels adolescents van tornant a casa, conscients que han estat utilitzats pels esbirros de l'sàtrapa de sud que ha decidit aprofitar-se, veient la debilitat de Govern de Pedro Sánchez, ha volgut muntar-nos el seu enèsim xantatge marroquí des de la famosa " marxa verda "fins a l'últim assalt amb pasteres a Canàries, per obtenir finalment, com sempre, compensacions econòmiques que no són perquè la policia marroquina controli les nostres fronteres, sinó que són dedicades a altres fins menys caritatius. Així fins a la pròxima ...