El PP rastrea las visitas a Puig desde 2015 de un ex cargo socialista imputado en el ‘Caso Azud’
Reclama también el listado de visitas de José Cataluña a la Consejería de Hacienda
Quiere saber si el ex responsable de Finanzas del PSPV-PSOE imputado en el 'Caso Azud' se reunió también con altos cargos
El Grupo Parlamentario Popular en las Cortes Valencianas ha presentado una batería de solicitudes de información sobre el Caso Azud dirigidas al presidente de las Cortes Valencianas, Enric Morera (Compromís), con el objetivo de conocer si el ex responsable de Finanzas del PSOE valenciano imputado en ese mismo caso, José Cataluña, visitó la sede de Presidencia de la Generalitat Valenciana y a Ximo Puig o a algunos de sus colaboradores. También quiere saber si visitó la Consejería de Hacienda o se reunió con altos cargos del Ejecutivo autonómico en el periodo comprendido desde que Ximo Puig accedió al cargo, en 2015, hasta la actualidad.
En el Caso Azud se investiga, entre otras cuestiones, si determinadas empresas corrieron supuestamente con gastos electorales de las campañas socialistas al Ayuntamiento de Valencia en 2007 y de las Generales de 2008 en esa misma circunscripción supuestamente a cambio de presuntos favores urbanísticos. En aquellos procesos electorales, 2 pesos pesados entonces del socialismo -Carmen Alborch y María Teresa Fernández de la Vega- lideraron las citadas listas.
El escándalo del Caso Azud ya alcanzó una considerable dimensión el pasado diciembre, cuando los diputados populares en las Cortes Valencianas mostraron, al término del Pleno de Presupuestos, una foto de un sonriente Ximo Puig junto al citado José Cataluña. Pero aquello no fue un epílogo, sino el prólogo que ha dado paso a una batería de actuaciones que el PP valenciano que preside Carlos Mazón ha puesto en marcha para llegar hasta el fondo del asunto.
Las peticiones
Apenas unas horas después de aquel descomunal escándalo en sede parlamentaria, que abochornó también a buena parte de la bancada socialista, el portavoz adjunto del Grupo Popular Miguel Barrachina registró una batería de peticiones dirigidas al presidente de la Cámara.
Según esta documentació el PP solicita «copia de todas las anotaciones del registro de acceso al Palau de la Generalitat, en las que haya constancia de la entrada en el mismo, por parte del ex responsable de Finanzas del PSPV-PSOE José María Cataluña Oliver. Especificando la fecha. Todo ello desde 2015 hasta la fecha de respuesta de la presente solicitud».
Esta petición es especialmente importante porque lo que el PP quiere saber es si Cataluña se reunió con Puig y/o sus colaboradores en la sede de la Presidencia del Gobierno valenciano y, si es así, cuántas veces lo hizo a lo largo de los últimos 8 años.
En otra de las peticiones, el PP reclama «copia de todas las anotaciones del registro de acceso a la Consejería de Hacienda y Modelo Económico en las que haya constancia de la entrada en el mismo, por parte del ex responsable de Finanzas del PSPV-PSOE José María Cataluña Oliver. especificando la fecha», igualmente «desde 2015 hasta la fecha de respuesta» de su solicitud».
Y, finalmente, en una tercera, el PP reclama también «copia de todas las citas o reuniones que se hayan producido entre altos cargos de la Generalitat Valenciana y el ex responsable de Finanzas del PSPV-PSOE» -el citado Cataluña- «especificando la fecha e identificando al alto cargo con quien se mantuvo» la reunión correspondiente. También, desde 2015 al momento en que la solicitud sea respondida.
Comisión de Investigación
Se da la circunstancia de que el PP solicitó antes de Navidad que se activara la Comisión de Investigación sobre el Caso Azud en las Cortes Valencianas, pero su petición fue rechaza. Aquella negativa fue la gota que colmó el vaso de la paciencia del primer partido de la oposición en el Parlamento valenciano, que ha decidido ahora activar su propia investigación a través de los mecanismos que la dinámica de las Cortes permite.
La solicitudes de información realizadas por el PP suponen también una completa declaración de intenciones de los populares en este caso, que ya avanzó Carlos Mazón hace algunas semanas: están dispuestos a llegar hasta el fondo del asunto y no se van a detener ante ningún obstáculo. Si una puerta se les cierra abrirán otra. Así, fuentes populares señalaban hoy mismo que en caso de que las documentación no les sea entregada en los términos y plazos contemplados por la ley -la Generalitat puede incluso solicitar una prórroga para entregarla, según confirman- acudirán al contencioso para que les sea proporcionada.
Resultados de traducción
Resultado de traducción
LA MEVA MEMÒRIA HISTÈRICA.
L'IPC marca el mínim anual (5,8%), però la inflació subjacent ja supera la general
desembre 31, 2022
La vicepresidenta primera del Govern, Nadia Calviño, ha celebrat les dades d'inflació publicades aquest divendres, que mostren que els preus van caure al 5,8% interanual al desembre, ha atribuït la reducció a la baixada de l'energia i ha previst que la reducció de l'IVA als aliments prevista a l'últim escut anticrisi servirà per baixar l'índex subjacent, que es va situar aquest mes al 6,9%.
Els excessos monetaris dels bancs centrals, units als excessos pressupostaris del govern de Sánchez van portar la inflació. Un vertiginós augment de preus que van arribar a menysprear els nostres polítics per considerar-lo transitori.
Però a l'Executiu de Sánchez, Alberto Garzón, Yolanda Díaz o Nadia Calviño, li importa poc la realitat que visquin els espanyols, per a ells, la festa continua: en el seu darrer balanç i just abans d'aprovar una ajuda peronista perquè 4,2 milions de famílies puguin comprar aliments, Pedro Sánchez presumia de presidir una Espanya campiona en creació de llocs de treball i creixement del PIB. A més, es presumia d'estar "doblegant la corba de la inflació", deia ufanós. El fenomen econòmic que travessem és letal per a les economies familiars però fantàstic per als governants.
La garreperia com a generositat
Aquestes xifres arriben només uns dies després que el Govern aprovés un nou paquet de mesures per fer front a les crisis energètica i d'inflació. En aquest cas, la gran novetat ha estat en la reducció de l'IVA de certs productes bàsics de la cistella de la compra, excloent-ne la carn i el peix.
Alguns productes com ara les fruites, les verdures o els ous passen de tenir un IVA del 4% al 0%. D'altra banda, pastes alimentàries i olis, que fins ara suportaven l'impost al 10%, ara el tindran al 5%. Així doncs, això es mantindrà com a norma general fins al 30 de juny, però hi ha un factor que podria avançar el seu desmantellament. La mesura decaurà en cas que la inflació subjacent baixi del 5,5%.
Tot i això, les dades no mostren que l'IPC subjacent assolirà aquesta xifra a molt curt termini. Al juliol va superar per primera vegada el 6% i ja s'ha instal·lat per sobre d'aquesta cota des d'aleshores. Feia dos mesos que estava estancat al 6,2% a l'octubre i al novembre, i ara a l'últim període de l'any ha experimentat una nova escalada. Potser l'única cosa certa i provada és que entrem en any electoral. Un any electoral exigeix adaptar el comptagotes a les necessitats del moment.
No sorprendrà que el Govern hagi estat garrepa en aquest últim paquet de l'any que el president va anunciar feliç i satisfet de la seva pròpia generositat. No podrà sorprendre, perquè garrepa ho ha estat tot el temps. Sempre ha dispensat la seva garreperia com si fos dadivós i sempre ho ha fet amb comptagotes: en dosis homeopàtiques amb dates de caducitat molt curtes. Aquest procediment peculiar només augmenta la sensació d'incertesa, igual que el costum d'allargar fins a l'últim minut el suspens sobre si els pal·liatius es mantindran o no. Però així es pot obrir i tancar l'aixeta a conveniència.
Figures senyeres de l'esquerra, algunes membres del Govern, van advertir expressament contra aquesta rebaixa. Abaixar l'IVA dels aliments era el pitjor que es podia fer. Era tan dolent que només beneficiaria els grans i despietats. Es van insinuar trucs, paranys i conjures a la foscor. Es preferien les cistelles, els xecs, qualsevol cosa. Però heus aquí que el president va sortir l'altre dia a anunciar la rebaixa fins llavors reprovada com si tot aquest temps hagués tingut en ment fer-la. Va parlar dels aliments bàsics amb emoció. Semblava que els repartiria ell mateix entre els necessitats. No va baixar a la lletra petita ni es va aturar en el detall que la carn i el peix quedaven fora de la magnànima reducció, però era evident que la sentia i vivia com una altra prova nítida de la generositat del Govern.
Més sorprenent és que un Govern tan reticent a les rebaixes precisament d'aquest impost n'hagi aprovat una més. Allà el 2021, van dir durant mesos que era impossible baixar l'IVA de la llum, perquè Europa, l'estricta i mandona Europa, no ho permetia. Fins que va resultar que sí que es podia. És clar que es podia. Per fi ho van fer, però res no es va dir, ni una paraula, de fer més suportables les factures del gas. No fos cas que la gent es fes més "derrochòlica", com diu la campanya del Ministeri per a la Transició a l'Edat de Pedra. Sánchez va haver d'anar a Alemanya a veure Scholz aquest estiu per adonar-se que aquest IVA també es podia baixar. És clar que es podia. I va baixar. Però el dels aliments era impossible.
Tot això ens sumi en la perplexitat. Si allò que deien contra la rebaixa de l'IVA dels aliments era cert, no s'entén que el Govern ho hagi baixat. I encara és més incomp
Más información sobre este texto de origen
Enviar comentarios
