El Marroc recula sobre la implantació de duanes a Ceuta i Melilla

Un cotxe a la frontera ceutí del Tarajal, el 21 de maig. ANTONIO SEMPERE (EUROPA PRESS)

Nabil Lakhdar havia assegurat en una entrevista que les "condicions geogràfiques" no permeten construir instal·lacions i que el tema "no està d'actualitat"

El director general de Duanes del Marroc ha reculat la tarda aquest divendres després d'afirmar que no era possible reobrir la duana de Mercaderies de Melilla i obrir-ne una de nova a Ceuta. Nabil Lakhdar ha apuntat que seria possible establir aquestes infraestructures duaneres amb les dues ciutats autònomes espanyoles. L'alt càrrec marroquí ha declarat a Efe que la qüestió de les duanes "és un tema polític dirigit pels ministeris d'Interior del Marroc i d'Espanya" seguint el full de ruta establert recentment entre els dos països.

"L'Administració de Duanes executarà totes les decisions que prenguin les autoritats polítiques", va subratllar Lakhdar. "Quan tots dos ministeris es posin d'acord sobre els aspectes relacionats amb Ceuta i Melilla, nosaltres els apliquem", va precisar el màxim responsable de Duanes, que va reiterar que la seva administració "no pren la decisió política".

Després de la reunió que el president espanyol, Pedro Sánchez, va mantenir amb el rei del Marroc a Rabat el 7 d'abril, fonts del Govern van indicar que es reobriria la duana de mercaderies de Melilla, tancada unilateralment pel Marroc a l'estiu del 2018, i que Ceuta comptaria per primera vegada amb una duana comercial. Tot i això, Lakhdar ha rebutjat aquesta intenció de l'Executiu espanyol, segons es desprèn d'unes declaracions efectuades al setmanari marroquí Tel Quel. Ara, Lakhdar ha considerat que les seves paraules van ser “mal interpretades” i van ser tretes de context.

L'objectiu d'implantar duanes amb Ceuta i Melilla no obeeix tant a un interès econòmic per a Espanya, sinó polític. El Govern espanyol buscava així un reconeixement implícit de la sobirania espanyola sobre aquests dos territoris, que la major part de la premsa marroquina, que segueix de bon grau les directrius del Palau Reial, sol anomenar “presidis ocupats”. Tot i això, el Marroc no ha fet un sol pas cap a aquest reconeixement.

A què va ser Sánchez a Rabat?

Ningú en sa judici podrà posar en qüestió la conveniència de mantenir les millors relacions possibles amb el Marroc, però això no comenci per recordar que es tracta d'una conveniència mútua i que, per tant, exigeix ​​bona voluntat per les dues parts i, sobretot , les mínimes condicions de transparència en els usos diplomàtics.

Si fem aquesta reflexió és perquè no sembla que entri en els paràmetres del bon veïnatge el que va passar ahir amb la suposada obertura de sengles duanes comercials amb Ceuta i Melilla, mesura de profund significat polític, ja que suposaria el reconeixement indirecte de la sobirania espanyola sobre aquestes dues places africanes per part del regne alauita, i que va ser anunciada pel Govern espanyol el 7 d'abril passat, després de la reunió que van mantenir el president del Govern, Pedro Sánchez, i el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, amb el monarca marroquina, Mohamed VI.

Doncs bé, allò que segons La Moncloa era un compromís conjunt pres al més alt nivell, ha estat qüestionat per un funcionari de segona categoria, el director de l'Administració de Duanes i Impostos, Nabil Lakhdar, amb el pelegrí argument que no es donen les condicions geogràfiques per procedir a la construcció de les infraestructures necessàries.

No és qüestió de tornar sobre uns fets que ja han estat objecte de tota mena d'especulacions i comentaris, però sí que reclamar al president del Govern, que ha portat en tot moment i de manera molt personal el procés de restauració de les relacions bilaterals amb Rabat, que expliqui a l'opinió pública a través de la llera institucional més adequada, el Parlament, quins han estat els acords signats amb el regne del Marroc, quin abast té el reconeixement de facto de la sobirania marroquina sobre l'antic Sàhara espanyol i, especialment , quines contrapartides ha reclamat Espanya per a Ceuta i Melilla. Perquè no parlem, precisament, d'un assumpte menor que, sens perjudici de l'encert en la decisió, suposa un canvi geoestratègic d'envergadura, amb repercussions evidents en la política interna nacional.