El PSOE no s'enlaira a Andalusia - Desànim a la Moncloa

El PSOE no aconsegueix enlairar - Sánchez trasllada el seu desànim al PSOE: «Ens estem enfonsant i no sabem com remuntar»

Segons l'últim escenari electoral dibuixat pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) de Tezanos -el mateix que dóna al PP fins a 49 escons-, dotze de cada cent votants que el desembre del 2018 van donar suport a Susana Díaz pensen ara triar la papereta de Juanma Moreno. Aquesta fuita compromet fins i tot l'objectiu mínim que s'han marcat els socialistes, no treure pitjors resultats que els de la defenestrada expresidenta.

Alerta màxima a Ferraz i al Palau de la Moncloa. Les coses no van bé i el temps de dissimular-ho ja va acabar. Els socialistes es donen de cara amb una realitat que durant molts mesos el CIS de José Félix Tezanos ha maquillat. Pedro Sánchez ja no suma, la marca PSOE està desgastada pels pactes amb els separatistes i bilduetarres i el resultat a Andalusia amenaça d'impedir la formació d'un nou Govern socialista a Espanya.

El president està «desesperat i enfadat» per «la ineptitud» dels seus assessors actuals després d?haver fet fora menys d?un any Iván Redondo. I en una crida a la desesperada per revertir els pronòstics de les enquestes de cara al 19 de juny, demana als seus ministres i càrrecs orgànics que s'activin. «Ens estem enfonsant i no sabem com remuntar», ha afirmat a la Comissió Executiva Federal del PSOE celebrada aquest dilluns a la seu de Ferraz.

Sánchez parla amb dades a la mà. Els socialistes manegen diverses enquestes del CIS i altres encarregades per la pròpia organització que deixen evidencien la debacle. I en culpen algunes de les decisions que s'han pres els últims anys des de l'Executiu, com els pactes amb Podem, ERC i Bildu, els indults o la pujada dels preus i la inflació. Encara que Moncloa s'entesti diàriament a vendre a l'opinió pública la bondat de totes les mesures adoptades i la tasca en la gestió econòmica.

Una altra de les qüestions que reflecteixen aquestes dades amb què treballa el PSOE, és que una part important dels electors creuen que després de fer descansar la legislatura als seus socis «els socialistes s'han mogut cap a la radicalitat». I amb els canvis al PP, després de la sortida de Pablo Casado i l'arribada d'Alberto Núñez Feijóo, els populars ocupen ara una centralitat que el 2019 va donar la victòria a Sánchez.

Aquest nerviosisme que comença a desprendre un president «desesperat» per la situació, es multiplica a nivell de càrrecs mitjans i electes a les Corts. Els primers perquè són conscients que, tal com és Sánchez, una de les decisions que pot prendre –i que després de les andaluses sigui una crisi de Govern a manera de revulsiu. Una reestructuració que afectaria també l'Executiva Federal del partit «que no funciona com s'esperava» després dels canvis que es van produir al congrés d'octubre a València.

Alguns es podrien quedar sense feina. És el mateix temor que hi ha als grups parlamentaris al Congrés i al Senat. El resultat que donen els sondejos en deixaria molts sense l'escó i, en conseqüència, sense el sou públic.