Feijóo s'arma amb la crisi per al duel amb Sánchez

 

Alberto Núñez Feijóo, i el president del PP andalús, Juanma Moreno

El PP dubta de l?oportunitat del «cara a cara». Veuen més riscos per a ells que per a Sánchez. Creuen que el guió l'han de centrar en les famílies

El debat de dimarts que ve al Senat amenaça de quedar convertit en un diàleg de sords. Amb el president del Govern, Pedro Sánchez, dedicat a exhibir el paper d'estadista internacional, on busca refugi de la crisi econòmica interna i de l'amenaça creixent de conflictivitat social; i el cap de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, centrat a parlar de la crisi i de l'empobriment de les famílies davant d'una escalada de pujada de preus que encadena tres mesos amb l'IPC per sobre del 10%.

Aquest proper debat té un recorregut electoral escàs i serà sepultat per la crisi energètica i les males perspectives econòmiques que se'ns tiren a sobre amb la fi de l'estiu. Però el PSOE sí que confia a utilitzar-lo per prendre un respir i per pujar els ànims dels seus a l'hora de donar la batalla a la remuntada de les males expectatives dels sondejos. Una tasca que sembla complicada en un context econòmic com l'actual.

Tot i així, al Govern han vist una oportunitat per mossegar en el lideratge de Feijóo. I això és el que ha mogut el seu gir de posició, i que si s'han de posar excuses per celebrar el duel parlamentari hagin passat a acceptar l'envit llançat des del principal partit de l'oposició.

Alhora, també passa que, per primera vegada des de la sortida de Pablo Casado, Gènova ha pres una decisió que genera debat i dubtes. No hi ha crítiques ni discrepàncies, però sí preguntes sobre l'oportunitat del debat i també pel que fa al «no» del partit al primer pla de mesures d'estalvi energètic.

Al PP atribueixen aquest «no» al fet que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, fos la primera a fer el pas endavant, com sol fer en gairebé tots els debats. I estan d'acord que el pla falla en el fons i en la forma, però també analitzen que, sense aquest primer pas d'Ayuso, i sense l'anunci d'un recurs d'inconstitucionalitat, que Sol ja té preparat, el grup al Congrés podria haver optat per una abstenció que alleugés ara la pressió per donar la seva alternativa.

El PP assumeix que la cita de la Cambra Alta té més perill per a ells que per a Sánchez. El líder socialista té molta experiència en aquesta mena de debats. Feijóo també, però a l'àmbit de la política gallega.

Per això, al grup parlamentari del Senat no tots entenen la iniciativa de promoure aquest «cara a cara», i creuen que el camí per aconseguir que surti bé passa per «preparar-s'ho molt bé i no sortir del guió, de donar-li a Sánchez on més li fa mal, que és en la situació de les famílies».

Davant els èxits a la UE que reivindicarà Sánchez, Feijóo anirà amb «la realitat del carrer». Però també s'enfrontarà a la capacitat d'oferir propostes i alternatives a les mesures d'estalvi energètic del Govern.

Sortin com surtin els titulars d'aquesta jornada parlamentària, i de qui sigui el guanyador, hi ha una realitat que no neguen al PSOE, i és que la força de la crisi econòmica és tan gran que no hi ha argumentari de partit ni campanya contra l'adversari que aplaqui el desgast sobre el Govern, llevat que no es compleixin les previsions i que l'hivern no sigui tan dur com se'ns està anunciant.

Tot i així, des de l'entorn del president del Govern expliquen que ell no ha donat per perduda la batalla: «És no conèixer Pedro pensar que no ho farà tot per capgirar la situació».

Si preguntes fora de Madrid, els presidents i alcaldes socialistes no entenen la importància que s'està donant al debat al Senat amb què arrenca el curs polític. Ni tampoc creuen que la campanya contra Feijóo serveixi per facilitar-los el camí cap a les eleccions del maig. L'analitzen més en clau nacional, i de pols d'«egos nacionals», que com a iniciativa adreçada a compensar la factura que creuen que ells hauran de pagar a les urnes «a costa del desgast de la imatge del president i de la política que fem a Madrid».

Per la seva banda, Feijóo va tornar a insistir ahir a denunciar la campanya d'oposició en contra que es fa des del Consell de Ministres: «Fen oposició a l'oposició i fan oposició entre els membres del Govern. Aleshores, qui governa a Espanya?». El líder popular creu que «aquest Govern no està concebut per fer front a una crisi, sinó per resistir al govern; i una cosa és resistir al govern i, una altra, governar».

El PSOE evita rectificar i confrontar amb Yolanda Díaz després d'obrir-li al Govern dos fronts en quatre dies

 

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz. | Europa Press

La vicepresidenta segona s?enfronta amb la patronal a compte de l?SMI i ha obert la porta a no complir el compromís militar amb l?OTAN

Els empresaris, en alerta per la 'intervenció' salarial del Govern amb l'alça de l'SMI

Les remuneracions que depenen del sector públic superen els 17 milions i superen les que depenen del mercat i del sector privat

Yolanda Díaz ha tornat amb "les piles carregades" després de les vacances. Tant que ha obert dos fronts al Govern en menys de quatre dies. L'últim, aquest mateix dilluns quan, durant una entrevista a la SER, ha arribat a afirmar que l'augment de diners per a la despesa de Defensa "no és al sostre de despesa". Unes paraules que obrien la porta a incomplir el compromís de Pedro Sánchez amb l'OTAN d'assolir el 2% del PIB el 2029.

La ministra d'Educació i flamant portaveu del PSOE, Pilar Alegría, ha evitat desmentir la companya de Gabinet. Fins a cinc vegades li han preguntat en una roda de premsa a Ferraz i les cinc vegades ha eludit respondre sobre si era al sostre de despesa. Només s'ha limitat a assegurar que “hi haurà pressupostos”. Tot i que, de l'altra, també ha afirmat que “són un Govern, i un partit, no només de paraules sinó també de fets”.

Fonts del Govern són més contundents. En privat, afirmen que el sostre de despesa ja aprovat és un quadre macroeconòmic i que les partides més detallades, com l'augment en Defensa, arribaran durant la negociació. Una manera dobrir la porta a complir amb els objectius signats amb lOTAN. Tot i això, al PSOE han evitat confrontar amb la ministra de Treball en públic.

Un altre front: contra la Patronal

L'altre front que Díaz ha obert al Govern és el de la pujada de l'SMI. Aquest dijous, al Congrés, la ministra de Treball advertia que pujaran "més que mai" el salari i recolzava les manifestacions dels sindicats contra la Patronal. Les seves declaracions li valien la reprimenda de la CEOE que el titllava de "arrogant" l'endemà.

Al Govern afirmen que el seu compromís és pujar l'SMI al 60% del salari mitjà però demanen consens. Alegria, des de Ferraz, ha evitat corregir la seva companya de Gabinet encara que citava expressament la Patronal amb els agents socials, per elogiar "la seva responsabilitat" i "bona tasca". "A través d'aquest diàleg sincer hem arribat a més de 14 acords amb els agents socials", ha defensat Alegría

El Nadal no corre perill

Les declaracions d'Alegria han tingut lloc durant la presentació d'una nova campanya: "El Govern de la gent". Una campanya que ha presentat amb l'alcalde de Vigo, Abel Caballero. El regidor més votat d'Espanya ha afirmat que, malgrat el Pla de Contingència que ha anunciat el Govern, "el Nadal no corre perill" i que mantindrà l'enllumenat nadalenc. "Cebrarem el Nadal"

"Què significaria no fer Nadal a tot Espanya? Un drama econòmic per al comerç", ha etzibat des de Ferraz. Pilar Alegría ha afegit que, malgrat la presència de Sánchez al Comitè Executiu, el Pla de Contingència no s'havia tractat durant la reunió a porta tancada.

La intenció de la vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social de pujar el salari mínim interprofessional (SMI) en línia amb la inflació preocupa els empresaris, i així ho traslladen diferents fonts a THE OBJECTIVE, ja que -vaticinen els directius, membres de patronals i creadors d'ocupació- suposarà una mena d'intervenció pública en la fixació de sous que en alguns sectors, com l'hostaleria, ja arriba al 91,5% de les nòmines, segons l'informe Repercussió de la Pujada de l'SMI a la Pime Espanyola, elaborat pels experts de Cepime, i que afectarà un percentatge molt més alt de treballadors -fins i tot per sobre de dos milions, segons estimacions- després de la pujada que podria impulsar Díaz de cara al 2023 i l'estudi de la qual s'aborda ara per incloure l'alça de l'SMI als Pressupostos Generals de l'Estat que s'acabin de confeccionar les properes setmanes.

Sectors gairebé al complet en nivell de SMI

Amb la pujada de l'SMI que pretén Díaz, d'aproximadament el 7,8%, en línia amb la inflació mitjana prevista per al 2022, més del 91,5% del sector de l'hostaleria tindria el sou fixat per l'Estat i al marge de discrecionalitat de l'empresari. El mateix passa en altres col·lectius del sector serveis i activitats administratives, on més del 80% de les nòmines ja estan regulades pel salari mínim impulsat al febrer -amb efectes retroactius a l'1 de gener del 2022- als 1.000 euros en 14 pagues.

La pretensió de Díaz no arriba al nivell sol·licitat pel sindicat UGT, de 1.200 euros, però almenys -en funció de l'última En costa d'Estructura Salarial publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE)– suposaria abordar aquest divendres, 2 de setembre, per part del Grup de Treball a aquest efecte, la idoneïtat d'aplicar una alça del 7,8% al salari mínim interprofessional.

Això pel fet que la vicepresidenta segona i titular de Treball vol que el 2023 l'SMI arribi al 60% del salari mitjà, aspecte marcat com a objectiu per la Carta Social Europea, malgrat que segons el mateix informe de Cepime a cap dels grans països de la UE l'SMI ha pujat tant com a Espanya els últims anys, un 35,8% des del primer Govern de Pedro Sánchez, i que en almenys 12 autonomies l'SMI dels treballadors locals ja supera el 60% del salari mitjà i que empresaris de molts sectors es veurien segrestats per una alça obligatòria que afecta més de vuit o nou de cada deu empleats.

Pujada en línia amb la inflació prevista

Aquest salari mitjà -del qual falta una concreció sobre si es parla en termes bruts o nets- va ser el 2020, últimes dades disponibles a l'INE, de 25.165,51 euros anuals i arribar al 60% implica una alça del muntant anual dels 14.000 euros actuals de l'SMI a 15.099 euros anuals. És a dir, un 7,8% i 78,5 euros al mes. La inflació mitjana esperada per al 2022 rondarà el 8% després de les darreres revisions dels principals organismes de predicció.

Una de les justificacions de l'impuls de Díaz a elevar encara més l'SMI en aquesta quantia del 7,8% és la forta inflació que pateix la nostra economia, la mateixa que tova el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, per revalorar les pensions a relació a l'IPC de l'any anterior.

Tot i això, l'inconclús i indeterminat pacte de rendes no recull mesures que encoratgin pujades salarials en aquelles nòmines únicament dependents del sector privat que, en termes mitjans, ha pujat un 2,5% fins al maig segons l'informe de Dinàmiques Salarials a Espanya, elaborat periòdicament pel servei d'estudis de Caixabank, entitat financera per on passen més del 30% de les nòmines del país.

Nòmines que marca el Govern

La queixa empresarial procedeix que aquesta intervenció de les retribucions que exacerbaria una nova pujada de l'SMI afecta més de 17 milions d'espanyols entre funcionaris, perceptors de l'SMI, beneficiaris de l'Ingrés Mínim Vital, aturats i pensionistes. De manera que només queden lliures al joc del mercat 16,6 milions de nòmines, afectades també per la inflació, els sobrecostos i la precarietat més gran patida per les empreses i pendents d'un acord per a la seva revaloració que dista més de vuit punts de l'última dada de IPC. És a dir, la revaloració mitjana dels treballadors no regits per dictats estatals se situa en el 2,5% davant la inflació del 10,8% reflectida a l'última dada de l'INE.

D'altra banda, com confirmen fonts dels gestors administratius, la pujada de l'SMI no és neutral per a l'empresa, sinó que comunica una alça dels costos financers de les companyies. Segons els últims càlculs dels gestors, els costos de les empreses han pujat un 40% des del 2019 a causa de l'alça de l'SMI, sense comptar les assegurances socials.

Aquest efecte multiplicador que converteix l?alça de l?SMI del 35,8% en un 40% de sobrecostos per a les empreses es produeix per un efecte arrossegament automàtic sobre la resta de nòmines i cotitzacions de la plantilla.

Díaz haurà de batallar no només amb la sol·licitud de més empatia amb les pimes i autònoms proclamada per la CEOE, sinó amb la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, més reticent a emprendre fortes alces a l'SMI. A més, apunten algunes fonts de la patronal a aquest diari, la bandera de pujada de l?SMI té components electoralistes claus en un moment de crisi econòmica com l?actual.

Pablo Iglesias visita Cristina Kirchner i culpen els mitjans de l'acusacions de corrupció

Pablo Iglesias visita Cristina Fernández després de la petició de condemna del fiscal Luciani. Iglesias ha estat un dels primers a mostrar el suport a la vicepresidenta argentina, ha utilitzat la visita per promocionar el seu llibre.

Després de ser un dels primers dirigents polítics a rendir-li suport i pleitesia, després de la petició del fiscal Luciani de 12 anys de presó per a ella i la inhabilitació perpètua per corrupció i frau a l'Estat, Pablo Iglesias s'ha desplaçat fins a Argentina per deixar constància de el seu suport sense fissures a Cristina Fernández de Kirchner.

La vicepresidenta de l'Argentina l'ha rebut al Senat i tots dos no han dubtat a immortalitzar el moment malbaratant somriures i complicitat, per tot seguit, mostrar-ho al món a través de les xarxes socials. Xarxes que tots dos han utilitzat a més per avivar la batalla iniciada per Kirchner contra els mitjans de comunicació que segueixen el dia a dia del judici contra ella. Els mateixos mitjans contra els quals carrega també Iglesias que, de passada, ha aprofitat la visita per promocionar el seu darrer llibre.

"Avui al Senat amb Pablo Iglesias. Em va regalar el seu llibre Medios y cloacas… Sembla que la cosa ve global" ha escrit a Twitter la vicepresidenta argentina.

Un comentari al qual Iglesias contestava a la mateixa xarxa social: "Va ser un honor i un plaer conversar amb la gran Cristina Fernández, mentre afegia a continuació "I sí… la cosa ve global". Suport exprés a la seva crítica als mitjans de comunicació als quals Iglesias també ha defenestrat aquí al nostre país.

Hores abans, i després de la petició del fiscal Luciani, el que fos líder de Podem no dubtava a ser un dels primers a donar suport a Cristina Fernández amb un altre missatge a la mateixa xarxa social: "Cop mediàtic, financer i judicial… La mateixa recepta de sempre contra els que defensen la gent. Ni un pas enrere CFK".

Tot seguit, i com ha fet la mateixa Cristina Fernández, Iglesias ha pres posicions contra tot aquell que hagi gosat atacar la vicepresidenta argentina.

Baltasar Garzón també recolza Kirchner

Recordem que no és la primera vegada que Iglesias i Fernández de Kirchner exhibeixen la seva amistat compartint trobades. Són diverses les ocasions en què han coincidit, l'última a la vila patagònica del Calafate el març del 2018, després de la qual va manifestar la seva predilecció pel peronisme.

En aquest sentit coincideixen a més a demostrar una inquina especial per aquells mitjans de comunicació que no els són afins i que denuncien els escàndols judicials en què tots dos s'han vist embolicats. Així, dilluns passat Cristina Fernández va descarregar la seva ira durant més d'hora i mitja via Youtube per acusar els diaris Clarín i La Nación, principals capçaleres argentines, d'actuar en contra participant en una confabulació polític, judicial i mediàtica que acabarà en una condemna, que ja està escrita

Per cert que la visita de l'exlíder de Podem es produeix hores abans que Cristina Fernández rebés també un suport exprés d'un altre dels seus acòlits, el que va ser jutge, Baltasar Garzón, amb qui la vicepresidenta argentina va mantenir una sonora relació sentimental el 2013 que va acabar fent-se viral.

A favor seu l'exmagistrat va publicar a Página/12: "avui, que és més difícil garantir la total impunitat de l'assassinat o la desaparició forçada, es recorre al desprestigi constant o al seu empresonament en base a acusacions falses (lawfare) o al seu bloqueig mediàtic com a actor polític i social. La idea és la mateixa, neutralitzar l'oponent i treure'l del camí, fent sinònimes les paraules adversari polític i enemic”.

Irene Montero recorre a Inditex perquè l'empresa faci gratuïtes campanyes d'igualtat

La ministra d'Igualtat, Irene Montero, participa en un acte amb motiu del Dia de l'Orgull

La companyia d'Amancio Ortega acorda amb Igualdad donar suport a la campanya de «sensibilització i conscienciació social contra la violència de gènere» sense cobrar

El Ministeri d'Igualtat que dirigeix ​​Irene Montero ha signat un acord amb Inditex per promoure «la sensibilització i la conscienciació social contra la violència de gènere» en el marc de la iniciativa Empreses per una societat lliure de violència de gènere. L'empresa d'Amancio Ortega, empresari titllat d'«evasor fiscal» pels dirigents d'Unidas Podemos, s'ha compromès així amb el Govern d'Espanya a promoure la igualtat sense rebre a canvi cap remuneració.

Amb l'excusa de protegir les dones s'estan cometent violacions esperpèntiques de drets humans fonamentals contra els homes, i creat la indústria multimilionària més gran de persecució, incitació a l'odi, assenyalament, criminalització sexista i violació de drets humans fonamentals que anomenen «igualtat i conscienciació» . La manera com els mitjans han d'informar per aconseguir el terrorisme més gran possible sobre els homes, va ser només una de les més de dues-centes mesures del pacte d'estat contra l'home del 2017, ampliació del crim comès en les lleis de gènere del 2004.

Si també es portessin estadístiques d'homes víctimes de violència, es demostraria que no existeix la violència contra la dona com un problema estadístic específic. Si són homes els qui més l'exerceixen també són homes els qui més la pateixen. Però és que no hi ha cap estadística que justifiqui discriminacions col·lectives a l'hora de jutjar les persones. No es pot assenyalar o crear psicosi sobre cap sexe, gènere o col·lectiu o el dret humà fonamental a no ser perseguit i incitat a l'odi des d'institucions, mitjans de comunicació, o botigues on es ven roba, també ha d'incloure els homes en les relacions heterosexuals.

Les agreujants només es poden aplicar en cada cas concret quan es demostrin en un judici imparcial on no s'apliqui el més mínim biaix o perspectiva de manera col·lectiva contra cap grup de persones. La violència és un problema de responsabilitat individual. Però mai de gènere, ni tampoc no és de raça ni de res que pugui suposar la creació d'un estigma d'odi.

L'obligació ineludible dels governs i dels representants públics no és tractar de convèncer que la violència i la maldat humana té gènere dels homes, sinó fer el contrari. Trucar a la calma ia la raó per dir que tot delicte de violència comès per un home, dona blanc, negre.., en una relació homosexual, heterosexual, etcètera, única i exclusivament representa el menyspreable ésser que el comet.

Cap llei contra la discriminació no pot partir discriminant, no pot ser ensenyat com a igualtat i respecte pels drets humans. Actualment no hi ha cap «masclisme i patriarcat» inventat que infecta Espanya d'extrem a extrem. No existeix ni és causa de cap mal. Hi ha un terrible hembrisme, hiper subvencionat, hiper apoderat que controla absolutament tots els mitjans i totes les institucions i exerceix el terror amb la Llei de Violència de Gènere, el pacte d'Estat, Decret 3 d'Agost, la perspectiva de gènere, el «només si és sí» i els centenars d'aberracions criminals fruit de la incitació a l'odi i la instrumentalització de delictes individuals per assenyalar i criminalitzar els homes.

Espanya porta llistes públiques de delictes comesos, única i exclusivament per homes en relacions heterosexuals de forma sistemàtica, odi incitat des de l'estat i les institucions que ja s'han materialitzat en violacions esgarrifoses de drets humans fonamentals contra els homes. A cap lloc del món, cap estat on es respectin els drets humans pot portar llistes públiques de delictes comesos per homes, dones, homosexuals, blancs o negres, sense que això constitueixi un crim d'incitació a l'odi i lesa humanitat.

A Espanya, homes i dones tenien els mateixos drets abans de la creació de les lleis de gènere. Després, els homes han deixat de tenir drets i han passat a ser perseguits com els nous negres i jueus, amb el mateix dret penal d'autor i els mateixos jutjats «especialitzats» o d'excepció amb què es van cometre els crims més grans contra la humanitat . Qui afirma que la violència té el gènere dels homes, està incitant a l'odi, i justifica en les lleis de gènere el crim d'odi sexista més gran del nostre temps. Això no es fa perquè seria el mateix crim d'odi, persecució i violació de drets humans fonamentals que ara s'està cometent contra els homes.

El conveni, que ha estat rubricat per la delegada del Govern contra la Violència de Gènere, MaríaVictoria Rosell Aguilar, i Javier Monteoliva Díaz, històric directiu d'Inditex, estableix que aquest «ni no comporta obligacions econòmiques ni contempla l'existència de despeses que requereixin l'establiment d'un sistema de finançament. Quant a això, cada part intervinent assumirà amb els seus propis mitjans, materials i personals, les accions que cal emprendre en compliment d'aquest conveni».

Montero ha recorregut al gegant tèxtil per ajudar-lo en la publicitat i difusió d'una de les campanyes, cosa que sorprèn si es té en compte que Inditex és una de les empreses més criticades pel seu partit. La mateixa ministra va acusar la companyia de saltar-se la llei «evitant el pagament d'impostos» després de les donacions de 600 milions d'euros d'Amancio Ortega, fundador i màxim accionista, a diferents causes solidàries -entre elles la compra de material sanitari per a hospitals públics -.

El conveni amb Inditex

L'acord va ser aconseguit el 28 de juliol passat, però no es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) fins aquest 4 d'agost. Des d'aleshores, mutisme absolut per part del Ministeri d'Igualtat, que ha evitat que aquest transcendeixi l'opinió pública. El tentacle governamental que dirigeix ​​Irene Montero assegura que «en l'actual context jurídic i social del nostre país, resulta particularment oportú que les empreses i altres entitats col·laborin amb l'Administració» perquè «actuïn com a altaveus per difondre el missatge i fomentar la sensibilització de tota la societat sobre la violència contra les dones a totes les seves manifestacions».

«Per això, es considera necessària la col·laboració de l'empresa Inditex, mitjançant aquest conveni, per combatre la problemàtica social existent i promoure la necessària implicació de tots els agents socials en la prevenció i en la conscienciació social contra la violència que pateixen les dones per raons de gènere», abunda el text publicat al BOE.

Inditex, d'altra banda, assegura que és «conscient de la problemàtica social existent i de la necessària implicació de tots els agents socials en la prevenció de la violència de gènere per aconseguir una plena conscienciació i construir de manera conjunta una societat lliure de qualsevol forma de violència sobre la dona». Així és que expressa el seu «especial interès i disposició i ofereix la màxima col·laboració al Ministeri d'Igualtat per contribuir, amb els mitjans al seu abast i en la mesura de les possibilitats, a afavorir la sensibilització davant la violència de gènere».

Les clàusules del conveni esmentat, que tindrà una durada de quatre anys, especifiquen que l'empresa espanyola realitzarà «actuacions de conscienciació social amb motiu de la commemoració de determinats dies internacionals relacionats amb l'eradicació de les diferents formes de violència contra les dones». Aquestes savaluaran a través duna Comissió de Seguiment que tampoc implicarà aportació econòmica de cap de les dues parts.

Podem contra Inditex

El discurs dels dirigents d'Unidas Podemos contra Amancio Ortega i la seva companyia tèxtil és tan antic com la formació morada, però es va intensificar els darrers anys. El 2019, les vigílies de les eleccions municipals i autonòmiques, l'extrema esquerra va redoblar els atacs contra l'empresari espanyol per les donacions de material per a hospitals públics. Sobre això, Pablo Iglesias va criticar que «una democràcia digna no accepta almoines de multimilionaris».

Isabel Serra i Irene Montero van acompanyar el llavors líder de la formació en el seu embat. La primera va apuntar a Twitter que «la sanitat pública no pot acceptar donacions d'Amancio Ortega» perquè aquesta «s'ha de finançar amb impostos. Els mateixos que esquiva i eludeix Inditex». La segona, en un acte públic, va criticar que un «cap supermilionari decideix si hi ha bones màquines a la sanitat pública», en relació amb les donacions de l?empresari per a aparells destinats a curar el càncer.

Els morats van tornar a la càrrega el 2021, pel mateix motiu: donacions milionàries a la sanitat pública per a la compra de material sanitari. Aleshores Lilith Verstrynge va denunciar que l'empresari no és un filantrop sinó un evasor fiscal a qui si li importés el benestar dels espanyols, pagaria tots els seus impostos i no organitzaria campanyes de publicitat». Justament això, una campanya de publicitat, és el que el Ministeri d'Igualtat ha tancat ara amb Inditex, que no cobrarà per ella.

Espanya a cop de cops de decret

Pedro Sánchez visita el centre històric de Quito

https://youtu.be/so4cI3pLr0o

Tot i que s'havien aixecat alguns dubtes en les jornades prèvies, ja sembla clar que el decret d'estalvi energètic del Govern es va aprovar sense més sorpreses aquest dijous. Un altre cop una llei deficient que no resol res sinó que causarà més problemes als espanyols passarà el tràmit parlamentari gràcies als pactes del Pedro Sánchez amb separatistes i bilduetarres. La inoperància del Govern de Sánchez és dramàtica i aguditza la tragèdia a què ens encaminem sense remissió.

L'anàlisi d'aquest nou cop de decret ha de començar, precisament, pel fet que l'Executiu torna a forçar els mecanismes legals de la democràcia i fer-ne un ús completament abusiu d'una eina legislativa –el Reial decret llei– que està creada per a situacions d'urgència i no per furtar al Congrés les seves funcions. Però un Govern que respecta tan poc la democràcia i les seves formes com el de Pedro Sánchez se sent molt més còmode governant a copejada de cop de decret i trapicant després la seva aprovació amb PNB, ERC i Bildu.

La política exterior del Govern de Pedro Sánchez és un desastre sense pal·liatius. Els moviments secrets del president del Govern al Magrib han causat una crisi amb Algèria, que ara disposa d'una mena de comodí mitjançant el qual pot tractar Espanya com Putin a Alemanya. El flux d'immigrants es manté estable malgrat les suposades promeses de Mohammad VI, cada vegada més qüestionada, per controlar les seves fronteres. El Marroc amenaça la integritat nacional, s'abalança sobre els recursos naturals de les aigües canàries a canvi de la vergonyosa cessió del Sàhara. Conclusió, Rabat no és un soci fiable en absolut i Algèria controla bona part del gas que arriba a Espanya. I tot plegat enmig d'un expedient fosc sobre l'assalt als telèfons mòbils de Sánchez, el ministre d'Interior Grande Marlaska i la de Defensa, Robles.

A cop de cop de decret inútil

Pedro Sánchez se sent molt més còmode governant a copejament de cop de decret i trapicant després la seva aprovació amb PNB, ERC i Bildu.

Més enllà de la seva falta de respecte per les formes i la separació de poders, una altra de les raons per les quals aquest Govern prefereix el tripijoc a un veritable tràmit parlamentari és perquè és completament incapaç de desenvolupar, no ja una política que abordi de debò els problemes i contribueixi a la millora general de la situació d'Espanya, sinó fins i tot de fer res de positiu en qualsevol camp concret. Dit d'una altra manera: tot allò que toca ho empitjora i, per descomptat, l'energia no serà l'excepció, sinó més aviat el contrari: si en algun terreny Sánchez i els seus –i molt especialment Teresa Ribera– són presa d'una ceguesa ideològica i un sectarisme que els incapacita per desenvolupar les polítiques complexes i aquest és l'energia a llarg termini. I, per desgràcies, aquestes polítiques ben pensades, planificades ia anys vista són les úniques que ens poden treure de la crisi energètica.

Però en lloc d'això, el Govern ha preferit un altre cop de decret que no ha pactat amb ningú, ni amb les comunitats autònomes encarregades de la seva aplicació ni amb els sectors afectats, ia partir d'aquí utilitzar-lo per intentar desgastar l'oposició en una campanya tan maldestre i matussera com de mal gust.

Aquest atac de barri a Feijóo serà, finalment, l'única utilitat real d'un cop de decret mal plantejat i pitjor executat, o almenys l'única que puguem constatar fefaentment, perquè el que el Govern lliuri als seus socis separatistes en les seves negociacions sota corda mai no ho sabrem amb certesa.

Mentrestant, Sánchez el piròman, de gira

Tot i que la incompetència de Sánchez és llegendària a Europa, Brussel·les no ha desmentit que el president del Govern d'Espanya representi els interessos de la Unió Europea a Hispanoamèrica. A la gira i de moment, Sánchez ha rigut quan l'han presentat a Colòmbia com a president de la "república espanyola". Gran anècdota. Després que el Rei no es mostrés especialment commogut per la processó de la suposada espasa de Bolívar, arriba Sánchez i comparteix els insults contra Espanya. I a més abundament aprofita per insultar Feijóo per la negativa del PP a les demagògiques mesures del Govern per estalviar energia i per claudicar davant França en la qüestió del gasoducte pels Pirineus. La rematada és el globus sonda d'un gasoducte submarí entre Espanya i Itàlia. En cas d'executar-se, es trigaria anys a aconseguir una infraestructura operativa, res a veure amb els vuit mesos, més aviat any i mig, de la connexió pirinenca.

La majoria de la investidura, és a dir tots els partits separatistes que remen en contra dels interessos dels espanyols, ha salvat un absent Sánchez no sense abans humiliar l'Executiu amb la transformació del decret en un projecte del llei per introduir-hi no se sap encara que class i de matisos, sens dubte absurds. Els socis de Sánchez pretenen continuar explotant la seva extrema debilitat i descontrol. El balanç és molt positiu per a ells. Colpistes indultats, etarres traslladats a presons en mans del govern nacionalista basc o directament alliberats, taules de negociació sobre referèndums separatistes, retirada d'agents del CNI de Catalunya i el País Basc i altres concessions, una gran majoria ocultes.

El Govern emprèn el darrer curs de la legislatura amb un altre acord sobre la campana al Congrés i amb Sánchez avalant les derives extremistes a Hispanoamèrica. S'hi aproximen temps molt durs i no només per l'amenaça de retallades, restriccions i racionaments dels consums essencials. Sánchez és l'extrema esquerra a Europa, el genuí representant de la corrupció peronista, el totalitarisme castrista i la destrucció chavista. Algú demostra amb fets, l'enviament de roba d'abric a Ucraïna, les seves afinitats.

Qualsevol possibilitat d'afrontar els reptes energètics del futur passa per la recuperació de la mineria, la construcció de centrals nuclears i totes aquelles mesures que contribueixin a la independència d'Espanya en la matèria, incloses també les “mítiques” renovables. La suposada "emergència climàtica" com a excusa per no fer el que estan fent França, Alemanya, Itàlia i els altres països de la UE és una barbaritat que interpel·la els ciutadans asfixiats pel rebut de la llum i el gas com si fossin autèntics imbècils . L'excepció ibèrica no ha contingut el cost de l'energia elèctrica i fa Espanya més dependent de Rússia i de les matèries que en teoria han de desaparèixer a la llum de la absurda agenda ecologista del 2030. La inoperància del Govern de Sánchez és dramàtica i aguditza la tragèdia a què ens encaminem sense remissió.

Sánchez ofereix Espanya per acollir el diàleg per a la pau total a Colòmbia

El president de Colòmbia, Gustavo Petro (d), dóna la mà al president espanyol, Pedro Sánchez

El president del Govern, Pedro Sánchez, va oferir dimecres a Colòmbia que Espanya pugui albergar les converses per aconseguir la pau definitiva en aquest país després de l'arribada de Gustavo Petro a la presidència colombiana.

El cap de l'Executiu espanyol va recordar que Espanya ha donat suport en tot moment als esforços per la pau a Colòmbia i va destacar la transcendència de l'acord aconseguit per fer-ho fa cinc anys

Sánchez va fer aquest oferiment en una entrevista a W Radio de Colòmbia a l'inici de la seva visita a Bogotà dins de la gira llatinoamericana que està protagonitzant per Colòmbia, l'Equador i Hondures. El cap de l'Executiu espanyol ha recordat que Espanya ha recolzat en tot moment els esforços per la pau a Colòmbia i ha destacat la transcendència de l'acord aconseguit per fer-ho fa cinc anys, que ha qualificat d'"una fita de la política internacional".

Sánchez riu quan el presenten com a president de la república en un acte oficial a Colòmbia

La presentació errònia a l'acte oficial juntament amb Petro ha provocat murmuris i rialles entre la delegació governamental espanyola.

Pedro Sánchez ha estat presentat en un acte oficial a Colòmbia com a president de la república d'Espanya, fet que ha provocat murmuris i rialles per part de la delegació governamental, inclòs el mateix Sánchez.

"En aquest moment fa el seu ingrés el president de la república de Colòmbia, Gustavo Petro, acompanyat del senyor president de la república del Govern d'Espanya, el senyor Pedro Sánchez", ha assenyalat la presentadora de l'acte al palau presidencial de Bogotà per a la compareixença conjunta dels dos dirigents a la sala Simón Bolívar.

Després de la presentació, es pot veure com Sánchez riu mentre se senten murmuris i rialles a la sala. Petro, aliè a tot això, s'acomoda al faristol. Després d'uns segons, quan s'ha tornat a fer el silenci, han tornat a presentar els dos mandataris de forma correcta.

Fa dues setmanes, Petro va exhibir durant la seva presa de possessió l'espasa del genocida Simón Bolívar i el rei Felip VI va romandre assegut al pas de l'objecte no oficial. Això va generar la reacció de l'extrema esquerra espanyola, que va aprofitar l'ocasió per deixar anar vergonya contra el monarca a Twitter.

Ara, el nou president colombià, Gustavo Petro, vol reprendre el diàleg amb la guerrilla de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN), que va quedar trencat amb l'anterior Govern d'Iván Duque, i també assolir un altre tipus d'acords de sotmetiment a la Justícia amb altres grups armats com les dissidències de les FARC i el paramilitar Clan del Golfo.

Sánchez ofereix Espanya com a seu per a les converses de pau de Colòmbia amb l'ELN

És en aquest context en què Sánchez va fer aquest oferiment, que també ha traslladat en persona Petro a la reunió que han tingut aquest dimecres a la Casa de Nariño, seu de la presidència colombiana. Sánchez ha assegurat que "Espanya estarà amb Colòmbia ajudant en allò que el Govern colombià ens demani" i ha precisat que ofereix Espanya per albergar, si es considera convenient, algun tipus de conversa que permeti assolir la pau definitiva.

"Nosaltres ens oferim al Govern colombià per ajudar en tot allò que crec que és de sentit comú per assolir la pau, i, per tant, si a Espanya es poden albergar aquestes converses de pau, Espanya estaria disposada i s'ofereix per albergar-les", va recalcar. El president del Govern va aplaudir també el gir en la relació amb Veneçuela que pretén fer Gustavo Petro i va advocar per la "reinstitucionalització democràtica" en aquest país i per buscar una solució fonamentada en el diàleg i la celebració d'eleccions.

Davant la pregunta de si considera Nicolás Maduro un dictador i si per a ell el president veneçolà és Maduro o Juan Guaidó, Sánchez es va reiterar en els seus arguments per aconseguir una solució al país. "És evident que molts països europeus, també Espanya, reconeixem Guaidó com a president legítim de Veneçuela, però és cert que tenim ara mateix una dualitat institucional a Veneçuela que ha de ser resolta", va afegir. La situació de Veneçuela ha estat present igualment a la reunió que ha mantingut amb Petro, amb qui ha abordat així mateix la presència de les empreses espanyoles a Colòmbia i els problemes que tenen algunes.

A cop de cop de decret inútil

Pedro Sánchez se sent molt més còmode governant a copejament de cop de decret i trapicant després la seva aprovació amb PNB, ERC i Bildu.

Tot i que s'havien aixecat alguns dubtes en les jornades prèvies, ja sembla clar que el decret d'estalvi energètic del Govern s'aprovarà sense més sorpreses aquest dijous. De nou una llei deficient que no resol res sinó que causarà més problemes als espanyols passarà el tràmit parlamentari gràcies a lpactes del Pedro Sánchez amb separatistes i bilduetarres.

L'anàlisi d'aquest nou cop de decret ha de començar, precisament, pel fet que l'Executiu torna a forçar els mecanismes legals de la democràcia i fer-ne un ús completament abusiu d'una eina legislativa –el Reial decret llei– que està creada per a situacions d'urgència i no per furtar al Congrés les seves funcions. Però un Govern que respecta tan poc la democràcia i les seves formes com el de Pedro Sánchez se sent molt més còmode governant a copejada de cop de decret i trapicant després la seva aprovació amb PNB, ERC i Bildu.

Més enllà de la seva falta de respecte per les formes i la separació de poders, una altra de les raons per les quals aquest Govern prefereix el tripijoc a un veritable tràmit parlamentari és perquè és completament incapaç de desenvolupar, no ja una política que abordi de debò els problemes i contribueixi a la millora general de la situació d'Espanya, sinó fins i tot de fer res de positiu en qualsevol camp concret.

Dit d'una altra manera: tot allò que toca ho empitjora i, per descomptat, l'energia no serà l'excepció, sinó més aviat el contrari: si en algun terreny Sánchez i els seus –i molt especialment Teresa Ribera– són presa d'una ceguesa ideològica i un sectarisme que els incapacita per desenvolupar les polítiques complexes i aquest és l'energia a llarg termini. I, per desgràcia, aquestes polítiques ben pensades, planificades ia anys vista són les úniques que ens poden treure de la crisi energètica.

Però en lloc d'això, el Govern ha preferit un altre cop de decret que no ha pactat amb ningú, ni amb les comunitats autònomes encarregades de la seva aplicació ni amb els sectors afectats, ia partir d'aquí utilitzar-lo per intentar desgastar l'oposició en una campanya tan maldestre i matussera com de mal gust.

Aquest atac de barri a Feijóo serà, finalment, l'única utilitat real d'un cop de decret mal plantejat i pitjor executat, o almenys l'única que puguem constatar fefaentment, perquè el que el Govern lliuri als seus socis separatistes en les seves negociacions sota corda mai no ho sabrem a ciència.

La Fiscalia argentina demana 12 anys de presó i inhabilitació per a Cristina Kirchner sota l'amenaça de represàlies agost 24, 2022

 

La vicepresidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner saluda després d?un acte públic.

La novena i darrera jornada del judici de Cristina Fernández de Kirchner, l'al·legat de la Fiscalia ha arrencat aquest dilluns sota la intimidació kirchnerista de violència als carrers.

La sessió ha començat a les 8.30 hora local. Els fiscals Diego Luciani i Sergio Mola han assenyalat que el tipus penal recull de 5 a 16 anys de presó i sol·liciten 12 anys per a Cristina Kirchner i la seva inhabilitació perpètua, acusada de coautoria dels delictes d'associació il·lícita agreujada per la seva qualitat de cap de la trama mentre exercia com a presidenta d'Argentina. I en segon lloc, l'acusa d'administració fraudulenta agreujada pel perjudici ocasionat per a l'Estat i l'ànim de lucre personal. A més, ha anunciat que "sol·licitaran el decomís dels instruments i dels guanys obtinguts dels delictes analitzats".

La fiscalia de l'Argentina demana una pena de 12 anys de presó i inhabilitació perpètua per a la vicepresidenta Cristina Fernández de Kirchner, acusada de ser coautora dels delictes d'associació il·lícita i administració infidel en el cas Vialitat que investiga les presumptes irregularitats en l'adjudicació de les obres públiques a Santa Cruz. Es tracta de "la maniobra de corrupció més gran que s'hagi conegut al país", segons els fiscals, en què, a més de la vicepresidenta argentina, hi ha dotze imputats més.

La novena i última jornada d'al·legat de la fiscalia ha arrencat aquest dilluns sota l'amenaça kirchnerista d'una revolta social si finalment l'expresidenta resulta condemnada per suposadament beneficiar-se econòmicament amb la concessió de contractes públics atorgats a l'empresari Lázaro Báez en una "associació il·lícita" que liderava ella mateixa, segons la Fiscalia i per la qual ha estat acusada de frau l'Estat.

Fa setmanes que Kirchner escalfa els seus i aquest diumenge, més de mig miler d'alcaldes van presentar un document en defensa de l'expresidenta: "La persecució judicial sobre la vicepresidenta constitueix una pràctica violenta dels drets humans", van assenyalar en document. També els diputats oficialistes van expressar al Parlament el seu rebuig i la seva solidaritat amb la vicepresidenta: "Repudiem tot intent de persecució política-judicial".

A la ment dels argentins hi ha encara el record de la multitudinària mobilització del 13 d'abril del 2016, quan Kirchner va declarar a la causa de la venda del dòlar futur, una causa que va investigar les pèrdues milionàries del Banc Central per vendre futurs del dòlar a un preu massa barat. L'amenaça d'una revolta social davant el resultat judicial desfavorable per a la vicepresidenta ha quedat retratada també a les parets dels carrers de Buenos Aires, amb pintades amenaçants atribuïdes a l'associació criminal kirchnerista La Cámpora: "Jutges macristes, amb Cristina no es foti. "

Última jornada d'al·legat

En aquest clima ha començat aquest dilluns la darrera jornada d'al·legat dels fiscals, que tampoc no s'escapen de les amenaces. De fet, el fiscal Carlos Stornelli ha llançat una greu advertència a La Nació: "Sent un país amb institucions febles, ser un bon fiscal té moments amargs. Tots nosaltres sabem que vindran els tornats. Esperem no sigui un tret com amb Nisman ".

Tot i això, poques hores abans de conèixer la petició de penes, la mateixa vicepresidenta donava la sorpresa demanant ampliar la seva declaració indagatòria per demà dimarts. "Davant la falta de proves en el judici oral i les declaracions dels testimonis que van enderrocar la denúncia d'Iguacel; els fiscals, en oberta violació del principi de defensa en judici, van muntar en la seva acusació qüestions que mai no havien estat plantejades", ha assenyalat la vicepresidenta a través de Twitter.

Per això, assenyala, "he instruït el meu advocat perquè, als efectes de poder exercir efectivament el meu dret a defensa en judici, sol·liciti l'ampliació de la meva declaració indagatòria per a l'audiència del dia de demà, 23 d'agost".

Cas Vialitat

El cas Vialidad jutja les presumptes irregularitats en la concessió de 51 obres públiques a firmes de l'empresari Lázaro Báez durant els governs del mort Néstor Kirchner (2003-2007) i Cristina Fernández (2007-2015) a l'austral província de Santa Cruz.

Seons la Fiscalia, es van assignar de manera discrecional a diferents empreses del Grup Austral Construccions obres vials a Santa Cruz per valor de gairebé 8.000 milions de dòlars (58,75 milions d'euros). A més l'informe assenyala que de les 51 obres adjudicades al grup, se'n van acabar 26, només 2 en el temps previst, i només una va complir amb el pressupost adjudicat inicialment. En alguns casos es va superar en un 387% el valor final de l'obra respecte del contracte original.

"El perjudici patr imonial és enorme. Tot allò invertit per l'Estat en les obres abandonades ha de ser considerat perjudici. Estem parlant d?un perjudici que va pujar a 3.571 milions de pesos. Més de 539 milions de dòlars és el que es va dilapidar”, ha precisat el fiscal Mola sobre les obres abandonades per les constructores de Lázaro Báez.

A més, segons el fiscal Luciani, "Báez va emprar les seves empreses com a part indispensable perquè la maniobra funcionés. Tenia un tracte preferencial. Això no podria haver succeït d'una altra manera si no fos perquè la maniobra estava dirigida des del poder presidencial". El fiscal Mola també ha assenyalat que "les maniobres delictives demostren que hi va haver una associació il·lícita, en què Néstor i Cristina Kirchner oficiaven com a caps. Es va crear una enginyeria societària, comptable i legal per apoderar-se dels fons".

La vicepresidenta, de 69 anys, està a l'espera de l'inici d'un altre procés oral en contra però ja va ser sobreseguda en diverses altres causes en què va ser investigada. Fernández, que els últims anys ha sortejat les peticions de presó preventiva dictats en contra gràcies als furs que el protegeixen, sempre ha defensat la seva innocència i ha assegurat ser blanc d'una persecució política.

El veredicte de la causa Vialitat es coneixeria a final d'any i la pena de presó i d'inhabilitació només seria efectiva en el cas que la sentència quedi confirmada per la Cort Suprema de Justícia, un procés que sol dilatar-se anys, per això tot apunta que Kirchner no tindria inconvenients per postular-se a un càrrec públic el 2023.

Cristina Fernández de Kirchner desafia la justícia i s'escuda al 'lawfare'

Cristina Kirchner durant la seva compareixença. | Youtube

Poques hores abans que els fiscals demanessin 12 anys de presó i inhabilitació permanent per a Cristina Fernández de Kirchner, acusada de liderar una xarxa il·lícita corrupta del cas Vialidad, la vicepresidenta va sorprendre tothom i va demanar comparèixer per ampliar la seva declaració. El Tribunal va denegar la sol·licitud. Tot i així, Kirchner ha decidit muntar la seva pròpia compareixença al marge del procés judicial.

Ella s'ha justificat assegurant que no està davant d'un tribunal de la Constitució, "sinó davant d'un pilot d'afusellament mediàtic-judicial" que vol impedir el seu exercici al dret de defensa. I desafiava els fiscals Diego Luciani i Sergio Mola: "Demostraré, justament, per què m'estan prohibint parlar en el judici després de l'obscè guió que van muntar els fiscals".

Durant la compareixença, una altiva Kirchner ha assenyalat que "els fiscals van poder llegir el guió durant nou jornades" mentre que a ella no li han permès transmetre ni televisar la declaració indagatòria el 2019 i li han rebutjat l'ampliació de la seva indagatòria, s'ha queixat la vicepresidenta. "No eren acusacions, era un guió, fals i força dolent", ha arribat a dir Kirchner.

A més, ha assenyalat que "la sentència ja està escrita" i ha qüestionat tot el procés judicial pel cas Vialidad, exhibint nombroses notes periodístiques i expedients judicials. "Hi ha una ferotge campanya política i mediàtica", ha acusat apuntant directament el jutge de la causa, Julián Ercolini i l'impulsor de la denúncia, l'exdirector de Vialidad, Javier Iguacel.

També ha qüestionat totes les afirmacions expressades aquest dilluns durant els al·legats dels fiscals i ha carregat contra els mitjans de comunicació, concretament contra La Nació i Clarín, als quals ha qualificat com "les naus insígnies del lawfare".

Com a colofó, després d'hora i mitja de discurs, Kirchner no ha dubtat a estirar populisme barat. No és un cas de corrupció, és una causa política: "No els importa res, van per tot. Se'ls vaig dir una vegada abans d'anar-me'n com a presidenta. No vénen per mi, vénen per vostès. Pels salaris, pels drets de els treballadors, dels jubilats, de l'endeutament. I van venir per això i per això avui encara n'estem pagant les conseqüències."

Cristina Fernández de Kirchner i Baltazar Garzón, en una trobada passada. | EFE

El grup de Pobla

El Grup de Pobla, l'aliança comunista en què estan PSOE i Podem, es bolca amb Cristina Kirchner

En formen part polítics que han ocupat espais importants de poder als seus països. Aquests que poden ser considerats com a personalitats d'alt nivell, als quals s'estima capacitats per donar lliçons i recomanacions de política aquí o allà, encara que després de passar pel poder als seus països respectius ho deixessin tot com un solar. Encara que acabessin sent fets forats pel seu electorat perquè van deixar el país en la fallida econòmica i social.

Està integrat per diversos expresidents com Luda Da Silva (Brasil), Dilma Rousseff (Brasil), l'exterrorista tupamaro José Mujica (Uruguai), Fernando Lugo (Paraguai), Rafael Correa (Equador), Manuel Zelaya (Hondures), José Luis Rodríguez Zapatero (Espanya) o Evo Morales (Bolívia), entre altres, a allò que s'uneixen presidents en exercici com Alberto Fernández (Argentina), Luis Arce (Bolívia) o l'exterrorista de l'M-19 Gustavo Petro (Colòmbia)

Espanya compta amb diversos representants. I no només es tracta de l'expresident Zapatero, que després de deixar el país a la ruïna s'ha dedicat a moure's per Iberoamèrica encoratjant tota mena de populismes i sent el màxim protector internacional de la Veneçuela bolivariana. També hi ha la vicepresidenta Yolanda Díaz, la ministra Irene Montero, la socialista Adriana Lastra, el líder del PCE i exsecretari d'Estat Enrique Santiago o l'exmagistrat Baltasar Garzón.

També en formen part vicepresidents en actiu i exvicepresidents; un llarg elenc de ministres en actiu i exministres, diputats, senadors… i fins i tot candidats presidencials que van perdre les eleccions. Provenen de 16 països iberoamericans i Espanya. I els darrers anys s'ha permès l'entrada a membres de la societat civil, però això sí, que siguin suposadament prestigiosos dins de l'espectre polític de l'extrema esquerra.

El liberalisme econòmic i polític ha de desaparèixer d'Iberoamèrica. És igual que això suposi un llast per al desenvolupament del continent, que milions de famílies perdin part del nivell de vida guanyat amb la suor del seu front o que la pobresa torni a castigar la població. L'objectiu és implantar polítiques populistes, una nova mena de neocomunisme, a imatge i semblança del que estableix la Veneçuela d'Hugo Chávez i Nicolás Maduro o la Bolívia d'Evo Morales.

Aquest és l'objectiu amb què va néixer el Grup de Pobla, una aliança política, que també funciona com a fòrum d'idees no reglat, i que està comandant per personalitats polítiques d'extrema esquerra tant d'Iberoamèrica com d'Espanya. És la versió ultra-elitista del Fòrum de Sao Paolo, l'aliança de partits fundada als noranta per reorganitzar l'espai pro-soviètic d'Amèrica Llatina una vegada que va caure el Mur de Berlín i la Unió Soviètica va passar a millor vida.

En els últims dies, el Grup de Puebla ha hagut de fer una frenada al seu objectiu d'expandir la seva influència per Hispanoamèrica per intentar apuntalar una dels seus referents, l'expresidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner, vicepresidenta actual del seu país, que es troba contra les cordes després d?haver estat acusada per la Fiscalia de formar part d?una trama criminal que va saquejar el país amb concessions d?obra pública irregular.

El grup ha fet públic un comunicat en què mostra el seu rebuig a la "guerra jurídica (lawfare)" que al seu parer es duu a terme contra Kirchner. La declaració planteja que es tracta d'“un procés ple de contradiccions i motivat per foscos interessos polítics de poderosos conglomerats econòmics”. A més, adverteix sobre "els greus riscos que comporta per a la democràcia argentina".

"Aquest cas confirma la tendència riscosa però lamentablement comuna a altres casos a Amèrica Llatina contra expresidents com Lula da Silva, Rafael Correa, Evo Morales i Dilma Rousseff, amb un comú denominador: els retalatges per la seva tasca del costat del progressisme", afegeixen, mostrant una vegada aquest denominador comú de l'extrema esquerra, que la seva corrupció no ha de ser jutjada i que han de tenir butlla per a absolutament tot un cop arriben al poder.

El Govern torna de vacances sense tenir assegurats els vots per treure el decret d'estalvi energètic

 

El Govern torna a la feina després d'unes setmanes de vacances. El president del Govern, que només va interrompre el seu a Lanzarote per visitar l'illa de La Palma, tornarà aquest dimarts a presidir un Consell de Ministres després de l'aturada estival. En aquesta reunió governamental s'aprovarà la creació del Centre de Salut Pública “per prevenir noves emergències sanitàries”. La idea, en línia amb la descapitalització de Madrid, és situar aquest nou organisme fora de la capital.

El Congrés també tornarà a engegar-se. Dimecres, la Diputació Permanent decidirà sobre la compareixença en sessió extraordinària de les vicepresidentes primera, Nadia Calviño; segona, Yolanda Díaz; i tercera, Teresa Ribera. El PP vol que expliquin "les mesures adoptades pel Govern per reduir el consum energètic i les raons de l'absència de diàleg amb les comunitats autònomes per a la seva aprovació".

Gènova toca al taló d'Aquil·les del Govern i el que podria engegar amb la convalidació del Reial Decret, que es vota aquest dijous en un ple extraordinari. Les mesures, aprovades pel Govern la tarda-nit de l'1 d'agost, imposaven l'aire condicionat a 27 graus. Una mesura que, en el cas de l'hostaleria, van rectificar poques hores després i van anunciar que limitaria als 25 graus.

Tant el PNB com ERC s'hi han mostrat en contra. En línia amb el PP han retret a La Moncloa que no ha parlat amb els Governs autonòmics. La consellera basca de Desenvolupament Econòmic va arribar a titllar les mesures d'"ocurrència" i va advertir que "l'Ertzaintza no es dedicarà a controlar termòmetres", tot i que després el president basc, Iñigo Urkullu, va anunciar que serien "responsables".

Sense el vot del PNB, ERC i PdeCAT, socis habituals del Govern, l'Executiu té difícil aprovar-lo. En ser un Reial decret, en cas que no es ratifiqui, les mesures quedarien derogades en aquell mateix moment. El Govern tornarà a viure una votació d'infart però que esperaran treure amb el suport de “la majoria de la investidura”, encara que sigui a última hora.

La gira de Sánchez

Tot i la importància del ple extraordinari de dijous, que també aprovarà definitivament les lleis de llibertat sexual, Ciència i la reforma de la Llei Concursal, el president del Govern no estarà a l'hemicicle. Pedro Sánchez torna de vacances plantant una nova gira per Iberoamèrica des de dimecres fins dissabte.

El Falcon presidencial visitarà Colòmbia, on es trobarà amb el flamant president Gustavo Pedro només 15 dies de la presa de possessió. També estarà a Hondures i l'Equador, acompanyat per la ministra d'Indústria, Reyes Maroto.

El Règim sandinista deté el bisbe Álvarez, fins ara en arrest domiciliari

El bisbe Rolando Álvarez.

La captura d'Álvarez, precedit per l'arrest de tres sacerdots, és el capítol més greu ocorregut d'una història de 43 anys de desacords entre l'Església catòlica nicaragüenc i els sandinistes al poder encapçalats pel president Daniel Ortega.

Episcopat nicaragüenc sent amb “profund dolor” arrest de bisbe Álvarez. L'Episcopal ha assegurat que tots els bisbes i tota l'Església de Nicaragua "està unida en la penitència i oració"

La Conferència Episcopal de Nicaragua ha dit aquest divendres sentir "amb profund dolor" l'arrest del bisbe Rolando Álvarez, que ha estat sostret aquesta matinada per agents policials de la cúria episcopal de la Diòcesi de Matagalpa (nord), on estava confinat des de feia 15 dies.

Álvarez, bisbe de la Diòcesi de Matagalpa i administrador apostòlic de la Diòcesi d'Estelí, totes dues al nord de Nicaragua, ha estat arrestat aquesta matinada dins del Palau Episcopal provincial, juntament amb cinc sacerdots, dos seminaristes, i un camarògraf, després de 15 dies confinats .

L'aplanament es va produir entre les 2 i les 3 de la matinada de divendres. Segons informa la premsa local nicaragüenc, alguns ciutadans han reportat que van veure sortir de Matagalpa un comboi policial d'almenys vuit patrulles on anava el bisbe Álvarez i vuit acompanyants. De manera contrària, altres fonts indiquen que el prelat continua a l'interior de la cúria i que només han fet sortir els que amb ell estaven retinguts.

"Avui sentim amb profund dolor està ferida que patim com a Església a Nicaragua i preguem pel nostre germà monsenyor Rolando Álvarez, bisbe de Matagalpa", va assenyalar l'Episcopat nicaragüenc en una declaració. També "preguem per tots els nostres sacerdots i fidels laics perquè el Senyor ens doni la paraula per donar a conèixer sense por, el misteri de l'evangeli", van afegir els bisbes de Nicaragua, que es van definir com "un cos i vivim una profunda comunió a imatge de la Santíssima Trinitat".

La policia al servei el dictador

La Policia Nacional, que dirigeix ​​Francisco Díaz, consogre del president Daniel Ortega, va confirmar que van realitzar un operatiu la matinada a la seu episcopal de Matagalpa en què van treure contra la seva voluntat Álvarez i els seus col·laboradors, i després els van traslladar a Managua.

"El Senyor Bisbe (Álvarez) es manté en resguard domiciliar en aquesta ciutat capital", i els seus col·laboradors van ser traslladats a la Direcció d'Auxili Judicial, on també funciona una presó coneguda com a "Chipote".

El mateix dirigent ha qualificat de "terroristes" els bisbes nicaragüencs que van actuar com a mediadors d'un diàleg nacional que buscava una sortida pacífica a la crisi que viu Nicaragua des de l'abril del 2018.

La situació a Nicaragua ha empitjorat després de les controvertides eleccions del novembre passat en què Ortega va ser reelegit per a un cinquè mandat, quart consecutiu i segon juntament amb la seva dona, Rosario Murillo, com a vicepresidenta, amb els seus principals contendents a la presó.

Álvarez i els arrestats amb ell se sumen a la llista dels altres tres religiosos en detinguts aquest any a Nicaragua, encara que es resten dels ara sis sacerdots en custòdia policial. A través del seu compte de Facebook, la diòcesi de què Álvarez és bisbe ha comunicat, sota els hashtags #SOS i #Urgente, que la Policia sandinista havia ingressat a la cúria.

L'Episcopat ha indicat que el cardenal nicaragüenc, Leopoldo Brenes, "ha tingut l'oportunitat aquest matí de conversar amb monsenyor Álvarez" a la seva residència familiar, i "ho ha trobat físicament desmillorat, però espiritualment fort amb la confiança posada en el Senyor".

La Conferència Episcopal va assegurar que tots els bisbes i tota l'Església de Nicaragua "està unida en la penitència i oració".

Vilma Núñez, presidenta del Centre Nicaragüenc de Drets Humans ha informat que «ho van treure amb violència i no se sap on se'l van emportar». Aquest dijous a la nit ja estaven quedant-se sense menjar, però no paraven de celebrar missa, resar el Rosari i de retransmetre les homilies d'Álvarez al món a través de les xarxes socials. «Les nostres vides estan en mans de Déu», se'l va poder sentir dir durant l'Eucaristia de diumenge passat.

La persecució contra els cristians a Nicaragua s'ha empitjorat els últims mesos. Des de fa 43 anys, l'Església i l'Estat mantenen una relació complicada i ara la balança s'ha trencat.

I el Papa que opina?

Gairebé 48 hores després de la detenció de Rolando Álvarez, Francisco I s'ha limitat a demanar diàleg per a "una convivència respectuosa i pacífica".

Després de ser detingut en una escandalosa operació policial del règim dictatorial de Nicaragua, el bisbe Rolando Álvarez no ha merescut que el Papa ni tan sols pronunciés el seu nom, sinó que Francesc I s'ha limitat a menjar tar la situació sense esmentar-lo ni tan sols.

"Segueixo amb proximitat amb preocupació i dolor la situació que s'ha creat a Nicaragua que afecta persones i institucions, voldria expressar la meva convicció i el meu desig que per mitjà d'un diàleg obert i sincer es poden trobar les bases per a una convivència respectuosa i pacífica", ha dit.

Francisco I, que fins aquest diumenge no havia parlat de la situació a Nicaragua, ha pronunciat aquesta frase al final del prec de l'àngelus a la Plaça de Sant Pere de Roma, gairebé 48 hores després de l'arrest divendres passat del bisbe de Matagalpa, Rolando Álvarez, i d'un grup de col·laboradors després que agents de la policia nicaragüenc assalessin la seu del bisbat.

Una església víctima d´abusos

Rolando Álvarez, un dels representants eclesials més crítics amb el règim dictatorial de Daniel Ortega, ha estat arrestat aquest divendres dins del palau episcopal provincial, juntament amb cinc sacerdots, dos seminaristes, i un càmera, després que els hagin mantingut 15 dies confinats. Dues setmanes en què Francesc I ha guardat un silenci ignominiós.

El bisbe Álvarez permanence en arrest domiciliari i el cardenal nicaragüenc, Leopoldo Brenes, "ha tingut l'oportunitat aquest matí de conversar amb monsenyor Álvarez" a la seva residència familiar, i "ho va trobar físicament desmillorat, però espiritualment fort amb la confiança posada en el Senyor" .

L'aigua desaprofitada sense el transvasament de l'Ebre podria omplir les quatre conques mediterrànies... i en sobraria

El riu Ebre, molt a prop de la desembocadura.

L'actual sequera torna a posar en solfa la desastrosa gestió hídrica a Espanya, provocada sobretot pel rebuig del PSOE al transvasament de l'Ebre.

La derogació del Pla Hidrològic Nacional del 2001 va ser sens dubte una de les decisions més greus preses per Zapatero, que volia establir aliances duradores amb el separatisme català Zapay que, com tots sabem però molt pocs diuen en públic, va governar durant gairebé vuit anys borratxo de irresponsabilitat i de sectarisme.

Com molts recordaran, la principal i més polèmica mesura d'aquell pla va ser la creació de l'anomenat Transvasament de l'Ebre, una gran conducció i un sistema d'embassaments per poder portar aigua des d'aquest riu a quatre conques de la Mediterrània habitualment deficitàries: la Catalana Interior, la del Xúquer, la del Segura i el que al pla s'anomenava Pla Hidrològic del Sud, és a dir, la conca hidrogràfica Mediterrània Andalusa.

La previsió era transferir 1.050 hectòmetres cúbics a l'any a aquestes conques, repartits de la manera següent: 190 a la catalana, 315 a la del Xúquer, 450 a la del Segura i 95 a l'andalusa.

En tot moment, el Pla preveia respectar el cabal ecològic del riu, és a dir, la quantitat mínima d‟aigua que ha de portar perquè no hi hagi problemes per al‟entorn natural. Aquest cabal ecològic continua fixat, per cert, en 3.009 hm3 a l'any al pas del riu per Tortosa, malgrat que des de la Generalitat es demanava fins a triplicar-lo. És més: en el pla hidrològic de la conca per als anys 2022 a 2027, que està a la fase final de la seva elaboració, aquesta és la xifra que segueix manejant-se.

Quanta aigua de l'Ebre s'ha desaprofitat?

Aquesta xifra del cabal ecològic és important perquè ens donarà la mesura de la quantitat d'aigua que es desaprofita en aquesta Espanya seca per aquell rebuig ecologista, nacionalista i demagògic al transvasament de l'Ebre.

I per fer-nos una idea de les quantitats de què parlem hem acudit als deu darrers anys hidrològics –que van des de l'1 d'octubre fins al 30 de setembre– dels quals hi ha dades disponibles, és a dir, des de l'octubre del 2009 fins al setembre del 2019.

Les quantitats canvien moltíssim com correspon al nostre clima mediterrani on les precipitacions varien enormement d'un any a un altre, però la mitjana és important: 8.944 hm3 d'aigua a l'any es van registrar a l'estació d'aforament de Tortosa, la més propera a la desembocadura de l´Ebre.

És a dir, atenent aquesta mitjana i restant cabal ecològic estipulat, cada any s'haurien pogut emmagatzemar fins a 5.935 hm3 d'aigua que, al contrari, se n'han anat al mar. Cal tenir en compte, però, que per poder aprofitar tota aquesta aigua s'hauria d'ampliar la capacitat d'emmagatzematge de la conca hidrogràfica de l'Ebre, que actualment és de 7.919 hm3. De fet, el pla del 2001 preveia la construcció de més de 30 embassaments i preses, però la major part s'ha acabat desestimant, molt pocs estan encara en construcció i encara menys s'han acabat. El fet que els cinc embassaments més grans de la conca siguin anteriors al 1975 ens dóna una idea del que realment s'està fent en les últimes dècades per millorar-la.

Tornant als cabals anuals de l'Ebre, una dada curiosa és que fins i tot l'any més sec, 2011, s'hauria estat a punt de satisfer tots els transvasaments que preveia el vell pla hidrològic d'Aznar, ja que l'aportació anual va ser de 3.904 hectòmetres cúbics , de manera que només haurien faltat 155 hm3 per cobrir les necessitats previstes. Això l'any més sec i sense tenir en compte que de l'any anterior hauria quedat un superàvit important, ja que l'aportació total el 2010 va ser de més de 6.000 hm3.

Què es podria fer amb aquesta aigua?

Recordem novament la xifra: 5.935 hm3 d'aigua de l'Ebre que almenys en teoria es podrien haver fet servir per a consum humà, agrícola o industrial s'han abocat al mar cada any, segons la mitjana dels últims deu dels quals es tenen dades.

Per començar, com dèiem només un d'aquells deu anys –el 2009– el superàvit d'aigua per sobre del cabal ecològic no hauria estat suficient per als transvasaments previstos al pla, és a dir, que els quatre comptes del mediterrani que rebrien transvasaments de l'Ebre estarien comptats amb 1.050 hm3 més a l'any dels que tenen actualment.

Però anant una mica més enllà hi ha una reflexió que resulta pertinent: en aquest moment de sequera a les quatre conques hidrogràfiques que rebria aigua de l'Ebre –que en aquesta ocasió no són de les més afectades per la falta de pluja a Espanya– tenen emmagatzemats 2.868 hm3 amb una capacitat total de 5.827. És a dir, falten 2.969 hm3 perquè estiguessin completament plenes, al 100% de la seva capacitat. I aquesta xifra, recordem, és sensiblement inferior als 5.935 hm3 que, de mitjana, s'han abocat al mar de mi dia en els darrers deu anys, a més dels 3.009 del cabal ecològic. És a dir, estem llençant al mar aigua perquè tots els embassaments del mediterrani espanyol vessessin.