Teresa Ribera, Isabel Rodríguez i Félix Bolaños, al Consell de Ministres d'aquest dilluns | Europa Press
El Govern lluita contra la Guerra i el canvi climàtic intervenint els termòmetres, els llums i les portes dels establiments.
El Consell de Ministres, que s'ha celebrat aquest dilluns a la tarda per esperar que arribés el president del Govern de la seva gira pels Balcans, ha finalitzat a les 21.00 hores. La portaveu Isabel Rodríguez ha estat acompanyada per la vicepresidenta per a la Transició Ecològica Teresa Ribera i el ministre de presidència Félix Bolaños. A l'agenda, un dels anuncis que porten els darrers dies des dels satèl·lits del Govern, un pla de mesures intervencionistes per intentar pal·liar els efectes de l'escassetat de gas que es preveu que arribi a la tardor.
L'encarregada d'explicar aquest "primer paquet important de mesures" ha estat la vicepresidenta Ribera, que ha explicat en un to extraordinàriament pausat, com per cansar aquells disposats a preguntar les decisions que han pres per intentar lluitar contra les conseqüències de la guerra de Rússia i el canvi climàtic. Tal com.
No només no han expressat ni una mica d'autocrítica davant la dantesca situació que es dibuixa al nostre país per a la tardor i l'hivern que ve, sinó que han expressat la seva total satisfacció amb les decisions adoptades i l'acció de govern. Que la inflació comencés l'estiu passat quan la guerra de Putin ni tan sols era una possibilitat, ni les onades de calor s'assemblessin a les d'aquesta, no han evitat que el Govern segueixi culpant de la terrible situació econòmica que tenim davant la invasió d'Ucraïna i al canvi climàtic.
Intervenció de termòmetres, llums i portes
Pel que fa a les mesures anunciades per Ribera, res de nou sota el sol, ja que ja havien acarnissat aquest paquet de mesures. No. El Govern encara no ha decretat la prohibició de les corbates a l'estiu, però sí que estableix per llei la temperatura màxima i mínima a què han de posar els establiments privats i públics l'aire condicionat a l'estiu i la calefacció a l'hivern. Als mesos de calor, la temperatura dels establiments, centres comercials, estacions, grans superfícies, supermercats, etc. no pot baixar de 27 graus ia l'hivern no podrà pujar de 19 º.
A més, aquest paquet de mesures obliga aquests establiments a apagar els llums, també els dels aparadors a partir de les 22h, quan no estiguin en ús. Tindran 7 dies per complir amb les mesures adoptades des de la seva publicació al BOE i estaran en vigor fins a l'1 de novembre de 2023.
Però no queda aquí la cosa, el Govern també obligarà els tancaments automàtics de portes en edificis i locals, encara que en aquest cas es donarà de treva per entrar en vigor fins al 30 de setembre.
Per completar les mesures, els centres hauran d'incorporar cartells per explicar aquestes mesures i termòmetres perquè es vegi que compleixen allò establert. Aquelles instal·lacions de climatització que no hagin realitzat la seva inspecció amb posterioritat a l'1 de gener de 2021, s'hauran de posar al dia.
Segons Ribera, amb això es complirà un primer paquet "important i potent" que serà completat amb el pla de contingència que es presentarà al setembre i que "permetrà poder complir el 100% per poder garantir la solidaritat amb Europa".
El ministre de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños; el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la ministra de Defensa, Margarita Robles. |
Sánchez desplaça Robles i lliura a Bolaños el control dels secrets oficials
Els terminis de desclassificació van dels quatre als 50 anys en funció de la categoria i en alguns casos es podrien prorrogar més enllà
El president del Govern, Pedro Sánchez, elevarà el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, en detriment de la titular de Defensa, Margarita Robles, a la nova Llei d'Informació Classificada o 'de secrets oficials'. Serà d'ell l'autoritat per proposar la desclassificació de documents, cosa que anteriorment corresponia a la cartera de Robles i que segons assenyalen fonts governamentals a Europa Press busca facilitar la coordinació interministerial de les informacions registrades.
La nova norma fixa quatre categories de protecció a la mateixa línia que marca la Unió Europea i els aliats de l'OTAN: alt secret, secret, confidencial i restringit. Els terminis de desclassificació van dels quatre als 50 anys en funció de la categoria i en alguns casos es podrien prorrogar més enllà, segons fonts de Moncloa.
D'aquesta manera, el departament dirigit per Félix Bolaños assumirà l'autoritat per proposar la desclassificació d'un document, una potestat que fins ara té la ministra de Defensa, Margarita Robles. A més, el Ministeri io de Presidència rebrà recursos addicionals.
La decisió final sobre si es duu a terme el desbloqueig de la informació classificada està en mans del Consell de Ministres, almenys la que compta amb el grau més alt de protecció.
Aquest avantprojecte de llei ha estat revisat per la ministra Robles que va donar el vistiplau a les modificacions que introdueix, tot i que li resta competències. És més, segons les fonts consultades, Robles va traslladar al president del Govern, Pedro Sánchez, que la nova norma li agradava.
Amb tot, a Moncloa consideren «lògic» que aquesta tasca quedi en mans d'un ministeri «transversal» i de «coordinació interministerial» com el de Bolaños, ja que hi ha informació classificada que afecta diferents àmbits que van més enllà de la defensa, com la indústria i l'economia, segons indiquen. Així passa, apunten, a la majoria de països de la UE i de l'OTAN.
Així mateix, argumenten la necessitat de reformar aquesta llei en què la normativa vigent és del 1968 i per tant, «predemocràtica» i ha de ser adaptada a l'ordenament constitucional. Tot i això, cal recordar que la llei va ser modificada parcialment l'octubre de 1978.
Bolaños tindrà la primera paraula per revelar secrets
En concret, la llei estableix una Autoritat Nacional -que ara recau en Presidència- per a la protecció de la informació classificada, amb competències de garantia en el compliment de la normativa, de coordinació i suport de les unitats de cada ministeri i de relació amb les autoritats internacionals en la matèria.
Pel que fa a la desclassificació de documents secrets, l'actual Llei de Secrets Oficials no estableix com a tal un procediment explícit per dur-la a terme. Però sí que precisa a l'article quart que la qualificació de secret o confidencial «correspondrà exclusivament, a l'esfera de la seva competència, al Consell de Ministres ia la Junta de Caps d'Estat Major».
Precisament, el PNB és l'autor de la reforma de la Llei de Secrets Oficials del 68 que el Congrés va acceptar tramitar al principi de la legislatura amb el suport del PSOE. Tot i això, la llei ja fa gairebé dos anys bloquejada a la Cambra i el Govern va decidir donar-la per enterrada i impulsar la reforma a través d'un projecte de llei.
No hay comentarios:
Publicar un comentario