Puigdemont amenaça de tornar a Espanya ja que "gent del PSOE" li ha ofert l'indult

"Segur que Pedro Sánchez sap de què parlo", ha escrit l'expresident en una carta de dues pàgines que ha compartit via Twitter

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha assegurat que, durant els cinc anys que viu a Bèlgica, ha rebut visites de membres del PSOE diverses vegades per generar-li «expectatives d'un bon tracte, via reforma del Codi Penal i un indult sempre i quan accedís a comparèixer davant el Suprem».

«Segur que Pedro Sánchez sap de què parlo», ha escrit en una carta de dues pàgines que ha compartit via Twitter recollida per Europa Press aquest diumenge, el dia que fa cinc anys a l'estranger després de l'1-O.

«No he buscat de quina manera passaria menys anys en una presó espanyola ni he esperat mai els beneficis que s?apliquen als altres. Sobre aquesta qüestió he estat explícit en públic i en privat davant de tots els interlocutors que se m'han dirigit per proposar-me solucions felices», ha afegit.

Delicte de sedició

Al text, Puigdemont ha sostingut que no entén «quin és el benefici de la reforma del delicte de sedició per a la resolució del conflicte polític entre Espanya i Catalunya», i ha dit textualment que encara entén menys que se li inclogui entre els beneficiats de la reforma, un benefici que no vol i que no pensa demanar de genolls, en les paraules.

Ha recalcat que aquesta reforma no tindria beneficis per al moviment independentista: «Puc entendre els beneficis que té per a l'Estat espanyol que jo acceptés una resolució basada en la reforma del codi penal, però els beneficis per al 'procés' independentista no els veig per cap costat».

També ha criticat el PSOE i ERC per parlar sobre resoldre la seva situació personal a la taula de diàleg: «Si no els ho he demanat ni autoritzat, ¿per quina raó insisteixen? Què busquen?», ha plantejat.

Ha afirmat que alguns serien feliços en veure'l declarar davant el Tribunal Suprem i que «es desviurien perquè fos indultat als tres anys de condemna», i encara que considera que això seria un alleujament per a la seva vida personal, diu que significaria una renúncia política que no està disposat a acceptar-ho.

Víctima de «campanyes brutes»

Puigdemont denuncia que en aquests cinc anys ha estat víctima de «campanyes brutes, seguiments, espionatges i setges familiars» amb la participació de partits i mitjans espanyols, «també catalans», subratlla.

L'expresident recorda que se'n va anar per seguir amb el procés per la independència iniciat a Catalunya davant la «repressió desencadenada» pel Govern i amb l'objectiu d'apel·lar a tribunals «no polititzats».

Alfonso Guerra i barons del PSOE planten Pedro Sánchez a les celebracions de l'aniversari de la victòria socialista del 1982

Alfonso Guerra i barons del PSOE planten Pedro Sánchez/

Un recinte ple de persones reclutades a corre-cuita que no han tingut a veure amb l'executòria de l'homenatjat. Un acte ple d'autobombo en què el president Sánchez ha dit que des de fa 40 anys han après que “l'única revolució que val la pena fer” és “la que canvia la vida de les persones” amb un fil conductor: “Ampliar els drets de tots i totes”, amb imperdonable oblit dels “tots”.

Felipe González troba a faltar Guerra. "Intento buscar, i lamento no aconseguir-ho, a aquest personatge singular que aixecava la meva mà a la finestra del Palace"

Alfonso Guerra i bona part dels barons han plantat aquest dissabte el president del Govern i líder del PSOE, Pedro Sánchez, a les festes organitzades a Sevilla pel 40è aniversari de la històrica victòria socialista a les eleccions del 1982, quan aquest partit en va aconseguir 202 escons al Congrés dels Diputats.

A la seva intervenció, l'expresident del Govern Felipe González s'ha acordat d'Alfonso Guerra. Tots dos protagonitzen la foto icònica de la nit electoral del 28 d'octubre del 1982 en què tots dos, agafats de la mà, alcen el braç, victoriosos en una finestra de l'hotel Palace de Madrid.

"Intento buscar, i lamento no aconseguir-ho, a aquest personatge singular que aixecava la meva mà a la finestra de l'[Hotel] Palace, que era Alfonso Guerra. I ho vull tenir en aquesta mà", ha dit l'expresident González, amb el braç dret enlaire des de l'escenari, mentre el públic aplaudia amb Pedro Sánchez a primera fila.

Aquesta arrencada de Felipe González a l'acte de celebració del PSOE a Sevilla és una esmena a la totalitat als organitzadors de l'esdeveniment, que no van convidar, en un primer moment, Alfonso Guerra, tal com va explicar el mateix ex vicepresident del Govern a una entrevista amb Canal Sur Radio.

Aquest dimarts, Alfonso Guerra va afirmar: "No m'agafa per sorpresa" no haver estat convidat. "Les ofenses no depenen del que les faci, sinó del que les rep, i jo no rebo cap ofensa per això". "¿Que jo no estava fa 40 anys?, fantàstic, n'hi hauria d'altres", va afegir.

El PSOE, després, va rectificar i va convocar Guerra, però finalment no hi ha anat. Tampoc hi ha assistit la presidenta de les Balears, Francina Armengol, que ja va dir dies enrere que aquest cap de setmana les connexions «estan molt complicades». Per motius d'agenda no s'han pogut desplaçar a la capital andalusa els dirigents socialistes d'Aragó, Javier Lambán; Navarra, Maria Chivite; Astúries, Adrián Barbón; i La Rioja, Concha Andreu. Tampoc no han acudit a Sevilla els presidents de Castella-la Manxa,Emiliano García-Page, i de València, Ximo Puig.

L'únic baró que ha estat present als fastos per l'efemèride del triomf de González ha estat el president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, a més del líder del PSOE andalús, Juan Espadas, amfitrió de la trobada.

Tot i les significatives absències, el saló del Palau de Congressos de Sevilla (Fibes) on s'ha celebrat l'acte estava abarrotat. Hi han acudit unes 3.700 persones, segons els organitzadors.

n la seva intervenció, en recordar Alfonso Guerra, Felipe González també ha subratllat que "per commemorar, cal saber d'on venim". "I només recordar, una vegada més, que els que no saben d'on ve, tampoc no sap on va".

Per part seva, l'expresidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, també s'ha pronunciat sobre l'absència de Guerra: "Quan no m'agraden les coses, les dic a casa meva, i quan m'agraden les aplaudeixo". En declaracions als periodistes al final de l'acte, Díaz ha assegurat que vol "molt" tant Felipe González com Guerra, fins i tot quan li "ronyen". "I em renyen tela", ha assegurat.

A l'acte no s'ha parlat de cap cas de corrupció que ha esquitxat no només la història del PSOE sinó aquests últims 40 anys que eren l'objecte del bombo i platerets. Podrien haver començat amb el cas GAL, grup terrorista format per membres de les forces de seguretat i mercenaris a sou que van practicar la guerra bruta contra la banda terrorista ETA i el seu entorn, i les activitats del qual van ser finançades amb fons del Ministeri de l'Interior del primer govern de Felipe González.

Díaz ha afegit que s'ha emocionat "quan Felip ha dit que buscava la mà que li aixeco la seva" a la foto de l'hotel Palace la nit del 28 d'octubre del 1982.

El PP suspèn sobtadament la negociació del CGPJ, però ofereix a Sánchez abordar junts la reforma de la rebel·lió i la sedició octubre 28, 2022

 

Pedro Sánchez i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, a La Moncloa, aquest dilluns. | EFE

El líder del PP i el president del govern han mantingut aquesta tarda una conversa en què Sánchez ha confirmat les seves intencions.

Tots al Partit Popular miraven Alberto Núñez Feijóo després que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, airegés aquest dijous al matí al Congrés la intenció del Govern de reformar el delicte de sedició per beneficiar els separatistes.

L'enuig entre els populars per aquesta confirmació pública era manifesta i molts a les files del PP no entenien que Feijóo no trenqués la negociació.

Però passades les vuit del vespre d'aquest dijous, el líder del Partit Popular ha donat la sorpresa. En un comunicat emès pel PP a darrera hora, Feijóo anuncia que suspèn, però no trenca, les negociacions del Consell General del Poder Judicial. Però no només això, el president popular també s'ofereix a l'Executiu per abordar junts qualsevol reforma del Codi Penal que afecti els delictes de rebel·lió si Sánchez abandona els separatistes.

Al text, el PP explica que Feijóo ha mantingut aquesta tarda una conversa telefònica amb el president del Govern "per actualitzar l'estat de les converses respecte a un canvi legislatiu per garantir la independència judicial, així com per a la renovació dels òrgans pendents" .

El que diu el PP

En aquesta trucada, asseguren des del PP, Feijóo "li ha traslladat la seva estranyesa davant del canvi de posició del PSOE pel que fa a la reforma del Codi Penal per rebaixar les penes del delicte de sedició. El Partit Socialista, a través de l'interlocutor designat pel president Sánchez per abordar les converses, havia traslladat que no estava en els seus plans emprendre aquesta modificació", afirmen els populars.

I ha estat en aquesta conversa, expliquen des de Gènova, on "Sánchez ha confirmat a Feijóo que la seva agenda legislativa inclou aquesta reforma del Codi Penal i en conseqüència no renunciarà a modificar-la". Des del PP asseguren que ha estat allà on s'han adonat de les intencions del president malgrat que des de principis de setmana s'han publicat nombroses notícies que apuntaven que aquest seria el camí de l'Executiu.

Segons el PP, aquesta postura "és una incongruència insalvable pactar el reforçament de l'Estat de dret al mateix temps que es pacta amb altres partits desprotegir-lo. Reformar la llei per millorar la independència judicial no és compatible amb reformar la llei per dir als jutges que han de ser condescendents amb aquells que s'aixequin contra la unitat d'Espanya”. Afegeixen els populars que “és important assenyalar que per a aquelles persones amb causes obertes per delicte de sedició actualment les penes ja poden veure's reduïdes amb l'única condició del penediment i el compromís de no reincidir. Després llavors, l'únic propòsit del Partit Socialista amb aquesta modificació, tot sembla indicar, és un compromís unilateral amb l?independentisme".

Per això els populars sentencien que la decisió d'incorporar a l'agenda política la reforma del Codi Penal en aquest moment només pot obeir dos motius: "o exigències de l'independentisme o vocació de paralitzar un acord per despolititzar la Justícia que estava molt avançat i que sembla no convèncer el Govern”.

Consideren que "anunciar de forma solemne un acord que encara no existeix, modificar oralment i als mitjans un criteri manifestat de forma contrària durant les negociacions, o confirmar que el Codi Penal és una eina que està disposat a lliurar a l'independentisme" no és una actitud "acceptable".

Per això, els populars asseguren que la seva "vocació d'acord és tan ferma com la nostra convicció que no podem continuar avançant mentre el president Sánchez no aporti garanties suficients que no seguirà usant tots els poders de l'Estat per facilitar el camí a aquells que volen combatre'l".

L'oferta de Feijóo

I aquí arriba la sorpresa. "En aquest sentit, Feijóo ha ofert al president Sánchez abordar junts qualsevol reforma del Codi Penal que afecti els delictes de rebel·lió, sedició, així com la tipificació de delicte de la convocatòria d'un referèndum il·legal, tal com el mateix president Sánchez va prometre als espanyols quan es va presentar a les darreres eleccions".

"Les converses queden suspeses en espera que el PSOE decideixi si en l'àmbit institucional vol avançar amb un partit constitucionalista com el Partit Popular o vol seguir de la mà de partits que busquen debilitar l'Estat de dret i trencar la unitat constitucional. president i tot el Partit Popular segueix a disposició del president del Govern", acaba el PP el seu comunicat oficial.

Montero equipara l' aval de ERC, Bildu y PNV a seus Presupostos con los Pactos de la Moncloa

Otegi i Junqueras s'han garantit aquest divendres continuar portant la maneta de la legislatura fins al final.

Esquerra Republicana i Bildu han anunciat aquest divendres que finalment no presentaran una esmena de totalitat contra els Pressupostos Generals del 2023. Els grups separatistes es garanteixen així la possibilitat de continuar arrencant al Govern noves concessions, durant la tramitació posterior al Congrés dels Diputats.

Amb aquesta decisió d'ERC i Bildu, que sumen 18 vots, el Govern aplana el camí per superar la primera votació dels Pressupostos, prevista per dijous que ve al Congrés, encara que encara no té lligats els vots favorables per a la seva aprovació final. Otegi i Junqueras s'han garantit aquest divendres continuar portant la maneta de la legislatura fins al final.

De fet, els republicans han deixat clara la seva intenció de "donar marge" al Govern per "generar les condicions que permetin mantenir obertes les negociacions que estan en marxa" tot i que avisen que, malgrat renunciar a l'esmena a la totalitat, encara " estem molt lluny de poder aprovar els comptes”.

Per part seva, des de Bildu, el discurs és similar. La formació ha advertit a l'Executiu que s'han de guanyar els seus suports de cara a la votació definitiva dels comptes i ha avisat que els independentistes bascos i catalans són "imprescindibles" per "portar-los a bon port". No hi ha cap altra "alternativa possible", asseguren.

"El Govern no ha d'oblidar en cap moment que és ell qui s'ha de guanyar els vots d'EH Bildu per poder aprovar els PGE. EH Bildu no té cap compromís ni responsabilitat amb aquest Govern, sinó amb la ciutadania basca, i per extensió i solidaritat amb les classes treballadores de l?Estat i els pobles que el componen", ha assegurat.

El PNB arrenca a Sánchez la renovació del Contingent

L'Executiu compta amb més vots a favor que en contra en aquesta primera fase, una vegada que el PNB també ha anunciat que tampoc no esmenarà a la totalitat els Pressupostos després d'assolir un acord per renovar el Contingent, tal com ha informat la formació jeltzale.

A l'altre extrem, PP, Vox, Ciutadans, Junts i la CUP ja van anunciar el seu rebuig als comptes, per la qual cosa només sumen 159 vots, cosa que aplana completament la tramitació dels comptes, encara que a la vista de les condicions de els separatistes, el Govern no té garantida la seva aprovació final.

El PP justifica la seva esmena de devolució per considerar els comptes "absolutament irreals, però sí electorals", amb tota previsió econòmica "superada" per la resta d'organismes i institucions nacionals i internacionals.

Així ho ha manifestat la seva portaveu parlamentària, Cuca Gamarra, que en una roda de premsa a la Cambra Baixa ha destacat com, des que es van aprovar al Consell de Ministres, els seus comptes han estat "desacreditats" per Banc d'Espanya i l'AIReF, que “clarament s'han posicionat en un altre marc de realitat econòmica”.

Jaume Roures com a monyidor, ERC, Yolanda, i Podem volen influir a Caixabank

Una operació política i mediàtica de gran abast es planeja des de l?esquerra més radical: ERC de la mà del seu líder; Podem, amb la complaença i el suport de l'alcaldessa de Barcelona; i l'empresari i propietari de La Sexta, Jaume Roures. L'objectiu? Fer-se amb el control d'una de Caixabank

Jaume Roures, l?home de Mediapro, té poques idees però confuses i molt arrelades. La primera de totes és controlar la Fundació Caixa, de la qual pengen el grup industrial Criteria i Caixabank.

El principal objectiu de Roures no és CaixaBank, sinó la matriu del grup, la Fundació Caixa. I també Criteria, que no en va és la matriu d?una cartera accionarial on, per exemple, figura Telefónica, una altra empresa amb què somia l?imaginatiu home de Mediapro

Però com controlar la Fundació que presideix Isidre Fainé, per qui Roures no sent un afecte especial, resulta una mica complex, don Jaume parla i no envers els seus amics Pablo Iglesias i amb el seu altre amic, Gabriel Rufián (menys amic que el primer) per pressionar Moncloa i la titular d'Economia, Nadia Calviño. Es tracta d'obtenir el placet perquè el Club Roures pugui influir a Caixabank, a través de la participació, ja del 17,5%, que l'Estat té a Caixabank.

Al cap ia la fi, ni l'esquerra podemita va aconseguir la nacionalització de Bankia, com pretenia, ni ERC va aconseguir convertir l'antiga Caixa, avui Caixabank al braç armat financer. No només això sinó que va forçar Fainé, i diversos centenars d'empreses catalanes, a marxar de Barcelona. Tot això va passar abans de la Declaració unilateral d'Independència (DUI que no DIU) i de l'1-O.

No, on ara pressionen tant ERC, com Podem, com, sobretot, Roures, sempre disposat a capitanejar qualsevol operació on s'hagin de posar contactes, que no diners, és en una cosa tan senzilla com en augmentar el nombre de representants del FROB al Consell de CaixaBank d'un a dos. O més simple, posar un home que respon al FROB però també els conspiradors, en substitució de l'actual conseller en representació de l'Estat, Teresa Santero Quintillá, que només reporta Nadia Calviño, quan el que pretenen els intrigants és que reporti directament a ells. Per exemple, ERC i Mediapro. Així tot quedarà en família.

Com que tot això resulta força difícil d'aconseguir amb l'aragonesa Santero, que, fins ara, ha col·laborat amb lleialtat, amb el president Goirigolzarri i el Ceo Gortázar, sempre se la pot substituir per un altre dominical en representació del FROB però a les ordres de Roures .

Consti que el principal objectiu de Roures no és CaixaBank, sinó la matriu del grup, la Fundació Caixa. I també Criteria, que no en va és la matriu d?una cartera accionarial on, per exemple, figura Telefónica, una altra empresa amb què somia l?imaginatiu home de Mediapro.

Recordeu que Jaume Roures va participar en una reunió amb la cúspide del govern peruà en representació de Telefónica, per intentar "arreglar" el contenciós de la teleco amb l'agència tributària peruana. Encara avui, molts es pregunten a la companyia què hi pintava Jaume Roures, excepte la seva condició d'amic del conseller socialista de Telefónica, Javier de Paz, que sí que participava a la reunió.

L?operació necessita, en qualsevol cas, l?OK il?aquiescència del Govern Sánchez, és a dir, del cap de l?Executiu espanyol, per iniciar qualsevol maniobra encaminada a aconseguir l?objectiu màxim de controlar tan poderosa entitat financera. Semblaria, en principi, que són paraules grans, però tenint en compte la situació d'inestabilitat política i parlamentària de Sánchez «tot és possible…»,

Recordeu, finalment, que Caixabank i Fundació Caixa són accionistes de Telefónica. Entre totes dues sumen un 5,3% i Isidro Fainé és vicepresident de l'operadora.

El Govern augmenta un 10,5% el pressupost de RTVE per al 2023 fins als 490 milions

La Corporació comptarà amb 47 milions més que en aquest exercici

El Govern ha incrementat el pressupost de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) un 10,5% per al 2023, fins als 490 milions d'euros, 47 milions més que el 2022, segons figura al projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del proper exercici presentat aquest dijous al Congrés dels Diputats per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.

L'augment de l'assignació es produeix després d'un any 2022 en què la corporació va comptar amb un 6,3% menys que el 2021 i dóna lloc a la dotació més gran dels últims anys.

L'increment es produeix en plena polèmica per la sortida forçada de José Manuel Pérez Tornero, després de deixar de comptar amb els suports necessaris dins aquest òrgan. El professor va ser nomenat a proposta del PSOE i va obtenir prou suport parlamentari per liderar un renovat Consell d'Administració, amb el vistiplau tant del Govern com del principal partit de l'oposició, el PP.

La seva sortida ha estat seguida d'una modificació estatutària via reial decret que ha dut a terme el Govern per dotar de poders Elena Sánchez com a presidenta de RTVE.

Davant aquest canvi, els sindicats majoritaris a la cadena, UGT i SI, han anunciat aquest dimecres una mobilització per avui per mostrar el seu "malestar i repulsa per l'actuació del Govern, saltant-se al Parlament, veritable propietari de la corporació RTVE, i donant a la presidenta eventual del Consell d'Administració, la senyora Elena Sánchez, poders que només poden correspondre a la Presidència de la Corporació elegida democràticament per dos terços de les Corts Espanyoles".

Malbaratament i clientelisme

Actualment, RTVE té 27 directors que cobren més de 106.000€ a l'any, 54 directors d'àrea que cobren 87.000€ i 88 subdirectors que cobren 75.000€. És així com el govern es fon en clientelisme 14.160.000€ a l'any només en directors i subdirectors.

La secretària general del PP i portaveu del Grup Popular, Cuca Gamarra, va acusar també el cap de l'Executiu, Pedro Sánchez, d'"ocupar" ara també RTVE davant l'any electoral que s'acosta amb l'objectiu que "serveixi el Govern".

Gamarra ha qualificat el canvi com un "assalt a una nova institució" amb un "clar objectiu: màxims poders amb mínims controls" i ha lamentat que el Govern "ha forçat la dimissió del president", José Manuel Pérez Tornero, i ha designat una presidenta "interina", dotant-la de "majors facultats amb un canvi als Estatuts de RTVE".

Segons Gamarra, hi ha un "assalt i ocupació" d'un altre organisme perquè "serveixi el Govern i no l'Estat i els espanyols de cara a l'any electoral". Segons la seva opinió, hi ha un deteriorament de les institucions per l'intent de Sánchez de controlar les que tenen alguna cosa a dir com el CIS i l'INE, entre d'altres.

ERC, Bildu i PNB donen via lliure als Pressupostos per esprémer més Sánchez

Otegi i Junqueras s'han garantit aquest divendres continuar portant la maneta de la legislatura fins al final.

Esquerra Republicana i Bildu han anunciat aquest divendres que finalment no presentaran una esmena de totalitat contra els Pressupostos Generals del 2023. Els grups separatistes es garanteixen així la possibilitat de continuar arrencant al Govern noves concessions, durant la tramitació posterior al Congrés dels Diputats.

Amb aquesta decisió d'ERC i Bildu, que sumen 18 vots, el Govern aplana el camí per superar la primera votació dels Pressupostos, prevista per dijous que ve al Congrés, encara que encara no té lligats els vots favorables per a la seva aprovació final. Otegi i Junqueras s'han garantit aquest divendres continuar portant la maneta de la legislatura fins al final.

De fet, els republicans han deixat clara la seva intenció de "donar marge" al Govern per "generar les condicions que permetin mantenir obertes les negociacions que estan en marxa" tot i que avisen que, malgrat renunciar a l'esmena a la totalitat, encara " estem molt lluny de poder aprovar els comptes”.

Per part seva, des de Bildu, el discurs és similar. La formació ha advertit a l'Executiu que s'han de guanyar els seus suports de cara a la votació definitiva dels comptes i ha avisat que els independentistes bascos i catalans són "imprescindibles" per "portar-los a bon port". No hi ha cap altra "alternativa possible", asseguren.

"El Govern no ha d'oblidar en cap moment que és ell qui s'ha de guanyar els vots d'EH Bildu per poder aprovar els PGE. EH Bildu no té cap compromís ni responsabilitat amb aquest Govern, sinó amb la ciutadania basca, i per extensió i solidaritat amb les classes treballadores de l?Estat i els pobles que el componen", ha assegurat.

El PNB arrenca a Sánchez la renovació del Contingent

L'Executiu compta amb més vots a favor que en contra en aquesta primera fase, una vegada que el PNB també ha anunciat que tampoc no esmenarà a la totalitat els Pressupostos després d'assolir un acord per renovar el Contingent, tal com ha informat la formació jeltzale.

A l'altre extrem, PP, Vox, Ciutadans, Junts i la CUP ja van anunciar el seu rebuig als comptes, per la qual cosa només sumen 159 vots, cosa que aplana completament la tramitació dels comptes, encara que a la vista de les condicions de els separatistes, el Govern no té garantida la seva aprovació final.

El PP justifica la seva esmena de devolució per considerar els comptes "absolutament irreals, però sí electorals", amb tota previsió econòmica "superada" per la resta d'organismes i institucions nacionals i internacionals.

Així ho ha manifestat la seva portaveu parlamentària, Cuca Gamarra, que en una roda de premsa a la Cambra Baixa ha destacat com, des que es van aprovar al Consell de Ministres, els seus comptes han estat "desacreditats" per Banc d'Espanya i l'AIReF, que “clarament s'han posicionat en un altre marc de realitat econòmica”.

Volkswagen baralla no construir la fàbrica de bateries per a cotxes elèctrics de Sagunt

El president del Govern, Pedro Sánchez, el del Grup Volkswagen, Herbert Diess, i el de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, a l'acte de presentació de la nova gigafactoria de bateries de Sagunt al maig

Al fabricant no li convencen els pocs fons públics que creu que rebrà la instal·lació

El sector de l'automòbil espanyol i l'economia valenciana poden rebre una gerra d'aigua molt freda. El Grup Volkswagen estudia retirar el projecte de construcció de la gigafactoria de bateries de Sagunt (València), que implica una inversió de 3.000 milions d'euros, davant dels dubtes sobre el volum d'inversió que puguin rebre del Perte del vehicle elèctric.

El membre del consell de supervisió del Grup Volkswagen i president del comitè d'empresa de Seat, Matías Carnero, ha confirmat a Efe que la possibilitat que el consorci alemany es faci enrere del projecte “està sobre la taula”, tal com ha avançat aquest dijous “La Tribuna de l'Automoció”.

"Hi ha nervis i la incertesa és total", ha apuntat Carnero, que ha expressat la seva preocupació per "la falta de concreció" del PERTE VEC, per la qual cosa veu capaç el consorci alemany de retirar per complet els seus plans d'ubicar a Sagunt una de les fàbriques de bateries per a vehicles elèctrics si l'ajuda que rep de l'Estat és “ínfima”. El Grup Volkswagen consideraria inacceptable, segons el dirigent sindical, una xifra d'entorn als 300 o 380 milions d'euros, que és la que s'està estudiant i que està molt allunyada dels 700 o 800 milions d'euros que el consorci havia arribat a sol·licitar de manera més o menys explícita.

Per la seva banda, Seat s'ha limitat a subratllar que “la indústria espanyola de l'automòbil necessita una urgent i favorable resolució del Perte, alineada amb les inversions que plantegen fer totes les companyies, per accelerar el procés de transformació del sector en tota la seva cadena de valor”. "Una vegada es publiqui la resolució final del Perte, Seat i el Grup Volkswagen, amb els 60 socis de Future Fast Forward, analitzaran aquesta resolució i prendran una decisió sobre els diferents projectes", ha afirmat.

El consorci i aquestes 60 empreses, ha subratllat, volen mobilitzar 10.000 milions d'euros per electrificar la indústria de l'automòbil a Espanya i convertir el país en un hub de la mobilitat elèctrica a Europa. Aquesta inversió, ha recordat, seria la més gran de la història a la indústria d'Espanya, i està vinculada al PERTE del vehicle elèctric i connectat.

Els plans inicials del grup alemany eren començar les obres de la planta, que podria generar 3.000 llocs de treball, aquest mateix any i tenir ja producció de bateries l'any 2026. La planta espanyola, d'una potència de 40 gigawats, podria sortir de aquests elements fonamentals per als cotxes elèctrics no només a marques d'aquest consorci, sinó també a altres clients que les necessitessin.

Preocupació a la Generalitat

Fonts de la Generalitat valenciana s'han mostrat molt preocupades per aquesta qüestió, atès que és una de les bases en què el president Ximo Puig ha centrat la política econòmica d'aquesta legislatura. "Estem treballant de manera incessant i incansable perquè el projecte de Sagunt s'executi com estava previst", assenyalen.

Detingut l'activista Mohammad Said Badaoui per una suposada radicalització

Mohamed Said Badaoui en una imatge de fitxer.ACN

La Policia Nacional ha detingut a Reus (Tarragona) l'activista Mohammad Said Badaoui, president de l'Associació en Defensa de la Comunitat Musulmana (Adedcom) d'aquesta localitat, a qui ha obert un expedient d'expulsió del país per la presumpta radicalització.

La Policia Nacional ha obert un expedient d'expulsió del país. Dos informes, de la policia i el CNI, clau de l?expulsió del salafista protegit pel secessionisme català. a Mohammad Said Badaoui se li va obrir aquest expedient després d'apreciar-se que tenia uns "discursos molt radicalitzats" que encaixaven en el tipus administratiu requerit per expulsar-lo d'Espanya.

Segons han informat a Efe fonts properes al cas, a Mohammad Said Badaoui se li va obrir aquest expedient després d'apreciar-se que tenia uns "discursos molt radicalitzats" que encaixaven en el tipus administratiu requerit per expulsar-lo d'Espanya.

La Policia Nacional ha remès al jutge tota la informació recollida sobre aquest activista, que consideren que s'ha radicalitzat, i serà el magistrat qui tingui l'última paraula sobre el seu expedient d'expulsió.

Després de l'obertura d'aquest expedient el mes d'agost passat, Mohammad Said Badaoui va ser detingut ahir a la tarda a Reus i traslladat posteriorment a les dependències de la comissaria de la Policia Nacional de la Verneda a Barcelona.

L'activista viu des de fa més de 30 anys a Catalunya, concretament a la província de Tarragona, i té tres fills nascuts a Reus i Valls.

El mateix Mohammad Said Badaoui va comparèixer en roda de premsa el mes d'agost passat després de conèixer que pesava sobre aquest expedient d'expulsió d'Espanya per denunciar que la Policia Nacional l'acusava de "radicalització sense aportar cap prova, de ser una persona activa en xarxes socials, de tenir pretensions polítiques, de tenir molts contactes... Tot sense cap prova", va insistir llavors.

L'activista ha criticat, a més, que s'iniciessin les gestions per expulsar-lo en ple estiu, "sense donar-li marge de maniobra i després d'haver sol·licitat la nacionalitat espanyola".

En aquesta roda de premsa va anunciar, així mateix, que representants polítics del Congrés havien fet arribar una carta al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, demanant que se'n frenés l'expulsió.

A més de Mohammad Said Badaoui, la Policia Nacional va detenir també ahir un altre activista musulmà de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), Amarouch Azbir, per la seva presumpta radicalització.

El Feijóo més presidenciable noqueja Pedro Sánchez

El cap de l'oposició exigeix ​​al president del Govern que retiri les seves "hipoteques generals de l'Estat" per al 2023

«¿Que el Govern hagi fallat sempre en les prediccions econòmiques serà insolvència o mala fe?», ha assenyalat el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, aquest dimarts al Senat per desarmar el discurs triomfalista que ha exhibit el cap de l'Executiu, Pedro Sánchez. Aquí, Feijóo li ha augurat que els Pressupostos per al 2023 seran «els seus últims com a president».

En aquest segon debat a la Cambra Alta en l'actual període de sessions, Feijóo ha tornat l'afegitó d'«insolvència o mala fe» a Sánchez i l'ha acusat d'haver «presentat uns Pressupostos ficticis» i li ha demanat formalment que retiri aquestes « hipoteques generals de l'Estat», ha dit amb ironia en relació amb el projecte de PGE per al 2023, que es troben en tramitació parlamentària.

El líder de l'oposició ha denunciat que Sánchez representa un model "esgotat" basat en unes previsions falses, que han desmuntat tots els organismes independents, en referència al Banc d'Espanya, l'AiRef, el BBVA, FMI i Funcas.

En el discurs, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha reconegut que «els propers mesos no seran fàcils (…), però ens estem preparant per a totes les eventualitats». Amb tot, ha assenyalat que «a cap llar espanyola li faltarà energia per escalfar-se, per il·luminar-se i per cuinar aquest hivern».

«No edulcoraré la situació, vostè va arribar al Govern cavalcant a lloms d'una mentida, va segellar una coalició sobre una altra mentida i ara pretén acomiadar-se amb una altra mentida: les hipoteques generals de l'Estat per al 2023», ha remarcat Feijóo.

«Vostè ha presumit de creixement, però som el darrer país de la UE a recuperar la nostra economia del 2019; ha presumit de contenir la inflació després de liderar-la durant mesos i de tenir dos punts més d'inflació subjacent que la mitjana europea; i ha presumit de crear ocupació, però som líders de desocupació a la UE», ha lamentat el líder del PP.

«Aquests seran els seus últims pressupostos»

«Serà el seu últim Pressupost com a president d?Espanya. Em preocupa com deixarà les classes mitjanes i baixes, el seu increment irresponsable del deute públic i el desavantatge competitiu en què fica vostè Espanya», ha retret Feijóo al cap de l'Executiu.

Per part seva, Sánchez ha llançat gran dosi d'optimisme, tot i dir que la «incertesa» continua. «Les dades conviden a una certa esperança. La inflació està per sota de la mitjana europea. Sortejarem la recessió i liderarem el creixement europeu el 2023», ha subratllat.

A més, el líder socialista ha tornat a evidenciar que no pensa adoptar la deflactació de l'IRPF per a les rendes mitjanes i baixes que li demana el PP i ha manifestat que en el context actual «no és raonable que s'estableixi una mena de disputa fiscal indiscriminada a la baixa que fet i fet el que farà és debilitar el que amb tant esforç hem enfortit, el nostre Estat del benestar».

El resum de la cruïlla dialèctica entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo és senzill: el president del PP va desmuntar, en una sisena part del temps emprat pel president del Govern, el dibuix ensucrat de la situació econòmica espanyola que va fer el cap de l'Executiu.

Feijóo va demostrar que només calen 20 minuts per demostrar que el deute públic és una soga al coll de les generacions futures i que la càrrega fiscal imposada pel Govern a la immensa majoria dels espanyols destrossa les economies de les famílies i les petites i mitjanes empreses.

En realitat, Pedro Sánchez va semblar un aspirant davant del rigor i contundència discursiva del president del PP, que en les rèpliques va desarborar completament un cap de l'Executiu que, noquejat en algunes fases, repetia i repetia, com una lletania, els mateixos retrets, com si de cop i volta s'hagués quedat en blanc o buit d'arguments.

L'error del president va ser creure que per disposar de temps il·limitat acabaria per aclaparar Feijóo, però aquest va demostrar que el camí més curt per noquejar Sánchez consisteix a posar-lo davant del seu propi mirall i llançar-li a la cara la realitat d'Espanya. Feijóo surt reforçat i Sánchez, esquilat. Sempre li quedarà el consol de Tezanos.

Paolo Vasile marxa de Telecinco

Ana Rosa dóna un gest d'afecte a Paolo Vasile dilluns passat, l'última aparició pública del conseller de Mediaset

Les claus darrere de la sortida de Paolo Vasile de Telecinco: dues dècades d'audiència, política i moral, encara que no és tan clar, per començar, que el que es va anomenar teleporqueria sigui responsabilitat de Vasile. Quan arriba a Espanya (1999) ja funcionaven, dos anys abans, formats com 'Tómbola' i 'Crónicas Marcianas'.

Vasile va arribar a renunciar a la cobertura electoral, però en els darrers temps, els informatius s'han convertit en propaganda governamental i 'Sálvame' en un púlpit polític clarament decantat

Paolo Vasile potser és l'italià que més ha influït a Espanya des de Petrarca. No es poden entendre les dues últimes dècades sense la figura d'aquest italià, 'mandamas dels cabells blancs', com García diria de Mendoza, que va manejar amb èxit durant anys un material delicadíssim i fonamental de la consciència espanyol: les audiències. En arribar divendres agafava un avió i marxava a Itàlia, deixant aquí el producte de la seva rendibilitat (als seus accionistes) i el subproducte de la seva empremta cultural i sociològica (a tots els altres).

Fonts italianes properes a l'operació -consensuada des de fa mesos amb Media For Europe, (MFE), grup hòlding propietari del 82,92% de Mediaset Espanya- assenyalen que la retirada de l'executiu (que farà 70 anys el 2023) del càrrec de CEO de Mediaset España estava prevista des de fa «molts mesos», cosa que «mostra que aquesta retirada no està relacionada amb el descens d'audiència de les últimes setmanes de Mediaset España».

Tot i l'èxit de la seva gestió, els últims mesos hi ha hagut un descens en les audiències del vaixell insígnia del grup, Telecinco. Borja Prado, actual president de Mediaset Espanya des de fa pocs mesos, compta amb el total suport del grup italià propietat de Berlusconi per continuar al seu lloc. Això sí, el grup necessita una nova persona a la cadira del CEO de Mediaset Espanya, després de la imminent destitució de Paolo Vasile

La remodelació a la cúpula de la cadena espanyola després de la destitució de Vasile es començaria a esbossar en una junta extraordinària d'accionistes que se celebrarà la setmana que ve, en principi dimecres 26 d'octubre.

Mediaset España està passant per una gran operació liderada per Pier Silvio Berlusconi, fill del magnat Silvio Berlusconi i hereu de la cadena. La matriu italiana controla prop del 83% de Mediaset España, i sobre la taula hi ha la creació d'un grup paneuropeu que pugui plantar cara al desembarcament massiu de plataformes de streaming que lidera Netflix.

De la mateixa manera, recorden que després de l'opa llançada al juliol per Media For Europe sobre el 44,31% del capital de Mediaset que no controlava, MFE aconsegueix assolir el 82,92% del capital i els drets de vot de Mediaset Espanya.

Segons recorden, a l'hora de llançar l'opa al juliol, Media For Europe va assegurar que mantindrà les activitats de Mediaset a Espanya, fet que suposa «el manteniment d'ocupació, producció de continguts, impostos i un consell independent» a Espanya. Així mateix, afegeix que augmentarà les inversions, especialment en continguts locals.

El Consell d'Administració de Mediaset Espanya va reelegir el mes d'abril passat Paolo Vasile com a conseller delegat, un càrrec que ha ostentat des del 1999, al mateix temps que va nomenar president de la companyia Borja Prado.

El malbaratament incessant de Sánchez en alts càrrecs i assessors

Pedro Sánchez

El nombre d'alts càrrecs i assessors que treballen per al Govern ha arribat a xifres màximes a Espanya. Des de l'arribada de Pedro Sánchez a la presidència del Govern el 2018, la xifra ha augmentat un 26%. Això es tradueix en un total de 1.875 al tancament del primer semestre de l'any.

D'aquesta xifra, 1.123 són assessors, fet que suposa un 37,6% més i 752 alts càrrecs més, amb un increment en aquest cas del 12%. Segons les dades del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública i en relació amb l'Informe de Personal al Servei Públic Estatal que elabora la IGAE, la xifra no ha parat d'augmentar cap any, ni en el cas dels assessors ni dels alts càrrecs.

El Ministeri de Presidència i Relacions amb les Corts, presidit per Félix Bolaños és el que ocupa més alts càrrecs i personal eventual. Al tancament de l'últim any en tenia 537, fet que suposa vuit més dels que hi havia un any abans, sent 521 eventuals i la resta alts càrrecs.

Entre els ministeris que més han augmentat el nombre, descomptant Exteriors que el 2020 no incloïa els ambaixadors i el 2021 sí, figuren el Ministeri de Ciència i Innovació, encapçalat per Diana Morant, amb un creixement de gairebé el 119%, seguit molt a prop pel Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital (109,7%), dirigit per Nadia Calviño, i el Ministeri de Defensa (107%) liderat per Margarita Robles.

I tot això sorgeix enmig d'un context de crisi econòmica, marcada per l'elevada inflació després de l'encariment dels costos d'energia i les primeres matèries arran de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia.

Censura al Congrés sobre els assessors

La quantitat ingent d'assessors i alts càrrecs no passa desapercebuda a l'oposició, i ja s'han elaborat les preguntes pertinents per conèixer l'increment de despesa de diners públics que implica una xifra d'assessors semblant.

“La iniciativa no procedeix la seva admissió a tràmit ja que, en els termes en què es troba redactada, resulta contrària a la deguda cortesia parlamentària”, va ser la manera com la Mesa del Congrés va resoldre la petició del diputat del Grup Mixt Pablo Cambronero .

En primer lloc, Cambronero va recriminar al Govern de Pedro Sánchez el “constant increment en la designació d'assessors, assistents i altres càrrecs amb el corresponent augment de despesa pública”, sobretot en aquests moments en què els ciutadans estan suportant els efectes de la crisi.

En segon lloc, exigeix ​​a l'Executiu que detalli el nombre exacte d'alts càrrecs i assessors, així com una exposició detallada dels seus llocs, salaris, titulació i el procés d'elecció que han seguit. Així, després d'interessar-se per quants assessors treballen al servei directe de Pedro Sánchez, va preguntar si “no considera un suplici tal acumulació de gent”, cosa que es va titllar com a 'descortes' i va ser el motiu al qual es va agafar Meritxell Batet perquè les preguntes no fructifiquessin i així continuar protegint Pedro Sánchez.

Aragonès assegura que va pactar amb el Govern no "impugnar" la llei del català a l'escola

El president de la Generalitat, Pere Aragonés, durant l?entrevista. (EFE/Generalitat de Catalunya

Bolaños ha respost al president de la Generalitat que el TSJC va recórrer la llei sobre el català i assegura que aplicaran la sentència

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afirmat que hi ha un acord amb el Govern central que implica que no "impugnen" la llei del català a l'escola, és a dir, que l'Executiu no la recorri davant del Tribunal Constitucional.

En acord citat per Aragonès en una entrevista aquest dijous amb TV3 i Catalunya Radio es va signar al juliol després de la reunió de la taula de diàleg, on el Govern va plasmar per escrit el seu suport a la llei aprovada al parlament català que suprimeix el 25% del ús del castellà a les aules ia més es va comprometre a garantir que les institucions de l'Estat a Catalunya responguin tant oral com escrit en català a qui ho sol·liciti.

D'aquesta manera, el Govern central reconeix l'autonomia de cada centre escolar per reforçar una llengua i una altra en funció del seu context social i cultural, com recull la llei del català aprovada pel 80% del Parlament, segons ha destacat Bolaños. Aquesta norma ignora una sentència del TSJC que estableix un mínim del 25% de classes en català.

Tot i això, el ministre de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, ha assenyalat aquest divendres que el pacte sobre el català que es va signar a la taula de diàleg és públic i que s'hi va acordar garantir que el català i el castellà s'impartirien a les aules catalanes i ha recordat que hi ha una qüestió d'inconstitucionalitat presentada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per la qual cosa aplicaran allò que decideixin els tribunals.

Bolaños, en ser preguntat sobre això, s'ha remès al document pactat el mes de juliol. El ministre ha assenyalat el que es va pactar va ser "garantir que el català i el castellà s'impartirien a les aules catalanes", ha sostingut.

Tot i això, ha recordat que existeix un procediment judicial, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va presentar una qüestió d'inconstitucionalitat davant el TC que "s'està dilucidant", ha apuntat. "Per descomptat el que finalment els tribunals decideixin és una cosa que les administracions públiques no tenim res a dir, cal aplicar-ho sense més ni més", ha afegit.

La UE congela els fons de recuperació per a Espanya fins que detalli en què els gasta

El president del Govern, Pedro Sánchez, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen AFP

Brussel·les reclama al Govern un nou mecanisme de control de l'ús de les partides Next Generation, com va quedar compromès

La Comissió Europea va decidir tancar l'aixeta al Govern espanyol i Moncloa no arribarà ni un euro més dels diners del fons de recuperació. Almenys, fins que no engegui el nou mecanisme per controlar aquesta despesa i que figurava entre els objectius del pla de recuperació que es va comprometre a complir.

La Comissió Europea ha comunicat al Govern espanyol que no rebrà més diners del fons de recuperació fins que no engegui el nou mecanisme per controlar aquesta despesa i que figurava entre els objectius del pla de recuperació que es va comprometre a complir. Segons assegura l'agència Bloomberg citant un alt funcionari comunitari, el missatge se'l va transmetre l'equip de funcionaris europeus que va visitar Madrid al setembre.

És important recordar que Espanya és el primer país que va rebre fons europeus per reconstruir l'economia després de la pandèmia, i el segon en fons atribuïts.

Segons el calendari pactat amb la Comissió, el Govern de Sánchez havia d'haver sol·licitat el tercer lliurament de fons abans d'octubre, però no ha fet aquest pas ni ha justificat aquest retard. La posada en marxa del nou sistema d'auditoria s'havia dut a terme abans d'octubre. Espanya ha rebut fins ara uns 30.000 milions del fons de recuperació.

Espanya és el primer país que va rebre fons europeus per reconstruir l'economia després de la pandèmia, i el segon en fons atribuïts. Segons el calendari pactat amb la Comissió, el Govern havia d'haver sol·licitat el tercer lliurament de fons abans d'octubre, però no ha fet aquest pas ni ha justificat aquest retard. La posada en marxa del nou sistema d'auditoria s'havia dut a terme abans d'octubre.

El Marroc diu a l'ONU que no té "frontera terrestre amb Espanya" i que Melilla és "un presidi ocupat"

Pedro Sánchez durant la seva audiència amb Mohammad VI el 2018. | Europa Press

Ho fa en una resposta per escrit a l'òrgan que investiga la mort de diversos immigrants al costat alauita de la tanca al juny.

El Marroc continua tenint aspiracions territorials sobre sòl sobirà espanyol. Tot això malgrat que el Govern de Pedro Sánchez va deixar caure que aquestes s'acabaven amb el gir brusc de la posició espanyola sobre el Sàhara Occidental, abandonant la tesi que els sahrauís havien de decidir el seu futur en llibertat i adoptant que la millor solució és que quedin integrats al Marroc. Rabat, això sí, havia deixat clar que això no era així.

La demostració d'això ha quedat més que clara les últimes hores, en una missiva enviada pel Marroc al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides després d'una petició prèvia de l'organització supranacional perquè aporti informació sobre les morts d'immigrants que hi va haver perímetre fronterer hispano-marroquí de Melilla el mes de juny passat. Unes morts que es van produir al costat marroquí de la frontera.

A l'esmentada carta de resposta, a la qual ha tingut accés Europa Press, el règim alauita diu que és "inexacte" referir-se a "la línia de separació entre el Marroc i Melilla" com a "frontera hispano-marroquina", com apareix a la carta enviada per l'ONU, ja que “el Regne del Marroc no compta amb fronteres terrestres amb Espanya i Melilla segueix sent un presidi ocupat i per aquest motiu, no es pot parlar de fronteres, sinó de simples punts de pas”.

En aquesta línia, diu que els morts al costat del perímetre fronterer van ser 23 i no els 37, com es diu a la missiva remesa pels relators de l'ONU, i que va ser la xifra que va oferir una organització de Drets Humans local, i manté que les autòpsies realitzades a tots ells confirmen que van morir per asfíxia a l'allau i no per arma de foc.

El Govern marroquí rebat l'acusació de "racisme estructural i de tractament discriminatori d'individus d'ascendència africana" -l'objecte principal de la missiva dels relators de l'ONU- ja que el país ha portat a terme "vastes operacions de regularització d'immigrants a situació irregular".

Finalment, es treu qualsevol tipus de responsabilitat als acords de devolució d'immigrants: "El Marroc no té cap responsabilitat en les devolucions d'immigrants en calent" sinó que "és la responsabilitat de les autoritats espanyoles". "El Marroc no fa sinó patir les conseqüències d'un fenomen, la gestió securitària del qual, per si sola, ja ha demostrat els seus límits", afegeix. Tot i això, puntualitza que després dels esdeveniments del 24 de juny no es va produir cap d'aquestes devolucions i assegura que "el Marroc s'oposa a la devolució grupal de migrants ia l'expulsió col·lectiva d'estrangers".

El Marroc, a les dues hores reconeix, que sí que té "frontera terrestre" amb Espanya

El PP insta el president que defensi al Congrés "la sobirania nacional i la integritat territorial d'Espanya" i aquest rasa que "Ceuta i Melilla són Espanya, punt"

El Marroc ha transmès per carta al Consell de Drets Humans de l'ONU que "no compta amb fronteres terrestres amb Espanya" i que resulteu "inexacte" considerar "la separació" amb Melilla com una frontera, ja que la ciutat autònoma és un "presidi ocupat ". Unes paraules que, hores més tard, han estat rectificades per un alt càrrec del Ministeri d'Exteriors marroquí, que ha afirmat a l'agència Efe que la declaració conjunta signada entre el Marroc i Espanya el 7 d'abril passat sí que reconeix que entre els dos països existeixen "fronteres terrestres".

El Govern marroquí s'havia expressat amb els primers termes en la seva resposta a l'ONU, que havia demanat explicacions sobre l'"ús excessiu i letal de la força" en els successos a la tanca fronterera de Melilla el 24 de juny, on van morir a al voltant d'una trentena de persones.

Tot i això, hores després el que va expressar l'escrit va ser matisat per fonts del ministeri d'Exteriors: el Marroc i Espanya, segons l'acord signat el 7 d'abril passat, sí que comparteixen "fronteres terrestres".

A la missiva enviada a l'ONU, a la qual ha tingut accés Europa Press, el Marroc recalcava que no compta amb frontera amb Espanya, ja que "Melilla segueix sent un presidi ocupat i per aquest motiu, no es pot parlar de fronteres, sinó de simples punts de pas".

Així, el Marroc corregeix després de sostenir la seva posició històrica sobre l'espanyolitat de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Davant d'aquestes declaracions, el Partit Popular ha exigit a Pedro Sánchez que aprofiti la seva intervenció d'aquest dijous al Congrés per defensar la sobirania A això, Sánchez ha conclòs rotundament que les ciutats autònomes pertanyen a la sobirania del nostre país: "Ceuta i Melilla són Espanya, punt", ha llançat al Congrés.

Sánchez trenca el protocol, obliga a esperar el Rei, però no aconsegueix frenar les esbroncades del 12-O

 

Pedro Sánchez i els Reis a la tribuna d'autoritats durant la desfilada de les forces armades el Dia de la Festa Nacional | Europa Press

Presidència del Govern ha allunyat el públic per intentar dificultar les crítiques i xiulets ja convertits en habituals contra el cap de l'Executiu.

Les esbroncades al president del Govern, Pedro Sánchez, s'estan convertint en tradició cada Festa Nacional. Ni tan sols la pandèmia de coronavirus va aconseguir posar fre a les crítiques, xiulets i esbroncades dels ciutadans quan l'inquilí de la Moncloa fa acte de presència en aquest acte. I aquesta situació incomoda el cap de l'Executiu i el seu entorn.

L'any passat, per intentar evitar-ho, Pedro Sánchez va solapar la seva arribada amb la dels monarques, arribant tan sols dos o tres minuts abans. Per dificultar encara més les esbroncades, la megafonia no va anunciar la seva presència. Tot i això, cap d'aquests moviments va evitar els crits contra el president del Govern.

Aquest any han fet un pas més: trencar directament el protocol. Tant va esgotar el vehicle que ha portat Pedro Sánchez que ha obligat el Rolls Royce dels Reis d'Espanya a quedar-se aturat durant diversos minuts, amb els Reis esperant, davant de la zona habilitada per a la rebuda dels monarques.

En aquesta zona hi havia la ministra de Defensa, Margarita Robles; el JEMAD, almirall general Teodoro López Calderón; la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, que giraven nerviosos el cap observant que els Reis estaven esperant i no apareixia el vehicle del president.

Després de diversos minuts, Pedro Sánchez ha arribat a la zona, cosa que ha permès que el senyor Felip i la senyora Letizia poguessin baixar del cotxe per ser rebuts per les autoritats. I tot això perquè el president del Govern no hagi pogut evitar les esbroncades, malgrat que aquest any s'ha allunyat encara més que en anys precedents al públic de les tribunes d'autoritats.

Un cop saludades les autoritats, la situació ha tornat a la normalitat i el Rei, vestit amb uniforme de l'Armada, s'ha dirigit a la Tribunal Real acompanyat per la reina Letizia i la infanta Sofia. Per segon any s'ha absentat la Princesa d'Astúries, la senyora Leonor, que està estudiant al Regne Unit i tenia dia lectiu.

Tot a punt per a una parada militar que ha recuperat tota l'esplendor anterior a la pandèmia de coronavirus. Hi han participat més de 4.000 militars (2.650 l'any passat), 150 vehicles, 84 aeronaus (58 avions i 26 helicòpters) i 220 cavalls. Han tornat els vehicles eruga, absents el 2021, com el carro de combat Leopardo 2E o els obusos autopropulsats de l'Exèrcit de Terra, cosa que ajuda a augmentar l'espectacularitat, encara que tots han anat sobre gòndoles.

L'acte ha començat amb el Rei passant revista a la Guàrdia Reial, moment previ al fet que un membre de la PAPEA (Patrulla Acrobàtica Paracaigudista de l'Exèrcit de l'Aire) hagi fet baixar la bandera d'Espanya del cel. Llavors ha estat el moment d'hissar l'ensenya nacional i fer un emotiu homenatge als caiguts per Espanya. La Patrulla Àguila de l'Exèrcit de l'Aire ha fet en aquell moment la seva primera passada dibuixant al cel la bandera nacional.

El pla d'«estalvi energètic» no limita l'ús del Falcon a President i adossats, però demana nous esforços als espanyols

 

El Govern ha aprovat aquest dimarts el nou pla d'estalvi energètic de cara al proper hivern que exigeix ​​Brussel·les, i que complementa l'aprovat l'estiu passat. El “Pla Més Seguretat Energètica”, com ho ha definit la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, inclou 73 mesures de seguretat energètica amb què es busca assolir un estalvi de entre el 5% i el 13,5% en la demanda nacional de gas entre agost i març, prenent com a referència la mitjana dels darrers cinc anys, tal com fixa la UE.

Aquestes 73 mesures se centren en l'estalvi i l'eficiència, el suport a la transició ecològica, la protecció dels consumidors, la fiscalitat, l'autonomia estratègica o la solidaritat europea. Aquestes mesures, que poden canviar en funció de com es desenvolupi la guerra a Ucraïna, no parteixen de zero perquè els últims mesos ja se n'han posat en marxa altres, com el mecanisme ibèric. “No és una feina que hàgim començat ja”, ha assenyalat Ribera, que ha agraït les 90 contribucions rebudes les últimes setmanes de les Administracions autonòmiques i locals, empreses i altres agents per dissenyar aquest pla “preservant el confort de les famílies” i el teixit productiu.

Entre les mesures que recullen el pla presentat aquest dimarts s'insta les administracions públiques i les empreses a elaborar plans de «mobilitat sostenible» per garantir l'accés de les persones treballadores, visitants i proveïdors, en condicions d'eficiència, fiabilitat i seguretat , tenint en compte els efectes sobre el medi ambient i la qualitat de l'aire.

A més, se suggereix que aquests plans incloguin solucions «que prevegin l'ús de mobilitat activa, transport col·lectiu, la mobilitat elèctrica i la mobilitat compartida o col·laborativa, entre d'altres». Fins i tot s'insta a acompanyar aquests plans d'altres «igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes». En el cas de les administracions públiques, s'insta a més a potenciar el teletreball.

Parc mòbil

En el cas del parc mòbil es considera aconsellable «renovar la flota cap a les tecnologies de zero emissions» i fomentar la instal·lació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics. A les empreses, es proposa a més «intensificar el trasllat d'informació sobre conducció eficient de vehicles, de manera especial a les empreses amb flotes, per minimitzar l'ús de combustible (estalvis de fins al 10%), així com fer cursos o divulgar informació sobre tècniques de conducció eficient».

El pla recull així mateix una sèrie de recomanacions específiques adreçades a les llars, com fer servir l'aigua calenta «amb prudència» i «parar atenció perquè mai no es quedi una aixeta oberta més del compte». Amb caràcter general, el Govern considera que la temperatura de l'aigua entre 30 i 35 graus "pot ser suficient".

A més, es demana «ventilar els habitatges minimitzant l?impacte en la climatització». Així, el departament de Teresa Ribera afirma que «a l'estiu convé obrir les finestres a la nit oa primera hora del matí per aprofitar les hores més fresques», mentre que «a l'hivern, n'hi ha prou amb obrir les finestres uns pocs minuts per renovar l?aire minimitzant la pèrdua de calor a casa». D'altra banda, el Govern també planteja un nou disseny de la factura de la llum que informi del consum dels veïns.

Govern i adossats

Preguntada pel polèmic ús del Falcon i altres mitjans del Ministeri de Defensa per part del president del Govern en els seus desplaçaments, Ribera ha defensat que es fa així perquè «ha estat habitual, perquè per això hi són» i ha assegurat que «es busca sempre la millor opció». Tot i això, ha afegit, «qüestió diferent és que quan hi hagi alternativa i, si és possible fer-ho, es faci». L'abús de les aeronaus per part de Sánchez ha estat criticat en nombroses ocasions per suposar una despesa excessiva en un context de crisi com l'actual. El president socialista, per exemple, recorre de manera habitual a l'helicòpter Super Puma per fer el trajecte entre Moncloa i la base aèria de Torrejón de Ardoz, una distància de 26 quilòmetres.

Això del CGPJ

Sánchez i Feijóo a la Moncloa.

La reunió del Govern amb el PP amb el PSOE ha acabat amb una victòria del primer i Sánchez accedeix que el nou CGPJ proposi la reforma del sistema d'elecció com reclama Alberto Núñez Feijóo des del juliol passat.

Els intents desesperats del Govern per controlar la composició del Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial havien portat a una profunda crisi institucional que ha despertat totes les alarmes a la Unió Europea. Les presses de Sánchez no obeeixen a un interès sincer per desbloquejar una situació enquistada des de fa anys. En realitat, obeeixen al fet que necessita canviar la composició del Constitucional per satisfer les demandes dels seus socis separatistes que, en el cas d'ERC, exigeixen "desjudicialitzar" el procés secessionista i acabar amb la pressió judicial per aplicar a Catalunya les sentències que obliguen a impartir un mínim del 25% de les classes en llengua espanyola. Aquesta, i no una altra, és la raó de tanta urgència.

Sánchez i Feijóo es van reunir aquest dilluns a la Moncloa després que el president del PP fos convocat pel cap del Govern per desbloquejar el CGPJ després de la renúncia del president d'aquest òrgan i del Tribunal Constitucional, Carlos Lesmes, que no ha volgut ser « còmplice» d'una situació «inacceptable». Fa quatre anys que els vocals de l'òrgan de govern dels jutges tenen el mandat caducat.

Les fonts esmentades destaquen que el Govern de Sánchez no s'oposa al plantejament del PP que «el CGPJ acabat de nomenar, tenint en compte els models de països europeus amb constitucions semblants a la nostra, presentarà a les Cambres, en un termini de sis mesos des de la seva presa de possessió, una proposta de reforma del sistema d'elecció dels vocals del torn judicial que millori la independència del procés i que garanteixi una participació decisiva dels mateixos jutges i magistrats en l'elecció».

És a dir, Govern i PP ja coincideixen que sigui el proper CGPJ el que proposi una reforma del sistema on siguin els jutges els que elegeixin els jutges, com demana la Comissió Europea. De fet, el comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, va assenyalar fa unes setmanes a Madrid que Espanya ha d'haver adoptat aquesta reforma abans de l'inici de la presidència rotatòria de la UE, que li correspon entre l'1 de juliol del 2023 i el 31 de desembre de 2023. Les properes eleccions generals estan previstes per a finals d'aquell any.

De la mateixa manera, les mateixes fonts apunten que l'Executiu de Sánchez tampoc ha mostrat oposició a dos requisits més que el PP ha posat sobre la taula. Un d'ells assenyala que «no podran ser nomenats vocals del CGPJ els que hagin exercit càrrecs vinculats a la política en els cinc anys immediatament anteriors», i l'altre fa al·lusió que no podran exercir la funció de Fiscal General de l'Estat «els qui hagin exercit càrrecs polítics en els cinc anys anteriors», en línia amb la independència que demana també Brussel·les.

CGPJ i TC, alhora

Precisament, en aquest context, Gènova va parlar d'«avenços» al final de la reunió. Feijóo mateix va assenyalar en xarxes socials que «hem avançat per abordar la renovació conjunta de CGPJ i TC amb un nou marc que aprofundeixi en criteris d'independència. Crec que aquest pas es podia haver fet molt abans, i confio que també serà possible una reforma legal com demana la UE i fa demanat mesos que el PP», va afirmar el cap de l'oposició. D'aquesta manera, el Govern també ha passat a acceptar que la renovació del TC i el CGPJ es negociï de manera conjunta, després que Moncloa hagi apostat fort per prioritzar la renovació del Constitucional.

En la proposta d'un pacte d'Estat per la Justícia, el PP va plantejar que aquestes qüestions, entre d'altres, fossin implementades mitjançant una proposició de llei (per via urgent) presentada «simultàniament al procés de renovació del CGPJ».

Sobre la fase de desbloquejar l'òrgan de govern dels jutges, els populars van celebrar aquest dilluns que el Govern de Sánchez hagi acceptat escoltar el seu criteri que aquests perfils siguin «independents», és a dir, «no vinculats als partits polítics» i de «reconegut prestigi».

En roda de premsa a Gènova després d'assistir a la reunió entre Sánchez i Feijóo, el vicesecretari popular d'Acció Institucional, Esteban González Pons, va subratllar que "no s'hauria d'haver esperat" per part del Govern a un "gir dramàtic dels esdeveniments", en al·lusió a la dimissió de Lesmes, per «obrir-se ara a negociar el que el PP plantejava des del juliol», va manifestar, en referència a la seva proposta per assolir un pacte d'Estat en matèria de Justícia presentada al juliol i remesa a la Moncloa.

«Cordialitat»

La cita entre Sánchez i Feijóo, que no es reunien a la Moncloa des del 7 d'abril passat, es va celebrar aquest dilluns en un clima de cordialitat, molt diferent del cap Amb tot, ara seran González Pons i Bolaños els que portin el detall de les negociacions en aquesta «última oportunitat» per desbloquejar el Poder Judicial, sota supervisió, això sí, de Sánchez i Feijóo, que també mantindran contacte permanent.

La reaparició de Vox

Després d'estar pràcticament desaparegut tot l'estiu, Santiago Abascal ha aprofitat el focus mediàtic sobre el festival Viva 22 –on ha aparegut telemàticament l'expresident dels Estats Units, Donald Trump– per presentar el seu nou programa polític, Espanya Decide. Vox proposa referèndums per reforçar les fronteres i il·legalitzar els partits separatistes

Aquest consisteix en la celebració de consultes populars sobre qüestions tan diverses com l'enfortiment de les fronteres davant la «invasió migratòria», la supressió de la Llei integral de violència de gènere, la il·legalització dels partits separatistes o la disminució de les subvencions a sindicats . Entre altres matèries, Abascal proposa consultes populars sobre temes com ara immigració o educació perquè els espanyols «tinguin l'oportunitat de votar que afecten les seves vides»

Davant de milers de simpatitzants aglutinats a l'espai Mad Cool de Madrid, Santiago Abascal ha demanat la convocatòria anticipada d'eleccions generals i la posterior celebració de consultes ciutadanes emparades a l'article 92 de la Constitució, que va permetre el referèndum sobre l'entrada a l'OTAN ia la Unió Europea. Es tracta, en paraules del líder de Vox, que els espanyols «tinguin l'oportunitat de votar que afecten les seves vides»: «Espanya Decide és una apel·lació per donar llera als sentiments més profunds, al sentit comú que nia a les famílies ».

El document advoca per «plantejar els debats que estaven sent furtats als espanyols, sense acceptar cap imposició del consens dels partits, sobretot perquè ja és evident que no es correspon amb la voluntat majoritària del poble espanyol».

«Per això, i davant la gravetat del temps que vivim, creiem que és urgent tornar la paraula als espanyols», abunda el text abans d?explicar una per una les vuit consultes: sobirania energètica, immigració, educació, igualtat, il·legalització de partits separatistes, aigua, subvencions i sobirania de dades.

L'últim punt destaca per plantejar una proposta més aviat nova a l'agenda de la dreta, que és «preguntar als espanyols si volen que les dades siguin emmagatzemades i tractades sense control fora d'Espanya o si, per contra, volen normes que els protegeixin en la seva decisió sobre què fer amb les dades personals, ja sigui obtenir beneficis econòmics per la cessió d'aquests o simplement no cedir-los».

Donald Trump, Orban i Meloni participen per vídeo al macroesdeveniment de Vox

Més enllà d´aquest, les consultes populars versen sobre els eixos ideològics propis del partit d´Abascal: un model energètic allunyat de les lleis del canvi climàtic, l´enfortiment de les fronteres, el retorn de les competències educatives al´Estat, la derogació de la Llei Integral de Violència de Gènere, elaboració d'un Pla Nacional d'Aigua, etc.

De Donald Trump a Giorgia Meloni

Una proposta que ha fet les delícies de l'expresident nord-americà Donald Trump, que ha enregistrat un vídeo a bord d'un avió per agrair a Vox la seva «increïble feina» i l'anima a continuar impulsant la seva «bona agenda conservadora»: «Tots estem vivint una situació singular. Hem d'assegurar-nos que defensem les nostres fronteres i impulsem una bona agenda conservadora. Espanya és un gran país i volem que ho segueixi sent, així que enhorabona Vox per tots aquests extraordinaris missatges que estan defensant a Espanya».

L'acte Viva 22 ha comptat, així mateix, amb la presència del primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, que ha insistit en el missatge del seu partit homòleg a Espanya que les llars «estan amenaçades» i cal «protegir-les». En aquesta línia han enviat missatges de suport la guanyadora de les eleccions a Itàlia, Giorgia Meloni, i el primer ministre hongarès, Viktor Orbán.

El desplegament de suports internacionals a Vox, així com la presentació Espanya Decide, suposen un clar intent de la formació de deixar enrere una setmana marcada per la destitució del seu secretari general, Javier Ortega Smith, assenyalat per la seva implicació directa a la sortida de Macarena Olona del partit, així com per la gestió de les delegacions provincials. El seu lloc com a responsable de la confecció de llistes electorals l?ocupa ara Ignacio Garriga, que s?ha estrenat públicament aquest diumenge prometent «treballar perquè les futures generacions estiguin orgulloses de la nostra nació».