Esquerra tanca la porta a Miquel Iceta per presidir el Senat

Esquerra cierra la puerta a Miquel Iceta para presidir el Senado

El presidente del Gobierno en funciones, Pedro Sánchez, junto al líder del PSC, Miquel Iceta. 

El portaveu parlamentari, Sergi Sabrià, diu que "el no és inevitable" a donar suport a la candidatura de Miquel Iceta com a senador autonòmic

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, no serà elegit demà dijous com a senador autonòmic per designació autonòmica pel Parlament de Catalunya excepte sorpresa d'última hora, que hauria de passar pel suport de Ciutadans o el PP. Aquest migdia, Esquerra Republicana ha confirmat el "no inevitable" a donar suport a la candidatura d'Iceta com a senador per designació del Parlament, per posteriorment ser elegit president del Senat. Des d'ERC diuen que "no hi ha marge de maniobra" perquè demà el vot dels republicans pugui ser diferent.

El portaveu d'Esquerra al Parlament, Sergi Sabrià, ha assegurat que "sempre estem oberts al diàleg" i demana "deixar de fer el gamberro". Apunta Sabrià que "estem oberts sempre a un diàleg sincer per a una proposta de solució per a Catalunya" i diu que "tenim esperança que aquesta situació es reverteixi".

Des d'Esquerra critiquen haver-se assabentat de la designació de Miquel Iceta per la premsa i lamenten "una operació de màrqueting" i "un repartiment de cadires del Partit Socialista". Sabrià ha opinat que "el Parlament no és súbdit de ningú" i ha acusat Pedro Sánchez de decidir pel legislatiu català. Argumenta que s'ha produït "una falta de respecte al Parlament i als ciutadans de Catalunya" i demana que "abandonin el màrqueting electoral" per buscar una solució al conflicte català.

El portaveu d'Esquerra lamenta que "no hi ha cortesia parlamentària quan decideixes empresonar als teus companys d'escó". Sabrià opina que "no hi ha ni cortesia ni humanitat" quan "no es van dignar ni a mirar als ulls dels familiars dels presos" quan van anar a la càmera. Els pregunta als socialistes si "van pensar en la cortesia parlamentària quan van decidir donar suport al 155?" i demana no oblidar "ni la repressió, ni els presos, ni els exiliats".

Sergi Sabrià recorda que "som el soci més fidel del poble de Catalunya" i que "estem oberts al diàleg per construir una solució política i democràtica". Es posen a disposició del PSOE "quan deixin el màrqueting electoral i a negociar a través dels diaris, ens podrem posar a parlar de forma seriosa". Fins aleshores, diu, "no hi ha negociacions" amb el PSOE.

Que ERC negui avui el vot a Iceta al Parlament per al Senat, vol dir simplement que ERC pot haver pujat el preu per a la votació de demà.

No és no? ... Veurem ..

Sap qui va aprovar la reforma de la LEC per poder suspendre de funcions als colpistes processats?

El Parlament de Catalunya es troba en una situació complexa -ja anunciada- després de l'últim acte del magistrat Pablo Llarena, en què ha suspès de forma automàtica a sis diputats -a tots càrrecs electes processats per rebel·lió menys a Toni Comín, que encara pot recórrer la interlocutòria de processament- al donar per conclosa la fase d'instrucció en la causa del Procés.

La cambra catalana es troba en la disjuntiva d'acatar la suspensió o buscar vies alternatives per defensar els diputats processats. En aquest escenari, Junts per Catalunya i la CUP tenen clar que és l'hemicicle català el que ha de prendre la decisió mentre que Esquerra Republicana vacil·la sobre quins passos donar tota vegada que busca no trencar el consens sobiranista. Mentrestant, els Comuns esperen a l'estratègia independentista per posicionar-se, ja que també estan en contra de la suspensió.

Amb la suspensió de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Sànchez el magistrat Pablo Llarena ha deixat la porta oberta al fet que els parlamentaris siguin substituïts de forma temporal, amb la consegüent pèrdua d'emoluments per als pròcers de la independència.

Els separatistes caminen per aquesta causa molt nerviosos amb el jutge Llarena i la suspensió de funcions que ha decretat per als sis processats per delicte de rebel·lió.¡Dictadura! Això és un atac a la democràcia! 'La justícia espanyola és com la del Tercer Reich !, exclamen els del moc a la solapa.

I els autors del 384 bis?

I llavors arriba Pere Lluís Huguet Pous, president de Llibertats i expresident del Consell de l'Advocacia Catalana, i llança la següent pregunta del milió:

Saben qui va aprovar i va justificar la reforma de la Llei d'enjudiciament criminal i el seu article 384 bis que ha aplicat Llarena suspenent de funcions als processats?

'Sorpresa !!!

Va ser el grup parlamentari de CiU !, com es pot comprovar en el diari de sessions del 1988.03.17 que aprova la LO 4/88.

Ara resulta que els autors de tan antidemocràtics i dictatorials articles són Pujol, Mas i companyia. No hi ha res com l'hemeroteca per desmuntar la propaganda Lazi.

Sorpreses que dóna la vida.

L'Eurocambra aprova una llei electoral que podria deixar fora els nacionalistes

Una votació en el ple de l'Eurocambra Vincent Kessler / Reuters

Esquerra Republicana, PDeCAT, PNB, Bildu, Compromís i BNG protesten per la reforma

L'Eurocambra ha aprovat aquest dimecres una reforma de la llei electoral europea que podria deixar sense representació a Estrasburg als partits nacionalistes que es presenten a Espanya a partir de 2024. La seva principal novetat és que obliga a introduir en tots els països un llindar mínim per aconseguir escons d'entre el 2% i el 5% dels vots. Esquerra Republicana, PDeCAT, PNB, Bildu, Compromís i BNG han emès un comunicat conjunt de protesta per considerar que "atempta contra la pluralitat democràtica".

Aquest nou requisit té com a objectiu evitar una major fragmentació del Parlament Europeu. Afectarà únicament a Espanya i Alemanya, ja que la resta d'estats membres amb més de 35 escons -els que estan coberts per la normativa ja compten amb un llindar electoral obligatori per als comicis de la UE.

La reforma ha estat aprovada en ple per una àmplia majoria de 397 vots a favor, 201 en contra i 62 abstencions. Ara els Estats membres han incorporar-la a les seves respectives legislacions nacionals, de manera que encara no entrarà en vigor per a les eleccions europees de maig de 2019, sinó només en els següents comicis de 2024.

Resultats de les eleccions europees de 2014

D'haver-se aplicat aquest llindar en 2014, la majoria dels partits nacionalistes a Espanya s'haguessin quedat sense representació, però també Ciutadans. La formació taronja -que ara té 2 escons- va obtenir un 3,16% dels vots. La coalició Primavera Europea -que compta amb un escó que comparteixen Compromís i Equo- va aconseguir un 1,91%; mentre que Els Pobles Decideixen -Bildu i el BNG, que també fan torns en un escó- van registrar un 2,07% dels vots. Finalment, Esquerra va obtenir dos eurodiputats amb el 4,02% dels vots.

La protesta dels nacionalistes

"Creiem que aquesta reforma és contrària als valors europeus i que empobreix la democràcia. Constituirà un obstacle per a l'aprofundiment de les nostres democràcies ", assegura el comunicat conjunt subscrit per ERC, PDeCAT, PNB, Bildu, Compromís i BNG. Aquests partits nacionalistes lamenten que quan s'apliqui aquest llindar "podrien quedar fora de l'Eurocambra partits polítics de gran tradició europeista i quedarien sense representació milions de ciutadans, el que aprofundiria encara més en la distància entre les institucions europees i la ciutadania".

"La cada vegada més gran manca de pluralitat política a l'Eurocambra no és el que esperen els ciutadans per sentir involucrats en un projecte europeu que sentin que els representa", asseguren els eurodiputats nacionalistes.

Albert Rivera

✔@Albert_Rivera

Buena noticia: el Parlamento Europeo aprueba fijar una barrera electoral para poder entrar en la Cámara. Hagamos lo mismo aquí: quien quiera estar en el Congreso debe defender el interés general y sacar al menos el 3% de voto, no tratar de liquidar España. 

A l'extrem contrari, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha defensat aplicar els mateixos llindars en el sistema electoral espanyol. "Qui vulgui estar al Congrés ha de defensar l'interès general i treure almenys el 3% de vot, no tractar de liquidar Espanya", ha escrit al seu compte de Twitter.

La reforma té com a principal objectiu impulsar la participació en les eleccions europees. Amb aquesta finalitat, la llei anima els governs a prendre mesures perquè el nom i el logo dels partits polítics europeus aparegui en les paperetes nacionals, així com per facilitar el vot anticipat, per correu, electrònic i telemàtic.

Finalment, s'exigeix ​​a tots els Estats membres que introdueixin sancions efectives i dissuasòries per evitar que un mateix ciutadà pugui votar dues vegades.