Esquerra tanca la porta a Miquel Iceta per presidir el Senat

Esquerra cierra la puerta a Miquel Iceta para presidir el Senado

El presidente del Gobierno en funciones, Pedro Sánchez, junto al líder del PSC, Miquel Iceta. 

El portaveu parlamentari, Sergi Sabrià, diu que "el no és inevitable" a donar suport a la candidatura de Miquel Iceta com a senador autonòmic

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, no serà elegit demà dijous com a senador autonòmic per designació autonòmica pel Parlament de Catalunya excepte sorpresa d'última hora, que hauria de passar pel suport de Ciutadans o el PP. Aquest migdia, Esquerra Republicana ha confirmat el "no inevitable" a donar suport a la candidatura d'Iceta com a senador per designació del Parlament, per posteriorment ser elegit president del Senat. Des d'ERC diuen que "no hi ha marge de maniobra" perquè demà el vot dels republicans pugui ser diferent.

El portaveu d'Esquerra al Parlament, Sergi Sabrià, ha assegurat que "sempre estem oberts al diàleg" i demana "deixar de fer el gamberro". Apunta Sabrià que "estem oberts sempre a un diàleg sincer per a una proposta de solució per a Catalunya" i diu que "tenim esperança que aquesta situació es reverteixi".

Des d'Esquerra critiquen haver-se assabentat de la designació de Miquel Iceta per la premsa i lamenten "una operació de màrqueting" i "un repartiment de cadires del Partit Socialista". Sabrià ha opinat que "el Parlament no és súbdit de ningú" i ha acusat Pedro Sánchez de decidir pel legislatiu català. Argumenta que s'ha produït "una falta de respecte al Parlament i als ciutadans de Catalunya" i demana que "abandonin el màrqueting electoral" per buscar una solució al conflicte català.

El portaveu d'Esquerra lamenta que "no hi ha cortesia parlamentària quan decideixes empresonar als teus companys d'escó". Sabrià opina que "no hi ha ni cortesia ni humanitat" quan "no es van dignar ni a mirar als ulls dels familiars dels presos" quan van anar a la càmera. Els pregunta als socialistes si "van pensar en la cortesia parlamentària quan van decidir donar suport al 155?" i demana no oblidar "ni la repressió, ni els presos, ni els exiliats".

Sergi Sabrià recorda que "som el soci més fidel del poble de Catalunya" i que "estem oberts al diàleg per construir una solució política i democràtica". Es posen a disposició del PSOE "quan deixin el màrqueting electoral i a negociar a través dels diaris, ens podrem posar a parlar de forma seriosa". Fins aleshores, diu, "no hi ha negociacions" amb el PSOE.

Que ERC negui avui el vot a Iceta al Parlament per al Senat, vol dir simplement que ERC pot haver pujat el preu per a la votació de demà.

No és no? ... Veurem ..

Bronca al Parlament pels diputats presos

El secretari primer de la Mesa, Eusebi Campdepadrós, que s'ha unit a l'acord amb els altres grups

Bronca interna a Junts per Catalunya sobre els diputats presos. Un membre de la Taula de JuntsxCat trenca la disciplina de vot i s'uneix a ERC i al PSC, i provoca la suspensió del ple del Parlament

Embolic intern majúscul. Una bronca que mostra el nerviosisme i les diferències de criteri. El grup de Junts per Catalunya no té clar què s'ha de fer amb els diputats presos i la possibilitat que deleguin el vot en altres diputats, per obeir la interlocutòria de conclusió de la instrucció de la causa especial del Procés per part del jutge Pablo Llarena .

Encara hi havia un acord, recolzat pels propis diputats presos per poder ser substituïts per altres diputats del mateix grup, amb la llum verda d'ERC, del PSC i dels Comuns, que respectava les majories parlamentàries, Junts per Catalunya ha presentat objeccions, amb divisions internes a la Mesa del Parlament, i amb la ruptura de la disciplina interna, per part del secretari primer de la Mesa, Eusebi Campdepadrós, que s'ha unit a l'acord amb els altres grups.

Aquestes diferències han provocat la suspensió del ple, per abordar amb més tranquil·litat un obstacle enorme, i és que tant Junts per Catalunya com ERC han d'obeir aquesta indicació Llarena, però sense perdre les maneres i sense deixar de banda, tampoc, l'informe de els serveis jurídics del Parlament.

Puigdemont, fora de l'acord

Les actituds dels diferents grups han sumit en la perplexitat a tots els membres de la Mesa. Junts per Catalunya s'ha oposat, segons les fonts consultades, al fet que Carles Puigdemont pogués ser objecte d'aquest acord, pel qual els diputats que, en ser acusats del delicte de rebel·lió, queden en suspens de les seves funcions, no deixin l'acta i puguin ser substituïts per altres diputats, en una mena de delegació del vot.

Per al grup del mateix expresident, la idea era que Puigdemont renunciés temporalment a la delegació del vot, el que acabaria afectant a les majories parlamentàries. Amb l'acord subscrit, l'oposició, per qüestions diferents, ha estat de Junts per Catalunya, Ciutadans i PP, amb aquest vot a favor, de Campdepadrós.

Els grups estudien ara les possibilitats, després de suspendre el ple, encara que la bronca segueix en el si de Junts per Catalunya, que, amb el congrés del PDeCAT d'aquest cap de setmana, segueix immers en un mar de dubtes, amb diputats enfrontats entre si .

Esquerra acusa JxCat de "mentir"

Sergi Sabrià, portaveu d'ERC

El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha carregat contra Junts per Catalunya, després que aquesta formació hagi dit, en roda de premsa, que els republicans s'havien fet enrere del pacte previ a què havien arribat. "És gravíssim el que ha passat en aquest faristol fa uns minuts. S'ha sortit a mentir. JxCat sap que no hi havia cap acord tancat. Per això s'ha fet la reunió de la Taula aquest matí", ha dit.

Sabrià ha denunciat l'existència de fissures internes en JxCat. "El que no és legítim és sortir aquí i mentir, s'han trencat clarament confiances i lluitarem per cosir-, però això no treu la gravetat de sortir a aquesta sala i explicar coses que no s'ajusten a la veritat", ha denunciat, tot afegint que "la discrepància principal ha estat dins d'un grup, que fins i tot ha votat diferenciadament a la Mesa, no podem resoldre els problemes interns de JxCat, si tenim un cap de setmana difícil [pel congrés del PDECat] no és el nostre problema, ni es ho podem resoldre ", ha afegit.

"Roger Torrent i ERC anem sempre a la una. En el nostre no hi ha fissures. Si algú ha de resoldre fissures no som nosaltres, nosaltres sempre actuem conjuntament", ha defensat.

En aquest sentit, ha explicat que "avui teníem una proposta sobre la taula que permetia preservar els drets dels diputats, que mantinguin les actes, conservar la majoria independentista i preservar les majories parlamentàries". "La proposta preservava els drets de Puigdemont i de la resta de diputats. No és admissible situar que hi hagi diputats de primera i de segona, volem preservar els drets de tots els diputats perquè tots han estat elegits", ha considerat.

La CUP carrega contra tots

La representant de la CUP, Maria Sirvent, ha acusat a la resta de grups del Parlament de plegar-se a la "cultura de la por, de l'excepcionalitat i la repressió". Donar curs a la resolució que proposaven el PSC i ERC suposaria vulnerar els drets dels diputats, ha apuntat Sirvent. "Hi ha determinats grups que han decidit donar curs a una resolució que vulnera de forma flagrant els drets dels diputats d'aquest Parlament que han estat represaliades", ha apuntat.

La CUP ha reclamat la convocatòria de la comissió de l'Estatut del Diputat per debatresobre la resolució de Llarena sobre la substitució dels sis diputats presos o en l'exili. Ia partir d'aquí, convocar el Ple del Parlament perquè sigui aquest òrgan el que prengui la decisió definitiva. La CUP s'ha desmarcat de la posició tant del PSC, comd'Esquerra i de Junts per Catalunya.

El laberint

No entenc res. Després de l'aplicació del 155 el sobiranisme va admetre que faltava gent.

Joan Tardà va dir allò que "no ha existit una majoria".

Anna Simó que "la via unilateral és impossible"

Sergi Sabrià que "el país i el Govern no estava preparat"

Toni Comín que la independència requeria "un trajecte més llarg"

Clara Ponsatí que "no estàvem prou preparats"

I fins i tot Carles Puigdemont va manifestar que "una altra solució diferent de la independència és possible" en una velada al·lusió a Suïssa.

¿Entonis per què insisteixen?

Tardà aquest dissabte, a la festa d'ERC, tornava a fer el mateix: "estem al peu de la República efectiva".

I Jordi Sánchez, en el missatge llegit durant la manifestació, ha fet un discurs més de candidat a la presidència de la Generalitat que d'un processat per rebel·lió: "un Estat autoritari mai mereixerà governar un poble lliure". Espanya, feixistes

La veritat, se l'ha posat a ou al jutge Llarena perquè no li deixi sortir sota l'excusa de "reiteració delictiva".

El sobiranisme no té res a fer fins que aprengui dels errors comesos: faci autocrítica sincera, canviï d'estratègia, gireu pàgina i formi un govern sense problemes judicials.

Un detall important també: ara ja no es manifesta per demanar la independència sinó per "els drets i llibertats".

Però no hi ha majoria suficient per fer la independència. Han de posar-se'l al cap: 47,7% dels vots en les eleccions del 2015. 47,5% en les de l'any passat. Uns dos milions de sufragis.

Una xifra similar a la gent que va votar sí a l'Estatut: 1,8 milions. I va ser al 2006!

El procés ha fet retrocedir Catalunya quaranta anys. La recuperació de les institucions, la sortida dels presos i la tornada dels exiliats és el mateix que demanàvem en els primers anys de la Transició: "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia".

El quart gatillazo del "Impotent Torrent"

Roger Torrent | EFE

El president de la cambra, Roger Torrent (ERC) ha convocat avui a les 10.30 hores d'aquest divendres una reunió extraordinària de la Taula del Parlament "per abordar les actuacions polítiques i legals que es puguin derivar"., Anteriorment havia suspès el ple per la investidura de Jordi Sánchez que va convocar per telèfon el cap de setmana. És la quarta vegada que el impotent Torrent fracassa.

Aquesta reunió extraordinària de la taula del Parlament, de majoria independentista, per presentar una querella en nom de la institució contra Llarena. El veto del jutge del Tribunal Suprem ha provocat una irada reacció de les forces independentistes. Irada i unitària, i és que Junts per Catalunya, ERC i la CUP entestats a seguir les instruccions del fugat Puigdemont i ara han anunciat que presentaran una querella per prevaricació davant el magistrat del Suprem. Pensen acusar-lo de "terrorisme togat", una nova figura delictiva inventada sobre la marxa

El jutge considera que hi ha risc de reiteració delictiva per part de l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i número dos de la llista de Puigdemont, cosa evident per a tothom menys els independentistes. És el mateix que va adduir a la primera intent separatista per nomenar president de la Generalitat a un processat per rebel·lió i malversació en presó provisional. A més pel reglament del Parlament, tampoc és possible la investidura telemàtica, després d'una resolució del Tribunal Constitucional relativa a Puigdemont.

El president de la cambra anuncia que ha rebut una suposada "resolució de les Nacions Unides" sobre els drets polítics del nou frustrat candidat a president per garantir els drets polítics del diputat. Cal aclarir que el document que esgrimeixen En realitat, es tracta d'un "rebut" del comitè de Drets Humans de Nacions Unides a un escrit de la defensa de Sànchez, però la versió separatista és que l'ONU ha dictat unes "mesures cautelars" que l'Estat no fa cas, segons el comunicat emès per Torrent.

Aquest comitè no és un tribunal, les "sentències" no tenen cap valor jurídic i en realitat el que pretenen és enredar a les institucions internacionals i perpetuar en la situació del "embòlica que fa fort" amb el qual mantenen la il·lusió dels convençuts locals .

Una de les portaveus de l'expresident català, Elsa Artadi, ha marcat el to de la rèplica separatista a l'assegurar que la decisió de Llarena "és un cop d'Estat togat". "L'Estat ha canviat l'Exèrcit pels jutges", ha reblat la dirigent separatista. El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, va ser qui va anunciar la querella contra el magistrat per defensar, segons ha dit, "els drets de tots els catalans".

Viatge a Berlín

Després d'aquesta nova escenificació, els diputats de JxCat viatjaran la setmana que a Berlín per despatxar amb Puigdemont. A l'agenda, la data límit del 22 de maig, la possibilitat de repetir les eleccions, insistir en la candidatura de l'expresident per un altre ple impossible o buscar un candidat de palla sotmès al dictat del "exili". Ni tan sols és descartable que Jordi Turull torni a sortir a col·lació. ERC és un convidat de pedra davant el ressorgiment de Puigdemont.

Puigdemont, per la seva banda, va emetre un tri en què afirma que "el dany a la democràcia és immens", que l'Estat "no respecta els resultats del 21-D ni a les Nacions Unides" i que "no permetrem que segueixin trepitjant drets ni doblegant la democràcia ".

També assenyala que el posicionament de les Nacions Unides "implica una obligació de resultat per a tots els poders de l'Estat i exigeix ​​que s'habilitin els mecanismes necessaris perquè el diputat Jordi Sánchez pugui sotmetre al debat d'investidura".

Aquest és el quart debat d'investidura frustrat de la legislatura, després dels de Carles Puigdemont, Jordi Sánchez i Jordi Turull. Ara, la celebració d'un nou ple per triar un president de la Generalitat dependrà dels grups polítics, que poden proposar un altre candidat, o bé, esperar que es expira el temps marcat per la llei i es convoquin automàticament eleccions.

Carles Puigdemont 

✔@KRLS

No respecten el resultat de les eleccions.
No respecten la majoria parlamentària.
No respecten les Nacions Unides (@UN)

El dany a la democràcia és immens. No permetrem que segueixin trepitjant drets ni doblegant la democràcia https://m.ara.cat/politica/Pablo-Llarena-Jordi-Sanchez-investidura_0_1995400597.html …

17:25 - 12 abr. 2018

Torrent desafia al Suprem i convoca per al divendres a la investidura de Jordi Sànchez

Jordi Sànchez, expresident de l'ANC, a l'arribar a l'Audiència Nacional. (Foto: EFE)

El president del Parlament, Roger Torrent, en el seu quart intent ha convocat per a aquest divendres al ple per investir president de la Generalitat el número dos de JxCAT, Jordi Sànchez, que roman en presó preventiva, i ha instat el Suprem a permetre-ho per "garantir "així els" drets polítics "del candidat.

Torrent ha signat aquest matí la convocatòria del debat d'investidura, després de la ronda de consultes que va dur a terme entre divendres i dissabte, després de la que va proposar el nom de Sànchez, que esgrimirà un escrit del Comitè de Drets Humans de l'ONU per reclamar al Tribunal Suprem que li permeti sortir de la presó de Soto del Real (Madrid) per poder ser investit president.

El Comitè de Drets Humans, format per 18 membres, encara no s'ha pronunciat sobre la denúncia presentada pels lletrats de Sànchez, però dos d'ells van signar un escrit en el qual es deia a Espanya a adoptar "les mesures necessàries per garantir" que pugui "exercir els seus drets polítics en compliment de l'article 25 del Pacte" Internacional de drets Civils i polítics (1976).

A més de la convocatòria del ple per a les 10.00 hores de divendres i la proposta de candidat a la investidura, Torrent ha enviat al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena la resolució del Comitè de Drets Humans de l'ONU del passat 23 de març, així com una carta en què insta l'Estat a "prendre totes les mesures necessàries" per garantir els "drets polítics" de Sànchez.

En aquest escrit dirigit al Suprem, Torrent assenyala que "la concessió de les mesures cautelars per part del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides implica una obligació de resultat a tots els poders de l'Estat i exigeix ​​que s'habilitin els mecanismes necessaris perquè el diputat Jordi Sànchez pugui sotmetre al debat d'investidura ".

En el cas que el Tribunal Suprem "no donés compliment a la resolució, s'estaria produint un dany irreparable als drets polítics del diputat Jordi Sànchez, i l'Estat espanyol estaria incomplint les seves obligacions internacionals", afegeix.

Torrent recalca que Sànchez "és diputat del Parlament de Catalunya i es troba en presó preventiva, però aquesta mesura cautelar no pot ser utilitzada per limitar el legítim exercici dels seus drets polítics".

"La presó preventiva no comporta la privació del dret al sufragi passiu, que inclou necessàriament el dret a ser elegit president de la Generalitat de Catalunya si així ho decideix una majoria parlamentària", afegeix.

O sigui, que els que estan incomplint sistemàticament les resolucions dels Tribunals Suprem i Constitucional pretenen ara que el jutge Llerena compleixi amb una resolució preventiva signada per dues del membres de Comitè, que en cas de produir-se tampoc seria vinculant

Toni Comín diu que la seva renúncia individual "tampoc resoldria la investidura"

Toni Comín

Una expedició d'ERC formada per Sergi Sabrià, que al costat de l'Alba Vergès, Anna Caula i Chakir Homrani han anat a Brussel·les amb l'únic objecte de convèncer Toni Comín perquè lliuri la seva acta de diputat per tal que corri la llista i el seu vot pugui utlizarse per al moment de la investidura de Jordi Sánchez anunciada per divendres que ve.

L'exconseller català fugit a Bèlgica Toni Comín ha dit avui que la seva renúncia individual no resoldria per si sola la propera investidura del candidat a presidir la Generalitat, Jordi Sánchez, a la presó, ja que també el vot de l'expresident Carles Puigdemont és clau per sumar la xifra necessària .

"Els dos estem en llibertat amb condicions, sense possibilitat d'abandonar el país, i per tant és imprescindible que estudiem com dur a terme una delegació de vot", ha explicat.

Comín (ERC) va explicar als mitjans la seva postura d'evitar de moment renunciar a l'acta de diputat i estudiar la delegació del vot, com vol dur a terme Puigdemont (JxCat), ja que tots dos estan "en idèntica situació processal".

Comín ha assenyalat que "mentre hi hagi altres maneres d'aconseguir la investidura (sense que ell i l'expresident català hagin de renunciar a l'acta) caldrà intentarlas".

"Als que estem fent sacrificis tan grans no ens han de proposar sacrificis majors tret que sigui absolutament imprescindible", ha apuntat, alhora que va insistir que "a més cal fer entendre que la meva renúncia individual tampoc resoldria la investidura" .

El de Sánchez no sortirà perquè els números no donen i el jutge Llarena no els deixarà, ja els té calats L'entorn nacionalista no té empatx a seguir torturant als catalans, siguin o no separatistes ja que li ha trobat gust a seus "jocs de tron", després de l'èxit obtingut per aquell "pas al costat" que va donar Artur Mas, donant entrada al "pastisser d'Amer" que els garanteix romeries de suport al líder per "les europes" a cada cap de setmana. Ara volen arribar al mes difícil encara i tenen programada una investidura de l'honorable maltractador per a l'últim segon del 22 de maig que és se'ls acaba el termini. Fins llavors tot serà pura comèdia per seguir de turisme .... És clar amb els diners de tots.

La CUP demana a Puigdemont que torni i presideixi ell des de la presó

L'abstenció de la CUP obliga a Puigdemont i Comín a renunciar al seu escó per investir Sánchez

ERC, CUP, CDR, ANC i PDeCAT rebutgen el pla B del pres Sànchez i ajornen la constitució de la cort de Waterloo.

Es reposa la pel·lícula de l'eliminació política d'Artur Mas com a obertura de la passada legislatura. Els quatre diputats de la CUP tornen a ser claus. i passa de nou el que ja ahir vaig apuntar en aquest bloc.

Els cuperos rebutgen la proposta d'investir Jordi Sànchez, l'excap de l'ANC i número dos de la llista de l'expresident fugat, sinó que que s'oposen al muntatge d'una cort a Waterloo per Puigdemont. No és moment per a presidències i governs simbòlics, addueixen els cuperos, que retreuen a ERC i Junts per Catalunya el seu "submissió al marc autonòmic i el 155".

La CUP reclama la seva quota de protagonisme en l'esperpent català amb la negativa a avalar el feble principi d'acord entre ERC i Junts per Catalunya per arrencar la legislatura. Junts per Catalunya i ERC sumen 66 diputats, però només 64 vots que són insuficients, atès que Puigdemont i Toni Comín (en principi d'ERC) no poden delegar el seu vot des del "exili", a diferència del que passa amb els empresonats Oriol Junqueras i Sànchez. Si la CUP i els podemitas de Catalunya a Comú s'abstenen, el vot contrari de Ciutadans, PSC i PP tombaria la candidatura d'Sànchez.

Gairebé ningú dubta que al final hi haurà un pacte amb el suport dels anticapitalistes, però no és en absolut descartable que el bloqueig actual precipiti una repetició de les eleccions, opció amb la qual Puigdemont amenaça a ERC davant cada objecció republicana als seus fantasiosos projectes .

La candidatura de Jordi Sànchez no va a tenir molt recorregut i no només perquè depèn del permís d'un jutge per ser investit. El consell polític de la CUP ha decidit aquest dissabte al migdia que s'abstindria davant d'una possible investidura del diputat de Junts per Catalunya (JxCat) com a president de la Generalitat, de manera que l'aposta de Carles Puigdemont no explicaria a priori amb la majoria independentista suficient. La postura adoptada pel màxim òrgan decisori -després de l'assemblea general- dels cuperos ha estat presa "amb un ampli consens" segons fonts dels cuperos.

Quatre vots imprescindibles

Tot i això, la figura d'Sànchez havia suscitat recels, no només a la CUP, sinó també a les files d'ERC. Ahir, el portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, va sembrar el dubte i va evidenciar que no és el candidat favorit del partit que lidera Oriol Junqueras, i no va aclarir si Esquerra rebutjaria la seva investidura. Malgrat que avui el mateix portaveu ha assegurat a RAC1 que no serien cap impediment per al nomenament com a president de la Generalitat de l'exlíder l'ANC, la candidatura s'ha complicat amb la decisió de la CUP: l'abstenció situaria a JxCat i ERC amb 64 diputats -Carles Puigdemont i Toni Comín, a Bèlgica, no poden delegar la seva vot-, mentre que Ciutadans, el PSC, Catalunya en Comú i el PP arriben als 65 escons.

Vidal Aragonés, el diputat de la CUP que ha explicat que s'abstindran en la investidura que proposin JxCat i ERC / CUP

A més i per primera vegada des que va fugir a Bèlgica, Puigdemont topa amb l'oposició de les bases del separatisme. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) lamenta l ' "espectacle" dels partits i censura el teòric pas a un costat de Puigdemont. La mateixa organització que dirigia Jordi Sànchez és contrària al fet que el seu expresident pres (va deixar el càrrec ja a la presó per presentar-se a diputat) opti a la presidència per encàrrec de Puigdemont i prepara una onada de manifestacions en defensa de la república o república, el comú denominador en públic.

El pla d'Puigdemont per accentuar les suposades contradiccions de l'Estat amb un candidat a la presó provisional no s'ha colat ni en l'organització d'Sànchez, superada en capacitat d'agitació pels Comitès de Defensa de la República (CDR), manejats per militants de la CUP , i que en un parell de setmanes ha de triar al seu nou cap. El separatisme exigeix ​​a Puigdemont que torni, tal com va prometre en campanya, i presideixi la Generalitat des de la presó com pretén que ho faci Sànchez. ERC, CUP i l'ANC no compren el pla B de Sànchez quan el protagonista podria ser el propi Puigdemont retornat, número u de la segona llista més votada, primera entre les opcions separatistes.

Revisió del calendari

La bronca entre les diverses faccions separatistes obliga a revisar el calendari parlamentari, una agenda doble a Brussel·les i Barcelona. No és previsible que la primera reunió de la "assemblea de representants de la república" es celebri aquest dilluns, ni que els electes separatistes "invistan" a Puigdemont "president del consell de la república" el mateix dia com a avantsala de la unció de Sànchez al parlament català. L'entusiasme d'ERC i la CUP amb la Generalitat paral·lela a l'exterior és nul.

En principi, el republicà Roger Torrent, president de la cambra autonòmica, obrirà la setmana amb una nova ronda de contactes amb els grups, formalitat imprescindible en què Junts per Catalunya candidateará a Sànchez si es manté el que s'ha dit dijous a Puigdemont. Però la proposta no només topa amb el rebuig de la resta dels actors separatistes, sinó amb les dificultats jurídiques d'optar a la investidura des de la presó i les logístiques de presidir els consells executius de la Generalitat en aquestes condicions.

Per a la CUP, els CDR i l'ANC, la desobediència és el camí i la Generalitat en Waterloo suposa una capitulació en tota regla. Els "abertzales" cuperos sostenen que n'hi ha prou amb Anna Gabriel acomodada a Ginebra per internacionalitzar el "conflicte" i que ERC i les faccions convergents han d'anar al xoc amb l'Estat sense dissimular en la confiança que les mobilitzacions de carrer propiciïn l'adveniment de la república . Tots aprofiten l'última ocurrència del fugat per retreure-seu tren de vida a Bèlgica i exigir-li "més coratge i menys postureo". Un pas endavant en comptes de a un costat.

Si es pot governar des de la presó ... Per què Puigdemont no torna i es fa càrrec del Govern?

Imatge del vídeo difós avui a través de les xarxes socials per Carles Puigdemont (EFE)

.

Puigdemont renúncia a presidir la Generalitat i assenyala la candidatura de Jordi Sànchez

Després de la deslluïda sessió plenària d'homenatge a la seva figura i al referèndum de l'1-O, Carles Puigdemont ha comparegut a les xarxes socials des de la mansió del carrer de l'Advocat de Waterloo. Una bandera europea i una altra catalana eren el teló de fons. Puigdemont proposa al pres Sànchez per "president autonòmic" del "govern interior". Convoca als diputats separatistes per als fastos de la seva proclamació com a primer president de l'Estat català en el "espai lliure de Brussel·les"

El fugitiu Carles Puigdemont pren nota que el Parlament ha votat que segueix sent el president per fer un pas al costat. Hi haurà un president "autonòmic" i ell, el president, líder suprem del "Consell de la República" i número u de facto de la Generalitat.Proposa al pres Jordi Sànchez com a candidat i considera que l'opció és impecable i permet formar un govern autonòmic sota la seva dictat republicà.

L'argúcia consisteix a designar un president "autonòmic", un govern "a l'interior" (tot i que no es referia a la presó de Soto del Real) mentre el seu "Consell de la República" exerceix el poder, s'internacionalitza la causa separatista, denúncia en les Nacions Unides al Regne d'Espanya i renova el "full de ruta", una actualització del procés.

Ha explicat que avui ha comunicat (donat ordres) al president del Parlament, Roger Torrent, que de manera "provisional" no presenti la seva candidatura a la presidència de la Generalitat. "Li he demanat que s'iniciï el més aviat possible la ronda de contactes amb els grups parlamentaris per procedir a l'elecció un nou candidat a la presidència d'un Govern autonòmic". Anuncia que Junts per Catalunya proposarà al diputat Jordi Sànchez com a candidat. "Jordi és el número dos de la nostra llista, representa com ningú els valors de Junts per Catalunya i és un home de pau", ha manifestat Puigdemont en un missatge amb la parafernàlia pròpia del president en funcions.

Per Puigdemont, "trobem normal que un jutge decideixi qui pot ser o no president de la Generalitat", quan qui ha de decidir és el Parlament "si pensem que estem en una democràcia", ha lamentat. De manera que sota aquesta premissa el seu dret a ser president és factible tot i la distància. El dirigent no veu un obstacle el fet d'estar a Brussel·les perquè "es pot governar el país de moltes maneres", i fins i tot "també des de la presó", perquè "l'important són els polítiques que s'han de dur a terme". En aquest sentit, ha argumentat que "hi ha moltes maneres de poder governar de la manera pràctica" i "no és tan complex governar o presidir un consell executiu" a distància, de la mateixa manera que des de Brussel·les podria dirigir una companyia multinacional o cursar una carrera universitària, ha defensat.

ERC rebutja a Jordi Sànchez com a candidat

Després d'aquesta compareixença els republicans consideren que Puigdemont ha trencat amb la línia de restablir el "Govern legítim" i que l'aspirant a la presidència hauria de ser Oriol Junqueras.

L'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras al costat del portaveu d'ERC, Sergi Sabrià /

L'aposta de Carles Puigdemont per Jordi Sànchez com a candidat a la presidència de la Generalitat després de donar un pas al costat no ha estat ben rebuda a ERC. Els republicans rebutgen l'exlíder de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i número dos de la llista de Junts per Catalunya com a nou candidat, ja que consideren que hauria de ser Oriol Junqueras.

"Amb la proposta de Puigdemont es trenca una línia molt defensada per JxCat, que és la del Govern legítim", ha dit aquest divendres el portaveu republicà, Sergi Sabrià; "A qui li correspondria legítimament és a Oriol Junqueras". En ser l'anterior vicepresident quan Carles Puigdemont encapçalava el Govern, des del seu partit entenen que per restablir l'antiga estructura, Junqueras hauria de ser el candidat.

I és que Junqueras, ara a la presó, ha estat la personalitat més valorada per l'independentisme darrere del propi Puigdemont, Si aquest creu que és fàcil governar a distància o des de la presó ¿Perquè no torna d'una vegada, es lliura a la justícia , es fa càrrec personalment del govern de la Generalitat Així s'estalviaria en ordinaris cossos de seguretat i deixa d'implicar dirigents de segona fila, en el seu deliri ?.

Seria el més lògic.