El saqueig d'Andalusia 185 - Justificants de menjars per anar de putes

Apareixen les factures falses amb què els socialistes blanqueban les gresques amb putes pagades amb diners per a aturats andalusosL'últim atestat que la UCO ha enviat al Jutjat d'Instrucció 6 revela l'origen últim dels diners amb què es van pagar les gresques que es van córrer al club Don Angelo de Sevilla i ors establiments similars a Còrdova i CadisLa gresques pagada en prostíbuls amb fons públics de la Faffe, l'extinta fundació de la Junta per formar aturats, es van blanquejar amb factures falses (La socialista Susana Díaz va malgastar, només en multes, 762 milions de la Junta d'Andalusia).

Amb factures per conceptes com despeses protocol·làries a la caseta d'UGT a la Fira d'Abril de Sevilla (Susana Díaz va amagar el contracte fantasma de l'exministre Bernat Soria en la Junta i pel que encara cobra 150.000 euros).Ho han confirmat els investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que investiguen l'ús que els directius de la Fundació Fons Andalús de Formació i Ocupació (més coneguda com Faffe) va fer de la targeta de crèdit a nom de l'entitat .Especialment, les que emprava habitualment el director gerent, Fernando Villén, segons recull Chema Rodríguez a elmundo i comparteix Paula Dumas en pd.

L'últim atestat que la UCO ha enviat al Jutjat Instrucció 6 -que manté oberta una peça separada només per a les targetes black de l'entitat- revela l'origen últim dels diners amb què es van pagar les gresques que es van córrer al club Don Angelo de Sevilla i altres establiments similars a les províncies de Còrdova i Cadis i que Villén manté que va tornar.Res més lluny de la realitat, segons les últimes investigacions de la UCO, que constaten que l'efectiu amb el qual Villén simulava tornar els fons procedia de les caixes que tenia l'entitat per afrontar les despeses corrents. 

Perquè Villén inflava les seves pròpies despeses (dietes, desplaçaments ...) i fins falsificava factures per recuperar a posteriori els diners.La UCO ha posat al descobert el que qualifica com una «complexa» operativa que permetia al qui va ser responsable de la Faffe des de la seva creació fins a la seva liquidació saquejar gairebé de forma il·limitada els comptes de l'entitat, que es nodria, com subratlla reiteradament la Guàrdia Civil, de subvencions públiques en la seva immensa majoria i que tenia com a finalitat (teòrica) formar els aturats andalusos per facilitar la seva inserció laboral.Tot això manipulant la comptabilitat de l'Faffe i mantenint, fins i tot, una comptabilitat paral·lela.De forma general i resumint, Villén usava les seves targetes de crèdit oficials en els clubs de cites que freqüentava i pagava les factures, de vegades de milers d'euros. 

Després aparentava la devolució d'aquests fons. Primer els reposava i, a continuació, els recuperava com a despeses que inflava o, directament, s'inventava.Una de les fórmules que va utilitzar Villén va ser el cobrament de xecs que no es van reflectir en la comptabilitat. Així va recuperar, almenys, una part dels gairebé 15.000 euros (14.737 euros per a ser més exactes) que va carregar a la targeta black entre el 22 i el 23 de març de 2010, una festa que va coincidir precisament amb un canvi en el govern que llavors presidia José Antonio Griñán i que va incloure el procés del fins al moment conseller d'Ocupació, Antonio Fernández, ja esquitxat per l'escàndol dels ERO.Els investigadors de la UCO han aconseguit reconstruir la seqüència del pagament d'aquella festa al club Don Angelo de Sevilla i han descobert que va ser el xofer de Villén qui va portar en persona al prostíbul que s'aixecava al carrer Manuel Siurot de la capital sevillana el diners en efectiu en un sobre a fi d'esborrar el rastre en els registres bancaris.

El xofer va lliurar els diners en efectiu i es van anul·lar els càrrecs a la targeta. En aquests mateixos dies, es van cobrar dos xecs, de numeració consecutiva, per un import total de 6.300 euros. La UCO sospita que aquests diners va anar a parar a mans de Villén per compensar la devolució dels fons de la targeta en el Do Angelo.És clar que hi havia altres mecanismes fraudulents per espletar les arques de la fundació. Com inflar les factures de menjars o desplaçaments del propi Villén.

En aquest sentit, la Guàrdia Civil ha trobat nombroses factures de menjars que haurien estat alterades, manipulades, per disparar el seu cost, de vegades fins multiplicar per deu.Un exemple: un justificant d'un dinar en un restaurant italià apareix en la comptabilitat amb un import de 205,5 euros quan, en realitat, aquest import va ser de 5,50 euros. I el mateix amb un dinar en un altre bar de Sevilla que va costar realment 28,25 euros i que apareix comptabilitzada en els llibres de la Faffe amb un import de 228,25 euros.D'aquesta manera, qui presentava el justificant manipulat rebia.

D'aquesta manera, qui presentava el justificant manipulat rebia aquests diners en efectiu de les caixes de la Faffe, moltíssim més del que s'havia gastat.Al llarg de tot l'atestat, la UCO assenyala no només a Villén, sinó a altres dos ex treballadors de la Faffe com a responsables del saqueig, l'exdirectora financera i l'ex caixera de l'entitat, que presumiblement seran imputades.

L'atestat policial revela a més una altra apropiació de l'exresponsable de la Faffe. Villén, d'acord amb les dades que ha recollit la UCO, va utilitzar durant més d'una dècada un vehicle de l'entitat per al seu gaudi exclusivament personal. Ho ha confirmat fins i tot qui va ser el seu xofer i es tractava d'un Seat Toledo que va ser el seu primer cotxe oficial i que es va quedar quan la Faffe va formalitzar un contracte de renting.

Fins al punt que estava aparcat a la porta de casa seva, tot i que les pòlisses d'assegurances les pagava el Servei Andalús d'Ocupació (SAE) i les multes, igualment, eren a càrrec de les arques de l'Administració autonòmica.

El saqueig d'Andalusia 175 - Factures falses per blanquejar les gresques en prostíbuls

Cas Faffe - Factures falses per blanquejar les gresques en prostíbuls amb els diners per a aturats de la Junta

Fernando Villén, als jutjats de Sevilla després de declarar el 2018.

L'últim atestat que la UCO ha enviat al Jutjat d'Instrucció 6 revela l'origen últim dels diners amb què es van pagar les gresques que es van córrer al club Don Angelo de Sevilla i ors establiments similars a Còrdova i Cadis

Les gresques pagades en prostíbuls amb fons públics de la Faffe, l'extinta fundació de la Junta per formar aturats, es van blanquejar amb factures falses. Amb factures per conceptes com despeses protocol·làries a la caseta d'UGT a la Fira d'Abril de Sevilla. Ho han confirmat els investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que investiguen l'ús que els directius de la Fundació Fons Andalús de Formació i Ocupació (més coneguda com Faffe) va fer de la targeta de crèdit a nom de l'entitat . Especialment, les que emprava habitualment el director gerent, Fernando Villén.

L'últim atestat que la UCO ha enviat al Jutjat Instrucció 6 -que manté oberta una peça separada només per a les targetes black de l'entitat- revela l'origen últim dels diners amb què es van pagar les gresques que es van córrer al club Don Angelo de Sevilla i altres establiments similars a les províncies de Còrdova i Cadis i que Villén manté que va tornar.

Res més lluny de la realitat, segons les últimes investigacions de la UCO, que constaten que l'efectiu amb el qual Villén simulava tornar els fons procedia de les caixes que tenia l'entitat per afrontar les despeses corrents. Perquè Villén inflava les seves pròpies despeses (dietes, desplaçaments ...) i fins falsificava factures per recuperar a posteriori els diners.

La UCO ha posat al descobert el que qualifica com una «complexa» operativa que permetia al qui va ser responsable de la Faffe des de la seva creació fins a la seva liquidació saquejar gairebé de forma il·limitada els comptes de l'entitat, que es nodria, com subratlla reiteradament la Guàrdia Civil, de subvencions públiques en la seva immensa majoria i que tenia com a finalitat (teòrica) formar els aturats andalusos per facilitar la seva inserció laboral.

Tot això manipulant la comptabilitat de l'Faffe i mantenint, fins i tot, una comptabilitat paral·lela.

El 'modus operandi' D'Villén

De forma general i resumint, Villén usava les seves targetes de crèdit oficials en els clubs de cites que freqüentava i pagava les factures, de vegades de milers d'euros. Després aparentava la devolució d'aquests fons. Primer els reposava i, a continuació, els recuperava com a despeses que inflava o, directament, s'inventava.

Una de les fórmules que va utilitzar Villén va ser el cobrament de xecs que no es van reflectir en la comptabilitat. Així va recuperar, almenys, una part dels gairebé 15.000 euros (14.737 euros per a ser més exactes) que va carregar a la targeta black entre el 22 i el 23 de març de 2010, una festa que va coincidir precisament amb un canvi en el govern que llavors presidia José Antonio Griñán i que va incloure el procés del fins al moment conseller d'Ocupació, Antonio Fernández, ja esquitxat per l'escàndol dels ERO.

Els investigadors de la UCO han aconseguit reconstruir la seqüència del pagament d'aquella festa al club Don Angelo de Sevilla i han descobert que va ser el xofer de Villén qui va portar en persona al prostíbul que s'aixecava al carrer Manuel Siurot de la capital sevillana el diners en efectiu en un sobre a fi d'esborrar el rastre en els registres bancaris.

El xofer va lliurar els diners en efectiu i es van anul·lar els càrrecs a la targeta. En aquests mateixos dies, es van cobrar dos xecs, de numeració consecutiva, per un import total de 6.300 euros. La UCO sospita que aquests diners va anar a parar a mans de Villén per compensar la devolució dels fons de la targeta en el Do Angelo.

És clar que hi havia altres mecanismes fraudulents per espletar les arques de la fundació. Com inflar les factures de menjars o desplaçaments del propi Villén.

EL COTXE 'PÚBLIC' D'Villén

En aquest sentit, la Guàrdia Civil ha trobat nombroses factures de menjars que haurien estat alterades, manipulades, per disparar el seu cost, de vegades fins multiplicar per deu.

Un exemple: un justificant d'un dinar en un restaurant italià apareix en la comptabilitat amb un import de 205,5 euros quan, en realitat, aquest import va ser de 5,50 euros. I el mateix amb un dinar en un altre bar de Sevilla que va costar realment 28,25 euros i que apareix comptabilitzada en els llibres de la Faffe amb un import de 228,25 euros.

D'aquesta manera, qui presentava el justificant manipulat rebia aquests diners en efectiu de les caixes de la Faffe, moltíssim més del que s'havia gastat. Al llarg de tot l'atestat, la UCO assenyala no només a Villén, sinó a altres dos ex treballadors de la Faffe com a responsables del saqueig, l'exdirectora financera i l'ex caixera de l'entitat, que presumiblement seran imputades.

L'atestat policial revela a més una altra apropiació de l'exresponsable de la Faffe. Villén, d'acord amb les dades que ha recollit la UCO, va utilitzar durant més d'una dècada un vehicle de l'entitat per al seu gaudi exclusivament personal. Ho ha confirmat fins i tot qui va ser el seu xofer i es tractava d'un Seat Toledo que va ser el seu primer cotxe oficial i que es va quedar quan la Faffe va formalitzar un contracte de renting.

Fins al punt que estava aparcat a la porta de casa seva, tot i que les pòlisses d'assegurances les pagava el Servei Andalús d'Ocupació (SAE) i les multes, igualment, eren a càrrec de les arques de l'Administració autonòmica.

El saqueig d'Andalusia 173 - La Faffe va funcionar com «el caixer automàtic del PSOE»

Fernando Villén

La número dos del PP andalús denuncia que la Faffe va funcionar com «el caixer automàtic del PSOE» durant anys. La fundació contra l'atur de la Junta va pagar factures de cubates, gresques a la Fira, joies, multes i prostíbuls

La Fundació Andalusa Fons de Formació i Ocupació (Faffe), l'extint ens de la Junta d'Andalusia per formar els aturats andalusos, va pagar factures de tiberis de 2.500 euros, cubates i xupitos a discoteques, articles de joieria, compres en supermercats, menjars a les fires de Sevilla i Jerez, així com multes de trànsit amb diners de les caixes que va manejar aquesta entitat pública, segons han confirmat els testimonis que han declarat davant la Guàrdia Civil dins de la investigació oberta pel jutjat sobre el suposat desviament de fons públics per part d'aquesta fundació.

Ho ha revelat aquest dijous en una roda de premsa la secretària general del PP andalús, Loles López, basant-se en els testimonis de responsables dels locals i extreballadors de l'antiga fundació de la Junta. En una d'aquestes declaracions aportades al jutjat, la Guàrdia Civil mostra a qui va ser adjunt a la Direcció Econòmic Financera de la Faffe entre 2003 i 2011 un tiquet trobat a la caixa central de la Direcció General Tècnica en el qual es reflecteix una despesa en begudes alcohòliques com «xupitos, Ponx llima, Bombai, Cacic i Ballantines», per un import total de 225 euros realitzat el 30 de juny de 2006 a les 2.38 hores a la discoteca Monet de Màlaga.

Durant la investigació ja havia transcendit que Fernando Villén, llavors director de l'extinta fundació, havia realitzat 15 pagaments amb la seva targeta per a despeses de representació. En tot just sis hores, entre les 20.57 i les 2.43 hores, va abonar un total de 14.737 euros en el puticlub Don Angelo de Sevilla la nit del 22 de març de 2010 i la matinada del dia següent.

L'ex responsable econòmic de la fundació autonòmica, que es finançava amb subvencions per formar aturats, admet que es pagava amb diners de les onze caixes que va arribar a manejar l'entitat pública les despeses de menjars i desplaçaments dels directius de l'entitat.

En la seva declaració davant la Guàrdia Civil el passat 29 de gener, els agents li van preguntar a aquest extreballador si resultava justificable la inclusió de despeses de begudes alcohòliques. L'extreballador respon que si figura a la caixa és perquè «es podia fer» perquè es presumia que la despesa realitzada era correcte.

Les testificals reflecteixen el calaix de sastre en el qual es van convertir les caixes de la fundació Faffe. De la mateixa manera, en l'informe que obra al jutjat d'Instrucció número 6 de Sevilla es detalla l'existència d'una altra factura de 2.514 euros de «un tiberi», segons va especificar la dirigent popular, dels quals 514 euros es van abonar mitjançant una transferència bancària i els 2.000 restants en efectiu amb fons de la caixa.

L'exresponsable econòmic de la Faffe assenyala que s'imagina que aquesta factura s'ha emès per un esdeveniment concret. Els agents li mostren amb posterioritat documents de la caixa on es fa referència a una devolució per import de 2.000 euros.

En la relació de factures endossades a fons de la Faffe apareixen altres relatives a la compra de cistelles de nadó, multes de trànsit, articles de joieria, menjars a les fires de Sevilla i Jerez de la Frontera, així com compres en supermercats, segons va detallar López.

Segons la seva opinió de la número dos del PP andalús, la Faffe va funcionar com «el caixer automàtic del PSOE», amb el qual «es va pagar alguna festa d'algun càrrec del PSOE i amics de Susana Díaz».

L'exresponsable econòmic de la Faffe va contradir a Fernando Villén a l'assegurar que va ser ell i no el seu cap qui va cridar al banc per anul·lar el càrrec en el prostíbul sevillà. En la seva compareixença com investigat al jutjat, l'exdirector de la fundació va afirmar que va tornar tots els diners en efectiu a la «caixa central» de la Fundació, excepte el presumpte pagament de 14.737 euros al club Don Angelo de Sevilla. En aquest punt i a preguntes del fiscal anticorrupció, va explicar que va trucar al banc per preguntar com podia fer perquè no sortís registrat en el compte aquest últim pagament.

Loles López va denunciar que Villén «mentir» al jutjat i també que la mateixa Administració va poder fabricar «factures falses» amb què justificar les despeses. Es basa en què el responsable del local on suposadament es van gastar 2.514 euros en un dinar va declarar als agents que ell no havia emès la factura, que ni tan sols té el segell del seu establiment.

El saqueig d'Andalusia 169 - L'escàndol de la Faffe no para de créixer

Els abonaments a clubs de cites són la punta de l'iceberg d'un escàndol que el Govern andalús ha intentat silenciar fins que li ha esclatat.

La Faffe, un niu de corrupció a Andalusia: pagaments en puticlubs, endolls i 50 milions en ajudes sense justificar

L'escàndol de la Faffe, com es coneix a la Fundació Andalusa Fons de Formació i Ocupació, és molt més que una constel·lació de llums de neó intermitents. Molt més que dotze nits de luxuriós disbauxa en què els litres d'alcohol i la companyia d'amors mercenaris corrien a compte dels diners públics.

Per molt que enlluerni entre el cúmul de corrupcions que investiguen els jutjats (ERO, Formació, Santana, Avals, Invercaria ...), el cas Faffe no s'esgota en la particular «ruta» per clubs de cites que va realitzar durant sis anys Fernando Villén Roda , el director general d'aquesta extinta entitat de la Junta d'Andalusia creada per formar els aturats en una regió que encapçala la taxa d'atur del país.

La Faffe també és la fundació dels 8.844 contractes irregulars, dels quals almenys 200 eren cosins, amics, cunyats i coneguts del PSOE i sindicats, alguns «amb tasques improductives», segons la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil . És la fundació que va deixar gairebé 50 milions d'euros en ajudes per a formació sense justificar i que va subvencionar cursos disfressats de contractes laborals perquè 1.500 treballadors acomiadats per la fàbrica de Delphi a Puerto Real cobressin il·legalment l'atur, segons un informe de la Inspecció de Treball .

A sou de la Faffe estaven també els «falsos funcionaris» que tramitaven els expedients d'ajudes fraudulentes dels ERO, un procediment que s'ha assegut a la banqueta dos expresidents de l'Autonomia, Manuel Chaves i José Antonio Griñán, ia altres 20 exalts càrrecs dels seus governs.

La Faffe és, en suma, molt més que «soroll» polític, com el va catalogar la presidenta de la Junta, Susana Díaz, per criticar l'oposició per citar-la en una comissió d'investigació que ha tancat en fals l'avançament de les eleccions andaluses al 2 de desembre

Un atestat de la UCO ha posat números a les despeses «impresentables» en bordells, com va admetre Fernando Villén, en un sobtat gest de penediment en veure acorralat pel fiscal en la seva declaració judicial. L'exdirectiu els va vincular a la seva «activitat comercial» com aconseguidor de fons privats per a la fundació.

Els pagaments en prostíbuls

Els agents van detectar 43 càrrecs en tres Visa per a despeses de representació vinculades a comptes públics, que sumaven 31.969 euros en cinc prostíbuls de Sevilla, Còrdova i Cadis entre 2004 i 2010. En una sola nit l'exdirector general va fer quinze pagaments per import de 14.737 euros al club Don Angelo.

A més, en els extractes de les targetes figuren càrrecs per 22.555 euros en restaurants i 1.805 en hotels, entre altres despeses personals d'impossible justificació que Fernando Villén assegura haver retornat, tot i que la Guàrdia Civil no l'hi cree.En tot just sis hores, en una sola nit, es van registrar a la targeta quinze pagaments per import de 14.737 euros en el club de contactes Don Angelo

Les primeres alarmes van saltar el 8 de maig passat. El PP va revelar que la UCO estava investigant l'ús de «targetes black» per part d'alts càrrecs de la Faffe al club de cites sevillà Don Angelo. La primera reacció del Govern andalús va ser negar-ho al Parlament i als mitjans de comunicació cada vegada se li preguntava. El va negar fins i tot després d'haver-li lliurat les proves al Jutjat d'Instrucció número 6 de Sevilla, que investiga el desviament de les subvencions per a cursos que manejava la Faffe.

De la negació de la realitat ha passat a una altra fase, la de relativitzar els fets. El Govern socialista repeteix sense parar que aquest «repugnant» capítol és del «passat», de deu anys enrere, però l'estudi dels correus de 66 comandaments i de tretze caixes de la Faffe per part de la Guàrdia Civil pot treure a la llum detalls encara més repugnants.

Es va saber que la FAFFE tenia a la seva disposició una sèrie de caixes, 13 en total, a la seu central de Sevilla i en les seves seus provincials andaluses. Quatre eren a la seu oficial de Sevilla i les nova restants a les províncies. Segons testimonis, algunes eren caixes fortes on es guardava diners en metàl·lic. Però a dia d'avui, la Junta d'Andalusia, porta 11 mesos sense lliurar al Jutjat els moviments d'aquestes 13 caixes.

La importància d'aquesta informació és decisiva per determinar, per exemple, si els diners pagats i carregat en les targetes "fosques" en puticlubes, càrrecs anul·lats posteriorment i substituïts per pagaments en efectiu, va sortir de la butxaca dels exresponsables de la FAFFE o si va sortir de tals caixes, a més d'altres coses.

És sorprenent que la Guàrdia Civil demanés els moviments d'aquestes caixes fa ja dos anys i cinc mesos, el 13 de juliol de 2016, i que la jutge Núñez Bolaños, la substituta de la jutge Alaya al jutjat d'instrucció número 6 de Sevilla, no tramités la petició fins el 27 de novembre de 2017, després de la insistència de la Fiscalia i de l'acusació del PP. Però la Junta no ha lliurat res fins al moment.

Ajudes sense justificar

Els 80.595 euros endossats a vuit targetes corporatives de la Fundació són una minúcia en comparació amb els més de 252 milions d'euros que la Faffe va rebre en els seus vuit anys de funcionament (2003/2011) entre subvencions excepcionals per a cursos, programes d'inserció laboral i encàrrecs de gestió de la Conselleria d'Ocupació, de la qual depenia.

La mànega de diners públics romandre endollada fins al mateix dia de la seva extinció. La Junta li va injectar 16,6 milions el 19 d'abril de 2011, la data en què el Govern andalús va acordar liquidar-la.

Una fiscalització rutinària de la Cambra de Comptes d'Andalusia sobre les ajudes per a cursos revelar a principis de febrer de 2014 que la fundació havia deixat un forat de 50 milions en subvencions per a la formació professional per a l'ocupació rebudes poc abans de desaparèixer, diners que no justificar.

Les irregularitats van esclatar estant Susana Díaz al Palau de San Telmo, seu de la Presidència andalusa. Després d'estudiar el citat informe de la Cambra de Comptes, la Fiscalia Superior d'Andalusia va obrir unes diligències en què va trobar indicis de delicte en la gestió de fons de formació.

El cas recau en la jutge Mercedes Alaya, que, en les seves primeres indagacions, descobreix «fets sorprenents», investigació que no va poder concloure perquè el Consell General del Poder Judicial li va revocar una comissió de serveis quan la nova magistrada, María Núñez Bolaños, es va fer amb els comandaments del jutjat. Per la seva banda, la Fiscalia Anticorrupció xifra en 9.460.000 la despesa en adjudicacions «indiciàriament» irregulars.

Fernando Villén després de declarar davant del jutge | EFE

Per limitar els danys i aplacar les crítiques, l'Executiu andalús va encarregar una auditoria a una empresa externa, anàlisi que va ocultar durant mesos a l'oposició. S'hi confirmava el que era un secret a veus: que l'enxufisme era una pràctica habitual.

L'auditoria de l'empresa ADT va constatar irregularitats en 8.844 contractes realitzats en només dos anys i mig, entre 2009 i 2011. Es contractava sense tenir en compte els principis de publicitat, objectivitat, igualtat, mèrit, capacitat i no discriminació.

La majoria de les vegades un simple currículum o el carnet del partit van ser la clau d'entrada a l'Administració Pública per centenars de persones que avui continuen treballant en oficines de l'atur de la regió. En dissoldre la Faffe, els seus 1.552 es van integrar en el Servei Andalús d'Ocupació. Les primeres denúncies d'enxufisme van partir del sindicat CCOO quan l'ens no portava ni dos anys funcionant.

Endollisme

Per aquesta dubtosa via van trobar acomodament laboral a la fundació dedicada a combatre l'atur diferents sagues familiars del PSOE. Dit en Román manifest, la FAFFE servia per a "col·locar" o no a desocupats dels municipis andalusos segons les indicacions de les adreces locals o provincials del PSOE i igualment, per servir d'allotjament laboral a militants socialistes i familiars que ja no tenien possibilitats de seguir cobrant sous públics. Villén, que era membre de l'executiva regional socialista (secretari d'Ocupació), va posar de director d'Administracions Públiques al seu germà, Manuel Villén, que va disposar de dues targetes per a pagar el peatge en autopistes. La seva dona, una cunyada i un nebot també treballaven en l'entitat que ell dirigia.

No acaben aquí les casualitats. L'exdiputat autonòmic del PSOE Ramón Díaz Alcaraz, investigat en el cas ERO, tenia al seu fill treballant i dos membres de l'agrupació socialista de Sevilla (districte Alcosa), de la qual ell era secretari general.

Dos mesos abans de les eleccions municipals de 2007, María del Carmen Ibanco, esposa de l'actual alcalde de Sevilla, Juan Espadas (PSOE), va ser fitxada per la Faffe. Dos nebodes de l'exvicepresident andalús Gaspar Zarrías, acusat en la peça política del cas ERO, i quatre del delegat d'Ocupació a Sevilla Antonio Rivas van entrar en nòmina, igual que un nebot de Lluís Pizarro, exconseller de la Junta i ex «número dos» del PSOE-A.

La Faffe va funcionar com «un niu per pagar favors polítics». L'exregidor del PP de la localitat sevillana de Camas Eduardo Cap Rodríguez va ser col·locat en la fundació mes i mig després de protagonitzar un episodi de transfuguisme que va permetre donar-li l'Alcaldia al PSOE.

L'endogàmia era tan notòria que calia caminar amb cautela. «No era bo parlar malament de ningú perquè mai sabies quina relació podia tenir aquesta persona amb algun càrrec de responsabilitat», va confessar als investigadors un antic empleat de l'ens públic.