Mostrando entradas con la etiqueta Fiscalía Superior de Cataluña. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Fiscalía Superior de Cataluña. Mostrar todas las entradas

miércoles, 13 de febrero de 2019

Avui toca manifestar-se...

A certa edat ja no queda molt bé que ho falquin

L'inici del judici als polítics independentistes presos s'ha viscut amb tranquil·litat als carrers de Catalunya, tot i les diferents veus que auguraven gairebé una revolta. A l'hora de la veritat, però, només hi ha hagut incidents en algunes carreteres tallades -de matinada, quan el trànsit és escàs- i davant la fiscalia, provocats per un grup de CDR.

Unes 200 persones protesten davant la seu de la Fiscalia Superior de Catalunya, majoritàriament joves, amb crits de "no és un judici, és una farsa". Els joves. que han estat convocats pels CDR, han intentat ocupar l'edifici, però els Mossos ho han impedit i els han desallotjat. Entre els 'nanos que es manifestaven, davant d'un cordó policial, hi havia el ja talludito diputat de la CUP Carles Riera.

"Ocupem la Fiscalia per denunciar la repressió i aquest judici farsa", ha parit el compte de twitter de CDR Gòtic. Des de la CUP han assenyalat que "ara davant la Fiscalia Superior de Justícia solidàries es concentren per denunciar el judici farsa".

Els concentrats han cridat "els Mossos també són forces d'ocupació", "fora les forces d'ocupació", "si ens toquen a una, ens toquen a totes", "qui sembra misèria recull ràbia", "sense desobediència no ha independència" o "ni França, ni Espanya, Països Catalans".

200 persones !!! Això sí que és un èxit de convocatòria i no el del diumenge. Almenys aquesta vegada no han trencat res. Aquests només s'atreveixen quan la manada és molt més nombrosa.

miércoles, 29 de agosto de 2018

Delictes d'odi



Per fi. L'home que va agredir una dona dissabte passat a Barcelona, ​​presumptament per retirar llaços grocs i cridant-la "estrangera de merda", ja ha estat detingut. La detenció ha estat obra d'agents de la Policia Nacional, que ho anunciava a Twitter en el matí d'aquest dimecres.

La Fiscalia apunta a la cúpula dels Mossos per les sancions en retirar llaços grocs. El ministeri públic ha obert les indagacions després que el passat 22 d'agost la associació Impuls Ciutadà presentés una denúncia contra el conseller d'Interior, Miquel Buch, contra el director general de la Policia del departament d'Interior, Andreu Joan Martínez, i contra el cap de la policia autonòmica catalana, Miquel Esquius.

Criteris "ideològics"

I la Fiscalia ha obert les indagacions a dues setmanes de la Diada de l'11 de setembre, la jornada que en els últims anys la Generalitat ha aprofitat per elevar la tensió independentista, i tan sols un dia després que el Ministeri de Justícia rectifiqués la seva decisió inicial de no defensar al magistrat que investiga el 'Procés', Pablo Llarena, de la denúncia interposada per Carles Puigdemont a Bèlgica.

En concret, el tinent fiscal català, Pedro Javier Ariche Axpe, ha signat un decret en el qual requereix el nou cap dels Mossos d'Esquadra, Miquel Esquius, nomenat pel president Joaquim Torra com a successor de Ferran López, perquè en el termini màxim de 15 dies l'informi de la identitat dels agents que van denunciar als constitucionalistes per retirar llaços grocs en diversos municipis de Tarragona, i si aquestes multes han estat enviades als jutjats o d'elles han sorgit expedients sancionadors per la Llei Mordassa.

L'escrit de la Fiscalia també sol·licita als Mossos que l'informin de totes les actuacions portades per les diferents policies locals catalanes en relació a les sancions per retirar llaços grocs, que en virtut de la Llei Mordassa podrien acabar en multes de fins a 30.000 euros.

La Fiscalia Superior de Catalunya puja la pressió contra els secessionistes en plena escalada de tensió i ha obert una investigació que apunta a la cúpula dels Mossos d'Esquadra, ja que tracta de determinar l'actuació d'aquest cos policial controlat per la Generalitat de Joaquim Torra, que ha denunciat a constitucionalistes per retirar els llaços grocs.

🚩ÚLTIMA HORA: A raíz de una denuncia, la @policia detiene en por un delito de odio y otro de lesiones al presunto agresor de una mujer que retiraba lazos amarillos en la vía pública.
La Policia explica que la detenció s'ha produït arran de la denúncia que la mateixa agredida ha presentat aquesta setmana. L'agressor també havia presentat una denúncia, però en aquest cas davant els Mossos d'Esquadra. Segons expliquen a Europa Press fonts coneixedores del cas, la denúncia presentada inclou un part de lesions, ja que la dona va ser assistida per una ambulància al lloc dels fets i traslladada després a l'Hospital del Mar, on se li va diagnosticar "desviació del envà nasal, amb dolor intens a la palpació, presència de contusió maxil·lar dreta amb petites erosions ciliars esquerres ".
Lidia, catalana amb la nacionalitat russa, va ser agredida dissabte a Barcelona quan retirava llaços grocs al costat del seu marit i els seus tres fills. L'agressor els va increpar, la tensió va anar a més i, en un moment donat, l'individu li va propinar un cop a Lidia al costat dret de la cara, provocant que caigués a terra. Quan l'agredida es va aixecar, l'energumen va seguir donant-li cops de puny a la cara.

Aquest dimecres, a les set de la tarda, se celebrarà una concentració de repulsa convocada per Ciutadans i recolzada per Societat Civil Catalana.
L'agressor va fugir per no ser detingut

La denunciant va detallar a la Policia Nacional que si bé el seu marit va intentar llevar-li a aquell home de sobre, no va poder i va haver de ser ajudat per altres vianants que van acudir en la seva ajuda. Quan van aconseguir separar-lo, l'agressor va fugir amb la senyora en cadira de rodes. Mentre el marit calmava als nens, va demanar a la gent que retinguessin l'agressor però en veure que ningú ho feia, ella mateixa el va seguir fins que van aparèixer uns agents de Mossos d'Esquadra que el van retenir, sempre segons la seva denúncia a la Policia Nacional Un dels agents es va entrevistar amb l'agressor i un altre amb el matrimoni.


Després, una ambulància va acudir a assistir a la dona i en ella van informar que semblava tenir el nas trencat. No obstant això, a l'Hospital del Mar, al qual va ser traslladada, van concloure que patia una "desviació de l'envà nasal, amb dolor intens a la palpació, presència de contusió maxil·lar dreta amb petites erosions ciliars esquerres". L'endemà va tornar a un centre mèdic pels dolors i li van pautar analgèsics i repòs. Després de presentar aquesta denúncia, aquest mateix dimecres va ser detingut pels cossos de seguretat de l'Estat per un delicte d'odi i un altre de lesions.

El coseller d'Interior, Miquel Buch (c), el director general de Policia, Andreu Martínez (d), i el cap dels Mossos d'Esquadra, Miquel Esquius (i), EFE

domingo, 15 de julio de 2018

Torrent repta Llarena i aquest ho denunciarà per desobediència

Roger Torrent

El president del Parlament assegura que "no farem renunciar a l'acta a cap diputat"

El president del Parlament, Roger Torrent, ha assegurat que la cambra catalana mantindrà les majories i no obligarà a cap diputat a lliurar la seva acta, tot l'acte del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que suspèn els diputats processats per l'1-O.

"No permetrem que s'alterin les majories parlamentàries per un jutge o per un tribunal i no farem renunciar a l'acta a cap diputat del Parlament de Catalunya", ha assegurat Torrent en una entrevista a l'ACN, on ha denunciat que el magistrat pretén que "els diputats hagin de renunciar a la seva acta i el seu treball de representants del poble". "Això ni és just, ni legal, ni passarà de cap manera", ha reblat.

També ha demanat que la resposta a Llarena es consensuï amb "la màxima unitat possible, desbordant fins i tot la majoria parlamentària que dóna suport al Govern". Torrent ha explicat que serà aquest proper dimarts quan la Mesa debati com respondre "un acte que reafirma el relat fictici i la mentida que es construeix en acusacions falses".

Torrent, d'altra banda, ha qualificat de "despropòsit" que el jutge del Suprem proposi nomenar un diputat substitut. "La fórmula que proposa Llarena és un despropòsit jurídic, polític i des de la perspectiva de la defensa dels drets polítics i civils dels diputats i dels ciutadans que els han votat", ha afirmat el president del Parlament.

El Suprem denunciarà Torrent per desobediència si no suspèn els colpistes processats

El Tribunal Suprem denunciarà davant la Fiscalia al president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, per desobediència si no suspèn de càrrec i de funcions a Carles Puigdemont i als altres 5 diputats processats per delictes de rebel·lió,

L'instructor apunta que "el que s'ha exposat s'obliga a comunicar a la Mesa del Parlament autonòmic de Catalunya, que els processats i membres d'aquest Parlament: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Sánchez, han quedat suspesos - automàticament i per imperi de l'article 384 bis de la LECRIM- a les funcions i càrrecs públics que estaven ocupant, havent de procedir la Mesa del Parlament a adoptar les mesures necessàries per donar plena efectivitat a la previsió legal ".

"Particípese igualment que no hi ha impediment processal perquè els càrrecs i funcions públiques que corresponen als processats, puguin ser exercits de manera plena, però temporal, per altres integrants de les seves respectives candidatures, si aquesta decisió es contemplés pel Parlament" concloïa el interlocutòria.

La Mesa del Parlament s'encarregava un informe jurídic als lletrats de la cambra per saber com ha d'actuar amb la finalitat que les majories parlamentàries no es vegin alterades. Aquest informe serà elaborat pels lletrats del Parlament, després de rebre la notificació de la resolució del magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, aquest divendres.

El Suprem espera la decisió del Parlament català sobre les suspensió dels 6 diputats processats per rebel·lió. En el cas que la Cambra catalana decideixi no suspendre'ls de funcions, l'Alt Tribunal analitzarà la resposta del Parlament i si observen possibles delictes de desobediència o altres, ho posaran en coneixement de la Fiscalia, possiblement davant la Fiscalia Superior de Catalunya.

En funció de com s'articulés la resposta negativa de la Cambra catalana a suspendre als diputats processats, els responsables del possible delicte de desobediència podria ser Roger Torrent, els integrants de la Mesa del Parlament, o tots ells.

domingo, 27 de marzo de 2016

Any i mig per aclarir una farsa



Artur Mas i la Generalitat de Catalunya estan cada dia més a prop de la seva imputació pel delicte de desobediència en el procés participatiu del 9 novembre 2014 tot i la suspensió que va fer el Tribunal Constitucional, per a la Fiscalia Superior de Catalunya. En un escrit presentat davant Joan Manel Abril, el magistrat instructor del procediment al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), els fiscals Francisco Bañeres i Emilio Sánchez Ulled van enumerar les actuacions realitzades per l'Executiu català respecte a les votacions que presumptament podrien ser susceptibles dels delictes de desobediència, prevaricació o malversació de fons públics.

El Ministeri Públic detalla en el seu informe, en el qual s'oposava a l'arxiu de la causa contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exconsellera i actual diputada Irene Rigau i l'ex vicepresidenta Joana Ortega, que el 27 octubre 2014 el Departament de Governació va sol·licitar a la companyia asseguradora AXA «un suplement de la pòlissa d'assegurança d'accidents que el Departament d'Economia i Coneixement té contractada per al personal de la Generalitat de Catalunya».

La petició de l'Administració catalana pretenia assegurar als voluntaris del procés participatiu, en concret a «1.317 persones voluntàries que treballaran 9 i 10 de novembre», distingits dels més de 25.000 col·laboradors del 9-N. La Fiscalia recorda en el seu escrit que el nombre de voluntaris que treballarien dos dies «es correspon amb el nombre de punts de votació habilitats» per al 9-N, 1.317 punts, amb 6.695 taules instal·lades. A més, en la pòlissa es parla de «personal voluntari al qual se li assignen funcions dins del procés participatiu». Per això, el Ministeri Públic considera que es tracta de voluntaris «especials amb funcions de coordinació o major responsabilitat» i els compara amb «els altres 25.980 voluntaris», dels que «fàcilment s'endevina que es tracta dels components ordinaris de les taules» .

L'informe dels fiscals també especifica que el suplement sol·licitat per la Generalitat per incloure als voluntaris dins el mateix assegurança d'accidents del qual es beneficia el personal de l'administració pública, va ser expedit el 4 de novembre per un import de 1.409 euros.

Aquest mateix dia, el Tribunal Constitucional havia emès una ordre de suspensió del procés participatiu, per la qual s'instava el Govern a no seguir amb els preparatius de la consulta. Precisament, les acusacions consideren que els fonaments del presumpte delicte de desobediència dels tres llavors càrrecs de la Generalitat imputats, més l'ex conseller de Presidència, Francesc Homs, pel qual s'ha demanat la seva investigació al Tribunal Suprem per ser aforat, són per decisions que es van prendre després d'aquesta data.

Els fiscals creuen que hi ha «sòlids indicis delictius» en l'actuació d'Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega respecte al procés participatiu, tot i que els imputats van declarar davant del TSJC que després de la providència de suspensió del Constitucional, tot el procés va quedar en mans de els voluntaris. Malgrat això, l'informe del Ministeri Públic detalla que «la utilització dels mitjans públics, lluny de ser interrompuda, va continuar, tot i que es va mantenir convenientment en segon pla, de manera que, de cara a l'exterior i en el propi dia de la votació, l'aparença fos efectivament la d'un procés exclusivament gestionat per ciutadans voluntaris ».

A més, reiteren que «els treballs organitzatius, logístics i de suport a la preparació i desenvolupament de la consulta» van ser encomanats a contractistes privats, de manera que la Fiscalia lamentava el «clima d'opacitat escassament compatible amb l'exercici responsable de les potestats públiques» que va fer l'Administració catalana.

L'escrit també alerta que sense fer ús públics «la votació no hauria pogut tenir lloc» i que un cop coneguda la suspensió ordenada pel Constitucional del procés de participació, els investigats, «amb plena consciència i voluntat de fer-ho, no van ordenar desistir dels encàrrecs contractuals en curs, quan podien i havien de haver-ho fet, pagant pel treball fins llavors efectuat ».

Això que estava clar des del primer dia per a tots i els que vam assistir a aquesta farsa es va pactar mitjançant un acord entre Mas i Rajoy uns dies abans en una reunió a la Moncloa a la qual jo ja vaig adonar en el seu moment dins d'aquest bloc amb el títol

9-N - Una farsa pactada entre Mas i Rajoy

http://xcarrio.blogspot.com.es/2014/11/9-n-una-farsa-pactada-entre-mas-y-rajoy_12.html

S'hi explicava que havien arribat a un acord per paralitzar tota acció judicial i allargar qualsevol procés de recerca abans de les eleccions autonòmiques i generals, sobre la realització d'aquest "referèndum". Una investigació paralitzada durant any i mig pel Tribunal Constitucional per ordre directa de de Mariano Rajoy i ha hagut d'arribar el moment que la seva permanència al capdavant del Govern d'Espanya pot estar a punt de saltar pels aires.

 Ara sembla que s'ha acabat el termini.