L'atur es dispara al gener amb el nou govern socialcomunista

El gener és un dels pitjors mesos de l'any per al mercat laboral però 2020 ha començat amb un pas enrere més pronunciat que en exercicis anteriors. Amb aquest govern ha arrencat amb dades negatives tant per el nombre de desocupats, que ha augmentat en 90.248 persones -el major increment des de l'any 2014-, com per a l'evolució de l'volum d'afiliats a la Seguretat Social, que s'ha reduït en 244.044 treballadors, la caiguda més pronunciada des de l'any 2013.

Segons les dades divulgades aquest dimarts pel Ministeri de Treball, els primers que es difonen en el mandat de la nova titular, Yolanda Díaz, la desocupació va pujar un 2,8% al gener respecte al desembre, de manera que el nombre total d'aturats a Espanya se situa en 3.253.853 desocupats, la xifra més baixa en aquest mes des de 2008.

Les dades d'afiliació i ocupació de gener, vénen a fer més acusada la preocupant tendència de l'últim any. I és el que el mes passat l'atur va pujar en més de 90.000 persones, el major increment des del 2014, i l'afiliació a la Seguretat Social va registrar els seus pitjors xifres de gener des de 2013, amb gairebé un quart de milió de cotitzants menys de mitjana. Especialment inquietant ha estat l'enfonsament en el sector agrari, on el nombre mitjà d'afiliats va baixar en 15.217 persones, el que multiplica per 15 la mitjana dels últims anys.

L'agricultura, que viu unes setmanes d'alta tensió per l'increment dels seus costos laborals i la impossibilitat de pujar preus, va ser el sector que més va elevar l'atur al gener en termes relatius, un 6%. No obstant si es mesura en nombre de persones és el sector serveis el que més va elevar les seves xifres d'atur en més de 90.000 treballadors a el donar-se per acabat un dels períodes comercials més intensos de l'any. No cal dir que el Govern socialcomunista no es dóna per al·ludit per aquest desastre, de què culpa a la situació econòmica internacional, a el clima i als supermercats, als quals responsabilitza dels baixos preus que perceben els agricultors.

La veritat és que, tal com el president d'Asaja Extremadura, Ángel García, ha advertit ja a l'abril de 2019 a el president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, la pujada de l'22% de l'salari mínim interprofessional ha estat letal per a l'agricultura . És més: el propi Vara va vincular la setmana passada l'increment de l'atur en la seva comunitat a la irresponsable i miop pujada de l'SMI, que el Govern del seu coreligionari Pedro Sánchez ha decidit elevar fins als 950 euros.

D'antuvi, el ministre d'Agricultura, Luis Planas, ha anunciat una reunió amb les empreses de gran distribució per abordar la disparitat entre el preu del producte agrari en origen i el preu de venda a el públic, disparitat que el sector podemita de el Govern pretén tallar imposant als supermercats preus mínims en l'adquisició d'aquests productes als agricultors.

María Jesús Montero congela els comptes de les CCAA i no els pagarà els 2.500 milions que els deu

María Jesús Montero | EFE

El cop de porta de Govern a pagar els diners pendents de la liquidació de l'IVA de 2017 ha fet esclatar a les regions de l'PP.

Els barons de l'PP s'han rebel·lat contra Hisenda després del Consell de Ministres de dimarts passat. Galícia, Andalusia, Múrcia, Madrid i Castella i Lleó continuen exigint a María Jesús Montero els 2.500 milions que els deu a les CCAA per la liquidació de l'IVA de 2017, i que la ministra es nega a reemborsar. Aquesta setmana han amenaçat amb sumar-se a aquesta iniciativa les comunitats de l'PSOE, Castella la Manxa, Extremadura i Aragó.

En la roda de premsa posterior a Consell de Ministres, Maria Jesús Montero va tirar una galleda d'aigua freda sobre els líders autonòmics a l'assegurar que la devolució d'aquesta liquidació "corresponia al 2019, perquè el sistema té dos anys de reparació, i per tant , al no tenir projecte de Pressupostos i rebutjar les forces parlamentàries (els de el PSOE), va decaure la mesura ", ha tancat la socialista. Montero enterrava així el pagament d'aquesta important xifra.

La resposta de la ministra ha fet esclatar a les regions de l'PP, que fins amenacen amb portar als tribunals a Hisenda. Així ho va deixar caure ahir dimecres el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, que instava a a el Govern socialista a rectificar "en les pròximes hores" o "per descomptat, Galícia, sap el que ha de fer. Ens defensarem amb tots els drets que ens empara la llei i tots els drets que emanen de la Constitució ", ha declarat.

El secretari general de l'PP gallec, Miguel Tellado, va anar un pas més enllà de Feijoó, i va arribar a qualificar a l'Executiu de Sánchez de "Govern morós, govern mentider". Galícia reclama 200 milions d'euros de la liquidació de l'IVA de l'2017 a causa de el canvi comptable en la recaptació d'aquest impost que el PP va introduir fa tres anys a través de l'anomenat Subministrament Immediat d'Informació (SII), que és el sistema electrònic de gestió de l' IVA de l'Agència Tributària. Llavors, només es van comptabilitzar 11 mesos.

No es creuen l'excusa de Montero

Burlats i xantatge se senten a Andalusia. "No acceptarem xantatges i molt menys que s'utilitzi els diners dels andalusos per pagar les hipoteques de la seva investidura", va assegurar el seu president al seu compte de Twitter, el canal que han utilitzat molts dels barons per mostrar el seu descontentament amb la decisió de Montero, encara que abans de Consell de Ministres també ho van fer per carta.

Juanma Moreno al·ludia a l'xantatge perquè María Jesús Montero ha culpat el PP de rebutjar els seus Pressupostos per 2019 en què els socialistes es comprometien a abonar d'aquests 2.500 euros impagats. Llavors, la versió oficial que va donar l'Executiu de el PSOE el passat mes d'octubre va ser que, en funcions i sense Pressupostos, el seu Govern no podia fer aquest pagament. Les regions de l'PP no es van creure l'explicació de Montero, ja que havia donat la mateixa excusa per no pagar tampoc els lliuraments a compte i, finalment, havia obtingut el vistiplau de l'Advocacia de l'Estat. Per què no feia el mateix amb el que els havien legítimament d'IVA?

"El Govern central es riu dels andalusos. No pararem fins que Sánchez li doni a el PIN de la targeta de crèdit per pagar-nos uns diners vital per a sanitat, educació i serveis socials", ha afegit el portaveu de Govern andalús, Elías Bendodo, mentre que la presidenta de l'PP de Sevilla, Virginia Pérez, ha qualificat aquest fet de "robatori inadmissible. Els andalusos calculen que els deuen 537 milions d'euros.

El president de Múrcia, Fernando López Miras, també va acusar l'Executiu Socialista de "robar a tots els murcians els 85 milions d'l'IVA que paguem de les nostres butxaques el 2017". A Castella i Lleó, el seu president, el popular Alfonso Fernández Mañueco, reclama "142 milions d'euros de l'IVA que ens deu. Serem exigents i estarem a primera fila per defensar els interessos de la nostra terra".

A Madrid, el conseller d'Hisenda, Javier Fernández-Lasquetty, ha exigit a Montero que "d'una vegada deixi de retenir l'IVA de l'any 2017". A la regió quantifiquen que els pertanyen 337 milions d'euros. Madrid ha estat l'única que ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra el Govern davant l'Audiència Nacional per aquest deute. Ho va fer el passat mes d'octubre.

Barons de el PSOE se sumen a la reclamació

En el mateix sentit la portaveu de Govern de Castella-la Manxa, Blanca Fernández, ha recordat a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que ella mateixa va reclamar a l'Ministeri llavors liderat pel popular Cristóbal Montoro l'IVA degut a Andalusia quan exercia com a consellera d'Hisenda i Administracions Públiques d'Andalusia, pagament que ara com a màxima dirigent de la cartera ministerial s'ha negat a les comunitats autònomes.

En el mateix sentit s'han manifestat els dirigents de PSOE Guillermo Fernández Vara d'Extremadura o Javier Lambán d'Aragó que indignats s'han mostrat confiats que aquest extrem es vegi resolt en el pròxim Consell de Política Fiscal i Financera, tot i que ha recordat que " si no hi ha solució ", la Junta de Castella-la Manxa" prendran les mesures oportunes per cobrar un IVA que els pertany ".

Lliuraments a compte congelades

Un altre dels assumptes que li ha retret Fernández-Lasquetty a Montero sobre l'anunciat en el passat Consell de Ministres és l'aprovació dels 103.000 milions d'euros per als lliuraments a compte de les CCAA. Els lliuraments a compte són les bestretes que reben les regions en concepte del que estima l'Estat que van a recaptar dels impostos de el sistema de finançament (IRPF, IVA i impostos especials). Dos anys després, es liquida aquest avançament i, si resulta que a la fi ha hagut més recaptació del estimada, una situació habitual en períodes de creixement, el Govern ha d'abonar a les regions el que els deu.

María Jesús Montero "ha parlat com si fos una pluja de milions que cau per les comunitats autònomes i d'això, res de res", va assegurar Lasquetty. El que ha fet el Consell de Ministres és prorrogar els lliuraments a compte de 2019, "amb dos petits reajustaments que es fan cada any", va assegurar el conseller madrileny, de manera que els 103.000 milions d'euros és una quantitat previsiblement menor que el que els correspondria a les CCAA segons l'evolució de l'PIB -i els ingressos- en el present exercici, segons les pròpies estimacions de Govern. Com s'observa en el quadre, tot just hi ha una diferència de 200 milions entre els 102.799.000 de les entregues a compte que van rebre les CCAA l'any passat -columna groga- i el que van a rebre aquest -columna gris-, el que deixaria la finançament a les CCAA pràcticament congelada i podria provocar tensions de tresoreria en alguna de les regions.

"No és veritat que el Govern hagi fet res extraordinari", va assegurar Lasquetty. Els lliuraments a compte de 2020 "no se sabran fins que el Govern tingui un projecte de pressupostos, que està per veure", va afegir.

"Aquestes quanties seran actualitzades quan es coneguin les previsions d'ingressos de l'exercici en el marc de el procés d'elaboració dels PGE", explica el Govern. La seva versió és que "per les bestretes de 2020 s'utilitzarà com a base de càlcul l'import actualitzat de 2019, en lloc dels valors de la pròrroga del 2018, que haurien estat menors. D'aquesta manera es consoliden els nivells de finançament que van rebre el passat curs i s'aconsegueix que les Comunitats Autònoma i les entitats locals mantinguin nivells similars als resultats dels lliuraments a compte actualitzada de 2019 ". Els territoris començaran a rebre aquestes bestretes "en els pròxims dies".

La pujada de l'salari mínim causa 60.000 acomiadaments en un any en agricultura i empleades de la llar

Foto: El president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara. (EFE)

El salari mínim no és més que una cortina de fum. L'anunci de el president d'Extremadura regió eminentment agrícola, Guillermo Fernández Vara, que, amb bon criteri va posar de manifest el problema i ha demanat una entrevista amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz, per conèixer els efectes nocius que pogués tenir la pujada de l'SMI sobre l'ocupació a la seva regió s'ha manifestat amb actes de violència a Don Benito, són inassumibles per al sector.no ha trigat 24 hores a manifestar-se. Els problemes de fons de camp són més importants: caiguda de la renda agrària en 2019 i enfonsament dels preus.

L'enquesta de l'INE ha reflectit que en tan sols tres mesos Extremadura, regió eminentment agrícola, va perdre 20.000 ocupats i es va mantenir al capdavant de l'atur a Espanya amb una taxa de l'28,68%. Aquests mals resultats van empènyer a el president de la Junta, Guillermo Fernández Vara, a reconèixer públicament que «les dades són rematadament dolents» i estan vinculats a camp. Per això va reclamar una trobada urgent amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz, per analitzar l ' «impacte» i les «conseqüències» que la pujada d'el SMI està tenint en el sector agrari a Extremadura.

A la fi de 2019 l'ocupació en el sector agrícola era a la xifra més baixa des 2015. En un país com Espanya, on la majoria d'explotacions agrícoles tenen un caràcter professional i necessiten -encara que sigui de forma puntual al llarg de l'any- contractar personal, la pujada de l'SMI a 900 euros és un factor sensible per a moltes d'elles. El cost tornarà a encarir aquest any després del nou alça de l'5,5%, fins als 950 euros.

Ahir, després d'aquestes declaracions, jornalers extremenys convocats per les principals organitzacions agràries (Asaja UPA-UCE (Unió de Petits Agricultors), i COAG) van sortir al carrer per exigir preus justos per les seves produccions i per protestar, entre d'altres per l'impacte de l' salari mínim. Les manifestacions es van saldar amb enfrontaments amb la policia, amb quinze ferits i un detingut. Els agricultors demanen una intervenció més directa de Govern a l'hora de fixar els preus dels seus productes i compensacions per aturar l'impacte de l'SMI. Les protestes no acabaran a Extremadura, els va la supervivència. El camp està en peu de guerra i les mobilitzacions s'estendran a tot Espanya amb l'objectiu d'arribar a Madrid a mitjan el mes de febrer.

Dificultats dels jornalers

Deien els experts a primers de 2019, quan el salari mínim va pujar un 22,3%, que per a estimar l'impacte en l'ocupació calia esperar el menys un any. Avui, dotze mesos després, l'ocupació s'ha ressentit en general i en particular en el col·lectiu de dones de fer feines i en el sector agrícola, dos dels col·lectius més sensibles a les pujades.

L'any passat es van generar 402.300 llocs de treball, però va ser la pitjor dada des de 2013, últim any de la crisi, i un 30% menys d'ocupats que un any abans. I un terç de l'centenar de sectors en els quals es divideix l'activitat a Espanya es van anotar destrucció d'ocupació, entre ells treballadores de la llar i de camp. 60.000 llocs de treball destruïts entre els dos. Això que ha passat és la confirmació del que experts i organismes com el Banc d'Espanya van augurar quan Iglesias va imposar a Sánchez la pujada. Van alertar llavors que els negocis de menor grandària, pimes i autònoms, optarien per retallar horari de la plantilla, frenarien les noves contractacions i podrien fins i tot aplicar acomiadaments.

En el cas de les empleades de la llar, modificar el contracte i retallar la jornada laboral de la treballadora per esquivar l'alça i pagar el mateix i, en el pitjor dels casos, acomiadar, són els camins que molts empresaris han agafat davant un increment que algunes famílies no poden o estan disposades a desemborsar de cop. En tot just un mes, de desembre a gener de 2019, la nòmina d'aquestes empleades es va encarir en gairebé 200 euros cada mes, encariment a què cal sumar també la pujada corresponent a les cotitzacions a la Seguretat Social. El resultat ha estat que aquestes treballadores -més de el 90% són dones- estan en el seu nivell més baix des del 2015, segons Estadística. La xifra total d'ocupats és de 580.000 (veure evolució en el gràfic).

El mateix Govern ha reconegut que tots dos col·lectius són els més vulnerables a l'increment de l'SMI. L'exsecretari d'Estat de la Seguretat Social, Octavio Granados, va admetre que el col·lectiu de les empleades de la llar va encaixar l'increment de costos passant a el mercat negre en una magnitud de 13.000 persones. I sobre el sector agrari, va assegurar que han deixat de cobrar hores extraordinàries com a compensació per la pujada del seu salari bàsic.

https://twitter.com/i/status/1222562804315586562

Guerra bruta del PSOE contra els seus barons crítics

El diari digital OKdiario ha posat en evidència l'existència d'una campanya mediàtica a través de les xarxes socials de manera que assegura que la coordinadora de xarxes de Pedro Sánchez va crear un perfil fals a Twitter per atacar Susana Díaz. La guerra política es lliura més que mai molt lluny de les institucions i els debats parlamentaris. Twitter s'ha convertit en un camp de batalla dialèctica entre rivals, en ocasions, emprant perfils falsos des dels quals trolear l'adversari ... encara que aquest sigui del mateix partit.

Segons ha pogut saber OKDIARIO, darrere d'aquest usuari està Cris Papin, coordinadora de xarxes en l'equip del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. El perfil va ser esborrat fa uns mesos de la xarxa social. No obstant això, un rastreig realitzat quan el compte encara estava activa indica que va ser creat per Papin, utilitzant el correu corporatiu del partit.

La guerra política es lliura més que mai molt lluny de les institucions i els debats parlamentaris. Twitter s'ha convertit en un camp de batalla dialèctica entre rivals, en ocasions, emprant perfils falsos des dels quals trolear l'adversari ... encara que aquest sigui del mateix parit.

"La del sud no és una força. És una pesta i un Càncer al PSOE ". Així escrit, amb les seves faltes d'ortografia, és el missatge que es va publicar al gener d'aquest any des del perfil de Carlos Rey (Carlos_Reiki). L'atac anava dirigit de ple a Susana Díaz, presidenta de la Junta d'Andalusia. Com aquest, hi ha més missatges en què el mateix usuari carrega contra la líder del PSOE andalús.

cris-Papin-PSOE-xarxes

Perfils crítics amb els barons

Els qui defensen l'existència d'aquesta campanya orquestrada des de la direcció argumenten, per la seva banda, que hi ha determinats perfils que "sospitosament" sempre surten en tromba a criticar els barons quan es manifesten contraris a les actuacions de Sánchez. Creuen que tot això forma part d'una "maniobra" per debilitar els adversaris i fer callar les veus dissidents.

Els dirigents més crítics amb Sánchez han suggerit també en les últimes setmanes la pressió a què es veuen sotmesos quan rebaten l'argumentari de Ferraz i creuen que aquesta situació no fa més que engrandir les divisions entre direcció i federacions. Des de l'equip de Sánchez s'insisteix en desvincular-se de aquest assumpte i defensen que els usuaris de xarxes socials són lliures per expressar el que considerin, bé sigui emprant perfils amb noms reals o ocults sota pseudònims.

Entre els barons s'imposa en canvi la idea que s'intenta "imposar" que "ningú pot dir el contrari o opinar de manera diferent de la línia majoritària", és a dir, la 'oficial'.

Fernandez Vara abunda en la mateixa direcció

El president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ha carregat aquest dilluns wn Atena3 contra la direcció del PSOE en reclamar la "llibertat d'opinar" dins de la formació.

"Cada vegada que un obre la boca se li va a cops de gorra", ha assegurat Vara en una entrevista a Espejo Público, esgrimint que des del seu partit "hem perdut la capacitat de ser crítics, i ser d'esquerres vol dir ser crític".

Però el baró territorial del PSOE no s'ha quedat aquí, ja ha reivindicat "la llibertat per poder opinar" i la "voluntat" de diàleg dins de la formació.

"Però què és això que ara no es pugui parlar?", Ha exclamat.

En aquest sentit, el dirigent socialista no ha amagat la seva falta de comunicació amb el secretari general de la seva formació, Pedro Sánchez, afirmant que no parla amb ell des de l'últim Comitè Federal del PSOE que va tenir lloc a principis de juliol.

"Probablement sigui responsabilitat compartida perquè ell té el meu telèfon i jo tinc el seu", ha indicat.

No obstant això, el president extremeny ha reiterat la seva lleialtat a Sánchez, carregant al seu torn contra aquells membres del partit que "li toquen les palmes" al mandatari del PSOE.

"Sempre seré lleial al líder, però la lleialtat no és sempre seguir-lo i tocar-li els palmells", ha advertit.

Demana que es reuneixi el Comitè Federal

D'altra banda, el també secretari general del PSOE a Extremadura ha demanat la convocatòria del Comitè Federal del partit per debatre sobre les "conseqüències" d'unes hipotètiques terceres eleccions les solucions que podria adoptar el seu partit per desbloquejar l'actual situació política.

"Una vegada que apareixen a l'horitzó la possibilitat d'unes terceres eleccionesquiero parlar amb els meus companys i companyes i que analitzem quines són les conseqüències per al país i per al partit", ha al·legat.

En aquest context, ha rebutjat la possibilitat que es convoqui el Congrés de la seva formació recollint les signatures d'un terç dels membres del Comitè Federal del PSOE, ja que "aquest no és el camí" en ser "una dinàmica que divideix".

I és que per Vara, la convocatòria d'unes noves eleccions "no són bones ni per a Espanya ni per al PSOE", a causa que "el que han dit els ciutadans tant al desembre com al juny és que calia parlar".

"El que no és possible és el 'no' a tot, perquè si és 'no' a qualsevol opció, hi ha eleccions", ha subratllat.

No obstant això, ha postil·lat que "l'últim que voldria és que Mariano Rajoy fos president amb els vots del PSOE" encara que anteposa el fet d ' "evitar eleccions" abans de continuar amb un Govern en funcions presidit pel candidat del PP.

"Un té tota la legitimitat d'aspirar a formar govern, però si no ho pot fer, ha de permetre que altres ho facin", ha agregat, argumentant que això "no té res a veure amb l'ideològic, el sentimental o l'emocional, sinó amb el sentit comú ".

Defenso el 'veto' als nacionalistes

Finalment, ha qualificat de "no revisable" la negativa del seu partit d'intentar formar govern amb els nacionalistes per intentar liderar una alternativa al PP, tot i lamentar que "el verb que més es conjuga en la política és vetar".

"És impossible mentre hi hagi un escenari com el que s'està produint en aquests moments a Catalunya", ha manifestat, preguntant al mateix temps que "Com vas a parlar tu amb aquells que senzillament no volen parlar amb tu perquè es volen marxar?".

Els plans de Sánchez, després del no a Rajoy

Segons El Confidencial Digital Pedro Sánchez pretendria convocar un Comitè Federal ... però per presentar-se com a alternativa a Rajoy. El seu pla és romandre quiet dues setmanes, que es generi un clam demanant el seu pas al front, recollir suports i anunciar-per sorpresa.

"Senyor Rajoy, som l'alternativa al seu Govern perquè tenim alternatives a les seves polítiques". Aquesta frase, pronunciada per Pedro Sánchez al debat d'investidura celebrat aquest dimecres, amaga un full de ruta del líder socialista, que té un doble objectiu: no plantejar la revisió del seu "no al PP" ... i proposar de nou el seu pròpia candidatura a la presidència del Govern.

Sánchez, expliquen des del seu entorn, entén que el partit ja no es pot moure del "no" a l'abstenció perquè ja es va decidir aquest punt en el Comitè Federal de juliol. Per tant, en aquesta nova reunió, el partit només pot decidir entre dues opcions: que hi hagi noves eleccions o explorar les seves opcions de formar govern.

El secretari general, però, no vol precipitar-se busca que hi hagi un clam demanant que faci el pas. Des Ferraz expliquen que la seva intenció és romandre a l'expectativa un parell de setmanes. En aquest temps, a més d'analitzar les reaccions de "propis i estranys", anirà recollint suports de cara a aquest Comitè Federal.

Segons l'opinió de Sánchez i el seu equip, ningú dins del partit, llevat Guillermo Fernández Vara, s'ha atrevit a exigir públicament l'abstenció, per la qual cosa l'objectiu és veure com es van prenent posicions i, si el camí segueix buidat, anar preparant el anunci que es durà a terme avançat el mes de setembre.

Des de la executiva esperen, a més, que un cop fracassada la investidura de Rajoy, creixin les veus, tant internes com externes, procedents sobretot de la societat civil, que reclamin una alternativa progressista al PP, amb un govern socialista al capdavant: "En els propers dies, hi haurà un clam demanant que Pere faci el pas ".

Sánchez, tot i els suports que pugui demanar, sap que no tindrà gens fàcil convèncer al Comitè Federal de tornar a intentar la seva pròpia investidura. El record del que ha passat al març i les reticències que segueix aixecant Podem pesen encara massa.

No obstant això, expliquen les fonts consultades, la intenció del secretari general és presentar davant els barons aquesta proposta perquè, d'una vegada per totes, "tots es treguin la careta". Vol saber qui està a favor d'intentar formar govern i qui, per contra, aposten perquè sigui el PSOE el que permeti la investidura a Mariano Rajoy.

En tot cas, Sánchez sempre es guarda l'opció de realitzar una consulta a la militància sobre la conveniència d'intentar recollir suports per a una investidura. Una votació que veu guanyada per endavant i que pot obligar els barons a retractar-se.

A més, amb aquesta oferta també vol que Podem i Ciutadans prenguin definitivament posicions. Tots dos han repetit per activa i per passiva que no volen eleccions i, després de la investidura fallida de Rajoy, Sánchez plantejarà la seva alternativa per evitar-les: "Serà llavors quan tant Esglésies com Rivera hauran de retratar". Ells podran evitar unes terceres eleccions i quedaran com a responsables de portar-los a les urnes si no donen suport a Pedro Sánchez.

La complot dels "barons" contra el no de Sánchez

ESdiario ha pubicado avui en portada la informació publicant en exclusiva les fotos d'una reunió de notables socialistes per abordar la deriva del seu partit després del "no" del seu secretari general a afavorir la formació de Govern.

José Luis Rodríguez Zapatero, Pepe Bono, Guillermo Fernández Vara, Emiliano García-Page i altres set influents càrrecs socialistes es van donar cita en un conegut restaurant del selecte barri de Salamanca de Madrid per mantenir una trobada "de tall" polític i abordar els últims esdeveniments després de la primera fallida investidura al Congrés de Mariano Rajoy, segons ha pogut saber en exclusiva ESdiario.

Encara que almenys de moment no ha transcendit el rerefons de les converses allà mantingudes amb taula i estovalles pel mig, la veritat és que la reunió de "notables" té el denominador comú que, en major o menor grau, tots ells s'han postulat públicament en favor d'obrir un debat al PSOE que pugui acabar en l'abstenció dels diputats del seu partit que faciliti la formació d'un Govern per posar fi així al llarg període d'interinitat que està perjudicant els interessos i danyant la imatge d'Espanya. Tots ells són també coneguts "crítics" amb la figura de Pere Sánchez.

L'expresident del Govern, l'expresident manxec, els actuals presidents de Castella-la Manxa o el de la Junta d'Extremadura; van anar arribant al restaurant per separat i amb els seus respectius cotxes oficials, situació que va suscitar la curiositat dels veïns i comensals en un primer moment i posteriorment la queixa, ja que el desplegament de vehicles de la "oficiosa" delegació socialista va provocar un autèntic col·lapse circulatori del carrer, com podem veure a la imatge inferior.

El dinar, d'aproximadament dues hores de durada, es va produir en un context en el qual ja s'havia confirmat el "no" de Pere Sánchez Rajoy i planeja llavors a l'horitzó el panorama d'unes terceres eleccions, una cosa que no desitja gran part dels barons socialistes i la totalitat dels comensals d'aquesta "menjar de la conspiració". Segons ha pogut saber ESdiario, la cita s'havia programat hores abans del tercer dia del Ple d'investidura i les intervencions van girar al voltant de l'obcecació de Sánchez en el seu "no és no", el segrest a què ha sotmès la democràcia en el partit furtant el debat intern i les possibles conseqüències negatives que puguin derivar-se per al PSOE d'aquesta posició àmpliament percebuda per l'opinió pública de bloqueig institucional.

De la mateixa manera, algunes fonts consultades per ESdiario, no descarten la possibilitat que en el dinar es parlés de fer una "últim intent" per part dels assistents aquesta mateixa tarda per forçar una rectificació del secretari general del PSOE per canviar així el sentit del vot, del no a l'abstenció. Però, indubtablement, els comensals el que van abordar van ser els passos que alguns barons anaven a donar des del "dia després" a la no investidura de Mariano Rajoy i les possibles conseqüències que aquesta postura tindria de cara al llarg camí que encara queda per recórrer en la política nacional i també en les importants cites electorals del 25 de setembre a Galícia i al País Basc.

Es dóna a més la circumstància que l'expresident espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, no es va voler perdre la cita malgrat haver aterrat poques hores abans a Madrid després de la seva fugaç viatge a Veneçuela, país que va abandonar poc abans de la gran marxa contra el Govern de Nicolás Maduro el passat 31 d'agost.

Precisament aquest dissabte l'expresident Zapatero ha participat en un acte a València al costat de Ximo Puig, en què ha remarcat que unes terceres eleccions seria "un seriós fracàs" i un fet "molt greu" per al sistema democràtic institucional d'Espanya pel que ha demanat "responsabilitat" als partits polítics per arribar a acords perquè ha subratllat que "pactar no és trair", llançant d'aquesta manera un encàrrec directe al líder del PSOE, Pedro Sánchez. L'exlíder socialista ha incidit en el seu missatge a Sánchez recalcant que els ciutadans han votat dues vegades, han decidit i han dit alguna cosa ben clar i és que cal arribar a acords i potser és un bon moment per recordar que pactar no és trair, és més, forma part del millor ADN dels partits polítics ".