A partir de demà, vaga indefinida al Prat

Efectius de la Guàrdia Civil treballen en els accessos a les portes d'embarcament de l'aeroport de Barcelona-El Prat (Quique García / EFE)

Els pitjors pronòstics s'han complert i la vaga al Prat serà de 24 hores i indefinida a partir d'aquest dilluns. Els treballadors d'Eulen han decidit aquest diumenge en assemblea mantenir la convocatòria de vaga indefinida de 24 hores a partir de demà, dilluns, en els controls de seguretat de l'aeroport de Barcelona-el Prat, en tornar a rebutjar en una votació la proposta de mediació de la Generalitat.

Tan sols 187 treballadors d'Eulen dels prop de 400 que componen la plantilla, han participat en la votació, que ha llançat el següent resultat: 150 vots a favor de rebutjar la proposta, 36 en contra i un nul, segons dades facilitades al terme del recompte per l'assessor del comitè de vaga, Juan Carlos Giménez.

Els treballadors han rebutjat acceptar un plus de 200 euros mensuals en 12 pagues a l'any i evitar la vaga indefinida que hi ha convocada des d'aquest lunes.La Delegació del Govern a Catalunya ha decretat uns serveis mínims del 90 per cent per a la vaga indefinida que comença demà , per "garantir el funcionament dels serveis essencials".

Els treballadors d'Eulen esperen per entrar en assemblea. (EFE)

El laude obligatori del Govern podria acabar el conflicte

El Govern ja ha advertit que està disposat a aprovar un laude arbitral d'obligat compliment que determini les condicions laborals dels treballadors, mentre que, en paral·lel, reforçarà el desplegament de la Guàrdia Civil a l'aeroport del Prat després de diverses setmanes de cues de viatgers davant els taulells i els controls de seguretat per les protestes laborals a Eulen. La Delegació del Govern a Catalunya ha decretat uns serveis mínims del 90% per a la vaga indefinida que comença demà, per "garantir el funcionament dels serveis essencials".

L'aturada de 24 hores podria portar el caos tot i que s'ha reforçat la presència de la Guàrdia Civil. Els serveis mínims decretats són del 90%. L'advocat del comitè de vaga ha afirmat que es van a complir, tot i que denuncia que la presència de la Guàrdia Civil pot anar contra la legalitat en vulnerar el dret de vaga.

Es preveu que les properes jornades de la vaga omplin novament de cues les terminals de l'aeroport de Barcelona. La por dels passatgers a perdre els vols per les llargues esperes fa que arribin amb moltes hores d'antelació a les seves sortides, el que col·lapsa les instal·lacions des de primera hora, traslladant les cues també a les finestretes de facturació, que no obren abans malgrat les aglomeracions.

"Coaccions"

Abans de presentar els resultats, el comitè de vaga d'Eulen denunciava haver patit "coaccions" perquè els treballadors de seguretat de l'aeròdrom barceloní acabin amb la protesta i advertien que amb aquestes pressions no s'aconseguiria que la plantilla canviés la seva decisió. "Veig que ara tenen molta preocupació per tombar una vaga, que és un dret constitucional que tenim", lamentava Purificació Infant, membre del comitè de vaga, en declaracions als mitjans aquest diumenge.

Infant indicava que "tant a la Generalitat, com a ministre, com a tots els polítics, al senyor Rajoy ia qui li pertanyi" que la situació dels treballadors d'Eulen no és nova i que s'hauria d'haver solucionat fa anys, ha dit . "Això fa moltíssim temps que s'hauria d'haver solucionat i aquí la paraula la tenen els treballadors", subratllaven a les portes del Centre Cívic Delta del Llobregat, on els empleats voten en assemblea la proposta de la Conselleria de Treball sortida de la mediació amb l'empresa i Aena.

Efectius de la Guàrdia Civil treballen en els accessos a les portes d'embarcament. (EFE)

La Guàrdia Civil pren de nou el control de l'Aeroport del Prat

El ministre de foment, Íñigo de la Serna

El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha anunciat que la Guàrdia Civil es farà càrrec dels controls i garantirà l'ordre i la seguretat de l'aeroport del Prat abans de dilluns com a data límit, ja que, a partir d'aquest moment, està convocada una vaga indefinida per part dels treballadors de seguretat. Ho ha dit en declaracions a la cadena SER poc abans de presidir el comitè de crisi que busca una solució per al conflicte obert a l'aeroport de Barcelona.

La decisió s'ha pres després de la reunió del Comitè de Crisi per buscar una solució per al conflicte obert a l'aeroport de Barcelona per la vaga dels treballadors dels controls de seguretat. La reunió s'ha dut a terme després que dos sindicats que tendeixen a l'esquerra i dreta extremes, PROU i ADN, han pontejat al comitè d'empresa i han rebutjat les propostes de mediació cronificant el conflicte, fins al punt d'obligar al Govern amenaça amb militaritzar els arcs de l'aeroport de Barcelona. Dijous els treballadors d'Eulen, encarregats de la seguretat al Prat, rebutgessin en assemblea la proposta de mediació presentada per la Generalitat i que plantejava un complement salarial de 200 euros al mes per dotze pagues.

Els treballadors d'Eulen de l'aeroport de Barcelona-el Prat, van acordar continuar la vaga en els controls de seguretat. Segons el ministre, l'actitud dels treballadors i del comitè de vaga ha sorprès tant al Govern com a la Generalitat, alhora que ha qualificat de "assemblea abracadabrant" la celebrada el dijous, ja que es van votar qüestions que no s'havien tractat en el procés de negociació i mediació, el que ha considerat una "falta de respecte" i un "menyspreu absolut" a la negociació.

En roda de premsa, De la Serna ha acusat el comitè de vaga d'instar a provocar "com més mal, millor". Amb la recrudescència de la vaga, "s'està danyant als usuaris, a la imatge del país i sobretot afecta la seguretat i l'ordre públic".

Per això, el Govern ha decidit "en coordinació amb la Generalitat" fer "informes per determinar" com minimitzar els danys. D'una banda, imposar un laude d'arbitratge obligatori per a garantir la fi del conflicte i, d'altra, delegar a la Guàrdia Civil l'aplicació efectiva dels controls i garantir l'ordre i la seguretat a partir de dilluns.

Pel que fa a l'aplicació dels controls, el Govern ha començat els preparatius per intensificar la presència d'efectius de la Guàrdia Civil en els filtres de control de l'aeroport, per tal de garantir que no es produeixen aglomeracions que posin en risc la seguretat.

L'aeroport de Barcelona-el Prat ha tornat a registrar aquest divendres cues de fins a una hora. (EFE)

La primera acció serà, per tant, incrementar la presència de la Guàrdia Civil a cadascuna de les línies. A partir de dilluns, "anirem avaluant l'efectivitat d'aquesta mesura, i en cas que es consideri que cal, s'estudiarien mesures addicionals", ha explicat el ministre. La seva presència es farà de manera gradual segons el rumb de la huelga.La ordre efectiva dependrà del Ministeri d'Interior, però és "raonable pensar" que es produirà abans del dia 14, que és per quan està prevista l'inici de la vaga indefinida per part dels treballadors.

En tot cas, De la Serna ha recordat que, en aquesta primera fase, l'empresa es mantindrà a l'aeroport exercint les seves funcions i la Guàrdia Civil serà l'encarregada de reforçar el servei. Tot això en contacte i coordinació amb la Generalitat, segons ha destacat, ja que els Mossos tenen competència al voltant dels filtres de control de l'aeroport. La seva tasca és "essencial" en l'àmbit de les seves corresponents competències, igual que les de la Guàrdia Civil, ha conclòs el ministro.La Guàrdia Civil intensificarà la seva presència en els controls de l'aeroport del Prat.

Davant d'aquest intolerable xantatge, ia la vista de que la vaga pot causar danys molts més greus en els pròxims dies, el Govern ha fet bé d'anunciar el reforç d'efectius de la Guàrdia Civil al Prat per realitzar les tasques de seguretat encomanades amb el tal de garantir l'ordre i reduir les cues. De fet, l'Executiu hauria d'haver intervingut molt abans per evitar els inconvenients que han patit milers de viatgers en els últims dies, amb el consegüent deteriorament de la imatge d'Espanya.

L'intent de diversos dels actors de polititzar una vaga ha portat a l'única conclusió lògica per tal de garantir la seguretat dels milers de passatgers, independentment de la resolució del conflicte laboral, ja que la Guàrdia Civil és l'únic cos que té competències en el control de passatgers i equipatges. Es dóna la paradoxa que la Guàrdia Civil presentada des de sempre pels independentistes com l'enemiga de l'proces, va desembarcar per l'Aeroport, en auxili del Govern de la Generalitat. Ara el seu reinplantación dependrà si s'aconsegueix finalment l'acord entre la patronal i el comitè d'empresa que tornarà a votar sobre la proposta de la Generalitat.

Amb les actuacions del ministre de Foment en el dia d'avui, podríem estar assistint a l'inici de la reconquesta de l'Estat Espanyol del territori català. De la Serna ha aconseguit en un sol dia una triple victòria: Posar-li un dogal als sindicats que s'havien llançat a mort amb aquesta vaga, doblegar la Generalitat aconseguint que mostri públicament el seu impotència en el seu repte separatista i posar en ridícul a l'alcaldessa Ada Colau que al matí deia que la presència de la guàrdia civil a l'aeroport era "una barbaritat" i per la tarda reculava adduint la seva necessitat.

Patacada del PP i ridícul de tota l'oposició al Congrés

Patacada històric del Govern. Els partits polítics han rebutjat de ple el reial decret llei de la reforma de l'estiba, la convalidació era necessària per liberalitzar aquest sector i complir amb la sentència del Tribunal Europeu de Justícia (2014). El Congrés ha tirat per enrere el RD / L amb 175 vots en contra, 142 vots a favor (PP i PNB) i 33 abstencions (Ciutadans); no s'ha arribat per tant a més de la meitat necessària per tirar endavant el text.

Parlem d'una situació especialment delicada perquè hi ha una multa milionària en joc: si Espanya incompleix la sentència europea, haurà de pagar 23 milions d'euros de partida més 134.000 euros per cada dia de retard en l'aplicació de la reforma.

Els paquets d'ajudes públiques que el Govern té reservats per a l'estiba són dos: Ports de l'Estat ha estimat un màxim de 500 milions d'euros per finançar les indemnitzacions per acomiadament i altres passius laborals, mentre que el Ministeri d'Ocupació es va posar en contacte amb les empreses estibadores per negociar subvencions que aniran destinades a unes 1.400 jubilacions anticipades i / o baixes incentivades. Així ho van confirmar fonts del sector a aquest diari. I van quantificar l'import en uns 250 milions, la meitat del que exigeix ​​per les companyies.

L'Executiu pateix així una derrota gairebé sense precedents gràcies a la seva prepotència i falta de comunicació. És la tercera vegada que es rebutja un reial decret llei en gairebé quaranta anys de democràcia. Després que el Govern es baixés els pantalons davant els estibadors amb els nostres diners oferint jubilacions als estibadors a partir de 50 anys. El Govern ha fet el ridícul en no poder aplicar un decret llei que finalment haurà d'aplicar obligatòriament.

Però tota l'oposició ha desmostrat ser una banda d'irresponsables, començant pel PSOE amb les seves baralles internes i la seva inconsistència, Podem que ha votat en contra per ser "decret salvatge que pot fer saltar pels aires un sector estratègic" i

una greu acusació de venda a fons voltors per donar una excusa i sense cap prova i Ciutadans votant contra el seu propi programa per satisfer la seva animo de venjança pel menyspreu i incompliment dels acords amb el PP. Tots ells junts amb els altres partits antisistema del Congrés han celebrat la votació en contra amb un gran aplaudiment que no és més que el fracàs de tots.

En conseqüència, els sindicats han suspès les aturades previstes per demà, dilluns, dimecres i divendres que ve conscients que han obtingut una victòria inesperada a l'espera el govern augmenti ostensiblement l'oferta que serà, com sempre, a costa de la nostra butxaca davant que acabi l'últim termini concedit per la UE li que els portaria a reclamar la sanció i coorreria la multa de 134.000 € diaris

¿Pagar per unes autopistes que gairebé ningú utilitza?

Un cotxe circula per la R-5, una de les autopistes trencades que revertiran a l'Estat.

A finals dels 90 amb el Partit Popular al poder, les autopistes de peatge van viure un fort impuls però les previsions de trànsit es van sobredimensionar i moltes d'elles van acabar amb problemes financers que han fet que l'Estat porti des de 2009 donant ajudes a les concessionàries amb problemes financers amb préstecs participatius de l'Estat.

Les autopistes de peatge que es troben actualment en liquidació o trencades són les quatre radials de Madrid: la Madrid-Toledo, l'Ocaña-La Roda, la Cartagena-Vera i la M-12 Eix Aeroport.

Els erronis plans economicofinancers de les diferents concessions -principalment els d'autopistes de peatge paral·leles a les gratuïtes- units als sobrecostos d'expropiacions i els modificats d'obra han minat la solvència de les concesonarias.

«Només entren en les de peatge els que s'equivoquen», ironitza habitualment l'exministra de Foment, Ana Pastor, que va intentar en va en els seus tres últims anys en el càrrec un acord amb concessionàries, creditors i constructores perquè cedissin gratis les autopistes amb lleves del 50% en el deute acumulat superior als 5.000 milions.

Qui hi ha darrere de les concessionàries?

Les societats que gestionen aquestes vies estan formades per constructores, bancs (i caixes) i operadores d'infraestructures. En molts casos, es muntava l'empresa concessionària (controlada per la constructora) i aquesta demanava a la constructora que construís l'autovia, i per pagar-li es demanava un préstec.

Així, la constructora cobrava perquè havia realitzat l'obra, i la concessionària i els bancs, en el cas que fes fallida més endavant, estaven protegits per la RPA gràcies a la qual podrien recuperar els diners invertits. El que es jugava la concessionària era únicament els seus recursos propis.

El president de Seopan, Julián Núñez, s'ha queixat per la seva banda des de 2014 en la manca d'agilitat del Ministeri de Foment per resoldre aquest problema permetent que les autopistes fossin entrant mica en mica en fallida. Aquest incideix que un dels factors del declivi va ser el cost de les expropiacions previst en 400 milions i que va acabar arribant a 2.200 milions.

Els 'fons voltor' que actualment ostenten el gruix del deute de 3.400 milions d'euros que sumen les 08:00 autopistes de peatge en fallida volen buscar una "solució negociada" per aquestes vies amb el Ministeri de Foment, que finalment haurà de assumir-les.

Per què ha de pagar l'Estat?

L'Estat té una obligació de reparar o de respondre pel dany causat pel funcionament d'algunes de les administracions. És el que es coneix com la Responsabilitat Patrimonial de les Administracions Públiques (RPA) .Són vuit empreses concessionàries que gestionen nou autopistes s'han declarat en suspensió de pagaments. Entre elles, les afectades són les radials de Madrid (La R-2, la R-3, la R-4, la R-5) juntament amb altres vies com la M-12 (l'eix de l'Aeroport de Barajas), l' AP 36, la via entre Almeria a Vera i la circumval·lació d'Alacant estan en procés de liquidació.

La Ap-7 és una de les autopistes la concessió acaba la pròxima legislatura

El mandat judicial consisteix en que abans del proper mes de juliol Foment haurà d'assumir ja dues d'elles, les R-3 i R-5 de Madrid. Aquesta cursa de fallides no només deu a la caiguda del trànsit des de l'esclat de la crisi, que ha arribat a ser un 50% inferior al previst.

El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha reprès els contactes amb els creditors de les autopistes a la recerca d'un acord que faciliti el procés de liquidació i reversió a l'Estat al qual estan abocades.

Aquest cost de nacionalitzar una desena d'autopistes de peatge equival a 50 euros per ciutadà i, si el Govern no hi posa remei, suposa el 45% dels ingressos extra que preveu recaptar aquest any amb la pujada d'impostos. A l'Executiu desmenteixen que el cost que serà superior als 5.000 milions com el esgrimit per l'associació de grans constructores Seopan i el limiten als esmentats 2.100 milions, encara que l'objectiu de l'Executiu és doble. D'una banda, intentar evitar-ho o reduir-lo amb un acord en els pròxims mesos amb els concessionaris i creditors. De l'altra, buscar fórmules perquè, en cas de rescat inevitable, no computi en el dèficit de l'Estat d'aquest any per no comprometre el compromís amb la Unió Europea.

Si les autopistes haguessin funcionat, hauria uns empresaris privats que s'estarien folrant sense cap problema. Com no funcionen fiquen la mà al calaix i a pagar per tots, mentre els responsables polítics i empresaris fan palmes d'alegria perquè s'ho porten de totes formes. Una solució raonable seria tancar a la PRESÓ als polítics i empresaris responsables, cobrar-se a ells els diners i posar-les en funcionament, però a Espanya robar molt surt molt barat.