Pujol Corporation 53 - Els papers de Panamà

Oleguer Pujol, el menor dels fills de l'expresident Jordi Pujol, hauria autoritzat pagaments per a la compra d'un miler d'oficines del Banc Santander a 2007, segons ha destapat avui El Confidencial, que ha tingut accés als papers de Panamà.

Segons aquesta informació, l'operació financera s'investiga des 2014 a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional i està en mans de l'Audiència Nacional en el marc de la investigació per blanqueig de capitals i delictes contra la Hisenda oberta contra Oleguer Pujol.

'Els papers de Panamà' descoberts darrerament contenen informació fins ara desconeguda sobre la presumpta trama corrupta que s'amagaria després de la compra de 1.152 oficines del Banc Santander a 2007, una operació que investiga des de 2014 la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional sota la direcció del Jutjat d'Instrucció número 1 de l'Audiència Nacional i per la qual està imputat per blanqueig de capitals i frau fiscal Oleguer Pujol, el menor dels set fills de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol.

Segons consta en documents als quals ha tingut accés El Confidencial en una investigació conjunta amb La Sexta, liderada pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ) i 'Süddeutsche Zeitung', el mateix Oleguer va autoritzar amb la seva signatura el desviament d'una comissió de 6,8 milions d'euros per aquesta venda a una societat opaca que, al seu torn, li hauria reemborsat posteriorment almenys cinc milions d'euros a través d'una altra signatura 'offshore'. L'acord es va signar el 8 de febrer de 2008, poc després que la signatura d'Oleguer i el seu soci Luis Iglesias, Drago Capital, tanqués la compra amb el banc presidit per Ana Botín.Oleguer Pujol Ferrusola es va convertir en "l'Oleguer Pujol Sola" per ocultar diners a Panamà.

El fill menor de l'expresident va desviar fons des d'Andorra per promoure la construcció de dos grans gratacels valorats en 92 milions d'euros.

Oleario Pujol Solà 

El fill menor de l'expresident autonòmic català va desviar fons d'Andorra a Panamà utilitzant un "àlies o identitat fictícia". Curiosament Oleguer Pujol va realitzar transferències des de l'Andbank sota el nom "Olegario Pujol Sola" pusiblemente amb intent d'ocultar la seva veritable identitat. Els fons van ser emprats per promoure dos grans gratacels: el Balboa Blue Spa la torre Quartz, valorats en 92 milions d'euros.

La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia acaba de posar en mans de l'Audiència Nacional el que considera una maniobra d'ocultació de la seva fortuna per part del clan català. La UDEF considera "cridaner que s'utilitzi un àlies o identitat fictícia que no correspon amb la del titular real del compte" i avança que no es tracta de l'única estratagema descoberta. En aquest cas, Oleguer Pujol va optar per castellanitzar el seu nom i escurçar el seu segon cognom amb la intenció de no ser descobert en una recerca de dades informàtica.

Altres transferències realitzades pel petit dels germans Pujol Ferrusola directament "no identifiquen l'ordenant". Així, aquestes operacions bancàries estan acompanyades per la llegenda en català "un client", cosa que "mostra novament l'opacitat d'Oleguer Pujol Ferrusola a l'hora de realitzar l'operació".

La policia ha escollit com a exemple per il·lustrar l'ocultació mitjançant la identitat falsa una de les transferències realitzades per Oleguer Pujol. Concretament una que ascendeix a 50.000 dòlars, alhora que assenyala que "l'import bancari registrat és de 50.088,40 quot;, sent "la diferència de $ 88,40 la comissió bancària cobrada per les despeses derivades de la transferència internacional".

Desviament de diners

Oleguer Pujol va desviar els diners a la societat panamenya Illa Quesito Real State Development, SA, promotora dels dos gratacels que finalment no es van dur a terme per disputes entre els socis. En el cas de l'anomenat Balboa Blue Spa, va néixer amb l'ambició de convertir-se en una de les torres més altes de la ciutat i el fill menor de l'històric líder nacionalista va arribar a posar els fonaments d'aquest gegantí edifici d'apartaments i oficines, que estava valorat en 42 milions d'euros.

Per la seva banda, The Quartz Tower va ser concebut com un gran edifici d'oficines que acabaria incorporant un hotel de cinc estrelles i estava valorat en 50 milions d'euros. Oleguer Pujol va abandonar les dues iniciatives en plena fase de desenvolupament per disputes amb els seus socis, encapçalats pel seu amic personal Daniel Costa, al qual la resta d'inversors va acabar acusant de malgastar els fons invertits.

De la Rosa Connexió

Els papers de Panamà indiquen que Oleguer Pujol i els fills de Javier de la Rosa van cobrar una comissió d'almenys nou milions d'euros per mitjançar en la venda de 1.100 oficines del banc Santander a l'any 2007. És el que apareix en els papers de Panamà. Aquesta operació immobiliària va generar unes comissions de 13 milions d'euros. Tot aquests diners va ser cobrat en paradisos fiscals i ara el fisc determinarà si està declarat o no.

Al novembre de 2007 el banc Santander tanca la venda de 1.152 oficines per més de 2.400 milions d'euros. El comprador, Samos Serveis i Gestions, una empresa creada un mes abans de culminar l'operació controlada per Oleguer Pujol a través de Drago Capital.

La venda va generar 13 milions d'euros que es van repartir així, segons la UDEF: cinc milions d'euros van anar a parar a una empresa del Pujol, altres quatre milions a una de la família De la Rosa i tres més a un empresari immobiliari de Barcelona molt proper a Oleguer Pujol, la resta es va quedar en dues empreses holandeses.

Has ara se sabia que es van pagar 6,2 milions d'euros de comissió a una empresa holandesa, Marway. En un esquema de la UDEF apareix un interrogant, on va ser els diners després de Marway? laSexta pot contestar aquesta pregunta.

L'empresa només es va quedar un 4%, uns acords privats, idèntics, demostren que la resta es va repartir a parts iguals entre dues misterioses empreses: Barcem Ltd i Davenport Trading Group Ltd Un 48%, gairebé tres milions d'euros per a cada una d'elles, ambdues registrades a les illes verges britàniques.

Però, qui està darrere d'aquestes empreses? Grabriela de la Rosa Misol era la propietària de Barcem, filla i advocada del protagonista de l'escàndol Kio, que es va apropiar de prop de 500 milions d'euros. En un document de Mossack Fonseca apareix el seu nom com a beneficiària única de la companyia.

El propietari de la segona empresa és el president de la immobiliària Vica, José María de Villalonga, molt proper a Oleguer Pujol. Però la de Marway no va ser l'única comissió. Samos va pactar un segon pagament de 6,8 milions d'euros amb una altra empresa holandesa. En els documents de l'acord apareix la signatura del mateix Oleguer Pujol, de la seva pròpia mà en representació de Samos.

El seu nom no figura, però si comparem la rúbrica no presenta cap dubte. Els De la Rosa també es van emportar un bon pessic d'aquests diners, concretament 978.000 euros com demostra un contracte privat. Altres cinc milions d'euros van acabar a l'empresa Aegle International, controlada per Oleguer Pujol i el seu soci Luis Iglesias.

El benjamí dels Pujol, a través d'un portaveu, ha confirmat a la Sisena i El Confidencial que els acords van ser així. Gabriela de la Rosa assegura que si el seu nom apareix és una cosa purament circumstancial i assenyala al seu germà Javier, que ha reconegut tot però assegura que està declarat.

La confessió de Javier de la Rosa al "Petit Nicolas"

A través del diari La Gaceta.es ha tingut accés aquesta setmana a la gravació d'una conversa mantinguda entre el financer Javier de la Rosa i Francisco Nicolás Gómez Iglesias. Hi l'empresari tira de la manta i aboca importants acusacions contra personalitats del món polític català i dels diferents governs centrals, contra empresaris i contra alguns membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat que no per repetides deixen de tenir actualitat.

Es reprodueixen diverses fases de la conversa entre el financer Javier de la Rosa i el petit Nicolás que conté acusacions de finançament il·legal i de pagaments en diner negre que afecten polítics i empresaris. Encara que pot posar-se en dubte la veracitat de part d'aquestes afirmacions altres són totalment certes i no són més del va explicant des de fa temps a qui li vulgui escoltar. L'enregistrament integra d'aquesta conversa està integrada en l'exemplar de la Gaseta del passat dijous 16 d 'abril.

A continuació, Francisco Nicolás li pregunta: "Tens vídeos d'això?", Al que Javier de la Rosa respon: "Suposo que els han picat, no m'he quedat amb cap". I segueix: "Igual Rato que Felipe González a través de Sarasola ... igual tot el que vaig veure. El que passa és que ho ficava tot perquè jo pensava que era ser lleial. Perquè no aparegués el rei i no apareguessin aquests en els seus comptes, el ficava en un compte a nom meu, al nom de la meva dona, per si jo em moria, i allà el enviava al minut a aquests llocs i no em quedava res. Però van agafar aquest compte i van dir: "Això no ens interessa".

"I a l'Audiència Nacional em van fer a mi responsable per desviació de fons, és a dir, apropiació indeguda per desviació de fons de 400 o 500 milions de l'època, que va ser el que paguem aquí durant la guerra de Kuwait, a la gent de aquí, als partits. Però bé ", acaba dient.

L'empresari i advocat Javier de la Rosa està condemnat per diversos casos de corrupció. Un dels més sonats va ser el cas KIO, en què, segons la condemna, es va apropiar de forma irregular d'uns 500 milions de dòlars mentre era l'administrador a Espanya dels inversors del grup KIO (Kuwait Investments Office).

De la Rosa tira de la manta

El finançament de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), el partit de l'actual president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, és una de les acusacions més dures que conté l'àudio de gairebé tres quarts d'hora. De la Rosa assegura que el finançament de Convergència la pagava ell i la xifra en "4.500 milions de pessetes" entre els anys 1980 i 1994. Assegura que era uns diners que donaven diverses entitats financeres -cita Banesto, el Banc Central o el Grup Kio - per evitar el desenvolupament de l'independentisme català. Assegura que "jo portava els diners a la nit al seu despatx".

De les dures declaracions del financer, un dels que pitjor parat surt és l'advocat, i ex tresorer de CDC, Miquel Roca. Concretament assegura que després de la negativa de Pujol a nomenar Roca successor, aquest es va reunir amb l'ex ministre socialista d'Interior José Luis Rodríguez Corcuera i li va explicar les irregularitats administratives de les que s'estava beneficiant Jordi Pujol fill. Però Corcuera va optar per explicar-ho a Pujol pare que immediatament va trucar a Roca.

En la conversa, l'advocat va acceptar no ser el successor de Pujol, però a canvi li informava que tenia pensat muntar un bufet d'advocats i volia que, per guardar silenci, tots els ajuntaments governats per Convergència fossin seus clients. Una manera d'actuar que el financer no dubta a qualificar com "un xantatge". De Roca també diu que "jo el portava diners a Suïssa", i ho justifica dient que era una basa contra l'independentisme.

La família Pujol també és una altra de les que surten malparades de les declaracions de De la Rosa. Del patriarca, l'expresident de la Generalitat, assegura que va rebre 2.400 milions de pessetes i que "jo mateix li vaig reclamar els diners que li havia donat que eren 2.400 milions", se les va reclamar, per a més senyes, a casa de Javier Trias, actual alcalde de Barcelona. En les seves declaracions calcula que la família Pujol maneja un efectiu d'uns 20 milions d'euros.

L'actual ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, també és víctima de dures acusacions. D'ell diu que va anar un mantingut que cobrava dels Pujol. De la Rosa assegura que "ha viscut dels Pujol durant molt temps" i denuncia que li donaven diners tots els mesos fins que Rajoy va rescatar per al seu Govern. Però no és l'única acusació, també assegura que "es va parlar de Jorge Fernández, que va pegar a la seva dona, de les bogeries de Jorge Fernández".

El comissari José Manuel Villarejo, que recentment ha acaparat portades, també és un altre dels objectius de l'empresari català. D'ell diu que no és de fiar. Que "ha traït a tots". També li assenyala com algú que s'ha beneficiat de la seva posició de policia per muntar empreses de seguretat i detectius.

La família Rubalcaba també rep la seva part de tan suculenta gravació. Segons la informació que diu tenir de la Rosa, la fundadora de Método 3, la polèmica empresa de detectius que s'ha vist esquitxada en nombroses polèmiques en els últims anys, és la "núvia del germà de Rubalcaba". Assegura que Alejandro Pérez Rubalcaba i ella viuen junts a Madrid i que és el germà de l'ex secretari general socialista i ex ministre de l'Interior durant el Govern de Rodríguez Zapatero qui li va obrir les portes del CNI a l'empresa de la seva parella i qui va aconseguir que Alícia Sánchez Camacho participés en l'enregistrament de la Camarga.

L'actual ministre de l'Interior no és l'única personalitat del PP esquitxada per les declaracions de l'advocat i financer català. També ha assegurat que Rodrigo Rato i l'expresident José María Aznar també cobraven diners en efectiu i ho feien retirant efectiu d'una sucursal de Seguribank: "anaven a les 08:30 Rato, el seu germà i Aznar a agafar maletes en efectiu ". Assegura que d'això va arribar a tenir enregistraments en vídeo, però que les va esborrar totes.

La Casa Reial també s'ha vist esquitxada per aquest enregistrament. Assegura que hi ha diverses persones que tenen fins a 300 milions d'euros en comptes corrents que realment pertanyen al senyor Joan Carles.