El nou cap dels Mossos va posar amb un enorme llaç groc

 

Josep Maria Estela ha substituït Josep Lluís Trapero al comandament de la policia catalana

Josep Lluís Trapero va ser cessat dilluns passat com a més gran dels Mossos, una operació que segons han apuntat diverses fonts es venia forjant des de fa molt de temps.

Els líders secessionistes no el perdonen, entre altres coses, que saludés com era degut al Rei Felip VI en una de les visites a terres catalanes. El lloc de Trapero ha estat ocupat per Josep Maria Estela, que seria més “sensible” als interessos secessionistes.

Per descomptat, mèrits ha fet al llarg de la seva carrera a la policia catalana, ja que el 2018 va posar al costat d'un enorme llaç groc al primer aniversari dels atemptats terroristes de les Rambles i Cambrils.

Curiosament en aquesta mateixa fotografia apareixen entre altres, ara vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró i l'actual president, Pere Aragonès. Tot en ordre.

Dolors Delgado va començar ahir a exercir com a Fiscal General de Pedro Sanchez.

Frenesí fiscal. L'òrgan que dirigeix ​​Dolors Delgado, exministra de Justícia, ha emprès en un sol dia tres operacions de gran calat a el servei de Pere Sánchez i en contra de les institucions de l'Estat.

Les seves primeres decisions:

1) - Fer recerca a l'Rei Emerito per presumptes comissions a l'AVE

D'entrada, la Fiscalia de l'Tribunal Suprem ha decidit investigar a Joan Carles I pels presumptes delictes de frau fiscal i blanqueig a compte de les presumptes comissions de l'AVE a la Meca. La notícia ha estat rebuda amb gran alegria per personatges com Pablo Echenique i Gabriel Rufián, les contribucions a la democràcia a Espanya són de sobres desconegudes.

2) - Demanar l'arxiu de la causa de l'8M contra el delegat de Govern de Madrid

L'informe que afirma que Fernando Simón i Salvador Illa "subestimar la gravetat" de l'epidèmia. La Fiscalia que dirigeix ​​Dolors Delgado ha amagat la identitat dels fiscals que demanen arxivar la causa contra el delegat de Govern a Madrid, el socialista José Manuel Franco, per les manifestacions de l'8-M en plena crisi de l'coronavirus. Una causa que investiga la titular d'Jutjat d'Instrucció nº 51 de Madrid, Carmen Rodríguez-Medel.

3) - Rebaixar la petició sobre Trapero.

I per arrodonir el dia, la Fiscalia de l'Audiència Nacional rebaixa de rebel·lió a sedició la petició contra l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i prepara el terreny per a una condemna per desobediència que no implicaria l'ingrés a presó de l'tipus que va posar a 17.000 homes armats a el servei d'obstruir que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional sufoquessin el cop d'Estat separatista a Catalunya.

La Fiscalia es posa a servei dels interessos de govern i dels seus aliats separatistes. Nova normalitat en diuen.

Al·lucino que molta gent encara no vegi que ens estan llevant la democràcia davant de la cara. Suposo no s'adonaran fins que arrosseguin a la gent fora de les seves cases i els peguin un tret al carrer. Som un país de cecs, covards i ignorants

https://twitter.com/i/status/1270078249213837312

https://twitter.com/i/status/1270022561364094976

Trapero carrega la responsabilitat del cop a Puigdemont i Forn

Josep Lluís Trapero, cap dels Mossos d'Esquadra durant l'1-O

Si el tribunal accepta les seves explicacions, els dirigents que s'asseuen a la banqueta estaran molt més a prop de la condemna

El major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, antic responsable operatiu dels Mossos, s'ha defensat aquest matí al Suprem amb notable habilitat dialèctica en una compareixença que portava molt ben preparada. El vènia disposat a cantar la Traviata. Va haver de frenar-el mateix jutge Marchena quan estava disposat a delatar tots els capitosts del "Procés" per tal de llevar-se de mig.

Drapaire va reconèixer que la consulta era il·legal i va acusar l'exconseller Forn de «irresponsabilitat» per anteposar els interessos polítics a les ordres judicials i les advertències del Constitucional. En aquest sentit, va descarregar tota la responsabilitat sobre els seus caps de la Generalitat i es va justificar amb l'argument que ell va fer tot el possible per complir els mandats del fiscal i de la jutge per evitar la consulta de l'1 d'octubre.

El major Josep Lluís Trapero ha manifestat durant la seva declaració com a testimoni en el judici pel 'Procés' al Tribunal Suprem que les manifestacions de l'ex conseller de l'Interior de Catalunya Joaquim Forn en els dies previs a l'1-O van tenir "un punt d'irresponsabilitat ", i que" al final és un polític que feia política ".

Dit en poques paraules, Trapero, encausat a l'Audiència Nacional, ha intentat salvar-se, presentant-se com un fidel complidor de la llei. Si el tribunal accepta les seves explicacions, els dirigents que s'asseuen a la banqueta estaran molt més a prop de la condemna. La pregunta que sorgeix del seu testimoni és que diran ara els independentistes que havien convertit a Trapero en un mite.

Trapero titlla Forn d ' "irresponsable" i diu que estava "incòmode amb la deriva política"

Trapero ha estat especialment gràfic a l'hora de qualificar l'actitud de l'exconseller -acusat per la Fiscalia per un presumpte delicte de rebel·lió al Tribunal Suprem- en els dies previs a l'1-O.

L'excap dels Mossos José Luis Trapero en la seva compareixença com a testimoni en el judici de l'1-O al Suprem. Amb la seva autosuficiència habitual s'ha mostrat col·laborador i segurament pensant en el judici de l'Audiència, ha donat una explicació detallada del que va passar. El va donar la seva versió de l'actitud dels Mossos davant el cop carregant la responsabilitat als polítics tot i que davant tots està present la seva actuació passiva aquells dies.

El comandament dels Mossos -que ha declarat com a testimoni tot i estar investigat pels mateixos fets a l'Audiència Nacional- ha comparat la relació que mantenia amb Jané i la que després va tenir amb Forn. Aquest últim, per exemple, era contrari al fet que els Mossos li enviessin molts informes mentre que Jané volia tenir coneixement de tot. Forn, per la seva banda, era partidari d'ampliar les reunions que mantenien a més gent.

Trapero ha recordat a preguntes de la Fiscalia el moment en què va dimitir l'anterior conseller d'Interior Jordi Jané, tot just uns mesos abans del referèndum. Segons ha dit, Jané li va transmetre la sensació que se n'anava "per la deriva política i perquè no volia córrer un risc" i que estava "incòmode". "Em va donar una explicació d'aquest tipus; estàvem incòmodes els dos, el portàvem temps parlant", ha explicat el fiscal Javier Zaragoza.

Però Trapero ha estat especialment gràfic a l'hora de qualificar l'actitud de l'exconseller -acusat per la Fiscalia per un presumpte delicte de rebel·lió al Tribunal Suprem- en els dies previs a l'1-O. Ha dit que les seves declaracions públiques "encaixaven molt malament". "Especialment mal a mesura que vam anar avançant i teníem ordres judicials concretes", ha afegit en el sentit de les instruccions per evitar la consulta il·legal. Trapero ha recordat que van arribar a fer un comunicat per dir que no estaven d'acord amb el que deia Forn.

Ha reconegut en la seva declaració que ell mateix va advertir al llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que la celebració del referèndum il·legal de l'1-O podria comportar "problemes d'ordre públic i de seguretat ciutadana". Una advertència realitzada durant la Junta de Seguretat del 28 de setembre del 2017, dies abans de la celebració del referèndum il·legal.

Segons el seu relat, va trucar al fiscal superior de Catalunya i al president del TSJC: "Els comento que el cos està a disposició tant de la Fiscalia com l'òrgan judicial. Desconeixíem la transcendència jurídica i quins delictes podia haver-hi, però vèiem que tenia certa gravetat , i ens posàvem a disposició per si calia fer un operatiu ". "Un operatiu per a què?", Preguntava l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero. "Per a la detenció del president i els consellers", responia Trapero.

El tribunal haurà de valorar fins a quin punt el testimoni ha explicat tota la veritat, almenys en la seva pròpia responsabilitat en la preparació del cop i la seva postura en la Junta de Seguretat que el jutge Marchena ha impedit que expliqués, sembla mes aviat sembla un intent de blanquejar la seva responsabilitat sobre el que va passar realment aquells dies.

Trapero s'ha convertit en el nou vilà català. Ha caigut el mite del superpolicia de la Generalitat. Setmanes abans del cop d'Estat, donava rodes de premsa conjuntes amb Forn i Puigdemont després dels atemptats islamistes de Barcelona i Cambrils. Es estampaven samarretes amb la seva cara. Era el cap de la policia que havia abatut a la cèl·lula terrorista, el símbol que Catalunya estava preparada per assolir la independència en tot parell de meses.Se van acabar les festes i les "Paraules d'amor" a casa de la Rahola de Cadaqués .

Judici 1-O - El relat de la secretària judicial

La secretària judicial del Jutjat d'Instrucció nº 13 de Barcelona, ​​Montserrat del Toro, ha afirmat que "va sentir por" i va témer per la seva integritat física durant els registres de la Conselleria d'Economia del 20 de setembre. Uns registres que el seu objectiu era desmantellar la logística del referèndum il·legal de l'1 d'octubre.

La funcionària ha relatat com milers de persones van començar a congregar-se en els voltants des de primera hora del matí. A través del vidre, va poder veure com un dels concentrats s'encarava amb un Guàrdia Civil i li va escopir. Cridaven per megafonia "No sortiran", "No passaran" i "Votarem".

Hi va haver una allau contra les portes de l'edifici, "es va espantar" i van llançar objectes, ampolles, contra els vidres. Va pujar al terrat, va fer fotos i va veure "un mar de persones", "capes de caps". La comitiva judicial estava acorralada i no podia sortir. Es van plantejar demanar un helicòpter, però hi havia moltes antenes a l'edifici i l'opció era inviable.

La secretària judicial va cridar llavors al magistrat de la causa, el mort Juan Antonio Ramírez Sunyer: "Treu-me d'aquí, no hi ha sortida". "Faré el que pugui", va contestar el jutge instructor. Els Mossos van plantejar llavors una sortida a la funcionària després que el magistrat contactés amb el llavors major del cos, Josep Lluís Trapero. El llavors president de l'ANC, Jordi Sànchez, va assegurar a la Guàrdia Civil que "no podia fer res" perquè la multitud se n'anés.

La funcionària va haver de pujar al terrat, saltar un mur i despenjar al teatre confrontant. Un cop allà, es va haver de convèncer al responsable del teatre perquè facilitessin una sortida a la secretària judicial. Finalment, passades les 12 de la nit, sortia corrent i fugia en un vehicle dels Mossos "sense logotips". A preguntes del fiscal Javier Zaragoza, assegurava que va sentir "preocupació i por". De fet, afirmava que la tensió i l'estrès d'aquelles dates de l'Procés li van afectar a la seva salut.

Sense enregistraments ni fotografies a les quals recórrer a, la compareixença de la lletrada de l'Administració de Justícia Montserrat del Toro va ser, però, prou eloqüent perquè la imatge de la testimoni saltant un mur per abandonar pel terrat la conselleria d'Economia després dels registres del 20 de setembre previ a l'organització de la consulta sigui difícil d'oblidar. També el seu discurs, ple de descripcions al voltant del setge a què es van veure sotmesos l'edifici i, per tant, la mateixa comitiva judicial, posa en dubte els arguments dels acusats.

Allò era una festa. Actuacions musicals en les proximitats, "performances" artístiques i missatges pacifistes, allaus a les portes, crits de "No passaran!", Negatives dels Mossos a enviar reforços, "negociacions" entre Jordi Sànchez i el tinent de la Guàrdia Civil al capdavant de la policia judicial, passadissos formats per voluntaris de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per sortir per la porta gran i el crida desesperada de la lletrada al jutge: 

"Treu-me d'aquí".

La secretària del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona va consumar aquest dimecres una narració que va arrencar un dia abans, quan el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos va assestar el primer cop mortal als lletrats defensors i es va erigir en el primer - i principal-- testimoni de càrrec contra el pla independentista que va culminar amb la celebració del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Les seves declaracions sobre l'absència de càrregues policials i la violència que hauria desplegat part del bàndol secessionista van aixecar la polseguera dins i fora del Suprem. I van posar cara a la presumpta inacció dels Mossos en assenyalar al seu responsable: Josep Lluís Trapero.

La por canvia de bàndol

Potser l'excés de confiança dels advocats dels acusats en el judici de l'1-O els ha jugat una mala passada. comencen a veure tremolar els fonaments de la seva estratègia de defensa. Han fet falta una mica més de tres setmanes perquè les acusacions, més enllà dels "no ho recordo", "em van comentar" i els "crec", poguessin obtenir un relat categòric en el qual recolzar les seves incriminacions, principalment pel que fa al delicte de rebel·lió es refereix.

El presumpte delicte de rebel·lió --pel qual les acusacions reclamen les majors peticions de condemna-- que han intentat tirar per terra entre proclames polítiques alguns i al·legats de major caràcter jurídic d'altres, ja està damunt de la taula.

Abans que ella, el menyscabament a les defenses ho havien provocat el que fos secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, o l'exdelegat del Govern a Catalunya, Enric Millo. El primer a l'desmuntar els al·legats relatius a la col·laboració que la policia autonòmica hauria prestat als cossos de seguretat de l'Estat durant l'1-O i Millo a referir-se, de forma detallada, als actes de "fustigació, assetjament, violència i intimidació" que es van viure fins i tot setmanes abans de la jornada clau del Procés, tirant per terra la tesi pacifista dels sobiranistes en què aquests han insistit una i altra vegada.

És el típic xoc entre realitat i ficció del separatisme. Ells no van proclamar la república i si un vaixell del Ministeri de l'Interior no va poder atracar en els seus dominis la culpa no va ser seva sinó del funcionariat, els cossos es neguen a sostenir tals teories.

Va ser un altre mal dia per als acusats, les defenses no han aconseguit asseure virtualment a la banqueta a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat que van tractar d'impedir la celebració de la consulta, ni han aconseguit fer creure a l'opinió pública que l'única violència que es va produir l'1-O va ser la de la Policia i la Guàrdia Civil. El judici ja apunta condemna.

A última hora de la tarda, líders d'opinió del separatisme tornen a difondre amb greus amenaces en xarxes socials la imatge de la lletrada del jutjat d'instrucció número 13.

https://ep02.epimg.net/politica/imagenes/2019/03/06/actualidad/1551880357_104347_1551889881_noticia_fotograma.jpg

Retrets, sospites i errors de seguretat en l'aniversari dels atemptats de l'17A

Avui s'ha complert en aniversari de l'atemptat gihadista Una cèl·lula gihadista composta per una dotzena de membres molt joves i encapçala per l'imant de la petita localitat de Ripoll, a Girona, va sumir a Espanya fa gairebé un any en un malson que va mantenir en suspens a l' país durant quaranta-vuit hores. La seva doble atemptat a la Rambla de Barcelona i el passeig marítim de Cambrils (Tarragona) va deixar un tràgic balanç de quinze morts i més d'un centenar de ferits.

L'anàlisi de la seqüència dels esdeveniments va deixar en evidència l'existència de diversos forats negres. La pedra angular dels mateixos gira al voltant de la casa que els terroristes van ocupar amb total impunitat durant sis mesos a la localitat tarragonina d'Alcanar ia l'absència de flux d'informació entre els Mossos d'Esquadra i les Forces de Seguretat de l'Estat que depenen directament del Ministeri de l'Interior.

La policia catalana va excloure a Policia Nacional i Guàrdia Civil en tot moment. No va permetre als seus TEDAX inspeccionar les restes de l'habitatge d'Alcanar, el que hauria permès als experts saber que l'explosió no s'havia produït pel gas i hagués Reenfocant les investigacions. Tampoc els va facilitar dades de temps real després del primer atemptat i els agents d'aquests cossos estatals van conèixer algunes dades importants a través dels mitjans de comunicació.

És possible que amb una millor cooperació policial no s'haguessin aconseguit evitar els atemptats terroristes després de l'explosió d'Alcanar, però sí que és possible que els cossos policials haguessin sabut amb unes hores d'antelació que hi havia una cèl·lula gihadista solta amb intenció de cometre atemptats de manera immediata, el que els hauria permès organitzar-se i planificar-se d'una manera més efectiva.

Un any després d'aquells fets són poques coses les que han canviat i la coordinació policial segueix sent un forat negre. S'han millorat algunes coses i el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), organisme que coordina a tots els cossos policials, està més rodat i amb majors mitjans materials i personals, però és possible que de repetir-se uns fets similars tornés a quedar en evidència la descoordinació. La fortuna va fer que les xifres no fossin molt més grans.

Malgrat tots aquests errors, Joquín Forns el major responsable en aquell moment dels Mossos d'Esquadra, al costat del major Trapero, ha tingut el quall d'enviar un escrit a la Vanguardia acte excloent-se de tota la responsabilitat del que ha passat i carregant la culpa l'Estat i als seus serveis d'Informació, quan és evident que almenys la responsabilitat va ser compartida.

Els presos sobiranistes han escrit una carta amb motiu del primer aniversari del 17A, en què critiquen la "falta de col·laboració de l'Estat". La missiva està signada per Joaquim Forn, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Josep Turull, Carme Forcadell, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.

Els representants independentistes critiquen la falta de col·laboració de l'Estat i d'alguns dels seus organismes i asseguren: "No podem tancar els ulls davant la informació que ens arriba del sumari del 17 d'agost, una informació que evidencia l'estreta relació entre l'imam de Ripoll , el líder ideològic de l'atemptat, i el CNI ".

Ciutadans demana explicacions

A la reobertura del Parlament després de l'aturada de vacances, Ciutadans ha sol·licitat la compareixença del conseller d'Interior, Miquel Buch, en la comissió d'Interior de la cambra catalana i en la d'Afers Institucionals per donar explicacions sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils. Així ho ha anunciat Carlos Carrizosa aquest dijous des de la seu del partit, un dia abans que es commemorin els atemptats de l'17-A.

El partit liderat per Agnès Acostades sol·licita explicacions sobre la informació que remenaven els Mossos i el Govern català abans de l'atac, després que hagi transcendit que tenien informació de la CIA i d'un agent belga, tal com han revelat diversos mitjans de comunicació aquests últims dies. Ciutadans també demana la compareixença de tres comandaments dels Mossos a la comissió d'assumptes institucionals per un viatge "amb propòsit institucional" als Estats Units després de rebre la presumpta alerta sobre un atac a la Rambla.

"Volem preguntar sobre les proves de l'avís de la CIA que anaven a eliminar i sobre el seu viatge a Washington on es va reunir amb ells", assenyalava Carrizosa en referència a Manuel Castellví. Els altres comandaments citats són Lluís Paradell i Daniel Canals.

Just aquest dijous ha sortit publicada a El Punt Avui una entrevista a Castellví en la qual apunta sobre la informació de la CIA: "qualsevol notícia que tinguem, vingui de la senyora que ven el pa a la fleca o vingui d'un cos policial és valorada . I en aquesta valoració de l'amenaça establim si la gravetat de l'amenaça implica un augment de la seguretat en un entorn concret. Encara més, setmanalment relaboramos un informe de valoració de l'amenaça. En el cas de la Rambla, era un punt d'interès policial, motiu pel qual la seguretat en els diferents punts d'interès que hi havia a Barcelona, ​​la Sagrada Família, etc., ja estava establerta i definida [...]. Dins dels treballs dels terroristes no hi havia cap treball de camp de la Rambla, però sí en altres llocs on atemptar ".

Carrizosa ha explicat que intentaran que totes les compareixences es facin a la Comissió d'Afers Institucionals (CAI) perquè tracten assumptes "de gran abast que sobrepassen les competències de la Generalitat", com el viatge de la policia autonòmica.

"Ja ha cap d'un any i arriba el moment que els ciutadans tinguem respostes de com va anar tot i puguem esbrinar si tot es va fer bé" o es van cometre errors, va assegurar, més de retreure a PP i PSOE que bloquegessin al Congrés dels Diputats una comissió d'investigació sobre els atacs jihadistes que aquest divendres compleixen un any.

La justícia darrera de la pista dels mòbils dels mossos que no deixaven rastre

Agents dels Mossos d'Esquadra, aplaudits per un grup de persones al costat d'un centre de votació durant el referèndum il·legal l'1 d'octubre de 2017.

El jutge dóna cinc dies als Mossos per lliurar els mòbils secrets de l'1-O

El Jutjat d'Instrucció número 2 de Sabadell ha descobert que els comandaments dels Mossos d'Esquadra van repartir telèfons mòbils entre les patrulles que van acudir als centres de votació el passat 1 d'octubre per canalitzar totes les ordres sobre l'operatiu. Aquestes converses, a diferència del que passa amb les mantingudes a través de la centraleta del Cos, no van quedar registrades.

Paradoxalment aquests mateixos policies han explicat al jutge que van rebre de manera extraordinària un telèfon mòbil però que, però, no se'ls va lliurar tan sols cinta aïllant per precintar els col·legis electorals. Arribant a exemplificar que van haver de segellar la porta d'un dels centres amb "un adhesiu" i que, en altres casos, només després requerir-els va ser facilitada cinta aïllant ja molt avançada una jornada amb una "absoluta falta de mitjans".

No en va diversos jutjats catalans han requerit sistemàticament les comunicacions entre els agents i els seus responsables per examinar les instruccions que van distribuir els comandaments entre els seus subordinats. Al seu torn, el Jutjat d'Instrucció número dos de Sabadell ha sol·licitat "totes les comunicacions registrades durant la jornada l'u d'octubre de 2017 a la Sala Regional de la Zona Metropolitana Nord, tant les entrants com les sortints, així com el contingut de les mateixes qualsevol que hagi estat el mitjà que s'hagués usat per emetre aquestes comunicacions ". "Això inclou", precisa el jutge, "xat corporatiu esmentat pels investigats en les seves declaracions", en referència a un canal intern utilitzat pels comandaments.

Així mateix, el jutge demana la immediata identificació dels comandaments que van organitzar aquesta operativa perquè prestin declaració com a imputats per un delicte de desobediència a l'autoritat judicial. En la investigació que dirigeix ​​aquest mateix jutjat diversos mossos han revelat durant els últims mesos que els responsables del Cos van distribuir com a mínim "un terminal per patrulla" .Segons l'ordre judicial, també reclama a la policia autonòmica que "acrediti la seva titularitat" així com "què telèfons concrets es van lliurar a cada patrulla"

El Jutjat d'Instrucció número 2 de Sabadell disposa a més del testimoni d'un ciutadà que va acudir a comprovar si estaven les seves dades en el cens il·legal. Va comunicar al personal dels col·legis que volia votar, va agafar el que s'anomena un "justificant per votar" i va fer mitja volta. En aquest moment assegura que va ser envoltat per un grup de persones que el van instar a tornar el document, negant-se a lliurar-lo. En abandonar el col·legi assenyala que es va posar en contacte amb els mossos presents i els va preguntar "si creien que era legal el que estava passant". "Els Mossos em van dir que no podien fer res, que tenien ordres i que posés una denúncia". Aquest ciutadà va gravar un vídeo i l'ha posat a disposició judicial.

Diversos agents han relatat al jutge que investiga al costat d'altres magistrats de Catalunya l'actuació de la policia autonòmica catalana durant el referèndum il·legal que els responsables del Cos van repartir "un terminal per patrulla". "No ens van donar explicacions de per què se'ns donava un telèfon mòbil", van assenyalar fa diversos dies en les seves declaracions com investigats, a les quals ha tingut accés EL MÓN. "És el primer operatiu en el qual veiem que es donen telèfons mòbils a les patrulles", han ressaltat.

La indicació que es comuniquessin amb els seus superiors per aquesta via ha provocat que totes les converses mantingudes a través d'aquest canal no hagin quedat gravades i, per tant, no puguin ser ara analitzades per la Justícia. Els agents diuen que van demanar reforços però els van ser denegats No en va diversos jutjats catalans han requerit les comunicacions entre els agents i els seus responsables per examinar les instruccions que van distribuir els comandaments entre els seus subordinats.

L'ex major dels Mossos Josep Lluís Trapero, en declarar a l'Audiència Nacional.

"No ens van donar explicacions. És el primer operatiu en què passa"

Precisament els policies autonòmics que han comparegut davant el jutjat de Sabadell han denunciat la inacció dels seus comandaments i han provocat amb el seu testimoni la seva imputació, tal com va revelar aquest diari. Aquests agents han detallat que van comunicar a través dels terminals mòbils amb la Sala Regional de Coordinació per demanar reforços i indicacions de com havien d'actuar en topar-se amb col·legis acordonats per centenars de persones que els impedien l'accés a l'interior dels mateixos.

Aquests policies han explicat al jutge que els seus responsables, inspectors, subinspectors i comissaris, els van despatxar amb un concís "rebut" i que els van abandonar a la seva sort sense mitjans ni instruccions concretes durant tot el dia. Paradoxalment aquests mateixos policies han explicat al jutge que van rebre de manera extraordinària un telèfon mòbil però que, però, no se'ls va lliurar tan sols cinta aïllant per precintar els col·legis electorals. Arribant a exemplificar que van haver de segellar la porta d'un dels centres amb "un adhesiu" i que, en altres casos, només després requerir-els va ser facilitada cinta aïllant ja molt avançada una jornada presidida per l ' "absoluta falta de mitjans".

Per tant, bona part de les sol·licituds d'auxili per part dels agents desplegats i la posterior inacció per part dels comandaments no ha pogut ser registrada a causa del repartiment dels referits terminals mòbils, que van ser retornats pels agents a l'acabar el dia .

Altres jutjats catalans s'han trobat ja amb anomalies pel que fa a la gravació de les comunicacions durant el referèndum il·legal. Així, tal com van confirmar a aquest diari fonts judicials, un magistrat de Gandesa (Tarragona) ha descobert que han desaparegut de la base de dades dels Mossos gran part de les comunicacions mantingudes durant l'1-O.

Una destitució necessària

Annabel Marcos

El Govern central a través del Ministeri de l'Interior ha decidit cessar Annabel Marcos, directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), l'institut formatiu dels Mossos d'Esquadra, després d'haver transcendit que hauria donat suport a l'organització del referèndum l'1-O traslladant urnes en el seu cotxe particular.

La responsable de formació dels Mossos va utilitzar un Seat Altea a nom d'una altra persona per al transport. Va ser descoberta pel propi cos autonòmic.

Annabel Marcos era directora de l'ISPC des de l'1 de març de 2016. Diputada per Tortosa fins a agost de 2015, era una persona molt propera a l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, empresonat a Estremera per la causa de l'1-O.

La destituïda Ana Isabel Marcos, va passar de denunciar a l'Audiència Nacional l'assetjament que va patir com a diputada de CiU quan milers de manifestants van assetjar el Parlament el 2011 a transportar urnes del referèndum il·legal de l'1-O. Dies després, va presidir a l'escola de formació dels Mossos d'Esquadra un acte en el qual es va homenatjar al llavors major Josep Lluís Trapero, al qual l'Audiència Nacional ja havia retirat el passaport a investigar-per un delicte de sedició.

Segons ha confirmat aquest diari el Ministeri de l'Interior ja estudiava el seu cas i estudiava el cessament de l'exdiputada de Convergència com a directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC).

El Ministeri de l'Interior es troba en disposició de prendre aquesta mesura ja que a Catalunya es va aplicar l'article 155 de la Constitució, pel qual les competències del Departament d'Interior de la Generalitat li corresponen. Des d'Interior han volgut emetre un missatge de professionalitat sobre els Mossos tot i els incidents provocats pels CDR

És urgent depurar CESICAT, la Stasi catalana dels Mossos

La Stasi catalana.

El Govern hauria de dissoldre el CESICAT creat el 2009, organisme que està en el nucli dur de trama il·legal d'espionatge als dissidents del 'Procés'

El presumpte espionatge realitzat pels Mossos d'Esquadra a instància del Govern a polítics, periodistes i professionals no independentistes segueix portant cua. Els mossos ja preparaven chekas de la república catalana.

Ciutadans ha presentat una petició perquè el Parlament creï una comissió d'investigació per revelar si hi va haver "espionatge polític". Una idea que ha donat suport al PP català a través del seu diputat Alejandro Fernández. De fet, el representant popular ha anat més enllà i ha comparat als Mossos d'Esquadra amb el servei secret de la República Democràtica d'Alemanya durant la segona meitat del segle XX: "Aquells que més han presumit de ser demòcrates resulta que havien muntat una autèntica Stasi a Catalunya per espiar i perseguir adversaris polítics. És una gravetat extraordinària ".

Si Somatemps no existís, caldria inventar-la. Amb aquest grup de professors i activistes és va Començar a organitzar decididament el movimentp de resistència al Procés el novembre de 2013; gent de diversa procedència que es va afartar d'esperar l'ajuda d'un govern que portava 30 anys abandonant Catalunya al nacionalisme, i que va decidir -aquests sí, des baix- fer el que cadascú pogués per enfrontar-se a la gegantina marea separatista que havia aixecat Jordi Pujol seguint el seu Programa 2.000 i gràcies als 20.000 € milions que va dedicar a fer-ho realitat.

Van ser ells els que -en els moments més foscos del cop i en el mateix barri catabatasuno de Gràcia- van prendre la iniciativa i per primera vegada van expulsar als de la CUP que intentaven envoltar la caserna de la Guàrdia Civil; van ser ELLS qui és van plantar -també per primer cop i dies Abans de l'1 O quan el govern callava davant el cop, sense partits polítics i sense diners- els que van impulsar la manifestació cívica que va omplir el centre de Barcelona de senyeres de Tots just el dia abans del cop. Algun dia algú haurà d'escriure tot el que Catalunya deu a aquest grapat de valents que un dia van decidir que no tindrien por i serien lliures. Ells van ensenyar el camí.

Dr Barraycoa

El insubornable i libèrrim Dr. Javier Barraycoa, alma mater de Somatemps i un dels millors analistes de la realitat catalana, explica al seu bloc que va ser espiat pels Mossos: seguiments, punxades telefòniques, i fins localitzadors en el vehicle. Inaudit. Però encara hi ha més:

"Un amic -del que tampoc puc donar dades-em va dir fa unes setmanes que havia estat cooperant amb Mossos per preparar pisos francs per interrogatoris (¿?). Reconec que m'ho vaig prendre com una boutade i no li vaig donar més importància que un de tants rumors o fakes que assolen la terra catalana en aquests últims temps. (...). Però sí, la realitat es va imposar una vegada més a la ficció. Tant El Confidencial com El Triangle han confirmat fa escassos dies que els mossos estaven preparant pisos francs per a futurs interrogatoris un cop s'arribés a la independència. Fins i tot El Confidencial dóna la direcció d'un d'ells situat al carrer Numància 77 de Barcelona ".

Ara ajuntem això dels "pisos francs" amb l'espionatge realitzat pels mossosa catalans lliures de nacionalisme. I amb aquesta altra notícia, basada en la documentació que els Mossos volien incinerar just abans de l'aplicació del 155, i referida a fets succeïts el 14-10-14:

"El servei secret català va intentar captar entre els Mossos d'Esquadraa funcionaris disposats a cometre tortures per obtenir informació sobre els seus objectius a Catalunya. Així ho revela almenys la denúncia d'un agent de la policia autonòmica a què van intentar reclutar en ple procés sobiranista, i al qual van preguntar si estaria disposat a posar "una tovallola xopa d'aigua a la boca d'una persona i continuar tirant-li aigua per tractar d'ofegar-". El policia autonòmic, lluny d'acceptar la proposta, va denunciar els fets de forma detallada davant la Conselleria d'Interior del govern autonòmic i va aportar noms, dades, números de telèfon i fins i tot enregistraments de les trobades ". O sigui els: Mossos tenien pisos francs i reclutaven agents per torturar.

La "republiqueta del Motxo" era un estadet totalitari.

Una comparació que ha irritat l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que ha replicat immediatament i a través de Twitter les paraules de Fernández: "La Stasi va espiar i va assassinar, els Mossos protegeixen vides malgrat el vostre veto a l'Europol". Així, Puigdemont ha acusat els populars de voler "imposar un fals relat per sostenir un sistema que s'enfonsa". "Sense els vostres secrets d'Estat sabríem qui crea i finança organismes il·legals per espiar i perseguir rivals polítiques", ha afegit l'expresident en al·lusió a l'Operació Catalunya.

Carles Puigdemont
✔ @ KRLS

L'Stasi va espiar i assassinar, a els Mossos protegeixen vinyes tot i el vostre veto a l'Europol. Voleu imposar 01:00 fals relat per sostenir un sistema que s'enfonsa. Sense a els vostres secrets d'Estat sabríem qui crea i finança organismes il·legals per espiar i perseguir rivals polítics

El preàmbul de la llei reguladora de la policia autonòmica catalana, els Mossos d'Esquadra, aprovada pel Parlament el 1994, diu entre altres coses, el següent: "la policia no està per sobre de la llei, i per tant ha d'adequar la seva conducta a l'ordenament jurídic, amb subjecció als principis de jerarquia i subordinació dins el Cos. És també un col·laborador indispensable de l'Administració de Justícia, a la qual ha d'auxiliar, en el sentit més ampli, dins les seves possibilitats. d'altra banda , el respecte que la policia deu a la societat, a la qual pertany i de la qual prové el seu mandat, l'obliga a utilitzar els recursos coactius solament en situacions extremes i amb una aplicació escrupolosa dels principis d'oportunitat, proporcionalitat i congruència ".

Doncs bé, alguns Mossos d'Esquadra, a hores d'ara de la instrucció de les tres causes que es refereixen al procés sobiranista, un davant el jutjat núm 13 de Barcelona, ​​una altra davant l'Audiència Nacional i la tercera davant del Tribunal Suprem, ja podem afirmar-ho, s'han comportat com ho va fer, salvant les distàncies, l'anomenada Stasi, acrònim de la policia del Ministeri de Seguretat de l'Estat, òrgan en el seu moment de la intel·ligència de la República Democràtica Alemanya, que va inspirar el guió de la cèlebre i reeixida pel·lícula de 2006 'La vida dels altres'. Relatava com un membre de la Stasi vigilava als seus veïns dissidents i reportava als seus superiors.

Membres de la policia autonòmica catalana que formaven el nucli del Centre d'Informació de Catalunya (CESICAT) van intentar el passat 26 d'octubre -un dia abans que s'acordés l'aplicació de l'article 155- la incineració al Sant Adrià de Besòs de milers de documents que, en resum, acreditaven la col·laboració dels Mossos d'Esquadra amb el procés sobiranista i desvetllaven una trama d'espionatge bolcat a controlar a les persones i organitzacions dissidents de les polítiques secessionistes de la Generalitat. Un informe de 400 folis elaborat per la Brigada Provincial d'Informació de la Policia Nacional obra ja en les actuacions que instrueix la jutgessa Carmen Lamela i el responsable polític dels Mossos, Joaquim Forn, segueix empresonat provisionalment pel jutge Llarena. A la vista del que els seus subordinats van fer, sembla del tot justificat que l'exconseller d'Interior segueixi retingut a Estremera.

Efectius de la Policia Nacional tracten d'impedir que els Mossos cremin documents en una incineradora de Sant Adrià del Besòs (Barcelona). (EFE)

Els papers que anaven a ser incinerats demostraven que la policia autonòmica catalana va seguir, va gravar i va intervenir comunicacions sis mesos abans de la declaració unilateral d'independència a persones i organitzacions contràries a l'independentisme. Ho va fer al col·lectiu Moviment Cívic Espanya i Catalans, al grup constitucionalista Somatemps i, especialment, a Societat Civil Catalana. Igualment va practicar seguiments a advocats, polítics i periodistes, elaborant al respecte uns informes per als seus superiors que posen vermells per la tosquedat de la seva il·legalitat i el parentiu amb els que redactaven policies com les de l'àmbit soviètic durant la Guerra Freda en el segle passat. Realment vergonyós i en línia amb el que les autoritats separatistes denunciaven de l'anomenada "policia patriòtica" que estaria sota el control del Ministeri de l'Interior.

Aquesta forma de conduir-dels Mossos és coherent amb la seva complicitat amb els dirigents socials i polítics secessionistes l'1-O. No van complir ni amb la seva obligació -la defensa de la Constitució que és una de les funcions que li atribueix la seva pròpia llei- ni amb les resolucions judicials. Ni es van atenir de manera mínima al principi de lleialtat. Ara estem començant a comprovar que el Govern va ser burlat el dia del simulacre del referéndumpor l'estratègia de Forn i de Trapero -responsable operatiu dels Mossos- amb l'ajuda inestimable del director general del Cos, el atrabiliario Pere Soler, també imputat. La seva inacció durant les hores prèvies a la consulta il·legal i durant la jornada electoral fan augmentar les causes de sedició i rebel·lió que instrueixen Lamela i Llarena i s'escandalitzen per la prepotència i impunitat amb la qual es van comportar aquests funcionaris, complint, sens dubte, les ordres de seus superiors ara imputats.

És especialment feridor per a l'Estat de Dret la connivència dels Mossos durant les hores de setge a la Guàrdia Civil el 20 de setembre a la conselleria d'Economia amb Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, coneixedors tots dos de l'estratègic registre dels locals per la Guàrdia Civil i conscients de l'agitació que les seves actituds i paraules provocaven a la multitud que agressivament tractava d'impedir la tasca de la Benemèrita. Els dos líders socials pujats als vehicles de la Guàrdia Civil, destrossats, han estat la viva imatge del Maidan català

.La devastació ètica que s'ha produït a Catalunya amb el procés sobiranistes queda reflectit en aquest informe de la Brigada d'Informació de la Policia Nacional que tindrà conseqüències judicials molt greus i que obre una reflexió sobre la necessitat de dictar en el futur immediat una llei orgànica que harmonitzi el funcionament, sistema de comandaments i coordinació de les policies autonòmiques perquè no es converteixin en petites Stasis que vigilin -com han fet els Mossos- "la vida dels altres". I per descomptat, el Govern hauria de dissoldre el Centre d'Informació de Catalunya creat el 2009, organisme que està en nucli dur d'aquests fets presumptament delictius.

Els Mossos d'Esquadra van deixar de comportar-se com un cos de seguretat d'un Estat democràtic per erigir-se en policia política al servei de la ideologia nacionalista al poder. La llista de polítics espiats no deixa de créixer, des Alicia Sánchez Camacho a Albert Rivera. Però el principal objectiu d'aquesta mena de Stasi catalana no era altre que el ministre de l'Interior llavors, Jorge Fernández Díaz. La troballa de l'operatiu que li vigilava va tenir lloc entre 2014 i 2015. Els Mossos disposaven de material tècnic per interceptar comunicacions sense ordre judicial, desplegaven furgonetes d'escoltes davant dels domicilis dels objectius i fins i tot van destacar a Madrid a agents en funcions d'espia. Confidents infiltrats en els Mossos van elaborar una relació de comandaments que havien de ser "neutralitzats en cas d'intervenció del Govern per la seva lleialtat manifesta al moviment independentista". Entre ells figuren Josep Lluís Trapero i l'actual cap, Ferran López.

Davant aquestes informacions publicades en molts mitjans de comunicació. ens preguntem per què el Govern malgrat el que sabia confiar en els Mossos per impedir el referèndum il·legal de l'1 d'octubre, i per què López segueix al capdavant del Cos amb el 155 en vigor. Per què?

Bases de dades violades - Un llistat interminable

Els Mossos van espiar més de 30 bases de dades catalanes i nacionals per tenir dades privades de la població. Van entrar-hi i van bolcar dades de sensibles de la immensa majoria dels habitants catalans, tal com revela la documentació a la qual ha tingut accés OKDIARIO i que figura dins dels arxius de documentació oficial que pretenien destruir els policies autonòmics el 26 d'octubre passat en una incineradora.

El llistat de bases de dades públiques -protegides totes elles per la Llei de Protecció de Dades- que van ser espiades és pràcticament inacabable, tal com es pot veure en el llistat que avui reprodueix aquest diari.

L'accés a les dades no es va obtenir exclusivament a la recta final del cop. Tot el contrari. El llistat de bases de dades que tenien ordre de rebentar i vulnerar està datat el 17 de febrer de 2012. Cinc anys i mig abans que la informació extreta fos emprada en el cop separatista de l'1-O i que es pogués comprovar que, efectivament, la Generalitat comptava amb un cens il·legal.

L'informe policial elaborat arran de la confiscació d'aquest material detalla que el document en qüestió és l'informe dels Mossos amb data 17 de febrer de 2012 on s'assenyala com a assumpte "accedir a les bases de dades externes". En aquest informe es aclareix que "les Comissaries Generals i la Divisió d'Informació indicaven a quines bases de dades externes interessava accedir". És a dir, que es tractava d'una ordre directa de la cúpula dels Mossos.

A partir d'aquí, l'informe policial recull el següent i inacabable llistat:

"Registre de persones assegurades (Servei Català de la Salut). Bases de dades del Departament de Salut (que permeti consultar domicili telèfon i on va ser atès).

Expedients sancionadors per expedients de trànsit - Servei Català de Trànsit. Bases de dades TEMIS 2 - Justícia. Fitxer únic de prestacions de caràcter Econòmic - Benestar social. NIE. ADEXTRA. Base de dades de subvencions del Departament d'Economia i Finances. Base de dades de centres religiosos. Servei d'Ocupació de Catalunya. Registre Mercantil. Agència Tributària de Catalunya. Institut Nacional d'Estadística. Oficines de Treball de la Generalitat (veure vida laboral i lloc de treball).DNI. TIRCE. Registre civil. Intervenció d'armes. UNESPA. Cadastre. Registre de cooperatives. Registre d'entitats i associacions. Registre de fundacions. Benestar social. Cambra de Comerç. Incasol. Registre d'expedients de menors. Informes d'estrangeria. Dades d'ajuda social. Etc ".

Registres fiscals, metges i laborals

Així fins a sumar en total 35 bases amb dades judicials, de salut, laborals, personals, amb dades patrimonials, fiscals, de situacions de dependència, d'associació ideològic sindical o fins religiosa. Amb informació educativa i fins de multes de trànsit.

Tot això en una violació massiva del dret a la intimitat de la població i sense ordre judicial que ho emparés, segons consta en el document. I és que, en l'informe policial tan sols s'assenyala que es tractava d'una ordre dels comandaments dels Mossos d'entrar en les principals bases de dades públiques de tot Espanya.

I és que, per entrar, van entrar, fins i tot, en les bases de dades sobre establiments comercials oa les que recullen els llibres llogats a les xarxes de biblioteques de les diputacions.

Les bases de dades violades, a més, demostren que van utilitzar els seus contactes i la lleialtat de les institucions nacionals per permetre'ls accedir a dades clau nacionals dins el principi de col·laboració i de bona fe.

I demostren igualment que eren totalment certes totes les afirmacions de Santiago Vidal, el jutge que va assegurar entre rialles que tots els ciutadans estaven controlats, que els colpistes comptaven amb un llistat de jutges afins, i que els separatistes disposaven ja el 2016 de totes les dades fiscals de la població.

Llarena rebutja la llibertat d'Sànchez

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha denegat el permís a Jordi Sànchez per assistir al ple d'investidura de dilluns i el manté a la presó. La decisió arriba després que la Fiscalia també s'hagi oposat.

El jutge basa la seva decisió en el "risc de reiteració delictiva" i en l'acte argumenta que els presumptes delictes que està investigant haurien desplegat des actuacions "clarament il·legals i desatenent de manera flagrant els controls constitucionals, judicials i institucionals establerts en el nostre ordenament jurídic" .

També al·lega que el trasllat vigilat que demana Sànchez "no aporta la contenció necessita per a un trasllat segur". "Encara menys en qui -com reflecteixen els fets descrits al principi d'aquesta resolució-, ha emprat el seu lideratge en desbordar i sobrepassar la força que un Estat democràtic pot aplicar per l'observança de la llei", conclou.

Conclou sobre això que, "encara que qualsevol ciutadà té el reconeixement d'optar a una investidura democràtica i representativa, la facultat no desactiva l'obligació judicial de vetllar perquè l'exercici del dret per aquell a qui s'atribueix una greu actuació delictiva no posi en risc facultats de més rellevància i més necessitades de protecció ".

El magistrat ni tan sols ha esperat a la posició de Vox, que havia informat aquest mateix divendres que presentaria al Suprem l'escrit sobre Jordi Sànchez aquest dilluns "per impedir que sigui investit president de la Generalitat".

Un document que Trapero va voler destruir, sentència a Jordi Sánchez

Jordi sánchez, pujat a un cotxe de la Guàrdia Civil durant el setge independentista a la Conselleria d'Economia.

El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ja tenia sobre la taula noves proves contundents per impedir la sortida de la presó de Jordi Sánchez, candidat al ple d'investidura convocat aquest dilluns pel president del Parlament, Roger Torrent.

Noves proves confiscades per la policia als Mossos destapen el paper clau del líder del l'ANC en el setge a la Guàrdia Civil davant de la Conselleria d'Hisenda. En concret, diversos documents decisius que la policia va confiscar als Mossos quan aquests es disposaven a destruir-ho en una incineradora de Sant Adrià del Besòs.

Entre els documents confiscats figuren informes dels mateixos Mossos on s'explica que Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, van comunicar als policies autonòmics que en cap moment anaven a demanar a la gent concentrada davant de la conselleria d'Economia "res a signifiqués facilitar el treball de la Guàrdia Civil ", segons ha revelat aquest dimecres la SER.

Cal recordar que en la seva declaració davant del jutge Llarena, Sánchez va sostenir que si va pujar, al costat de Cuixart, a un vehicle de la Guàrdia Civil megàfon en mà va ser per demanar als seus simpatitzants que abandonaran el lloc. Però els documents ara trobats desmenteixen aquesta versió.

Al costat d'aquests informes hi ha desenes d'actes elaborades pels Mossos que demostrarien que les ordres de la Fiscalia per impedir els preparatius del referèndum no es van complir, així com documents amb instruccions relatives a com que calia confeccionar els oficis aixecats com a conseqüència de les seves actuacions en els col·legis electorals l'1 d'octubre.

No podia ser d'una altra manera. Els separatistes han estat anunciant el seu intencions des de les últimes eleccions, com si les últimes empresonaments no haguessin fet efecte en les seves intencions dels seus companys de partit que han estat publicades a través de tots els mitjans catalans. Crec que publicar un pacte d'investidura dient que vas a reincidir en els delictes que t'han ficat a la presó no t'ha ajudat gens al teu propòsit.

Torrent ajorna el ple de imvestidura

El president del Parlament, Roger Torrent, ha ajornat el ple d'investidura de Jordi Sànchez (JxCat) que estava previst pel proper dilluns a les 10 hores fins que es pronunciï el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg, tal com ha anunciat aquesta tarda en un comunicat.

Sànchez ha anunciat que presentarà una demanda davant el TEDH per defensar el seu dret a ser investit, després que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena li hagi denegat el permís per ser investit.

Es tracta de la segona vegada en poques setmanes que Torrent ajorna un ple d'investidura: el 30 de gener ho va fer amb el de Carles Puigdemont després que el Tribunal Constitucional (TC) dictaminés que no podia ser investit si no era presencialment i amb permís judicial.

Destituït, imputat i molt ben pagat

 

El Ministeri de l'Interior ha relegat al major Josep Lluís Trapero a un lloc administratiu a les oficines dels Mossos d'Esquadra a Travessera de les Corts a Barcelona allunyat de les responsabilitats operatives que tenia fins que va ser apartat de la direcció de la policia catalana a aplicació de l'article 155 de la Constitució.

Fonts d'Interior han confirmat que Trapero exercirà aquesta funció administrativa un cop que el 28 d'octubre va ser relegat de la prefectura dels Mossos, després del cessament del Govern de Carles Puigdemont i la convocatòria d'eleccions autonòmiques per al proper 21 de desembre.

El Ministeri que dirigeix ​​Juan Ignacio Zoido va assumir des de llavors les competències en seguretat a Catalunya, inclosa la direcció dels Mossos d'Esquadra, per a qui va confiar en el comissari Ferran López, fins llavors número dos del major Trapero. Aquest Departament sosté que des de llavors ha existit plena col·laboració i lleialtat a la llei.

Les citades fonts han explicat que a Trapero, que està sense passaport i imputat a l'Audiència Nacional per un delicte de sedició, se li ha rebaixat la seva categoria de 'major b' a 'major a', d'acord al màxim escalafó dels Mossos d'Esquadra.

Això sí, encara que el ministre Juan Ignacio Zoido busca allunyar-lo del primer pla i de les tasques operatives després de la seva polèmica actuació en el conflicte català Trapero manté galons, ocupació i sou de 84.650 euros l'any, 21.500 més que un general de divisió de la Guàrdia Civil i 33.700 més que si es compara amb el sou d'un comissari principal de la Policia Nacional.

La nòmina del major Trapero destapa que cobra més que Rajoy i que el ministre Zoido

La cosa té el seu què si es té en compte que a més guàrdies civils i policies estan immersos en una intensa campanya per l'equiparació salarial. Sense anar més lluny, aquest dissabte es van manifestar a la Puerta del Sol per reclamar l'equiparació salarial amb els Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza.

Trapero va ser nomenat el passat 18 d'abril major dels Mossos en un acte solemne presidit pel llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Amb el seu nomenament, el Govern donava compliment a la llei 10/1004 de la Policia de la Generalitat, que preveu la plaça de major a l'escala superior del cos policial. Cal recordar que la figura de major de la policia autonòmica es concedeix previ nomenament del Parlament, sent un càrrec vitalici. Josep Lluís Trapero, que ja era comissari en cap, va ser l'únic candidat que va optar a la plaça amb la qual es reforçava el seu rang dins del Cos.

El "nou" sou de Trapero ha aixecat polseguera entre policies i guàrdies civils que ahir mateix es manifestaven per equiparar els seus sous amb els Mossos. El Ministeri d'Interior ha pres una decisió dràstica amb el polèmic excap dels Mossos catalans després de la seva delictiu comportament després de l'1-O ...

Hi ha coses que no canvien.

Els "Jordis" a la presó - Trapero en llibertat

Jordi Sánchez i Jordi Cuixart

A presó Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, els agitadors de l'independentisme

La magistrada Carmen Lamela ha acordat donat la mesura a petició de la Fiscalia, considera que el setge a la Guàrdia Civil no va ser una concentració pacífica

La jutge ha enviat a presó sense condicions als líders sobiranistes Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents de l'ANC i Òmnium respectivament, els agitadors al carrer del procés independentista. La magistrada, que ha acordat la mesura a petició de la Fiscalia, considera que el setge a la Guàrdia Civil no va ser una concentració pacífica.

Tant en la seva entrada a primera hora del matí com el seu retorn a les 18.00 hores d'aquesta tarda Sánchez i Cuixart han estat rebuts amb aplaudiments per una vintena de diputats i senadors del PdeCAT al crit de 'No Esteu Sols' (No esteu sols) entre gran expectació mediàtica. Ells han respost amb salutacions i el puny en alt en senyal de victoria.La Fiscalia havia demanat presó per al "gran" dels Mossos per sedició. També reclama presó per als líders d'ANC i Òmnium.

Així ho ha exposat la jutge en l'acte pel qual ha acordat la llibertat amb mesures cautelars per al major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluis Trapero, i per la intendent Teresa Laplana. Els quatre han estat citats a declarar per segona vegada després del nou atestat de la Guàrdia Civil incorporat a la causa sobre els incidents ocorreguts durant registres i detencions a membres del Govern que planejaven el referèndum il·legal i la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre.

Com ja van fer en la seva primera declaració, els dos acusats s'han negat a respondre a les preguntes del Ministeri Públic. Sànchez ha contestat al seu lletrat mentre que Cuixart s'ha acollit al seu dret de no declarar, segons informen fonts jurídiques.

Segons l'últim atestat de la Guàrdia Civil, els dos van ser responsables de «encoratjar la massa» cridant a la protesta davant la Conselleria d'Economia -d'on els agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil no van poder sortir en gairebé 24 hores- i davant la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Encoratjar a les masses

Els testimonis han estès les seves declaracions durant tot el matí. Han comparegut dos agents de la Guàrdia Civil assetjats el 20 de setembre a la Conselleria d'Economia (Barcelona), quan desplegaven l'Operació Anubis per detenir 14 alts càrrecs del Govern català que preparaven el referèndum il·legal de l'1 d'octubre. També ha exposat la seva versió la secretària judicial que va supervisar els registres i va abandonar l'edifici pel terrat mentre una multitud agitada per les entitats esperava a la porta.

Els separatistes han acudit a l'Audiència Nacional representats per la seva habitual 'afició'. Han estat, entre d'altres, membres de les associacions que presideixen Jordi Sánchez i Jordi Cuixart i polítics com Beth Abad i Feliu Guillaumes (PdeCat), Ion Iñárritu (Bildu) o Bernat Picronell i Jordi Martí (ERC). El contrapunt, d'un home i el seu cartell: "colpista, lladre de llibertats".

"Si Rajoy trenca aquest diàleg, la responsabilitat històrica serà seva", clamava Jordi Sánchez minuts abans de la seva compareixença. "Cap rendició i tota la dignitat. Tant de bo l'Estat espanyol se sent a dialogar", afegia Jordi Cuixart.

Relat dels aldarulls

"Els dies 20 i 21 de setembre de 2017, en el curs de la pràctica d'una sèrie de diligències d'entrada i registre acordades pel Jutjat nº13 de Barcelona, ​​una multitud de persones es va concentrar davant els edificis registrats. Aquestes concentracions van ser promogudes per diferents associacions sobiranistes, sent les més destacades per la seva capacitat de convocatòria les realitzades pels líders d'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, respectivament ".

"A través de les esmentades convocatòries es feia una crida, no a una concentració o manifestació pacífiques, sinó per la" protecció "dels seus governants i institucions, mitjançant mobilitzacions ciutadanes massives, davant els llocs on s'estaven duent a terme actuacions policials. en algunes d'elles s'expressava fins i tot que les concentracions que existien eren "per aturar (parar) a la Guàrdia Civil".

"Aquests fets es van produir fonamentalment a Barcelona: a les Conselleries d'Economia, Exteriors, Governació, a la seu del PSC on es va arribar a agredir militants socialistes, a la seu de la CUP i en la impremta de Bigues i Riells (...) No obstant això, l'actuació més significativa va tenir lloc a la seu de la secretaria general de Vicepresidència, Economia i Hisenda, a la Rambla de Catalunya.

"Alguns dels congregats van punxar rodes i van destrossar diversos cotxes patrulla de la Guàrdia Civil. Altres van impedir als agents de la Guàrdia Civil; Cos Nacional de Policia i als integrants de la comissió judicial abandonar els edificis després dels registres practicats. Altres manifestants van seure sobre l'asfalt davant dels cotxes i furgonetes de la Guàrdia Civil per impedir la seva mobilitat. Altres van procedir a empènyer els agents i bloquejar la sortida d'un vehicle de la Guàrdia Civil ".

"Membres de l'ANC van muntar un lloc per a voluntaris, on podien recollir una armilla de diferents colors i on s'organitzaven torns de relleu. Cridaven els Mossos" no us mereixeu la bandera que porteu "intimidant a la Guàrdia Civil al crit de" no sortireu ". Els responsables de ANC i OMNIUM es van erigir en interlocutors de la concentració, intentant negociar almenys cinc vegades amb les forces de seguretat. Mai van utilitzar el seu control per diluir la concentració, plantejaven opcions exclusivament per als seus fins polítics.

Jordi Sánchez, president de l'ANC, es va dirigir als congregats: "L'1 d'octubre votarem, si ens treuen les urnes, les construirem. Que ningú vagi a casa, serà una nit llarga i intensa". Pujat en un cotxe de la Guàrdia Civil amb Jordi Cuixart, van cridar a la "mobilització permanent a favor del referèndum i en contra de les actuacions ordenades judicialment per impedir-ho".

La magistrada explica com la secretària judicial va haver de sortir camuflada entre els assistents a un teatre contigu, mentre que les comissions de registres van acabar de sortir a les 07H. "Els manifestants van ocasionar greus danys en els tres vehicles oficials de la Guàrdia Civil valorats en gairebé 135.000 euros.

"La finalitat immediata de les persones que van protagonitzar els actes estava orientada a impedir que els funcionaris de l'Administració de Justícia i de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat desenvoluparan les seves funcions en compliment de la Llei i de les resolucions judicials. La finalitat última era aconseguir la celebració del referèndum i amb això la proclamació d'una república catalana, independent d'Espanya, sent conscient que desenvolupaven una actuació al marge de les vies legals impedint l'aplicació de l'ordenament jurídic en el seu conjunt i, en particular, de la Constitució ".

"Durant tot el dia, la Guàrdia Civil va demanar de forma reiterada la intervenció dels Mossos a través de la intendent Teresa Laplana. Ella va respondre que no existia afectació a la seguretat ciutadana i tampoc preveia que l'hagués, ja que no semblava una massa violenta , de manera que no sol·licitaria la mobilització d'aquestes unitats ".

Trapero en llibertat

 

Trapero, de paisà, va a declarar a l'AN. | EFE

En relació a Trapero i Laplana, la titular del Jutjat Central d'Instrucció nº 3 de l'Audiència Nacional assenta la seva decisió sobre la jurisprudència del Tribunal Constitucional: una mesura cautelar ha de ser "idònia, necessària i proporcionada en relació amb una finalitat constitucionalment legítim". Explica que "l'únic que està sent objecte d'investigació fins al moment són els fets denunciats pel Ministeri Fiscal, els esdeveniments ocorreguts els dies 20 i 21 de setembre a la Conselleria d'Economia de Barcelona". Els fets anteriors i posteriors, precisa, no es tenen en compte per a "determinar en aquest moment noves imputacions" enfront dels investigats.

Carmen Lamela ha recopilat declaracions dels testimonis, converses telefòniques intervingudes amb autorització del Jutjat d'Instrucció nº13 de Barcelona, ​​informes i reportatges fotogràfics de la Guàrdia Civil sobre els altercats. "Estem davant de fets molt greus que revesteixen els caràcters d'un delicte de sedició dins d'un context més ampli, com és l'estratègia d'actuació amb finalitat separatista. Hi ha elements que vinculen al Sr. Trapero amb aquesta estratègia" -com el document de enfoCAT trobat al domicili de Jove o les observacions telefòniques en què "s'entreveu una activitat de contravigilància per protegir determinades persones davant de la Policia i la Guàrdia Civil" - "però l'actuació del Sr. Trapero no apareix encara prou perfilada fins al punt de poder-li vincular fets tan gravescomo els que aquests dies van succeir, sense perjudici del que pugui determinar-se en una fase més avançada de la investigació.

Trapero ha defensat que va actuar en base a les ordres judicials i que no van actuar contra els concentrats "a l'estimar que, donat el seu volum, això podria haver generat una greu alteració de l'ordre públic sense conseqüències pràctiques". Pel que fa al risc de fuga, la jutge entén que "s'ha de tenir en compte que els dos investigats tenen residència i domicili coneguts i treball estable". Sobre la reiteració delictiva, "no es coneix una altra classe d'activitat anterior o posterior als dies 20 i 21 de setembre que doni suport l'actuació d'altres persones a favor del moviment independentista" en relació amb Trapero i Laplana.

Josep Lluís Trapero romandrà en llibertat amb mesures cautelars. En concret, amb compareixences quinzenals al jutjat més pròxim al seu domicili, la prohibició de sortir d'Espanya i el lliurament del passaport. La Fiscalia de l'Audiència Nacional havia reclamat per a ell l'ingrés a la presó incondicional. La jutge Carmen Lamela ha resolt en els mateixos termes en relació a la intendent Teresa Laplana, per a qui el Ministeri Públic demanava l'entrada a la presó eludible amb el pagament d'una fiança de 40.000 euros.