Mostrando entradas con la etiqueta Lluís Escolà. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Lluís Escolà. Mostrar todas las entradas

viernes, 5 de abril de 2019

El Govern examina a 152 mossos per la guàrdia de Torra

Mossos d'Esquadra vestits de gala a la porta del Palau de la Generalitat el 2016, durant la presa de possessió de Carles Puigdemont / CARLOS MONTAÑÉS

Els agents, tots voluntaris, són avaluats en entrevistes personals amb assessors de Presidència per integrar un grup de fins a 270 membres

Un llistat de preseleccionats de l'Escala Bàsica de Mossos inclou a policies de declarat perfil independentista

Presidència de la Generalitat està avaluant a 148 mossos (als quals cal afegir quatre sergents que ja han estat elegits) que aspiren a formar part de l'Àrea de Seguretat Institucional (ASI), el grup policial que Quim Torra està reclutant perquè li presti seguretat i també protegeixi els 'expresidents', amb exclusiva dependència del Palau de la Generalitat i sense control de la prefectura de la policia catalana.

Cada agent està sent citat a una entrevista personal amb un reduït grup d'avaluadors la composició concreta no s'ha publicat. Fonts dels Mossos inclouen en el grup al director general de la Policia de la Generalitat, Andreu Martínez, i a dos assessors de la Secretària General de Presidència. Està al corrent del procés Esperança Cartiel, subdirectora general de Recursos Humans dels Mossos.

Les entrevistes conclouran el 17 d'abril, dia en què han estat convocats 08:00 mossos. Aquest divendres estan cridats a examen 15 policies. Les trobades van començar el dia 2, amb deu agents esmentats, i s'estan duent a terme a la seu de la Direcció General de Policia de la Generalitat, a la barcelonina Travessera de les Corts.

Cada candidat ha de presentar-se a una hora prèviament assignada, proveït només de la seva Targeta d'Identitat Professional i el seu DNI i, en arribar, ha de dirigir-se al menjador d'aquesta seu oficial, on algú li recollirà per portar-lo a l'entrevista. Si són seleccionats, hauran d'omplir una "sol·licitud de comissió de serveis" o una petició de "adscripció provisional voluntària".

Llistat d'agents dels Mossos d'Esquadra preseleccionats per a entrevistes personals a càrrec de Presidència i de la Direcció General de Policia de la Generalitat. / EL PERIÓDICO

Perfils concrets

Tots els membres de la llista que maneja Presidència -a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO- són agents de la "escala bàsica" i procedeixen d'unitats de la policia catalana com ARRO (Àrees Regionals de Recursos Operatius) i Brimo (Brigada Mòbil, els antiavalots); alguns, els menys, també del grup d'elit: el GEH. Una bona part dels agents que han respost a la convocatòria tenen acreditat perfil independentista, segons totes les fonts consultades, que no amaguen en xarxes socials.

La quantitat definitiva d'agents que integraran l'àrea encara no és oficial. Fonts coneixedores del procés assenyalen a aquest diari que un primer objectiu és allistar a 75 mossos, i que l'aposta és que el grup acabi amb 270. Per a cada president calen tres escortes per torn, i tres torns de vigilància, expliquen fonts properes al procés. Els reclutats entraran com "adscrits provisionals", o per lliure designació.

A la "LD", com l'anomenen els mossos, es recorre amb freqüència en el cos: la majoria dels agents de la Divisió d'Afers Interns (DAI) i de la Comissaria General d'Informació hi són en comissió de servei i per lliure designació. Però cap font consultada recorda una convocatòria tan nombrosa de places per lliure designació entre els Mossos.

Interior nega que vagin a viatjar a Waterloo

No han transcendit encara condicions salarials concretes, però les fonts policials consultades indiquen que els membres de la guàrdia de Torra gaudiran de 400 euros bruts de complement. Pel que han comentat alguns dels ja avaluats, les seves condicions de treball seran també millors, amb un molt probable torn 7x7.

Així diuen entre els mossos a treballar set dies i descansar set. L'àmplia disponibilitat de dies lliures permetrà viatjar a Waterloo en temps de descans a prestar escorta a Carles Puigdemont, subratllen fonts policials. Però Interior de la Generalitat ho nega: la nova unitat "no va a anar a fer custòdia a Puigdemont", indiquen fonts d'aquesta conselleria. Des Interior insisteixen que la nova unitat "no és pas una guàrdia pretoriana, simplement s'ha imitat el model que hi ha a la Moncloa, i també al voltant dels primers ministres de França i el Regne Unit".

Les missions que la Generalitat ha descrit per l'Àrea de Seguretat Institucional són l'escorta del president i els 'expresidents', les seves famílies, els mitjans i instal·lacions presidencials, al Palau de la Generalitat i el seu personal. A Moncloa, el Departament de Seguretat de Presidència del Govern (guàrdies civils en la seva majoria) depèn operativament d'aquesta presidència, i no d'Interior.

Enuig en els Mossos

La cúpula dels Mossos s'ha assabentat per la premsa d'aquest projecte. Els ha irritat que no s'hagi comptat amb el seu criteri per a una àrea que farà el que ja s'està fent. I no hi ha hagut tampoc anuncis previs en butlletins (encara que sí a la intranet dels Mossos) excepte el decret 20/2019, emès pel Govern en un marc no policial, sinó de "reestructuració de Presidència".

Els membres de la prefectura es lamenten de com un escorta sergent, Lluís Escolà, home proper a Puigdemont, iniciador dels torns de visita de mossos a Waterloo i exassessor d'Interior, ha tingut més influència en aquest projecte que ells mateixos.

La mesura està causant una gran incomoditat també a l'Àrea d'Escortes, 140 mossos que es veuen desplaçats en bona part de les seves comeses, si bé Presidència preveu assimilar a 50 d'ells a la nova unitat. Fonts d'aquest grup subratllen com els voluntaris de la llista, procedint d'àrees tan dispars com la unitat canina, Trànsit o la BRIMO, no tenen formació específica d'escortes.

Aquesta guàrdia presidencial tampoc agrada a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, per no estar subjecta a les ordres dels seus comandaments naturals, els comissaris de Mossos. Fonts d'aquests cossos consultades descarten que aquesta "guàrdia de Sant Jaume" pugui eludir el control del Govern central en cas d'aplicació del 155 o de la llei de seguretat nacional.

El primer posaria a tot el departament de Presidència sota supervisió estatal, assenyalen, i la segona, en el seu article 24.2, ordena totes les administracions posar a disposició de l'Estat tots els recursos materials o humans que se'ls demanin.

Destinació atractiva

El procés de selecció ja està avançat en el nivell dels sergents. Quatre han estat elegits, i la seva designació comunicada a la direcció general. Dos d'ells són del GEI, segons fonts dels Mossos. No ha transcendit encara el nom del que manarà la unitat. Totes les fonts consultades aposten pel carismàtic inspector Marc Caparrós, rellevat de la direcció de la Brimo al juliol de 2015 i que avui mana l'Àrea Bàsica Policial d'Osona (Girona).

Els mossos han tingut de termini fins el passat 17 de març per allistar-se. Els voluntaris que han acudit a un primer "requeriment" es veuen atrets no només pel sobresou. Per als antiavalots i agents de Seguretat Ciutadana -especialment els primers, inquiets pel processament d'un dels seus companys i l'avís que el seu procedir serà vigilat estrechamente- és una oportunitat de deixar serveis al carrer sotmesos a fortes crítiques i escàs suport. "En comptes d'estar donant pals, rebent cops d'ampolla i dolls de pintura, o intervenint en desallotjaments, passes a un lloc més còmode i amb menys responsabilitat", explica un dels consultats.

Falta gent a Waterloo

Aquesta convocatòria coincideix amb dos moments clau entre els Mossos: d'una banda, una mica dissimulat divorci d'importants comissaris amb la cúpula política, mentre avancen les jornades del judici del 'Procés'. De l'altra, dies de dificultat per trobar voluntaris que vulguin prestar serveis de seguretat a Waterloo. L'entusiasme inicial ha decrescut considerablement. "Allò no és gens idíl·lic, no és precisament fer el Kevin Costner", explica una font policial.

Estan proliferant les excuses -la família, l'esgotament dels dies lliures ... - de Mossos voluntaris per viatjar. Darrerament resulta complicat completar la dotzena necessària per a aquest 'servei', raó per la qual, fa uns dies, els seus promotors han demanat discretament voluntaris a l'emblemàtica comissaria barcelonina de les Corts.

Els que arriben, viatgen desarmats -no poden sortir d'Espanya amb l'arma, per reglamentària que sigui- i es troben prolongades, rutinàries i gens romàntiques jornades d'observació de videocàmeres. És el que es porta la major part del temps de l'escorta informal de Puigdemont.

sábado, 4 de agosto de 2018

Servei català de recol·locació



El Govern recol·loca tots els càrrecs cessats pel 155

El Govern ha trobat feina per exconsellers i alts càrrecs que van ser cessats per l'Executiu espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució, o bé, van abandonar les seves responsabilitats i estan fugats a l'estranger com a conseqüència de la causa judicial oberta pel procés independentista.

L'exconsellera d'Agricultura, Meritxell Serret, va ser la primera que l'executiu de Torra va recuperar per al nou organigrama del Govern com a delegada de la Generalitat davant la Unió Europea. El conseller d'Exteriors, Ernest Maragall va argumentar el nomenament d'Serret per residir "ara mateix a Brussel·les". "Hi ha una primera raó de proximitat", va al·legar Maragall, alhora que afegia que "té una evident disponibilitat per desenvolupar aquest càrrec".

Posteriorment, el Govern va repescar l'exconseller de Justícia, Carles Mundó i al extitular de Presidència, Francesc Homs (2011-2015), com a nous membres de la Comissió Jurídica Assessora. La portaveu de l'Executiu català, Elsa Artadi, va justificar el nomenament de tots dos per ser "advocats en exercici" i per "la seva ampli coneixement de l'administració pública i les institucions del país".

Els últims excàrrecs afectats pel procés que tornen a la Generalitat són l'exconseller de Cultura, Lluís Puig, com a director del Programa per al desenvolupament de projectes cultural d'àmbit internacional; i l'exmembre de la Mesa del Parlament, Ramona Barrufet, que exercirà de assessora del conseller de Territori, Damià Calvet.

Lluís Puig tindrà com a objectiu "fer valer la cultura catalana en l'àmbit internacional i atraure l'interès del món"; mentre que Ramona Barrufet s'encarregarà d'assessorar el conseller de Territori en les zones de Lleida, Pirineus i Aran, així com de donar suport al desenvolupament de polítiques en aquests territoris.

A més d'aquests excàrrecs que s'integraran en l'organigrama de la Generalitat, també ho farà l'agent dels Mossos d'Esquadra, Lluís Escolà, que va exercir de guardaespatlles de Carles Puigdemont a Bèlgica. El Departament d'Interior va nomenar Escolà assessor en matèria de sistemes de seguretat corporatius, i en matèria de prospectiva i explotació d'informació per a la presa de decisions.