El president Companys, durant la proclamació de la independència el 1934. E.E
El Consell de Ministres presidit per Pedro Sánchez en un altre acte contra la memòria històrica, ha aprovat aquest divendres condemnar el consell de guerra que va jutjar a Lluís Companys, fundador d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i president de la Generalitat des de 1934 a 1939 que va ser empresonat després de proclamar la sobirania d ' "un Estat Català" integrat a la República Federal Espanyola aprofitant les revoltes que les esquerres havien encapçalat davant l'entrada de Gil Robles al Govern de la Confederació Espanyola de Dretes autònomes (CEDA). Es tracta d'una antiga demanda, d'ERC que davant la seva ignomínia, ara pretendria oblidar en declarar-pacífics (?).
Però resulta que Sánchez venia a Barcelona disposat a concedir-tot, per tal de que els nacionalistes donessin suport el seu pressupost el va incloure en les aprovacions de Consell de Ministres, com també el canvi de nom de l'aeroport del Prat pel de Josep Tarradellas enemic històric de la formació que el Govern ha volgut complaure amb motiu de la seva reunió a Barcelona, obtenint tota classe de retrets de la formació republicana.
Es va fiar de la descarada tasca d'ocultació i blanquejament de la biografia Companys que publica a la seva web la presidència de la Generalitat: el text omet els morts provocats pel cop d'Estat separatista encapçalat per Companys -de fet, aquesta web ni tan sols el cita com un cop i fins i tot ho justifica al·legant "la involució conservadora del règim republicà i les amenaces contra l'autonomia catalana" -, i també oculta els milers d'assassinats comesos sota el seu comandament en la Guerra Civil.
"Si el Govern del PSOE vol el suport d'ERC per exhumar a Franco s'ha de comprometre a l'anul·lació de la sentència del president Companys, símbol de milers de catalans i espanyols afusellats", va advertir fa temps Joan Tardà a Pedro Sánchez quan va revelar al Congrés seus plans amb la Vall dels Caiguts. I ell sense assessorar-se mínimament el va concedir. Quin poca cosa, aquest viatge si constarà en els annals de la història.
Un tirà, elevat als altars del separatisme català
Segons diversos estudis considerats de màxima solvència, sota el mandat de Lluís Companys es van crear uns 200 Comitès de Milícies que campaven al seu aire per les comarques catalanes molt semblants als CDR que està fomentant actualment el president Quim Torra, amb el següent resultat:
Es van dedicar a una persecució neroniana contra l'Església amb aquest balanç: 2.441 assassinats de religiosos (1.538 capellans, 824 religiosos, 76 monges), incloent 3 bisbes catalans. A l'agost de 1936 les patrulles de Companys mataven 70 cures al dia. Molts eclesiàstics de les províncies frontereres van poder fugir de la Catalunya de Companys. Per això a Lleida va ser exterminat el 65% del clergat, a Tortosa el 62%, a Vic el 27%, a Barcelona el 22%, a Girona el 20%, en Urgell el 205 i el Solsona el 13%. En fi, un 35% del clergat de tot Espanya va ser assassinat a Catalunya.
Assassinats per militància política: Companys va acabar amb 1.199 carlins, 281 lligaires, 117 d'Acció Popular Catalana, 110 del Sindicat Lliure, 108 falangistes, 213 de la CEDA, 70 de Renovació Espanyola, 36 de la Unió Patriòtica.
Assassinats de periodistes: 54 víctimes. Coses de la llibertat de premsa sota la Generalitat nacionalista.Asesinatos de nobles: 31 víctimes.
Assassinats del Círculo Ecuestre: 52 víctimes.
Assassinats de poetes i literats: almenys 17 víctimes. El terror va acabar apagant el geni cultural català de tota una generació. La llista d'intel·lectuals emigrats superaria amb escreix a la dels que es van quedar ....
Les xifres són esgarrifoses: sota les ordres expresses o amb el consentiment de Companys van ser assassinades més de 8.000 persones per les seves idees polítiques o creences religioses, moltes d'elles sense judici previ.
Per acabar, avui podem afirmar sense por d'equívocs que els trenta-quatre mesos últims del govern de Lluís Companys (de juliol de 1936 a febrer de 1939) van ser una autèntica deshonra per a Catalunya. Van ser sense lloc a dubtar els anys més sinistres de la gloriosa història de Catalunya.
El 1939, Lluís Companys vençut en la guerra civil, es va exiliar, però va ser detingut a França, jutjat i afusellat a Barcelona el 17 d'octubre de 1940. La història ens indica que al juliol de 1936 Companys havia fet afusellar 199 militars dels que es van revoltar a Barcelona, en l'alçament de Franco i Mola.
Mentre en els últims anys hem contemplat estupefactes el saqueig de l'Arxiu de Salamanca per part dels governs Catalanistes De Pujol, Maragall i Mas amb la col·laboració del PSOE de Rodriguez Zapatero de documentació cap a Catalunya, on constaven milers de documents indispensables per als historiadors sobre la guerra Civil destruint milers de documents, per així poder poder arribar al blanqueig de figures tan saguinarias com Lluís Companys
Tots els espanyols i molt especialment els catalans, tenim dret a conèixer l'autèntica història. No podem permetre que se'ns segueixin ocultant ni tergiversant els fets històrics.
Diuen que els pobles tendeixen sempre a semblar-se a les seves pròcers i models. Si això és així, l'independentisme català està sent construït i alimentat sobre mentides, enganys, tergiversacions i personatges indignes i poc recomanables. Els Pujol són un referent, però potser el principal drama sigui l'exaltació de Lluís Companys, tot un genocida a què els independentistes adoren i consideren el gran referent moral del catalanisme.
