Problemes per a Junts per Cat - Puigdemont i Borràs cada dia més a prop de la presó

Laura Borràs, amb Carles Puigdemont a una foto d'arxiu. | EFE

Jornada negra per als dos líders de JxCat: Demanen sis anys de presó per a Borràs i el TJUE diu que Bèlgica devia extradir Puigdemont.

Males notícies per a Laura Borràs, presidenta del parlament català i de Junts per Catalunya (JxCat), i per a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta de pròfugs. Poc després que transcendís l'informe de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que enfosqueix el futur de Puigdemont, la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) donava a conèixer l'escrit en què demana 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació

La Fiscalia ha presentat aquest dijous l'escrit d'acusació sobre el cas de Laura Borràs i sol·licita per a la presidenta del Parlament sis anys de presó, 21 d'inhabilitació i una multa de 144.000 euros per a Laura Borràs pels delictes de prevaricació i falsedat documental. El ministeri públic redueix així a dos la llista original de quatre càrrecs pels quals va ser processada la també presidenta de Junts per Catalunya, perquè considera que no es compleixen les condicions perquè se'l jutgi per malversació i frau. Amb aquest escrit presentat, és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el que ha de fixar la data perquè Borràs se sent a la banqueta, cosa que, segons el reglament de la Cambra, implicaria que perdi el seu escó i que des de ja s'entreveu com un xoc de calat al si del Govern.

L'informe de l'advocat general del TJUE, Richard de la Tour, és un al·legat dur contra les extralimitacions dels jutges belgues que van fer cas omís de les ordres europees de detenció presentades pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. És la resposta, a més, a les qüestions prejudicials presentades pel mateix magistrat espanyol en el cas concret de la negativa belga a extradir Lluís Puig però al·lusives al conjunt de pròfugs. Suposa a més el primer revés seriós per a Puigdemont, encara que ni de bon tros definitiu.

Quan l'expresident de la Generalitat va ser detingut a l'illa italiana de Sardenya, el tribunal va decidir posar-lo en llibertat amb l'argument que un tribunal alemany i un altre belga s'havien negat a executar l'euroordre de Llarena i que a més faltava la decisió del TJUE sobre les qüestions prejudicials. L'informe de l'advocat general no té més traducció pràctica, de moment, que no pas configurar el sentit de la resolució que han d'emetre els quinze magistrats del TJUE i que es preveu per a la tardor.

Si la decisió del TJUE coincideix amb l'informe del seu advocat general, els fugats del "Procés" haurien de ser posats a disposició de les autoritats judicials espanyoles perquè no hi ha cap evidència que hagin de ser vulnerats els seus drets fonamentals. Tot i això, a Puigdemont i companyia li quedaria un ampli recorregut per evitar la seva extradició atesa la seva condició de diputats del Parlament Europeu i de les possibilitats d'obrir un altre llarg periple judicial. Però ja sense l?argument que a Espanya no hi ha garanties judicials i no tindrien un judici just.

I multa de 144.000 euros

Més espinós encara es presenta el futur judicial de Laura Borràs, presidenta del Parlament i successora de Puigdemont a la presidència de JxCat, per a qui la fiscalia reclama 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació i multa de 144.000 euros. I el ministeri públic ha estat benvolent perquè en el seu escrit considera que Borràs va incórrer en els delictes de falsedat i prevaricació, però descarta els de malversació i frau que sí que li atribueix el jutge instructor.

ERC manté la pressió perquè accedeixi a abandonar la presidència de la cambra catalana, cosa que Borràs ha descartat de manera contundent amb el suport de gran part del seu partit. La topada sembla un de tants entre ERC i JxCat, però pot desencadenar la sortida dels postconvergents del govern autonòmic de coalició i fins i tot un avenç electoral a Catalunya. JxCat ha de celebrar la segona part del congrés entre demà i demà passat i una de les qüestions a tractar serà la continuïtat del pacte amb ERC que va servir per a la investidura fa poc més d'un any de Pere Aragonès. La qüestió es traslladarà als militants, que hi hauran de votar.

Donades les tensions entre ERC i JxCat, l'animadversió que es professen els seus dirigents i el rebuig que suscita a JxCat que ERC negociï amb el Govern, tot apunta que els militants mostraran el polze cap avall de manera sobrada.

El Govern desoeix els tribunals a la nova llei lingüística: "Gens de percentatges"

Patrícia Plaja: “el responsable últim és el conseller Cambray”. La Generalitat promet que, a partir d'ara, tots els alumnes dominaran el català i el castellà quan acabin la formació

El Consell Executiu de la Generalitat ha aprovat aquest dilluns un decret a corre-cuita quan s'acaba el termini del seu compliment el decret per respondre a la sentència que imposa el 25% de castellà a les aules per "protegir els centres educatius". Les responsabilitats jurídiques recauran sobre el conseller dEducació, Josep González-Cambray.

El Govern desoeix el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a la nova llei lingüística. Així ho estableix el nou decret aprovat per l'Executiu autonòmic que fixa els criteris que cal seguir en els projectes lingüístics de cada centre educatiu. Uns requisits que no s'aplicaran seguint “paràmetres numèrics ni percentatges”, segons ha explicat la portaveu Patrícia Plaja.

El document aprovat pel Govern rebutja l'aplicació de percentatges a l'educació a Catalunya, malgrat el que disposa el veredicte judicial. En aquest sentit, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha rebutjat l'aplicació de percentatges a la roda de premsa i ha dit que "l'aprenentatge de les llengües mai no es pot fer amb percentatges. Cal fer-ho amb criteris lingüístics i pedagògics".

Plaja ha assegurat que la Generalitat porta "treballant des del primer moment" per donar una resposta clara a la sentència del TSJC. I ho farà sense percentatges, en funció de les necessitats dels alumnes i de la realitat sociocultural de cada escola. Amb això, des de l'Executiu autonòmic garanteixen que "tots els alumnes dominaran el català i el castellà" quan acabin la formació.

Preguntada què faran quan el TSJC comenci a enviar notificacions als directors dels centres, Plaja ha remarcat que “aquest decret dóna cobertura total als centres i als responsables dels centres”. "El responsable últim de l'aplicació i del desenvolupament és el Departament d'Educació i, per tant, totes les responsabilitats recauen en darrera instància al conseller Cambray", ha sentenciat.

Finalment, la portaveu ha subratllat que "el centre de gravetat lingüística de l´escola catalana és el català. El català és la llengua vehicular, però és cert, i així s´ha de fer, que tot l´alumnat tingui coneixement oral i escrit d´ambdues llengües ".

Aquest nou marc normatiu fixa "els límits" de l'escola catalana i serà la Conselleria d'Educació, liderada per Josep Gonzàlez-Cambray, que doni el vistiplau als projectes lingüístics. "Serà el Departament qui validarà que s'ajusten a la legalitat, aquest marc normatiu i la realitat sociolingüística, sense perdre mai de vista ni obviar que es dóna resposta a les necessitats dels estudiants", ha afegit.

Alcaldes del referèndum - Insubmissió = detenció

Artur Mas, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i el regidor de Barcelona, ​​Xavier Trias, a l'acte de suport dels alcaldes del 9-N, aquest 4 d'octubre.

El fiscal general de l'Estat ordena als Mossos d'Esquadra que detingui els alcaldes que no vagin a la citació.

Estan censats, localitzats, identificats. Fiscalia ha publicat i distribuït la llista dels 712 alcaldes que participaran en el desplegament separatista de l'1 d'octubre. L'inventari està acompanyat d'un comunicat que ordena als seus representants territorials que citin a declarar als regidors rebels com investigats per suposats delictes de desobediència, prevaricació i malversació. I un avís directe: detindran a qui no compareguin.

Signa la carta José Manuel Maza, el fiscal general de l'Estat. S'adreça, en primer terme, als fiscals en cap de les quatre províncies de Catalunya. En la capçalera, recorda la providència del Tribunal Constitucional que va admetre a tràmit el recurs del Govern contra la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre i normes complementàries, provocant la suspensió automàtica.

A continuació, la Fiscalia avisa: "La notorietat de la prohibició dels actes d'organització del il·legal referèndum d'autodeterminació fa que qualsevol conducta d'autoritats, funcionaris públics o de particulars en connivència amb els anteriors, dirigida per fi, sigui indiciàriament constitutiva al menys dels delictes de desobediència (art. 401 CP penat amb multa i inhabilitació especial), pel que fa suposaria un incompliment manifest de les resolucions del TC, prevaricació (art. 404 CP penat amb inhabilitació especial), pel que fa suposaria l'adopció de resolucions obertament contràries a l'ordenament jurídic i malversació de cabals públics (art. 432 CP penat amb presó de fins a vuit anys i inhabilitació absoluta per fins a vint anys) pel que fa suposaria la disposició de fons públics per a la realització d'activitats delictives ".

La pàgina web de l'Associació de Municipis per la Independència ha fet públic, amb la posterior difusió dels mitjans de comunicació, que un nodrit grup d'alcaldes ha signat un decret per posar a disposició del Govern català els locals municipals per organitzar el referèndum. D'altra banda, la Fiscalia ha acreditat que la Generalitat, mentre continua amb els treballs de cara a l'1-O, ha contactat amb tots els ajuntaments de la Comunitat Autònoma exigint que posin locals a disposició en una missiva signada per Carles Puigdemont i el seu vicepresident Oriol Junqueras.

La Fiscalia recorda que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya instrueix ia una querella pels mateixos delictes contra el Govern català en bloc. A la part dispositiva, el ministeri fiscal acorda l'obertura d'investigació en relació amb cada un dels ajuntaments en funció de la Fiscalia que territorialment tingui la competència, amb citació dels alcaldes perquè declarin en qualitat d'imputats sobre els presumptes actes de cooperació en l'organització del referèndum il·legal. "Es procedeixi, en el cas que l'alcalde citat no comparegui, a acordar la seva detenció i presentació a la Fiscalia, oficiant als Mossos perquè la porten a efecte".

El Ministeri Públic de donar preferència a les diligències que afectin els Ajuntaments de més volum de població.

Reacció de les fiscalies provincials

Segons fonts del Ministeri Públic, les fiscalies provincials de Barcelona, ​​Tarragona, Lleida i Girona han cursat instruccions per tal que les policies locals de tots els ajuntaments catalans, d'acord amb els arts. 11 i 12 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de Policies Locals de Catalunya, com a policia judicial procedeixin a investigar qualssevol fets encaminats a organitzar el referèndum il·legal i a intervenir els efectes o instruments destinats a preparar-lo o a celebrar-ho.

La Fiscalia General de l'Estat ha difós la instrucció cursada pel fiscal en cap provincial de Barcelona dirigida als Mossos. Remarca que, entre els advertits d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa vinculada amb l'1 d'octubre, figura el més gran de la Policia autonòmica catalana Josep Lluís Trapero i la dependència funcional de tots els cossos respecte a jutges, tribunals i el Ministeri Fiscal. En base a això, ordena que els Mossos es dirigeixin per escrit i interessant justificant de recepció a tots els caps de les policies locals de cada demarcació territori als efectes de donar compliment a l'ordre.

Com va dictaminar aquest dimarts la Fiscalia en una directriu enviada a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, "els funcionaris de la Policia Local, per tal d'evitar la consumació o l'esgotament dels delictes, procediran a adoptar les mesures necessàries per intervenir els efectes o instruments destinats a celebrar el referèndum il·legal, requisant urnes, sobres electorals, manuals d'instruccions per als membres de les meses electorals, impresos electorals, propaganda electoral, elements informàtics, així com qualsevol altre material de difusió, promoció o execució del referèndum.

Els alcaldes de la CUP anuncien que no es presentaran

La CUP ha replicat amb insubmissió a la instrucció enviada pel fiscal general de l'Estat per sol·licitar la citació com investigats dels alcaldes que van signar decrets per donar suport al referèndum independentista de l'1 d'octubre i que posaven a disposició de la Generalitat els locals necessaris per votar . En un comunicat han fet saber que la seva trentena d'alcaldes no aniran a declarar voluntàriament als jutjats i, a més, la formació antisistema insta la resta de forces polítiques a actuar de la mateixa forma.

La CUP, que governa en 28 ajuntaments i, en altres dos - Sabadell i Badalona-, forma part de la coalició que lidera els consistoris, s'empara per a això en la llei del referèndum aprovada al Parlament la setmana passada amb els vots de Junts paper Sí i de la seva formació, i en la "legitimitat democràtica majoritària dels catalans i catalanes que volen exercir el seu dret a vot el pròxim 1 d'octubre".

A més, la CUP denuncia en el seu comunicat que la Fiscalia General de l'Estat, "limitada pel seu estatut, no pot ordenar la detenció d'aquells alcaldes que no compareguin davant la citació. Ordenant aquestes detencions sobrepassaria el seu límit de competències vulnerant drets fonamentals, entre ells el de la llibertat ".

"La AMI i l'ACM diuen als alcaldes a declarar" perquè no tenen res a amagar "

La formació independentista conclou assenyalant l'actuació "demofóbica i d'atac als drets fonamentals de l'Estat ordenant unes detencions amb l'únic objectiu d'atemorir la població i als càrrecs electes".

Poc després, els alcaldes prorreferéndum representats en l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) han convocat un acte de protesta el dissabte a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, ​​després que la Fiscalia hagi citat els regidors com investigats sota advertència de detenció.

La presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, ha considerat "un fet sense precedents en un país europeu" la instrucció del fiscal general de l'Estat, i ha assegurat, amb el president de l'ACM, Miquel Buch, que ambdues entitats municipalistes han pactat continuar endavant amb el referèndum així com que els alcaldes afectats "aniran a declarar, perquè no tenen res a amagar", cosa en la qual inclou als alcaldes de la CUP: "Uns alcaldes ho faran voluntàriament i altres no, però tots anirem a declarar "

El romiatge dels paniaguados en suport d'Artur Mas

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) inicia avui el primer judici contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleras Joana Ortega i Irene Rigau en aquest cas només per desobeir el Tribunal Constitucional (TC) a la consulta independentista del 9 de novembre de 2014. La fiscalia va ser generosa en no haver inclòs els delictes, que si es van cometre, de prevaricació i desviament de fons públics que si haguessin comportat penes de presó.

Artur Mas a quatre anys ha aconseguit convertir Convergència, el partit amb majoria absoluta a Catalunya a esdevenir un partit residual que fins i tot s'ha vist obligat a canviar el seu nom pel de PDCAT per tal d'eludir les accione judicials ja que tenen les seves seus embargades pels casos del 3%.

L'arribada de 170 autocars des de diversos indrets de Catalunya posats a disposició per Òmnium Cultural i ANC amb diners públics i la presència d'uns 40.000 dels 350.000 càrrecs i funcionaris públics als quals els han donat el dia festiu i coaccionats prèviament per a acudir a aquesta romeria multitudinària a suport d'Artur Mas des del Palau de la Generalitat cap al TSJC. A més d'ERC i la CUP, estaven representants de Bildu i Podem s'han desplaçat fins allà per donar suport a aquesta manifestació.

Mas es va negar a contestar a la fiscalia i va començar la seva particular xou a preguntes del seu advocat, Xavier Melero, que va tractar de facilitar el míting del seu defensat. El president del tribunal, Jesús Barrientos, es va veure obligat a intervenir en diverses ocasions quan Mas començava a reiterar-se en les seves consideracions. Sempre desafiant, l'expresident de la Generalitat es vantava del 9-N alhora que atribuïa tota la responsabilitat als voluntaris.

L'argumentació de la defensa

Segons la Fiscalia, Mas no només no va suspendre "oficialment" la convocatòria del 9N després de la decisió del TC, sinó que va decidir, al costat de les exconselleras, "generar l'aparença que les actuacions administratives públiques es paralitzaven i el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris, quan en realitat no era així ".

Segons Mas, l'administració va deixar de liderar l'organització del referèndum quan va rebre el primer requeriment judicial, a principis d'octubre, i "va canviar el format". L'expresident de la Generalitat va justificar la celebració del 9-N en els mandats parlamentaris no eren clars i no li advertien de les conseqüències jurídiques dels seus actes: "El 9-N no va ser un caprici personal ni una ocurrència, sinó la conseqüència de nombroses resolucions polítiques ". Tot i això, "vam canviar el concepte de a consulta i es va organitzar amb quaranta-dos mil voluntaris".

Diu que si va rebre l'advertència del del Tribunal Constitucional (TC) no eren clares, no advertien dels efectes jurídics de la consulta del 9-N i que ni el TC ni la Fiscalia van actuar per aturar el "procés participatiu", com si ell no fos coneixedor de les lleis del país i no disposés d'un exèrcit de juristes i assessors que podien haver-li fet desistir. Sembla que no va llegir la premsa aquells dies les portades no feien altra cosa que informar sobre això "El desconeixement de la llei no eximeix del seu compliment" Malgrat totes les advertències. ell va seguir endavant.

Les conselleres no van ser conscients

L'exvicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joana Ortega, i l'exconsellera d'Irene Rigau també es van negar a contestar les preguntes de la fiscalia i es van sotmetre a un interrogatori pactat amb els seus advocats defensors per desviar les responsabilitats als voluntaris, negar que funcionari algun participés en l'organització final de la consulta i que no eren en absoluta conscients d'estar cometent cap delicte per facilitar el referèndum.

Segons Ortega, tot es va coure entre els voluntaris. Sobre l'obertura dels instituts, Rigau va negar tota mena de coacció. Els instituts eren de titularitat de la Generalitat i van ser posats a disposició de voluntaris vinculats, com ara professors jubilats, presidents d'AMPA o professors voluntaris, va dir l'exconsellera.

En dates posteriors, l'hereu polític de Jordi Pujol no tindrà més remei que presentar-se davant la justícia, pels casos de corrupció en què ell i els seus mes immediats col·laboradors en el partit estan embolicats. Dubto que quan hagi d'acudir de nou als tribunals per donar compte del que del 3% els cas Palau, Pika, etc. etc ... tingui el mateix festeig.

I tots aquests ... Quan treballen?

Avui es produirà una nova rebequeria davant Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dels vividors per la independència. Estan convocats els clàssics de l'ANC, Omniun, Junts pel X%, i tota la patuleia independentista Ara vénen els alcaldes de 400 pobles de Catalunya, amb pancartes, dietes i entrepà inclòs, tots ells amb càrrec als nostres impostos. L'Associació Catalana de Municipis (ACM), una entitat dominada per Convergència, i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) han convocat a més de 400 alcaldes catalans per desfilar per Barcelona, ​​amb vara de comandament, insígnies i faixí inclosos.

Les dues associacions han convocat els seus a les 8:30 del matí, amb temps de sobres per escenificar la concentració davant de la cambra legislativa, realitzar el vistós recorregut vestits amb els seus instruments de comandament i personar-se davant el Palau de Justícia a les 10 del matí, hora en què el president està cridat a declarar. Curiosament, els dos presidents de les entitats municipalistes són convergents: Carles Puigdemont, de l'AMI, i Miquel Buch, de l'ACM. Tots dos encapçalaran la desfilada des del Parlament fins al proper TSJC. Ara tots junts van a manifestar-se contra la justícia ... catalana per cert.

Aquest dijous haurà de declarar el president català, Artur Mas, acusat de presumpta desobediència, prevaricació, usurpació de funcions i malversació de fons públics. El jutge té una pregunta molt interessant que formular-, Qui va adquirir els 7.000 ordinadors que estaven preparats a les escoles que estaven preparats per al simulacre del 9-N.

Abans, el president pretén retre homenatge a la tomba el seu ídol, Lluís Companys, un dels majors traïdors per Catalunya que va ser condemnat a 30 anys per la Republica per intent de cop d'Estat i que va ser executat posteriorment per la dictadura després de caminar fugit durant anys. Artur Mas ha vist en aquest senyor en el model a seguir per convertir-se algun dia en el màrtir de Catalunya, cosa que té cada dia més complicada.