Anticorrupció trepitja els talons de l'germà de Ximo Puig i els seus socis

El president de la Generalitat, Ximo Puig, durant una compareixença la setmana passada - EFE

El PP porta l'expedient de Competència als tribunals mentre els socialistes treuen ferro a l'assumpte i creuen que és una maniobra per desgastar el president

El Comitè de Defensa de la Competència ha remès a la Fiscalia Anticorrupció l'expedient complet -amb la part que encara és secretari pel qual va multar amb 43.000 euros a les productores de el germà de el president de la Generalitat, Francis Puig, i els seus socis per pactar preus per guanyar un concurs públic d'À Punt. Aquest document està ja en mans de la mateixa jutjat de Castelló que va autoritzar els registres en les empreses dels Adell Bover i les intervencions telefòniques en què es destapa un suposat càrtel que crea projectes a la caça de subvencions.

El PP ha anunciat aquest dilluns que ampliarà la denúncia a la causa oberta al jutjat d'instrucció número 4 de València, que investiga el suposat frau en l'obtenció de subvencions -al voltant de 1,2 milions d'euros- per al foment de l'valencià per part de les firmes administrades per Francis Puig i els Adell Bover.

La portaveu adjunta de l'PP a les Corts Valencianes, Eva Ortiz, ha explicat que, a més de l'informe de Competència, aportaran contractes de l'Ajuntament de Morella des de 1991. «Són un càrtel sense cap tipus d'empatx», ha assegurat. De moment, es comptabilitzen ajudes de «set conselleries i dues empreses públiques amb factures falses, audiències falses, nòmines triplicades» i «amiguets» que els passen informació.

De la mateixa manera, Ortiz ha tornat a demanar la compareixença al parlament de director general d'À Punt, Alfred Costa, perquè expliqui per què la delegada de l'ens a Castelló i un assessor jurídic de la mateixa van compartir «informació privilegiada» sobre un concurs públic amb aquestes productores, quatre mesos abans que es publiqués la licitació i «què ha fet la televisió pública amb aquests implicats».

La portaveu adjunta de el PP ha detallat que si finalment s'obre una altra causa a Castelló, es personaran en ella. En cas que no fos així, presentaran una querella amb la informació que tenen per uns fets que els populars creuen que poden ser constitutius d'un delicte de «tràfic d'influències, negociació prohibida de funcionaris i prevaricació».

Va ser À Punt qui va detectar i va traslladar a Competència que Puig i els germans Adell Bover havien pactat preus per guanyar la gestió d'algunes corresponsalies a les comarques de nord de la Comunitat Valenciana, motiu pel qual han estat sancionats amb 43.000 euros. Comunicacions de l'Ports, propietat de el primer, es va retirar de l'concurs de forma voluntària, mentre Canal Maestrat i Kriol Comunicacion, dels segons, van ser excloses per la pròpia corporació.

La portaveu adjunta de el PP també ha exigit que es paralitze la licitació d'un altre contracte similar a què les empreses sancionades -Canal Maestrat i Kriol- s'han presentat «amb la picardia» de canviar el nom de la productora, perquè «no tenim cap garantia que aquest procés sigui net », ja que ve« viciat »per l'anterior. A més, el seu grup sol·licitarà la creació d'una comissió d'investigació en les Corts perquè «hi ha una responsabilitat política» de Ximo Puig, en un assumpte que ha qualificat com «greu».

«El millor en aquests casos és donar la cara», ha apuntat Ortiz, a el temps que ha assenyalat que seguiran «aguantant pressions de tota mena» per «arribar fins al final»

A més de Francis Puig i Enrique Adell Bover, en la causa que investiga el jutjat d'instrucció número 4 de València també està investigat el director general de Política Lingüística de la Generalitat, Rubén Trenzano, a qui la portaveu popular ha tornat a demanar que «digui qui li va donar l'ordre »d'autoritzar aquestes subvencions presumptament fraudulentes« perquè no seria just que pagués qui no té la responsabilitat ». A l'marge d'això però també relacionat, Trenzano està a l'espera que es fixi la data de l'judici en el qual està acusat de falsedat documental, a l'haver deixat per escrit que si es va realitzar un control d'aquestes ajudes per part del seu departament, encara que suposadament no va ser així.

Per la seva banda, el síndic de Ciutadans, Toni Cantó, ha advocat per pressionar perquè la Admisnistración avaluï si les ajudes que atorga «han servit per a alguna cosa» després de ser concedides per evitar casos com el de l'germà de Puig. Cantó ha qualificat aquest assumpte com «un grandíssim error de transparència» que vol que s'investigui per dilucidar «si és cert o no» que aquestes productores tenien «accés a informació privilegiada».

La Fiscalia disposa d'una sèrie de missatges telefònics entre l'empresari i el germà de president de la Comunitat València, que publica aquest dimarts ABC i en els quals el primer mostrava la seva preocupació perquè a les eleccions autonòmiques de 2019 en diverses comunitats autònomes seguissin l'exemple d'Andalusia i passessin a mans de la dreta.

En aquests missatges Francis Puig tranquil·litzava al seu soci restant-li fiabilitat a les enquestes però admetent que li preocupava "com evolucioni tot el que suposa Vox".

"La merda de l'valencià"

Una altra conversa cridanera entre els dos socis el germà de Ximo Puig diu "aquí estic amb la merda de l'valencià" en referència a les ajudes que dóna la Generalitat per al foment de la llengua en els mitjans de la regió.

Es dóna la circumstància que aquesta trama empresarial en què aquesta implicat Francis Puig ha cobrat més de 300.000 euros de la Conselleria d'Educació i Cultura valenciana per aquestes activitats de promoció de la llengua en la regió, una adjudicacions que ja estan sent investigades en un jutjat de València.

A més, en una altra de les converses que reprodueix ABC els socis admeten que un dels contractes pels quals ja han estat multats era objecte d'una "baixa temerària" -una oferta de el preu ofert per sota del que raonablement i asseguraven que "tot val per justificar el de el 20% ", és a dir, el sobrepreu que podrien aplicar a posteriori, tal com permet la Llei de Contractes.

Les trampes per burlar les sancions

D'altra banda, aquest mateix dimarts El Mundo publica les trampes a què va recórrer el càrtel per poder concórrer a concursos públics, tot i que ja s'havien denunciat les irregularitats i les empreses originals eren vetades.

No obstant això, els membres de l'càrtel investigat van acudir a altres licitacions a través d'una altra companyia -Televisió de Castelló- que es va presentar per prestar serveis en tres comarques de Castelló.

El Govern valencià «espia» quin idioma parlen els alumnes al pati

Vicent Marzá

«Assessors lingüístics» controlen si estudiants i pares parlen la llengua valenciana en 32 llocs fora de classe

Vicent Marzà, l'individu més estalinista de tot el Govern valencià i en aquell temps conseller d'Educació, torna a ballar i ha ordenat als col·legis que l'informin sobre quina llengua es fa servir fora de les aules, a saber: en l'hora del pati, en les reunions amb pares, al claustre de professors i durant el descans dels mestres. Es repeteix el mateix comportament que a Catalunya, però aquí, a la Comunitat Valenciana, amb l'agreujant que el que es pretén imposar no és el valencià, la nostra llengua, sinó el català.

La polèmica per l'espionatge en els patis de col·legi tolerada per la Generalitat de Catalunya governada per Quim Torra per saber si els alumnes parlen en català o en castellà porta camí de reproduir-se més al sud, on la Conselleria d'Educació dirigida per Vicent Marzà (Compromís ) sembla haver-se inspirat, un cop més, en el full de ruta dels independentistes. Si és el cas, disfressat amb la figura d'uns «assessors lingüístics» i una nova eina, un qüestionari per avaluar com es comunica en 32 situacions diferents fora de les aules.

«Ens estan arribant trucades comentant, no tenim encara el document amb els 32 punts, però ens sembla una bogeria el que està passant, tenim dret a expressar-nos com vulguem, decidir la llengua en què volem que estudiïn els nostres fills i parlin entre ells», assenyala Sonia Terrer, representant de la federació provincial alacantina d'AMPA Gabriel Miró. En aquest qüestionari s'avalua fins i tot si es fa servir el valencià en el menjador, en la graduació dels alumnes, en una festa a l'escola oa les reunions de les mares i pares. «Se'ls està anant de les mans, cada vegada va a més i preguntar per tot això ho veiem abusiu, l'anomenen l'àmbit interrelacional i no només es refereixen als alumnes, els pares també, detalls com els menús o les notes dels nostres fills ... s'estan sobrepassant, el qüestionari parla fins i tot de l'informàtic que dissenya la pàgina web dels centres, uns extrems exagerats »,

El director general de Política Lingúística, Rubén Trenzano, reunit amb els representants d'Escola Valenciana, en una imatge difosa a la seva web - ABC

Al juliol, el director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, es va reunir amb els responsables d'Escola Valenciana, una entitat coneguda per organitzar trobades culturals els caps de setmana en municipis de tota la Comunitat Valenciana, en la qual van estrènyer «línies de col·laboració» , segons han destacat els assistents. Una de les reivindicacions que li van posar sobre la taula al dirigent autonòmic va ser precisament «comptar amb un major nombre d'assessors lingüístics». ¿L'objectiu? «Cal facilitar més informació a l'equip docent i aclarir els dubtes que les famílies puguin tenir, per exemple, en relació a la idoneïtat de matricular a les nenes i els nens en escoles que garanteixin més assignatures en valencià». De fet, Escola Valenciana es va endur un premi de la Plataforma per la Llengua, l'organització acusada d'espiar a les escoles catalanes.

«Els assessors lingüístics porten un parell d'anys, segons ells assessorant, segons el professorat, els obliguen a que els cartells del centre estiguin en valencià, es treguin en castellà, que se'ls parli en els passadissos en valencià als nens; si es va dir que el model educatiu era trilingüe, no entenc que ara sigui valencià, valencià i valencià, el que volen és anul·lar el castellà », relata la portaveu de la FAPA Gabriel Miró. Aquesta forma de «pressionar» fa veure a moltes famílies una estratègia d'imitar tics del «procès», sobretot quan fa uns dies es va publicar que el Consell valencià segueix «regant de subvencions el nacionalisme català» present en aquest territori, recorda Terrer .

A sobre, no hi ha professorat de valencià i el curs passat alguns alumnes van començar l'any i ho van acabar sense docent en aquesta assignatura. «Senyor Marzà, tan dictador és el que prohibeix una llengua com el que la imposa», és el dur missatge de la representant d'aquesta federació alacantina, en la qual es declaren «en contra de tot adoctrinament, ni religiós ni lingüístic» i anuncia que seguiran «lluitant i reivindicant» en cas que es faci servir aquest qüestionari.

Encara que en referència a la tolerància enfront del moviment LGTBI, el conseller Marzà declarar aquest diumenge que «els professors han de ser prou capaços de fer pensar als seus alumnes perquè puguin qüestionar-ho tot, fins i tot la ideologia dels seus pares».

La presidenta del Partido Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV), Isabel Bonig, ha tildado de “preocupante” que la educación de los alumnos valencianos “esté en manos de un comisario ideológico como Marzà, más preocupado en catalanizar y en seguir la hoja de ruta de Quim Torra que en educar” en una comunidad que se produce el mayor abandono escolar de todo el territorio.

Els "drets liguisticos valencians" de Compromís

Vicent Marzà i Rubén Trenzano presenten els nous nivells i certificats de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià.

El tall nazionalista Vicent Marzá pretén traslladar les barreres idiomàtiques que planteja l'ús exclusiu de l'idioma valencià o català que ja aquesta imposant a les aules de la Comunitat Valenciana, sempre seguint les directrius dels seus mentors dels independentistes catalans. Ha creat l'anomenada Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat que comença a donar els seus primers passos.

La Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria d'Educació ha iniciat ja el tràmit d'informació pública per al projecte de decret que regula la creació d'aquest «òrgan de caràcter institucional», que fins i tot tindrà potestat per dirigir-se a particulars, empreses i organitzacions. Garantirà els «drets» dels valencianoparlants davant d'administracions, particulars o empreses

Segons recull el preàmbul del text normatiu, actualment a la Comunitat Valenciana «els drets lingüístics de la ciutadania es veuen sotmesos a condicions de vulnerabilitat quan empra el valencià en contextos diversos, tant en les relacions amb l'Administració local, autonòmica o de l'Estat, com també en les relacions privades ». El seu àmbit d'actuació, per tant, no es limita a la Generalitat i el seu sector públic instrumental, sinó que abasta també les administracions local i estatal i els seus corresponents organismes, però també a les persones físiques i jurídiques privades.

L'Oficina es planteja per «atendre les queixes i els suggeriments que es formulin en matèria de drets lingüístics», a més de per exercir de «mediadora» entre la part reclamant i la part denunciada. Un cop rebudes les queixes o suggeriments, l'Oficina podrà iniciar «un expedient informatiu per esbrinar si els fets exposats constitueixen una vulneració dels drets lingüístics».

A més, es garanteix que l'Oficina doni resposta a totes les comunicacions que rebi. Ha de notificar a la persona interessada «la resposta de l'òrgan administratiu o de la persona física o jurídica privada competent». En aquest sentit, el nou òrgan informarà sobre les actuacions que la part denunciada «ha dut a terme per corregir els defectes que ha originat la queixa o el suggeriment o per implantar les iniciatives de millora suggerides», tal com assenyala el projecte de decret .

Però «no es tramitaran les queixes o suggeriments que no tinguin fonament jurídic». Quan aquestes es dirigeixin contra administracions diferents de la Generalitat -amb seu a la Comunitat Valenciana-, l'Oficina es les notificarà «perquè tinguin coneixement, adoptin les mesures oportunes i formulin la resposta que sigui procedent». També emetrà «recomanacions» a les persones físiques i jurídiques, a les quals oferirà «assessorament tècnic», ja que hauran de «donar compte de totes les actuacions correctives» en resposta a la denúncia.

Al meu parer aquest nou pas endavant pretén diversos objectius: Imposar l'ús del valencià-català en les seves normals relacions entre la població, en detriment de l'idioma espanyol, controlar per aquest sistema, el pensament i tendències de la població discriminant entre uns o altres que mai havien existit problemes de comunicació fins que van arribar aquests il·luminats i per aquest sistema "endollar" dins l'administració pública a una nova remesa d'amiguets i col·legues pancatalanistes instal·lats a les diferents oficines de la regió, que es dedicarien a controlar a la població que idioma fa servir, fins i tot dins de casa seva.