L'empresa del marit de Calviño investigada per frau al Covid-19

 

La Guàrdia Civil ha entrat a diversos ministeris a la recerca dels contractes del Govern que va denunciar Díaz Ayuso. Es tracta dels contractes de material sanitari que investiga la Justícia: més de 650 milions sota la lupa. El digital El Debat fa un molt bon seguiment de la marxa de les investigacions.

Diversos jutges i fiscals repassen la legalitat de les operacions del Govern i de la Comunitat i l'Ajuntament de Madrid en la compra de mascaretes, tests i guants durant la pandèmia. Els mitjans de comunicació es limiten a informar sobre els contractes que hagin intervingut la comunitat o l'ajuntament de Madrid.

Entre els Departaments que han visitat els agents hi ha el d'Economia, dirigit per Nadia Calviño, pels documents que esquitxen l'empresa on és director de màrqueting el seu marit.

Els primers mesos de la pandèmia van ser un descontrol per a les administracions. Estat, autonomies i ens locals es van llançar a la compra de material sanitari, especialment mascaretes, guants, vestits de protecció, test i respiradors per proporcionar als metges, infermeres i hospitals col·lapsats durant els dies més durs de la crisi del coronavirus. En aquest escenari les operacions signades no van ser una excepció per a les institucions que van pagar quantitats molt altes per subministraments que en circumstàncies ordinàries s'haurien adquirit molt més ràpid i més barates.

La Fiscalia Anticorrupció manté obertes un total de set diligències d'investigació per depurar les possibles irregularitats sobre els presumptes contractes concedits pel Govern de Pedro Sánchez a tres empreses més i denunciats per l'equip de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, com va avançar en primícia El Debate, per valor de 326 milions d?euros.

El decret dictat pel cap de la unitat especialitzada de la Fiscalia, Alejandro Luzón, al qual tenia accés aquest diari recull com després que el dia 10 de març de 2022 tingués entrada a la seu d'aquesta Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada denúncia de la mateixa data signada» pel diputat i portaveu del Grup Parlamentari Popular a l'Assemblea de Madrid, Alfonso Serrano, sobre presumptes irregularitats als contractes d'emergència, relacionats amb la COVID-19, formalitzats per l'Administració General de l'Estat i el sector públic institucional, així com altres irregularitats que afecten contractes i la concessió de subvencions públiques, «acorda la incoació de les diligències d'investigació corresponents per a l'aclariment dels fets».

Els set contractes sota sospita impliquen les empreses, Solucions de Gestió i Suport a Empreses, S.L; FCS Select Products, S.L; Member of the tribe, S.L; Wehai Textile Group, Hyperin, Beedigital i Playbol SA. ia la presumpta vinculació de cadascuna d'elles amb diferents càrrecs polítics aforats i diverses Administracions Públiques, tots propers al Govern de Pedro Sánchez, inclosos els ministres Nadia Calviño, José Luis Ábalos i Salvador Illa. Així com, també, a «la manca de comprovació de la concurrència dels requisits mínims per a la formalització dels contractes» en els termes legalment previstos, fins i tot, en una situació de màxima urgència.

Els agents de la Guàrdia Civil han acudit a Afers Econòmics i Transformació Digital d'Espanya, liderat per Nadia Calviño, el marit del qual treballa en una de les empreses que es van beneficiar dels contractes. No en va, l'antiga 'Pàgines Grogues Solucions Digitals SA', ara coneguda com a 'Beedigital', comptaria entre les seves files amb el marit de la ministra com a director de màrqueting de l'empresa. Una mercantil a què el Departament de la socialista va adjudicar la concessió «quan l?empresa tenia deutes amb l?Estat per valor d?1,6 milions». Tal és així que, quan es va prorrogar el contracte, el 2020, el deute pujava a 884.000 euros.

Anticorrupció investigarà set contractes còvid adjudicats pel Govern a la primera onada

Nadia Calviño i Salvador Illa|Moncloa

La Fiscalia Anticorrupció ha decidit obrir una investigació sobre set dels contractes còvid del Govern de Pedro Sánchez que va denunciar la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. La política del PP va dir que enviaria a la Fiscalia 12 contractes amb set companyies relacionades amb el Partit Socialista amb què el Govern d'Espanya va firmar una sèrie d'acords per obtenir mascaretes al començament de la pandèmia.

En un decret de vuit pàgines, el fiscal en cap indica que els fets denunciats «revesteixen una transcendència especial» per la qual cosa incoa diligències per aclarir-los, «s'han d'obrir unes diligències per cadascuna de les empreses suposadament afavorides».

Concretament, s'incoaran diligències sobre Solucions de Gestió i Suport a Empreses SL, FCS Select Productes SL, Member Of The Tribe SL, Weihaitextile Group Import & Export, Hyperin Grup Empresarial, Pàgines Grogues Solucions Digitals, S.A.U Playbol, segons concreta un decret signat aquest divendres pel fiscal en Cap Alejandro Luzón, que portarà personalment part de les investigacions.

La vinculació de les empreses amb membres del Govern

Solucions de Gestió i Suport a Empreses S.L, segons diverses informacions periodístiques, té relació amb el llavors ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos Meco. A més, es donen altres circumstàncies: la seva activitat social no té relació directa amb l'objecte del contracte, manca de comprovació de la solvència de l'adjudicatària, i el 2019 la seva xifra de negoci va ser de 0 euros, davant dels 53,13 milions de euros el 2020 per les adjudicacions públiques directes.

Pàgines Grogues Solucions Digitals, S.A.U., ara Beedigital. – Relacionada pel denunciant amb la titular del Ministeri d'Economia, Nadia Calviño Santamaría, en ostentar el cònjuge el lloc de director de màrqueting de l'empresa.

Indústries plàstiques Playbol. – Els ajuts rebuts per aquesta societat els relaciona el denunciant amb la vinculació de l'empresa amb els pares del president de govern. Pel que sembla, aquests van vendre el 2018 els actius, fons de comerç i maquinària de l'empresa Playbol S.A., de la qual continuen com a administrador i apoderada els dos cònjuges.

L'empresa compradora Indústries plàstiques Playbol S.L., es va subrogar als contractes laborals. L'empresa Playbol S.A continua sent propietària de les naus en què es desenvolupa l'activitat empresarial transmesa, per l'arrendament de la qual percep anualment 156.000 euros.

FCS Select Productes S.L. - Diversos mitjans de comunicació apunten com a causa de l'adjudicació dels contractes la relació d'amistat dels administradors de la societat amb el Ministre de Sanitat, Salvador Illa Roca.

Ayuso denuncia davant la Fiscalia el Govern de Sánchez per diversos contractes realitzats durant la pandèmia

La denúncia l'ha interposat aquest migdia el portaveu del grup parlamentari del PP a l'Assemblea,

Isabel Díaz Ayuso va acudir dijous a l'Assemblea de Madrid per sotmetre's a les preguntes de l'oposició. Feia tres setmanes que la presidenta de la Comunitat de Madrid no anava al Ple i els grups polítics, a excepció de Vox, van preguntar pels seus lligams amb el contracte concedit a Priviet Sportive S.L. i on va actuar com a intermediari Tomás Díaz Ayuso.

La cap de l'Executiu regional va tornar els embistes i va realitzar un anunci que després va ampliar el portaveu de la bancada popular, Alfonso Serrano: "Investigarem a tots. Per començar els anuncis que el grup parlamentari popular portarà a la Fiscalia almenys set empreses relacionades amb l'entorn del PSOE, amb l'entorn de Pedro Sánchez, amb el senyor (Salvador) Illa, amb la vicepresidenta del Govern (Nadia Calviño) per saber què ha passat durant la pandèmia”, va anunciar Ayuso.

Contractes que van superar els 326 milions d'euros

I és que des del Govern de Sánchez es van realitzar contractes aquells mesos del 2020 "que van superar els 326 milions d'euros". I es van "administrar mascaretes per un valor entre un 25 i un 500% per sobre de les adjudicacions anteriors en un mateix moment. Per tant, hauran de donar vostès moltes explicacions", va deixar anar al portaveu del PSOE, Juan Lobato.

"En alguns casos fins i tot no va arribar el material", va recordar la presidenta madrilenya, i per això "van deixar sense protecció molts sanitaris i molts pacients; i en altres casos, no es van arribar a reintegrar les quantitats abonades avançades".

Així les coses, el PP "farà una cosa molt senzilla: utilitzar els mateixos arguments que el PSOE va utilitzar davant la Fiscalia el 18 de febrer. Començarem a investigar tot el que han fet vostès durant les compres de les màscares durant aquests procediments ".

Prevaricació, trànsit d'influències i malversació

Els populars van acudir aquest migdia a la Fiscalia a presentar l?escrit de denúncia per la possible existència de delictes de prevaricació, tràfic d?influències i malversació. Es fa menció de dotze contractes per valor de 326 milions d'euros i de 14 ajudes en forma d'avals per un valor superior als 800.000 euros.

"M'agradaria saber si el que volen és investigar corrupció o investigar-me a mi, si volen saber la veritat o intentar desgastar-me a mi. I ara el que toca és saber si la senyora Delgado el que vol és investigar tots els familiars o només a els meus", va dir en referència a la fiscal general de l?Estat.

"Volem saber"

Però va ser el portaveu popular a l'Assemblea el que va entrar detalladament. Alfonso Serrano va començar dient que "és lamentable que l'esquerra segueixi posant en qüestió la contractació d'emergència a la Comunitat de Madrid, però tots podem fer el mateix". Per això la denúncia que van presentar aquest mateix dijous al matí davant la Fiscalia Anticorrupció, perquè els populars volen saber.

- "Volem saber per què el Govern de Sánchez va adquirir mascaretes o bates d'un sol ús amb sobrecostos de fins al 600%.

- Segur que el senyor Lobato voldrà saber si la Fiscalia, que depèn de qui depèn, també s'interessarà per l'empresa del marit de la vicepresidenta Calviño, que no només s'emporta contractes del Govern sinó que és mediador digital necessari perquè les empreses puguin accedir a fons europeus que gestiona la pròpia Calviño.

- Volem saber si l'exministra socialista i avui fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, vol investigar perquè una empresa que facturava 0 euros abans de la pandèmia passa a facturar 53 milions d'euros gràcies als contractes del ministre Ábalos i altres administracions socialistes.

- Volem saber perquè el ministre Illa va atorgar a dit 273 milions d'euros en productes sanitaris a una empresa del seu poble, una empresa dedicada a begudes alcohòliques i amb una administradora condemnada per estafa.

- Volem saber per què després de dos anys, a diferència de la Comunitat de Madrid, al portal de transparència no apareix res d'aquests contractes.

- I segur que la Fiscalia que dirigeix ​​Lola, com l'anomena el seu amic Villarejo, tindrà interès a investigar per què una empresa de guixos va rebre els diners per avançat per a un contracte de tres milions d'euros en respiradors, respiradors que mai no van arribar i que el diners no han estat recuperats. I utilitzant la miserable analogia que fan vostès els diré que aquest contracte es va signar un 20 de març del 2020, quan a Espanya morien 824 espanyols fruit del cóvid.

- I per descomptat volem saber, ara que la Fiscalia s'interessa pels familiars dels polítics, si serà igual de diligent amb els pares de Pedro Sánchez i que s'investigui la possible utilització d'empreses pantalla per assegurar-se 800.000 euros a Serrano ha assenyalat que parlen d'"irregularitats" comeses pel Govern de PSOE-Unidas Podemos "que sumen més de 326 milions d'euros en 12 contractes a la primera onada, mentre el Govern d'Espanya impedia a la Comunitat de Madrid comprar material per protegir I això "sí dóna per a una sèrie de televisió", ha dit en referència a la sèrie documental que s'està rodant per mostrar la "faceta més humana" del president del Govern.

"En definitiva, volem saber si la justícia és igual per a tots, una cosa pròpia d'una democràcia i un estat de dret o si la Fiscalia de Sánchez només perseguirà polítics que molestin el seu Govern i el PSOE perquè, si passa això, semblarà menys una democràcia i més el que fa Putin amb els seus adversaris", va concloure entre l?aplaudiment de la seva bancada.

La Fiscalia obre diligències pel contracte de què es va beneficiar el germà d'Ayuso

Isabel Díaz Ayuso. (EFE/Juan Carlos Hidalgo)

Anticorrupció investigarà els indicis de delicte en l'adjudicació per a la compra de mascaretes en què Tomás Díaz Ayuso va rebre un pagament de 55.000 euros

La Fiscalia Anticorrupció ha obert diligències d'investigació arran de les tres denúncies presentades la setmana passada pel PSOE, Unidas Podemos i Más Madrid que van reclamar que s'investigui el contracte d'adquisició de mascaretes vinculat al germà d'Isabel Díaz Ayuso. Divendres passat, la presidenta de la Comunitat de Madrid va aclarir que Tomás Díaz Ayuso va cobrar 55.000 euros més IVA de l'empresa Priviet Sportive, l'adjudicatària, no les gestions realitzades per aconseguir el material a la Xina i el trasllat a Madrid.

El departament dirigit per Alejandro Luzón analitzarà el contracte sospitós per determinar si hi ha indicis delictius. Ayuso es va anticipar aquest dilluns i va remetre l'expedient de manera voluntària. Els tres partits de l'oposició madrilenya han reclamat que s'investiguin els punts foscos del contracte que es troba al centre de la guerra oberta entre el president popular Pablo Casado i la mateixa Ayuso. De fet, les primeres sospites de corrupció van partir del si del partit que va investigar de manera interna presumptes irregularitats. Fontaners de la formació van arribar a contactar amb una agència de detectius per intentar comprovar el cobrament amb la idea que era molt superior, de 286.000 euros euros.

Els grups parlamentaris de l'esquerra que fa més d'un any i mig han estat intoxicant a la Comunitat de Madrid i per la premsa en base a un dossier (que havia recorregut durant un any i mig per les mans de tots els partits d'esquerra de Madrid). Mas Madrid, Podemos, PSM i finalment La Moncloa sense que ningú s'atrevís portar-lo a fiscalia,) per caure posteriorment en mans dels dos passerells de PP gràcies a un "favor" de Bolaños (PSOE) a Garcia Egea (PP), E i que Casado va confessar a Ayuso, venia del mateix Pedro Sánchez ,

Els iniciadors ara sí que han anat al Ministeri Públic de forma individual i atribueixen a Ayuso delictes de trànsit d'influències, suborn, malversació i prevaricació.

En el cas que aquesta investigació que acaba d'arrencar acabés provocant la presentació d'una querella, el Suprem serà el tribunal competent atès que l'estatut madrileny determina que els presidents, vicepresidents i consellers de la regió siguin aforats davant la Sala Penal de aquest alt tribunal.

En un comunicat, Ayuso va concretar hores després que esclatés la crisi que el seu germà va percebre un total de 55.850 euros i va aclarir que van ser quatre factures les que va enviar durant l'any 2020. Segons el document difós per la presidència de la CAM, la factura de 30 de juny del 2020 va ser per gestions per a la compra de mascaretes a la Xina, venudes a la Comunitat de Madrid a cinc euros quan els preus que compraven altres administracions arribaven a 10,5. "De la resta de les factures no he de donar compte perquè no tenen relació amb la Comunitat de Madrid i el meu germà té dret a la seva privadesa", va afegir sense concretar a què corresponen els tres contractes addicionals.

Coincidint amb l'enviament voluntari de documentació a Anticorrupció, la Comunitat de Madrid va precisar que ha enviat la documentació completa relativa al contracte en qüestió. A més del que ja s'ha facilitat als mitjans, va adjuntar els albarans dels lliuraments, que es van fer en dos dies a l'hospital temporal d'Ifema (182.000 mascaretes el 17 d'abril i 68.000 el 20 d'abril); imatge de les mascaretes en qüestió FFP2/KN95; les factures; lautorització, i la diligència de la fiscalització per part de la Intervenció General de la Conselleria dEconomia, Hisenda i Ocupació.

Indicis encara febles

En el decret pel qual s'obren les diligències, que signa el cap d'Anticorrupció, Alejandro Luzón, s'indica que les tres denúncies expressen "clares reserves sobre la legalitat de l'adjudicació i del paper que hi hauria exercit el germà de la presidenta ". "Resulta procedent la pràctica d'algunes diligències que, sense adreçar-se inicialment contra persones físiques o jurídiques, permetin confirmar o descartar la transcendència penal dels fets denunciats", indica l'escrit.

Com a justificació de l'arrencada de les indagacions, el Ministeri Públic esmenta "el recte i normal funcionament de l'Administració Pública" i "la indiscutible transcendència social del context en què tenen lloc els fets descrits a les denúncies, que es refereixen a la, sense dubte, necessari i urgent compra de mascaretes en un moment singularment difícil per a la població madrilenya".

Tot i això, Luzón precisa que els indicis en aquest punt no són sòlids. "Les hipòtesis se sustenten en una seqüència de fets que, en aquests moments, no permeten acordar la remissió a la Fiscalia del Tribunal Suprem, ja que no constitueixen indicis raonablement versemblants de la realització del fet investigat, del seu caràcter delictiu i de la responsabilitat en el mateix de la persona aforada", indica.

Raúl Morodo a Delcy Rodríguez: "La meva estimada gasela"

La Policia Judicial ha posat a disposició de l'Audiència Nacional la correspondència del que va ser ambaixador de Zapatero a Veneçuela entre el 2004 i el 2007, Raúl Morodo, amb grans líders de la tirania chavista. Segons informa El Mundo, la Udef acaba de lliurar al Jutjat Central d'Instrucció número u un informe en què desglossa el contingut d'aquestes cartes, en què l'ambaixador revela una familiaritat extraordinària amb els jerarques veneçolans. Per exemple, a la vicepresidenta Delcy Rodríguez l'anomena “estimada gasela”.

El document seria per tronxar-se de riure si no fos per la gravetat que amaga. Perquè el simple fet que aleshores tot un ambaixador espanyol a Veneçuela es dirigís epistolarment a una de les màximes exponents del chavisme amb un «estimada gasela» és, a part d'una cursileria supina, una prova irrefutable del conxabeig amb la dictadura caribenya. Tal ha estat la complicitat de Morodo amb els caps del règim dictatorial que en determinades missives va emprar termes ratllans en la familiaritat.

A les missives, Morodo demana que atenguin el seu fill, a través del qual va facturar quantitats milionàries de la petroliera estatal PDVSA, o que permetessin grans operacions a Veneçuela a multinacionals espanyoles. De moment, la Fiscalia Anticorrupció té per fet que Morodo va obtenir una quantitat propera als 30 milions d'euros, cosa que ha provocat que l'Audiència Nacional el tingui investigat amb la seva dona i el seu fill per delictes de corrupció internacional i contra la Hisenda pública .

Així, en la comunicació epistolar intervinguda a Morodo hi ha cartes a l'expresident Hugo Chávez, a qui elogiava la seva "oportuna, intel·ligent i reeixida" manera de "reconduir el vell tema colombià" i que li demana així una cita: "Si les teves ocupacions et ho permeten, m'agradaria fer-te una abraçada"; a l'exministre d'Energia, Rafael Ramírez, a qui agraeix "de debò" el "suport al meu fill Allunyo", oa Diosdado Cabello, a qui explicava que el seu fill "estarà uns dies a Caracas i deixarà una carta a la Secretaria de la Assemblea Nacional", en referència a una altra intermediació per als seus negocis. Entre les felicitacions nadalenques, en destaca una en què, com ja s'ha dit, anomena Delcy Rodríguez "estimada gasela". Les cartes de l'ambaixador de Zapatero a Veneçuela a Delcy Rodríguez: «Estimada gasela»

Morodo, malgrat que només va ser ambaixador d'Espanya a Veneçuela entre el 2004 i el 2007, no va dubtar en les seves influències per organitzar un dinar amb qui fos president de Telefónica, César Alierta, per posar-lo en contacte amb l'ambaixador veneçolà a Espanya, Isaías Rodríguez , aprofitant els interessos voluminosos que tenia l'operadora al país caribeny.

Els investigadors assenyalen que els Morodo haurien rebut més de 4,5 milions d'euros de Pdvsa «mancats de justificació real i lògica comercial». La Fiscalia va apuntar que aquests fets podrien ser constitutius de delictes de blanqueig de capitals, corrupció a les transaccions comercials internacionals, falsedat documental i contra la Hisenda Pública.

Anticorrupció trepitja els talons de l'germà de Ximo Puig i els seus socis

El president de la Generalitat, Ximo Puig, durant una compareixença la setmana passada - EFE

El PP porta l'expedient de Competència als tribunals mentre els socialistes treuen ferro a l'assumpte i creuen que és una maniobra per desgastar el president

El Comitè de Defensa de la Competència ha remès a la Fiscalia Anticorrupció l'expedient complet -amb la part que encara és secretari pel qual va multar amb 43.000 euros a les productores de el germà de el president de la Generalitat, Francis Puig, i els seus socis per pactar preus per guanyar un concurs públic d'À Punt. Aquest document està ja en mans de la mateixa jutjat de Castelló que va autoritzar els registres en les empreses dels Adell Bover i les intervencions telefòniques en què es destapa un suposat càrtel que crea projectes a la caça de subvencions.

El PP ha anunciat aquest dilluns que ampliarà la denúncia a la causa oberta al jutjat d'instrucció número 4 de València, que investiga el suposat frau en l'obtenció de subvencions -al voltant de 1,2 milions d'euros- per al foment de l'valencià per part de les firmes administrades per Francis Puig i els Adell Bover.

La portaveu adjunta de l'PP a les Corts Valencianes, Eva Ortiz, ha explicat que, a més de l'informe de Competència, aportaran contractes de l'Ajuntament de Morella des de 1991. «Són un càrtel sense cap tipus d'empatx», ha assegurat. De moment, es comptabilitzen ajudes de «set conselleries i dues empreses públiques amb factures falses, audiències falses, nòmines triplicades» i «amiguets» que els passen informació.

De la mateixa manera, Ortiz ha tornat a demanar la compareixença al parlament de director general d'À Punt, Alfred Costa, perquè expliqui per què la delegada de l'ens a Castelló i un assessor jurídic de la mateixa van compartir «informació privilegiada» sobre un concurs públic amb aquestes productores, quatre mesos abans que es publiqués la licitació i «què ha fet la televisió pública amb aquests implicats».

La portaveu adjunta de el PP ha detallat que si finalment s'obre una altra causa a Castelló, es personaran en ella. En cas que no fos així, presentaran una querella amb la informació que tenen per uns fets que els populars creuen que poden ser constitutius d'un delicte de «tràfic d'influències, negociació prohibida de funcionaris i prevaricació».

Va ser À Punt qui va detectar i va traslladar a Competència que Puig i els germans Adell Bover havien pactat preus per guanyar la gestió d'algunes corresponsalies a les comarques de nord de la Comunitat Valenciana, motiu pel qual han estat sancionats amb 43.000 euros. Comunicacions de l'Ports, propietat de el primer, es va retirar de l'concurs de forma voluntària, mentre Canal Maestrat i Kriol Comunicacion, dels segons, van ser excloses per la pròpia corporació.

La portaveu adjunta de el PP també ha exigit que es paralitze la licitació d'un altre contracte similar a què les empreses sancionades -Canal Maestrat i Kriol- s'han presentat «amb la picardia» de canviar el nom de la productora, perquè «no tenim cap garantia que aquest procés sigui net », ja que ve« viciat »per l'anterior. A més, el seu grup sol·licitarà la creació d'una comissió d'investigació en les Corts perquè «hi ha una responsabilitat política» de Ximo Puig, en un assumpte que ha qualificat com «greu».

«El millor en aquests casos és donar la cara», ha apuntat Ortiz, a el temps que ha assenyalat que seguiran «aguantant pressions de tota mena» per «arribar fins al final»

A més de Francis Puig i Enrique Adell Bover, en la causa que investiga el jutjat d'instrucció número 4 de València també està investigat el director general de Política Lingüística de la Generalitat, Rubén Trenzano, a qui la portaveu popular ha tornat a demanar que «digui qui li va donar l'ordre »d'autoritzar aquestes subvencions presumptament fraudulentes« perquè no seria just que pagués qui no té la responsabilitat ». A l'marge d'això però també relacionat, Trenzano està a l'espera que es fixi la data de l'judici en el qual està acusat de falsedat documental, a l'haver deixat per escrit que si es va realitzar un control d'aquestes ajudes per part del seu departament, encara que suposadament no va ser així.

Per la seva banda, el síndic de Ciutadans, Toni Cantó, ha advocat per pressionar perquè la Admisnistración avaluï si les ajudes que atorga «han servit per a alguna cosa» després de ser concedides per evitar casos com el de l'germà de Puig. Cantó ha qualificat aquest assumpte com «un grandíssim error de transparència» que vol que s'investigui per dilucidar «si és cert o no» que aquestes productores tenien «accés a informació privilegiada».

La Fiscalia disposa d'una sèrie de missatges telefònics entre l'empresari i el germà de president de la Comunitat València, que publica aquest dimarts ABC i en els quals el primer mostrava la seva preocupació perquè a les eleccions autonòmiques de 2019 en diverses comunitats autònomes seguissin l'exemple d'Andalusia i passessin a mans de la dreta.

En aquests missatges Francis Puig tranquil·litzava al seu soci restant-li fiabilitat a les enquestes però admetent que li preocupava "com evolucioni tot el que suposa Vox".

"La merda de l'valencià"

Una altra conversa cridanera entre els dos socis el germà de Ximo Puig diu "aquí estic amb la merda de l'valencià" en referència a les ajudes que dóna la Generalitat per al foment de la llengua en els mitjans de la regió.

Es dóna la circumstància que aquesta trama empresarial en què aquesta implicat Francis Puig ha cobrat més de 300.000 euros de la Conselleria d'Educació i Cultura valenciana per aquestes activitats de promoció de la llengua en la regió, una adjudicacions que ja estan sent investigades en un jutjat de València.

A més, en una altra de les converses que reprodueix ABC els socis admeten que un dels contractes pels quals ja han estat multats era objecte d'una "baixa temerària" -una oferta de el preu ofert per sota del que raonablement i asseguraven que "tot val per justificar el de el 20% ", és a dir, el sobrepreu que podrien aplicar a posteriori, tal com permet la Llei de Contractes.

Les trampes per burlar les sancions

D'altra banda, aquest mateix dimarts El Mundo publica les trampes a què va recórrer el càrtel per poder concórrer a concursos públics, tot i que ja s'havien denunciat les irregularitats i les empreses originals eren vetades.

No obstant això, els membres de l'càrtel investigat van acudir a altres licitacions a través d'una altra companyia -Televisió de Castelló- que es va presentar per prestar serveis en tres comarques de Castelló.

El saqueig d'Andalusia 184 - Les reiterades baixes laborals de la jutge Bolaños

La jutge Núñez Bolaños | Cordon Press

La jutge Bolaños es torna a donar de baixa i complica la instrucció de macrocasos socialistes.

A causa de la seva absència, el seu jutge de reforç va haver de prendre declaració a 11 persones en dues peces separades dels ERO i en la de Santana Motor.

La titular del Jutjat d'Instrucció número 6 de Sevilla, la jutge María Núñez Bolaños, està de baixa de nou. Ja ho va estar al juny de 2018. Ara, ha tornat a presentar la seva baixa tot just acabar el període inhàbil dels jutjats que és el mes d'agost. D'aquesta manera, gairebé concatena la seva baixa del servei entre el 18 de juny i el 17 de juliol d'aquest any, les vacances i des d'aquest dimarts, una nova baixa, desconeixent altra vegada els seus motius.

S'ha conegut la circumstància perquè, exposa Europa Press, la magistrada hauria d'haver estat present aquest dimarts en una sessió d'instrucció amb les parts personades en una peça separada de la macrocausa dels ERO referent als ajuts concedits a l'empresa Linares Motor, però en haver presentat la seva baixa, sense que hagin transcendit les causes exactes de la mateixa, la seva responsabilitat l'ha exercit el magistrat José Ignacio Vilaplana.

El Mundo afegeix que, a causa de l'absència de la jutge, el seu jutge de reforç va haver de prendre declaració inesperadament a 11 persones en dues peces separades dels ERO i en la de Santana Motor a una jornada maratoniana al jutjat.

Com el passat mes de juny, el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) considera que, en principi, davant d'una baixa com aquesta no es nomenarà substitut i la titularitat del jutjat l'assumeix el jutge de reforç.

Inevitablement cal recordar que un dia després de donar-se de baixa el passat mes de juny d'enguany, loc 06:00 fiscals anticorrupció de Sevilla van alçar una queixa sobre el comportament de la jutge al fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, que, al seu torn, va elevar la denúncia davant el Promotor de l'Acció Disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) pel "retard injustificat" en la tramitació de les peces separades del cas ERO així com en el cas Avals i en el cas IDEA.

El Ministeri Públic ha considerat que la jutge podria haver incorregut en una falta greu o molt greu ja que "la situació processal d'aquestes causes es veu afectada per la desatenció i retard injustificat en la tramitació i resolució, amb evident perjudici dels fins del procés penal i de l'Administració de Justícia ".

"La Fiscalia Anticorrupció considera que per aquest motiu està resultant impossible procedir en els termes exigits per la Llei d'enjudiciament criminal a la pràctica de les actuacions amb vista a l'aclariment dels fets ia la determinació de la responsabilitat dels partícips, afavorint-amb tot això que l'exercici de l'acció penal no assoleixi els seus objectius ", exposa en un comunicat.

D'altra banda, cal apuntar que diversos magistrats de la Junta de Jutges d'Instrucció de Sevilla van expressar el passat 5 de juliol el seu "suport i afecte", a la jutge Núñez, després d'aquesta denúncia presentada pel fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, davant el Promotor de l'Acció Disciplinària del CGPJ.

La magistrada, que va substituir al Jutjat número 6 a Mercedes Alaya el 2015, està a càrrec de la investigació sobre els ERO presumptament irregulars, que s'ha estructurat en més d'una dotzena de peces separades, però assumeix així mateix altres causes de corrupció com les esmentades avals i IDEA.

Tampoc es pot oblidar que s'està a l'espera de la sentència de la sala de l'Audiència de Sevilla que va enjudiciar des de desembre de 2017 a desembre de 2018 als 21 processats per la peça política dels ERO, centrada en el procediment utilitzat per concedir irregularment , segons les acusacions, ajudes sociolaborals. Entre ells, van ser enjudiciats els expresidents de la Junta Manuel Chaves i José Antonio Griñán al costat del nucli rector de la Junta durant més de 10 anys.

Pujol Corporation 77 - Nous fons amagats a Suïssa

Jordi Pujol Ferrusola, en una imatge d'arxiu

Les autoritats de Suïssa han comunicat a l'Audiència Nacional que Jordi Pujol Ferrusola va ocultar al país helvètic un fons d'inversió amb gairebé 18 milions d'euros, dels quals hauria transferit com a mínim vuit a Luxemburg, segons ha avançat aquest dimarts El Mundo i El confidencial.

La informació, segons el diari, s'ha obtingut de la comissió rogatòria del jutge José de la Mata a Suïssa, que relaciona Pujol Ferrusola amb un dipòsit que va arribar a sumar 17.935.861,97 euros. Es tracta del valor que teòricament va arribar a les inversions familiars en un fons anomenat "Selecta" i en el qual figura també l'empresari Carlos Tusquets Trias de Bes.

La Policia Judicial i el jutge De la Mata consideren, després d'analitzar la documentació remesa per Suïssa, que "no hi ha dubte respecte al domini total de l'operativa bancària per part de Pujol Ferrusola en col·laboració amb Tusquets Trias de Bes, posicionant-se en última instància com a beneficiaris dels actius injectats en els comptes objecte d'anàlisi ".

Segons l'instructor del cas Pujol, "la família Pujol Ferrusola ha aprofitat la seva posició privilegiada d'ascendència en la vida política, social i econòmica catalana per acumular al llarg dels anys un patrimoni desmesurat pels seus membres, directament relacionat amb percepcions econòmiques fruit de conductes corruptes ".

El Mundo subratlla que el jutge De la Mata també va descobrir una "fortuna oculta" de la família a Andorra, a nom de l'empresari Francesc Robert Ribes, amb un import no quantificat, encara que Hisenda ho eleva a nou milions d'euros. Pujol Ferrusola al·lega que aquests fons no són nous i que els diners mogut per Ribes no els pertany. No obstant això, la Fiscalia manté que aquests són un "diners diferent dels que es coneixien fins ara". De la Mata assenyala al primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, com a gestor d'aquests fons, que hauria utilitzat Suïssa i altres jurisdiccions per "blanquejar capitals obtinguts il·lícitament".

La investigació del cas Pujol acaba el proper mes de setembre i Anticorrupció prepara ja el seu escrit d'acusació contra la família per blanqueig de capitals procedents de la corrupció incorporant aquestes noves operacions alhora que afronta el flanc més feble de les indagacions: la connexió d'aquest diners amb els contractes públics de la Generalitat dels que sosté que procedien les comissions que va cobrar el clan.

La UDEF quantifica el saqueig: 290 milions d'euros per al clan

Un informe de la UDEF diu que van actuar durant dècades "com una màfia"

Oriol Pujol (i), Jordi Pujol (c) i Jordi Pujol Ferrusola. (EFE)

La UDEF ha posat xifra al saqueig perpetrat pels Pujol a través del seu clan familiar. En un informe lliurat recentment al jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata, la Policia xifra en 290 milions d'euros "els ingressos pergeñados a través de Jordi Pujol Ferrusola en profit del nucli familiar". L'extensa anàlisi, en el qual es repassen tots els tentacles de la xarxa, indica que podrien haver acumulat quantitats superiors a aquesta xifra, atès que els agents avisen que hi ha jurisdiccions internacionals on s'han dipositat "quantitats milionàries" que no han respost a les peticions de cooperació judicial.

Apareix una altra presumpta fortuna a Suïssa

L'informe especifica que l'exhaustiva revisió de fets que van arrencar el 1990 s'ha centrat en la figura del primogènit de l'expresident, Jordi Pujol Ferrusola. En totes "les accions criminals" analitzades "hi ha una voluntat implícita d'accions planificades" que comparteixen, tot i la gestió del major dels germans, tots els membres de la família.

La UDEF diu que van actuar durant dècades com una màfia. "L'estructura tipus 'familiar' d'un grup organitzat no és una novetat, en qualsevol cas, tenint les seves pròpies normes internes, divisió de rols i activitats il·lícites dins la seva peculiar estructura", diu. La millor definició és la del comportament característic de la delinqüència organitzada, afegeix.

En l'informe es recullen tots els ingressos detectats en totes les posicions financeres conegudes en diverses jurisdiccions del món. Així, s'inclouen tant les facturacions a Espanya, a través de societats instrumentals que s'han considerat espúries, com altres ingressos que la investigació ha pogut atribuir a Pujol Ferrusola -com tots aquells connexos amb el grup Brandtridge-.

El càlcul engloba així tots els havers detectats, amb provinença desconeguda, intentant en la mesura que s'ha pogut descartar aquells que són reintegraments d'inversions financeres o productives en sectors, tenint en compte que l'investigat, en la seva major part, "no ha aportat explicacions singulars ". A més, les operatives incloses en l'anàlisi també són aquelles orquestrades a través d'inversions en projectes, el resultat s'ha assimilat a la percepció de comissions il·lícites.

Un informe de la UDEF diu que van actuar durant dècades "com una màfia"

"L'exemple paradigmàtic és el que ha passat amb la possessió mexicà Mar Blau, projecte que es va considerar que Pujol Jr va participar a l'una amb els responsables del grup Isolux Corsán, per a profit particular obtenir uns rèdits injustificats, en perjudici del grup societari després concursat. Una altra operativa que s'ha assimilat, el esdevenir va ser diferent a l'anterior, és la relacionada amb Port del Rosari. En aquest cas, d'acord amb l'exposat, s'addicionen les quantitats injectades a través de Suïssa, que gràcies als càlculs comptables dirimits i altres dades concomitants s'estima fefaentment van ocórrer, i van possibilitar la venda en l'any 2011 a tercers ", indica l'informe.

Les xarxes del grup no es van aturar en el marc més íntim i "s'han estès a múltiples persones en entorn", en la seva major part d'una o altra forma unides per llaços familiars directes o per afinitat, com són les parelles respectives dels fills , diu. Gran part del botí es basa en prestacions de serveis falsos. Jordi Pujol Jr "s'arrogava la capacitat d'assessorar en múltiples camps del coneixement empresarial, en alguns casos caient en l'absurd", esmenta l'informe.

Fins arribar a Convergència

La UDEF afegeix que, durant tots aquests anys, "la veritat és que no han aportat valor afegit algun a l'economia real, no han contribuït a cap activitat productiva amb efectes positius en la ciutadania". També destaca que l'actuació de l'organització va aconseguir a Convergència fins a la seva medul·la. Pujol Ferrusola, des del seu paper essencial en el desenvolupament del sistema, va propulsar que els seus propis comptes a Andorra, alimentades amb comissions il·lícites, servissin per finançar campanyes electorals de CDC.

"En gran part, finalment es van pagar amb diners procedents d'empreses adjudicatàries de concursos públics. Pujol Ferrusola ha jugat un paper rellevant en aquesta transformació del partit polític CDC com un lloc tancat, opac, i en la creació d'un organigrama amb entitats satèl·lits que ha afavorit la corrupció, com les fundacions connexes ", afegeix. De fet, el paper del fill gran era el de "tresorer" a l'ombra. Va potenciar la concessió de préstecs al partit pel astronòmic import total de 2.203.036 euros. D'altres, empresaris donants de comissions irregulars, es van ocupar de pagar gran part del deute.

Així, Jr era "el recaptador", però -indica l'informe- qui parteix i reparteix es queda la millor part. "En el cas que la seva actuació fos així, i també de forma similar a altres casos de corrupció amb desenvolupament similar a Espanya, el recaptador es quedaria per a si una part important dels cabals colectados", assegura.

Pujol Corporation 74 - El llegat del avi Florenci, una investigació a foc lent

Jordi Pujol i la seva esposaa, Marta Ferrusola, en companyia del seu advocat defensor, Cristobal Martell, després de declarar el 10 de febrer de l'2016 a l'Audiència Nacional.

L'Audiència Nacional està pendent de rebre encara el resultat de comissions rogatòries a l'estranger

A foc lent. Així es cou la investigació judicial oberta a la família de Jordi Pujol Soley després de la seva confessió el 25 de juliol de l'2014 la fortuna que havia mantingut oculta a Andorra. El terratrèmol polític que es va iniciar a les 18.09 hores d'aquest dia, quan als mitjans de comunicació va arribar un sorprenent i inesperat comunicat de l'exmandatari fent esment a la 'Deixa' (llegat) del seu pare, Florenci Pujol i Brugat, va continuar amb la obertura d'una àmplia causa judicial per aclarir si, realment, aquests diners provenia d'aquesta herència o de negocis sospitosos de la família.

Les comissions rogatòries a l'estranger reclamant informació han alentit les indagacions. Segons les fonts jurídiques consultades per aquest diari, es podria estar entrat en el tram final d'aquest complex cas. Una altra qüestió serà quins membres de la família de l'expresident (tots estan imputats) s'asseuran a la banqueta. Només ha trepitjat la presó per aquest procés el primogènit de l'expresident, Jordi Pujol Ferrusola, que va sortir en llibertat el desembre del 2017, després de vuit mesos entre reixes i després de pagar una fiança de 500.000 euros. Un altre dels fills de l'exmandatari, Oriol Pujol també ha estat a la presó, però per un altre problema amb la justícia: el 'cas ITV' de cobrament de comissions il·legals.

Primer un jutjat de Barcelona i després l'Audiència Nacional es van posar mans a l'obra per intentar esbrinar d'on provenia aquest patrimoni milionari (uns 70.400.000 d'euros de moviment entre 1990 i el 2014 a Andorra, segons la policia). Fonts coneixedores d'aquesta investigació asseguren que encara han de completar una sèrie de comissions rogatòries enviades a Linchestein, Malta, França o Suïssa per demanar dades. El jutge José de la Mata ha requerit, a més, a l'Agència Tributària més informes.

La defensa de la família Pujol, per la seva banda, segueix demanant el desbloqueig de comptes bancaris per poder pagar despeses ordinàries, segons fonts coneixedores del contingut dels milers de folis que componen les diligències judicials. És a dir, poc s'està avançat, tot i que la Fiscalia Anticorrupció estigui decideixi a donar un impuls a les indagacions.

La maquinària d'Hisenda

Precisament, l'última notícia sobre aquest assumpte data del mes passat. Hisenda va aportar un dictamen en què s'incrementa la base imposable atribuïble a Jordi Pujol Ferrusola, amb 500.000 euros en l'exercici del 2008, i altres 2,2 milions, l'any següent. El primer està prescrit, de manera que, d'entrada, només haurà de respondre penalment d'aquesta quantitat. La conclusió dels investigadors és que la "operativa declarada" pel primogènit no té sentit i racionalitat econòmica, "no existint a més constatació objectiva" alguna que la sostingui. Amb l'objectiu de justificar que ingressos en efectiu en el seu compte a Andorra es trasfirieran immediatament a Mèxic, la defensa va al·legar que Pujol júnior se li havia concedit uns prestem perquè remetés divises a aquest país. Per als investigadors, aquests préstecs no van existir i només té com a finalitat d ' "atorgar una justificació als capitals posats de manifest a Andorra".

A Jordi Pujol Ferrusola se li imputa falsedat documental, blanqueig de capitals, frau fiscal i organització criminal. En el seu acte de presó, el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata va considerar la persona que "va coordinar durant anys la gestió d'un important patrimoni econòmics, de procedència no determinada, a Andorra i probablement en altres jurisdiccions, assignant-ho a tota classe d'inversions ", sempre" en benefici de la família ".

Relat sota sospita

En aquesta trama estan implicats tots els membres de la família, començant pel mateix expresident de la Generalitat i la seva dona, Marta Ferrusola, a més dels seus set fills. Tots ells han declarat davant del jutge de l'Audiència Nacional. En l'acte pel qual es citava al matrimoni Pujol, el magistrat va treure qualsevol indici de versemblança a la confessió de l'exmandatari aquest juliol de l'2014. Aquest comunicat, detallava la resolució del togat, "és un simple relat sense contingut determinant" algun. El jutge recordava que Pujol no havia aportat documents que acreditin que aquests fons ocults a Andorra eren del seu pare. El que sí van fer els advocats de l'expresident va ser regularitzar davant d'Hisenda la situació, de manera que únicament se li pogués atribuir una irregularitat fiscal, però no un delicte. Però, per ara, la família continua encausada.

Els investigadors mai s'han cregut l'explicació oficial exposada pel patriarca en el comunicat enviat a la premsa i defensada després pels membres de la família que han declarat davant el jutge. "El meu pare Florenci Pujol i Brugat va disposar com a última voluntat específica que uns diners situat a l'estranger, rendiment d'una activitat econòmica de la qual ja s'ha escrit i comentat, i que no es trobava regularitzat en el moment de la seva mort al setembre de 1980, fos destinat als meus set fills ia la meva dona ", deia l'escrit. A partir d'aquí, va començar el calvari del fins llavors tot poderós i venerat Pujol, que va ocupar la presidència de la Generalitat durant 23 anys (1980 a 2003). El 'tsunami' arrossegar a tota la seva família.

Han passat cinc anys des que Jordi Pujol confessés tenir amaga una fortuna a l'estranger. Quatre milions d'euros, que després de ser regularitzats anys després, van evitar que l'expresident català se li pogués atribuir un delicte tot i haver comès una greu irregularitat amb l'Agència Tributària És el clan Pujol immune davant la justícia?

https://youtu.be/Th-YJXQo7iw

Pujol Corporation 72 - El fiscal sol·licita l'ingrés immediat a la presó d'Oriol Pujol

Oriol Pujol entra a la Ciutat de la Justícia el passat 14 de juliol.

Al fill de Jordi Pujol se li va imposar dos anys i mig de presó per cobrament de comissions en el 'cas ITV'

L'acusació pública reclama el seu empresonament perquè va ser condemnat per corrupció, una "xacra" social.

El fiscal ha sol·licitat l'ingrés a la presó immediat d'Oriol Pujol Ferrusola. El fill de Jordi Pujol i exdirigent de CiU va ser condemnat a presó el passat juliol a una pena de dos anys i mig de presó per l'intent de manipulació en l'adjudicació d'estacions ITV i cobrar comissions il·legals per afavorir a empresaris amics. Aquesta pena se li va imposar després d'haver arribat a un acord amb la Fiscalia Anticorrupció, haver reconegut l'acusació i acceptar aquesta condemna. Aquest pacte va permetre que la seva dona i també imputada, Anna Vidal, se li substituís 15 mesos de presó per una multa.

La fiscalia ha demanat a empresonament de l'exdiputat de l'extinta CiU atesa la "naturalesa i gravetat" dels fets delictius pel qual va ser condemnat. En el seu informe, l'acusació pública sosté que Oriol Pujol se li va imposar la pena de dos anys i mig de presó "per delictes directament relacionats amb la corrupció política i econòmica". Recorda que lluitar contra aquesta "xacra" és "una de les prioritats absolutes a nivell nacional i europeu", ja que "suposa un atac a l'estructura democràtica de qualsevol estat". Per aquesta raó, incideix, en casos com d'Oriol Pujol "és quan més necessària és l'execució de la pena de presó a fi de defensar l'ordre jurídic".

La fiscalia rebutja tots els arguments esgrimits per la defensa d'Oriol Pujol, començant pel jurídic. L'advocat del fill expresident de la Generalitat pretenia que se li suspengués l'execució de la condemna tenint en compte la reforma del Codi Penal de març del 2015 que preveu, de manera excepcional, el no ingrés a la presó si la pena imposada per cadascun dels delictes no supera els dos anys de presó. I és que l'exdiputat va acceptar cinc mesos de presó per tràfic d'influències, vuit mesos de presó per suborn i un any i cinc mesos per falsedat. La fiscalia sosté que no es pot aplicar aquest precepte i recorda, a més, que recentment s'ha denegat la suspensió de penes privatives de llibertat inferiors a dos anys imposades relacionats amb la corrupció política i econòmica.

Com qualsevol ciutadà

L'acusació pública també rebutja els arguments personals esgrimits per Oriol Pujol, com que té tres fills en edat d'escolarització, que paga una hipoteca i les despeses sanitàries mensuals de la seva família, que intenta refer la seva vida laboral treballant com a agent comercial o, fins i tot, que està duent a terme un voluntariat. A això afegeix que el seu empresonament "perjudicaria greument" el seu entorn familiar i arrelament laboral i social. En aquest sentit, la fiscalia és especialment contundent: "la situació que es descriu no és diferent de la de molts altres ciutadans, sense que hi concorri cap circumstància excepcional a tenir en compte". El seu informe precisa que, més aviat el contrari, ja que la seva dona, a la qual se li va substituir la presó per una multa, "té estudis superiors i una professió pel que pot perfectament fer-se càrrec dels tres fills i de les despeses de la habitatge i sanitaris. "a Espanya regeix el sistema de sanitat pública gratuïta, a la qual el penat i la seva família tenen dret", insisteix l'informe.

La fiscalia retreu a Oriol Pujol que "no diu res sobre això" sobre la seva segona residència a Urús (Cerdanya), al que afegeix que l'exdiputat "pertany a la família Pujol-Ferrusola, sent del domini públic que no es tracta d'una família amb escassos recursos econòmics ". Quant a la seva situació laboral actual, al·lega que com és autònom no "hi ha risc d'acomiadament o lloc de treball a conseqüència del seu ingrés a la presó",

Pujol Corporation 71 - Hisenda conclou que Pujol va cobrar 6,7 milions a constructores fins a 2008 amb "factures fictícies"

Sortida de presó de Jordi Pujol Ferrusola

L'Agència Tributària envia un informe al jutge José de la Mata en el qual multiplica per set els ingressos irregulars coneguts fins ara de la família de l'expresident, que fa set mesos eren 900.000 euros

El presumpte frau de la família Pujol en els seus ingressos d'empreses constructores entre 2004 i 2008 va ser set vegades més gran del que és conegut fins ara. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn del tercer informe que l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF), un departament adscrit a l'Agència Tributària, envia al jutge de l'Audiència Nacional, José de la Mata, que instrueix el 'cas Pujol '.

El segon informe de l'ONIF alertava fa set mesos al jutge que el frau conegut era de 900.000 euros, una quantitat molt minsa si es té en compte l'actual: 6,7 milions procedents de nou constructores; algunes d'elles, com per exemple Copisa Construcció Pirenaica, també esquitxades en la investigació judicial del finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Les empreses que haurien abonat les quantitats milionàries als Pujol, a més de l'esmentada Copisa Construcció Pirinenca van ser: Novensauro Inmobles, Construccions Materials i Paviments Immobiliària, Simper Office, Hotel Glories, Famguesa, New Piave Sis, Brantridge Holdings i Emte.

No els coneixien

Els Pujol van percebre les mossegades mitjançant les empreses Iniciatives Màrqueting i Inversions (Imisa) i Project Marketing CAT SL, en què Jordi Pujol Ferrusola, primogènit de l'expresident català, i el seu excònjuge Mercè Gironés Riera tenen una participació del 100% en el seu capital social. I en tots els casos, els propietaris de les empreses que van realitzar els pagaments desconeixien la participació de Pujol en les operacions de les que van cobrar comissions.

El matrimoni Pujol-Ferrusola amb Artur Mas en una foto d'arxiu EFE

"Les factures expedides per les mercantils Imisa i Project Marketing CAT SL són sempre posteriors als contractes, escriptures o altres documents en què es materialitza el negoci on hauria intermediat Jordi Pujol Ferrusola, i en els quals no s'ha trobat ni un sol esment a la seva participació ", conclou l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF).

Els funcionaris sostenen, a més, que de la documentació aportada per les empreses no queda clara la realitat del treball efectiu que va prestar Jordi Pujol Ferrusola o els inversors que va buscar pels diferents projectes.

"Simples anomenades"

L'aportació a les diverses operacions econòmiques per part de Jordi Pujol Ferrusola, segons l'ONIF, es circumscriu a donar informació sobre possibles negocis: "Limitant-se aquell a executar una gestió personalista, limitada a simples trucades telefòniques en què informava sobre possibilitats concretes, no necessitant per això treballador algun ni seu social ".

Com a exemple, les societats del Grup Copisa pagaven únicament per la informació proporcionada i mai es documentava amb caràcter previ, la quantitat o forma de pagament. El pagament dels supòsits treballs d'intermediació de Pujol Ferrusola es duia a terme un cop aconseguit el negoci en qüestió, moment en el qual s'obria un procés de discusiónsobre l'import a rebre.

Cap de les empreses esmentades han aconseguit aportar documents en els quals es deixés constància de cap treball real: "Com poguessin ser correus electrònics, justificacions de l'experiència professional de Jordi Pujol Ferrusola en cadascuna de les matèries, despeses, informes d'avanç, etc ", ressalta l'ONIF.

"Amb qui va mitjançar"

Alguns empresaris han arribat a declarar que desconeixien amb quin càrrec de la seva empresa va intermediar Pujol Ferrusola per aconseguir un negoci i les corresponents comissions.

Per la seva banda, els agents de la UDEF que investiguen el 'cas Pujol' consideren que el primogènit dels Pujol va utilitzar la formació política que presidia el seu pare, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) per justificar el cobrament de comissions a empresaris, segons consta en un informe de gener de 2018, en què els policies analitzen els vincles entre els casos Pujol, 3% i Palau de la Música.