El final d'una gran amistat

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, expresident català fugit i exvicepresident del Govern a la presó / CG

L'expresident català fugit i l'exvicepresident del Govern a la presó xoquen per la decisió del pròfug d'eludir la justícia espanyola

Ruptura total, fins i tot abans de pujar a l'estrada. Carles Puigdemont, expresident català fugit, i Oriol Junqueras, exvicepresident del Govern a la presó per organitzar el Procés, han xocat públicament per la decisió del pròfug d'eludir la justícia espanyola, perjudicant als seus antics companys del Govern català, en augmentar el risc objectiu de fugida.

La topada entre els dos líders independentistes es va produir ahir dimarts. En una entrevista amb el rotatiu francès Le Figaro, Junqueras ha defensat que no hi havia eludit les autoritats nacionals per "la responsabilitat directa amb els meus conciutadans". Va continuar l'encara president d'ERC que "Sòcrates, Sèneca o Ciceró també van tenir la possibilitat de donar-se a la fuga i tampoc van fugir. Aquesta responsabilitat cívica i ètica m'impressiona molt. Tenim, lamentablement, l'oportunitat de viure la presó des de l'interior. Que un responsable polític conegui aquesta realitat de l'altre costat, crec, és un valor ètic ".

"Quan passi el explicaré, tinc paciència"

Les paraules de Junqueras van ser, no verbalitzar-clarament, un dard a Puigdemont, que sí que va deixar Espanya i va eludir els requeriments de la justícia. Preguntat per això durant una visita a Dublín (Irlanda), l'expresident del Govern va evitar entrar a valorar la decisió de fugir i les paraules del líder d'ERC. Sí va avisar que "quan acabi el judici de l'1-O i es coneguin les sentències, cadascun explicarà el que hagi d'explicar".

Va afegir el també exalcalde de Girona, actualment pròfug de la justícia en Waterloo (Bèlgica), que "tots sabíem on érem i el que vam fer. Jo sempre he dit que tindré paciència fins a la sentència". Va insistir Puigdemont per no alimentar encara més la ruptura amb el president d'ERC que "l'adversari és l'Estat espanyol".

De fet, Puigdemont va viatjar a Dublín i va protagonitzar un acte públic el mateix dia i gairebé a la mateixa hora del "conferència" d'Oriol Junqueras des de la presó, el que constitueix una contraprogramació per part de l'expresident que no va passar desapercebuda per a ningú.

La fugida perjudica els polítics presos

El xoc a distància entre Puigdemont i Junqueras es produeix després de confirmar-se que la fugida d'alguns dels exconsellers de l'anterior Govern i activistes secessionistes està perjudicant els líders separatistes que van acudir a les citacions judicials. El va indicar el Tribunal Suprem aquesta setmana, en un dur acte en què considera que els presos investigats pel Procés han de romandre en custòdia a l'espera de judici per la fugida dels seus excompanys i l'existència de "estructures de poder organitzades posades al servei d'aquells processats que han pres la determinació de sostreure a la crida d'aquesta sala ", en referència al Consell per la República.

Confirmen aquesta tesi diversos advocats penalistes consultats per aquest mitjà, que reafirmen la idea exposada per Xavier Melero, advocat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, en què desgrana que la no assistència dels líders del procés a les citacions judicials ha perjudicat els investigats que sí van acudir a les mateixes. De fet, les paraules de Melero han obert un nou front en les defenses de la cúpula del Procés, que advoquen per una defensa política dels reus.

Junqueras ha explicat que "jo em vaig quedar a Catalunya per sentit de responsabilitat davant els meus ciutadans. Sòcrates, Sèneca o Ciceró van tenir la possibilitat de fugir, però no ho van fer, aquesta responsabilitat cívica i ètica m'impressiona molt". "Nosaltres tenim desgraciadament la possibilitat de viure la presó des de l'interior. Que un responsable polític conegui la realitat d'aquest altre costat té, jo crec, un valor ètic", va afegir.

Pujol Corporation 70 - Oriol Pujol accepta la presó però sense entrar al jurat en el 'cas ITV'

Oriol Pujol sortint de l'Audiència Nacional, en una de les seves compareixences ..

En un acord amb la Fiscalia, accepta una pena de dos anys i mig de presó i pagar una multa de 55.000 euros

Oriol Pujol, ex diputat de CiU i fill de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, pot ser el primer membre de la seva família que sigui condemnat. estava destinat a ser el successor del seu pare al capdavant de de la Generalitat. Aquest dimecres ha ratificat de nou, aquesta vegada amb la resta de processats, l'acord amb la Fiscalia en què reconeix haver comès els delictes de suborn, falsedat documental i tràfic d'influències i accepta una pena de dos anys i mig de presó i pagar una multa de 76.000 euros, de manera que podria ingressar a la presó.

Per la Fiscalia han passat la resta de processats, -la dona de Pujol Anna Vidal, els empresaris Sergi Alsina, Sergi Pastor i Ricard Puignou i el exnúmero 2 'de la Diputació de Barcelona Josep Tous- a signar un acord que ha de ratificar davant del magistrat del Tribunal del jurat de l'Audiència de Barcelona en un mer tràmit que requereix que els acusats es senten a la banqueta però no que es formi el jurat.

Fa un any, Pujol i tots els processats menys Alsina i Tous van arribar a un acord amb la Fiscalia, pel qual reconeixien els delictes i acceptaven diverses penes. Vidal havia de pagar una multa de 70.000 euros, igual que els empresaris Sergi Pastor i Ricard Puignou, que podrien pagar uns 55.000 euros cadascun. L'acord va ser rebutjat per l'Audiència de Barcelona que va considerar que no podia ser parcial, només amb uns processats i un altre no.

El maig passat el TSJC desestimava els recursos presentats i obligava a tots els acusats a sotmetre al tribunal del jurat. No obstant això, a mitjans de juny tant Tous com Alsina van arribar a un principi d'acord que va ser ratificat aquest dimarts. Ara Sergi Alsina ha acceptat una de dos anys de presó i Josep Tous cinc mesos substituïbles per 22.000 euros de multa, segons fonts judicials, de manera que es podrà tancar l'acord davant el jutge. Per la seva banda, Ana Vidal s'enfronta a 15 mesos de presó o 83.000 euros de multa, i Pastor i Puignou a 5 mesos o a pagar uns 55.000 euros.

Oriol Pujol i la resta de processats s'admetran els delictes de suborn, tràfic d'influències i falsedat documental per manipular el mapa de concessions d'estacions ITV a Catalunya. Tots hauran de pagar 700.000 euros per responsabilitat civil i han signat ja a excepció Puignou que es troba de viatge. L'exdiputat de CDC accepta dos anys i mig de presó, més un decomís de 311.000 euros i una multa de 55.000 per presumptament cobrar comissions d'empresaris afins per afavorir els seus negocis, utilitzant la seva influència políticacomo dirigent polític.

El 'cas ITV' investigava a Pujol per rebre presumptament 443.660 euros de l'empresari i amic seu Sergi Alsina a través de les factures girades per la seva dona per treballs inexistents, per afavorir-en diverses operacions mercantils, en les que va arribar a facilitar-li l'accés al llavors president de la Generalitat, Artur Mas, com la deslocalització de Sharp, Sony i Yamaha.

Oriol Pujol també va reconèixer que va intervenir a favor d'Alsina en el procés per redistribuir el mapa de les estacions d'ITV a Catalunya, en què hi havia constituït una societat amb el també imputat Sergi Pastor amb l'objectiu que es veiés afavorida en el repartiment de lots. Oriol Pujol reconeix que va cobrar mossegades i arriba a un pacte per evitar ser jutjat. L'acord d'aquest dimecres impedirà que el cas ITV sigui jutjat per un tribunal popular, després que el pacte parcial que Oriol Pujol va signar l'any passat amb la Fiscalia es frustrés.

Quan fa un any Pujol va signar el pacte parcial al jutjat d'instrucció, el fiscal Anticorrupció ja va anunciar que demanaria al tribunal l'entrada a la presó del diputat de CDC, qüestió que s'ha arraconat en l'escrit subscrit aquest dimecres.

Per la seva banda, Xavier Melero, advocat de l'exdiputat convergent, té la intenció de sol·licitar la suspensió de la pena de presó del seu client, invocant l'última reforma del Codi Penal, que li permetria eludir la presó en no superar els dos anys la pena de cap dels tres delictes: un i mig el de falsedat, vuit mesos el de suborn i cinc mesos el de tràfic d'influències.

El romiatge dels paniaguados en suport d'Artur Mas

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) inicia avui el primer judici contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleras Joana Ortega i Irene Rigau en aquest cas només per desobeir el Tribunal Constitucional (TC) a la consulta independentista del 9 de novembre de 2014. La fiscalia va ser generosa en no haver inclòs els delictes, que si es van cometre, de prevaricació i desviament de fons públics que si haguessin comportat penes de presó.

Artur Mas a quatre anys ha aconseguit convertir Convergència, el partit amb majoria absoluta a Catalunya a esdevenir un partit residual que fins i tot s'ha vist obligat a canviar el seu nom pel de PDCAT per tal d'eludir les accione judicials ja que tenen les seves seus embargades pels casos del 3%.

L'arribada de 170 autocars des de diversos indrets de Catalunya posats a disposició per Òmnium Cultural i ANC amb diners públics i la presència d'uns 40.000 dels 350.000 càrrecs i funcionaris públics als quals els han donat el dia festiu i coaccionats prèviament per a acudir a aquesta romeria multitudinària a suport d'Artur Mas des del Palau de la Generalitat cap al TSJC. A més d'ERC i la CUP, estaven representants de Bildu i Podem s'han desplaçat fins allà per donar suport a aquesta manifestació.

Mas es va negar a contestar a la fiscalia i va començar la seva particular xou a preguntes del seu advocat, Xavier Melero, que va tractar de facilitar el míting del seu defensat. El president del tribunal, Jesús Barrientos, es va veure obligat a intervenir en diverses ocasions quan Mas començava a reiterar-se en les seves consideracions. Sempre desafiant, l'expresident de la Generalitat es vantava del 9-N alhora que atribuïa tota la responsabilitat als voluntaris.

L'argumentació de la defensa

Segons la Fiscalia, Mas no només no va suspendre "oficialment" la convocatòria del 9N després de la decisió del TC, sinó que va decidir, al costat de les exconselleras, "generar l'aparença que les actuacions administratives públiques es paralitzaven i el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris, quan en realitat no era així ".

Segons Mas, l'administració va deixar de liderar l'organització del referèndum quan va rebre el primer requeriment judicial, a principis d'octubre, i "va canviar el format". L'expresident de la Generalitat va justificar la celebració del 9-N en els mandats parlamentaris no eren clars i no li advertien de les conseqüències jurídiques dels seus actes: "El 9-N no va ser un caprici personal ni una ocurrència, sinó la conseqüència de nombroses resolucions polítiques ". Tot i això, "vam canviar el concepte de a consulta i es va organitzar amb quaranta-dos mil voluntaris".

Diu que si va rebre l'advertència del del Tribunal Constitucional (TC) no eren clares, no advertien dels efectes jurídics de la consulta del 9-N i que ni el TC ni la Fiscalia van actuar per aturar el "procés participatiu", com si ell no fos coneixedor de les lleis del país i no disposés d'un exèrcit de juristes i assessors que podien haver-li fet desistir. Sembla que no va llegir la premsa aquells dies les portades no feien altra cosa que informar sobre això "El desconeixement de la llei no eximeix del seu compliment" Malgrat totes les advertències. ell va seguir endavant.

Les conselleres no van ser conscients

L'exvicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joana Ortega, i l'exconsellera d'Irene Rigau també es van negar a contestar les preguntes de la fiscalia i es van sotmetre a un interrogatori pactat amb els seus advocats defensors per desviar les responsabilitats als voluntaris, negar que funcionari algun participés en l'organització final de la consulta i que no eren en absoluta conscients d'estar cometent cap delicte per facilitar el referèndum.

Segons Ortega, tot es va coure entre els voluntaris. Sobre l'obertura dels instituts, Rigau va negar tota mena de coacció. Els instituts eren de titularitat de la Generalitat i van ser posats a disposició de voluntaris vinculats, com ara professors jubilats, presidents d'AMPA o professors voluntaris, va dir l'exconsellera.

En dates posteriors, l'hereu polític de Jordi Pujol no tindrà més remei que presentar-se davant la justícia, pels casos de corrupció en què ell i els seus mes immediats col·laboradors en el partit estan embolicats. Dubto que quan hagi d'acudir de nou als tribunals per donar compte del que del 3% els cas Palau, Pika, etc. etc ... tingui el mateix festeig.