miércoles, 8 de abril de 2015

Les perilloses relacions del CDC i el gihadisme

El ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz, en una rueda de prensa

Una detenció d'onze membres del gihadisme radical a Catalunya disposats a atemptar al territori català torna a posar en qüestió les perilloses relacions entre salafistes i els partits independentistes. Integraven una cèl·lula islamista amb seu a diverses poblacions de Catalunya. Els detinguts estarien implicats en diversos delictes relacionats amb el terrorisme gihadista, especialment vinculat amb les consignes de l'organització terrorista Estat Islàmic. La majoria de les detencions, però, s'han dut a terme a Terrassa, amb fins a set. Les altres s'han repartit entre Barcelona, ​​Sant Quirze del Vallès i Valls (Tarragona), on també s'ha registrat un gimnàs al qual acudien a entrenar dos dels detinguts.

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha alertat aquest dimecres de l'actuació "imprudent" de la Fundació Nous Catalans -la sectorial d'immigració de CDC- a l'hora de "captar i fer proselitisme" independentista entre els immigrants musulmans, i ha acusat aquesta entitat -dirigida per Àngel Colom- de "frivolitzar" amb aquesta qüestió tenint en compte el risc de gihadisme que hi ha a Catalunya. El que no deixa de ser una novetat que ha estat denunciada en diverses ocasions des de la premsa catalana ..

Fernández Díaz ha insistit que "des de fa un cert temps s'ha frivolitzat una mica amb aquest assumpte". "Arran del procés independentista, recordo una fundació, Nous Catalans, que a molta d'aquesta gent se la intentava captar i fer proselitisme en el si d'aquesta comunitat amb el fet de la independència. Amb aquestes coses convé no frivolitzar", ha subratllat . "Catalunya és un dels principals punts de captació de gihadistes" de tot Espanya. De fet, des de començament d'any, incloent l'operació d'aquest dimecres s'han detingut 40 persones vinculades al gihadisme a Catalunya

El ministre ha assenyalat que Nous Catalans, "en comptes de col·laborar a una integració normal en el si de la nostra societat", es va dedicar a "fer una cosa diferent i al marge" de la principal entitat coordinadora de les comunitats islàmiques a Espanya. "Des d'aquella fundació es volia fer una mica allò de 'nosaltres sols', i fer-ho com s'estava fent no era massa prudent", ha sentenciat. Colom -que fa uns mesos va oferir a la comunitat musulmana la construcció d'una gran mesquita a Catalunya si donaven suport a la consulta independentista del 9N- ha criticat les paraules de Fernández Díaz.

El ministre ha posat com a exemple el cas de Noureddin Ziani, vinculat a aquesta fundació i que va ser expulsat "per atemptar contra la seguretat de l'Estat pel Ministeri de l'Interior i d'acord amb el CNI". "I a aquesta persona la coneix molt bé Àngel Colom, que dirigeix ​​aquesta fundació. Podria donar més dades, però prefereixo quedar-me aquí", ha postil·lat Fernández Díaz.

La realitat és que dels 1.264 centres de culte islàmic identificats a Espanya, les forces de seguretat han vinculat amb el salafisme a 98 d'ells. I una mica més de la meitat, uns 50, es troben ubicats a Catalunya, segons dades dels serveis d'intel·ligència i informació de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Tots els corrents salafistes pretenen avivar l'islam, retornant a la fe original, rebutjant tot el que identifiquen com interpretacions humanistes posteriors a la revelació del Profeta. Els salafistes condemnen per això l'islam més popular en considerar fruit d'innovacions i de l'intel·lecte humà, el que al seu parer allunya la fe musulmana del primigeni missatge d'Al·là.

Unes xifres que posen en evidència que Catalunya aglutina avui a més del 50% dels centres salafistes des dels que -segons les fonts assenyalades- es difon un missatge i una interpretació integrista de la religió musulmana que xocaria directament amb els valors i les normes democràtiques espanyoles i el model de convivència propis de la Unió Europea. Una realitat que causa alarma entre els investigadors i planteja qüestions legals sobre el dret a la llibertat religiosa, ja que pot vulnerar preceptes constitucionals, que les forces i cossos de seguretat de l'Estat deixen, en tot cas, a criteri de la justícia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario