Avui dilluns, Susana Díaz, al Parlament andalús, ha pronunciat el seu discurs previ a una hipotètica investidura en què haurà de deixar reflectides les claus que condueixin a una investidura real bé demà dimarts a la primera votació - que exigeix la majoria absoluta-, o bé en la segona - que només exigirà la majoria simple -, dijous que ve, un dia abans del començament de la campanya electoral municipal a Andalusia i autonòmica-municipal en bon nombre d'autonomies espanyoles.
Les possibilitats reals d'aquesta primera fase són les següents:
a) En la primera votació de demà, 5 de maig, després del discurs d'avui, ningú vota a favor de Susana Díaz, la qual cosa obliga a una segona votació el dijous, 7 de maig.
b) Ciutadans, Podem o el PP voten a favor de Susana Díaz, hipòtesi que es considera impossible en el cas del PP, improbable en el cas de Podem i incerta en el cas de Ciutadans que, de signar un acord general amb el PSOE sobre corrupció i assumptes econòmics i socials abans de la votació, ja no tindria raó per oposar-se si bé aquest suport no implicaria participació en el govern de Susana Díaz.
Fins ara, totes les fonts i mitjans coincideixen a assenyalar que Ciutadans, per raons tàctiques que no de fons, no donarà suport a una primera instància a Susana Díaz.
Esquerra Unida no és rellevant en aquesta fase perquè s'oposi o no, les seves 5 diputats no permeten la investidura de Susana Díaz.
A la segona fase d'aquesta costosa i rocambolesca investidura, les possibilitats serien les següents:
a) Si el PP, o Podem i Ciutadans de forma conjunta, o Podem i IU junts, s'abstenen, Susana Díaz sortiria investida com a presidenta de la Junta d'Andalusia. Qualsevol d'aquestes opcions permeten que els 47 escons socialistes es constitueixen en majoria simple.
b) Si el PP s'abstingués i els altres partits minoritaris votessin en contra, s'obtindria el resultat següent: PSOE 47 a favor, 29 en contra i 33 abstencions (les del PP).
c) Si Podem i Ciutadans s'abstenen de manera conjunta i els altres partits de l'oposició voten en contra, el resultat seria 47 vots a favor de Susana Díaz, 38 en contra (PP + IU) i 24 abstencions (15 de Podem i 9 de Ciutadans).
d) Si Podem i IU s'abstenen votant la resta de l'oposició en contra, el resultat final seria la investidura de Susana Díaz pels 47 vots socialistes a favor, 42 vots en contra (de PP i Ciutadans) i 20 abstencions (de Podem i IU).
e) Hi ha la possibilitat així mateix que en aquesta segona volta, algun grup decisiu i fins i tot IU, doni suport directament a Susana Díaz, que obtindria així la investidura amb més brillantor.
De moment el que s'espera és el fracàs de l'operació investidura en la primera fase i el triomf en la segona, el que significaria que Susana Díaz hauria aconseguit si més no, l'abstenció preferent de Podem i Ciutadans conjuntament o, si no hi hagués un altre remei , la del PP andalús donada la posició de Mariano Rajoy sobre que no hi ha d'haver unes noves eleccions a Andalusia, eleccions que caldria convocar necessàriament en cas que Susana Díaz no aconseguís ser investida dijous.
Esquerra Unida ja ha comprovat en les seves carns el que significa pactar amb el PSOE i ara no pinta res en el context andalús. Si un partit que estava al govern amb un vicepresident i dues conselleries, va ser incapaç de condicionar la política socialista de Susana Díaz fins al punt que quan es va plantar el van fer fora, uns partits sense experiència andalusa ni nacional, que no volen estar presents en el govern, no podran controlar el compliment dels pactes o acords que signin. Però en cas que no els signessin, començarà l'operació "extorsió grossa" situant davant l'opinió pública com a còmplices de la dreta andalusa a la desestabilització del règim, poc abans d'unes eleccions municipals.
Ciutadans és el partit que més ha arriscat. Ja se sabia que el seu president andalús, Juan Marín, sentia tirada per un acord amb el PSOE, tirada que ja havia sentit a la localitat gaditana de Sanlúcar de Barrameda on ja ho havia assajat des de fa anys. Però s'ignorava que Albert Rivera tingués la mateixa tirada, cosa que ha demostrat sense anestèsia en els últims dies.
D'una banda, ha contribuït a salvar el PSOE andalús de l'estigma de la corrupció segellant un acord, encara desconegut, precisament sobre la matèria i deixant pistes per aconseguir nous acords en altres matèries com economia, ocupació, etc ... Per l'altra, desvia l'objectiu de la regeneració de la vida pública andalusa cosa que només podrà aconseguir-des de dins d'un règim que seguirà decidint el futur andalús. Que després el PSOE compleixi o no ho acordat, ja no podrà controlar-un cop investida Susana Díaz.
Podem és el segon i principal partit el concurs és necessari perquè Susana Díaz sigui investida. Conjuntament amb Ciutadans o amb Esquerra Unida, que no sembla estar per la labor per seguir desdentada després de l'últim espasada del PSOE, és qui pot, amb la seva abstenció, deixar governar la candidata. El seu problema és que si no ho fa, la divisió comunicacional socialista el presentarà amb un partit cerril, còmplice en la pràctica de la dreta i incapaç d'arribar a acords. Això comportaria el botafumeiro polític per a Ciutadans, consagrat davant els andalusos com a partit de consens i de futur.
El cas és que el poder d'Podem en aquesta cerimònia és molt superior al de Ciutadans, que no pot amb la seva mera abstenció, produir la investidura. Si Podem no consent al final abstenir-se en favor de Susana Díaz, només quedarà el PP i els pregoners del règim ho subratllaran insistentment una i altra vegada en els propers mesos, aquí ia la resta de la geografia nacional. Aquesta seria la seva extorsió "gruixuda".
Finalment, el PP andalús es veu finament extorsionat per un PSOE hàbil en situar els seus adversaris contra les cordes de la mà de la seva divisió mediàtica L'extorsió fina consisteix a amenaçar al PP andalús amb la convocatòria d'unes noves eleccions li que en aquest cas, la patacada popular seria més gran perquè seria presentat com el boicoteador de l '"estabilitat" atorgada per les urnes a Susana Díaz i com a enemic d'Andalusia, una altra vegada i de nou.
Si a aquest se li uneix que ha transcendit que Rajoy no vol noves eleccions a Andalusia, doncs ja està descrit el quadre: apallissat a les urnes, humiliat al Parlament, aïllat pel PSOE i per l'oposició i temorós presentar-se com el que va ser, el partit del canvi, el PP andalús no té massa opcions i les que podria tenir, no les vol utilitzar.
Com es veu, tot un panorama més que favorable a Susana Díaz que, molt probablement, obtindrà la investidura segurament en segona volta, compondrà un govern monocolor que li donarà el poder de nomenar a més de 5.000 càrrecs de confiança només en la Junta i en l'administració paral·lela que mantindrà, i que podrà jugar amb tots els seus adversaris quan comenci a incomplir el que signi avui. Només podria témer un pacte regenerador de tots contra ella, pacte que, ja és evident, cap dels partits vol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario