Després que dilluns hi va haver un comitè en què ningú es va atrevir a aixecar la veu al seu líder Mariano Rajoy quan va anunciar que pensava seguir amb la seva mateixa estratègia i sense voler donar un cop de timó que canviï el rumb del partit. La teoria del president és que això havia de passar i, a més, el PSOE també ha tingut els pitjors resultats des de 1978. La diferència és que el PSOE, malgrat això. ara va de vencedor davant l'opinió pública, pensant en les futures aliances amb l'esquerra radical.
El PP al contrari camina com a perdedor quan ha estat el partit que ha obtingut més vots a tot el país. El que passa és que no disposa de les majories absolutes de la legislatura anterior. Com a única causa s'atribueix a la falta de comunicació del partit però no hi ha cap decisió a la vista per solucionar el problema. Es troba a faltar un projecte renovador i un clar lideratge. Els barons del PP busquen la porta de sortida. Commocionats per la derrota de diumenge i decebuts per l'actitud de Rajoy, alguns dels dirigents del PP han decidit renunciar.
Els anuncis de dimissió d'Alberto Fabra, Luisa Fernanda Rudi i José Ramón Bauzá al capdavant del PP a Aragó, Comunitat Valenciana i Balears han desencadenat l'alarma i va ser rebut amb enorme desgrat en el partit. Des de Gènova es va aconseguir que les sortides de tots dos no es concretin fins l'any vinent, quan se celebrin els congressos de les seves respectives organitzacions.
Experimentats dirigents s'enfrascan ara en crítiques cap al president Estan convençuts que no van a poder amb un hipotètic front d'esquerres comandat per Podem. Per arrodonir, Esperanza Aguirre anuncia que la solució és la refundació del PP ... a Madrid. Els barons i parlamentaris repeteixen amb insistència el nom de Pau Casado. "Si alguna vegada m'ha de renovar algú, que sigui Pau", va afirmar José María Aznar en plena campanya, generant una allau de comentaris de portes endins. Dimarts, també li va assenyalar Juan Vicente Herrera, que al seu torn es va allunyar públicament del seu "amic" Rajoy.
Per Rajoy, és imprescindible esperar a veure com queda Espanya després dels pactes per prendre les decisions definitives. S'exaspera quan li reclamen que faci alguna cosa però ningú aporta solucions. El gir del president es produeix després de dos dies de caos intern i una sensació d'enfonsament mai abans vista en la vigent legislatura, i que arriba a excedir la situació viscuda en els prolegòmens del congrés de València de 2008. A aquest pas ja mig any vista, Mariano Rajoy pot quedar-se sol per a les pròximes generals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario