Catalunya segons els llibres d'una història adulterada

Portada del llibre 'Història de Catalunya: Els orígens'.

En llibres de suport i fins i tot en manuals es presenta a Catalunya com una nació mil·lenària i es justifiquen l'existència dels Països Catalans i el 'Procés'.

El procés l'disparat les alarmes sobre l'ús polític de l'educació a Catalunya. El desafiament secessionista ha portat imatges de nens anant d'excursió per manifestar-se contra les actuacions policials de l'1-O i professors explicant per què el "Estat espanyol" o el "Rei" són dolents.

Les denúncies de famílies i professors contraris a l'adoctrinament han tret les vergonyes d'un sistema polititzat i dissenyat per fomentar la idea d'una Catalunya independent i promoure el nacionalisme en tots els àmbits de la societat, tal com explicava un article publicat per CIU -avui PDeCat- ja el 1990.

L'assumpte de l'adoctrinament ha arribat al Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu. L'ESPANYOL repassa varis dels llibres més usats a Catalunya per explicar als nens una història tergiversada al gust del nacionalisme. A les seves pàgines es manipula la història amb l'objectiu de justificar el present. Hem seleccionat 10 sofismes dels més repetits.

1. Catalunya, un país mil·lenari

D'acord amb els títols consultats, Catalunya existeix com a país des de pràcticament el segle IX. De fet, en un llibre infantil titulat La meva història de Catalunya, escrit pel periodista Toni Soler, apareix com un "país pirinenc" en l'any 800.

A més, segons s'explica en el llibre Petita Història de la Nació Catalana -escrit per un conjunt de periodistes sota el pseudònim Martí de Sant Jordi Catalunya és des dels primers temps "una nació tan important com altres d'Europa". En el propi títol ja es dóna a entendre que la consciència dels catalans de conformar un país és anterior al segle XII, la qual cosa és una aberració històrica.

És habitual veure en aquests textos que es reconeix a Catalunya com una nació mil·lenària. De fet, en un dels títols s'explica que "Catalunya es va configurar com a nació durant els segles de la reconquesta". És a dir, que abans del segle XV ja existia com a tal.

La manipulació no només es dóna en llibres que solen recomanar o utilitzar-se de suport a les aules, sinó també en els propis manuals. Un llibre de l'editorial Teide que actualment es fa servir per fer classe a escolars de 13 i 14 anys parla de l'existència de Catalunya en l'Edat Mitjana.

2. Guifré el Pelós, el primer 'indepe'

La figura de Guifré el Pilós (845 d. C - 897 d. C.), comte d'Urgell i Barcelona entre d'altres títols, s'ha magnificat fins al punt de convertir-lo en pràcticament el primer independentista. De fet, en el llibre escrit per Martí de Sant Jordi s'afirma que ell va ser el "nucli central i bàsic del futur Estat català".

La seva mort al camp de batalla, una llegenda, s'ha convertit en un referent per per al secessionisme. La rondalla relata que quan estava ferit de mort va fer amb la seva sang de les ferides de guerra quatre línies verticals en el seu escut "l'origen de les quatre barres catalanes".

Tot i que els promotors d'aquests mites reconeixen que la llegenda podria no ser certa, sí asseguren immediatament que "la nostra Senyera és molt, molt antiga". D'aquesta manera converteixen les quatre barres -bandera pertanyent al conjunt de l'antiga Corona d'Aragó- en símbol absolutament català.

3. Jaume I, rei de Catalunya

Jaume I d'Aragó va ser un dels grans reis de la Casa d'Aragó i se li coneix com el Conqueridor ja que sota el seu regnat va prendre Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, València i Múrcia.

No obstant això, segons els llibres nacionalistes que proliferen a Catalunya es parla obertament de Jaume I com a rei de Catalunya -no d'Aragó, València i Mallorca i comte de Barcelona, ​​com és la realitat-, i s'explica que ell "va emprendre l'expansió de Catalunya per terres hispàniques ". Així queda reflectit, per exemple, en Petita Història de la Nació Catalana.

Jaume I es presenta com un rei català.

Entre altres manipulacions històriques s'afirma que Alfons II d'Aragó és el català que projecta la "creació d'un Estat" i, a més, es parla una i altra vegada de la "confederació catalano-aragonesa", mai de la Corona d'Aragó. Crida l'atenció que en els llibres analitzats prevalgui la idea que Catalunya va ser la que va conquerir Aragó i València.

4. L'existència dels Països Catalans

Des de fa anys l'independentisme advoca per crear els Països Catalans, una entitat falsa que mai ha existit al llarg de la història i que aniria des del sud de França, passant per la Franja aragonesa, fins a Múrcia i Balears. Es tracta d'un terme ambigu que pretén donar categoria de subjecte polític a un extens territori basant-se per a això en sentiments indentitarios i similituds lingüístiques.

Els mapes dels Països Catalans es veuen en diversos llibres de text.

En una mena de justificació històrica d'aquest concepte, en els llibres consultats s'afirma que "els catalans van ocupar la major part d'aquestes noves terres, i és per això que avui es parla català, encara que amb accents molt diferents", o també que " els reis catalans van conquerir moltes terres en tota la Mediterrània ".

Es parla, a més, del "sentiment de solidaritat entre les terra catalano-occitanes" com a exemple de les relacions existents entre Catalunya i el sud de França.

5. Catalunya, bressol de la democràcia

No només és un continu la narració de Catalunya com una nació mil·lenària, sinó també com a baluard dels valors democràtics. De fet s'afirma en aquests llibres que "al nostre país [Catalunya], el rei no ha fet mai les lleis sol. I ell era sempre el primer que les havia de complir".

Una altra fantasia és la de presentar als camperols catalans com "homes lliures" i els catalans en conjunt com "una societat oberta i complexa". Això en plena Edat Mitjana, on les relacions es basaven en el vassallatge i les classes socials eren completament estamentals, és un altre disbarat.

Es pressuposa l'existència de Catalunya en l'Edat Mitjana.

6. Valors polítics forjats al segle XII

Segons el llibre Petita Història de la Nació Catalana el cartulari Liber Feudorum Maior (segle XII) és un dels pilars de la "identitat política de Catalunya". En realitat, recull documents sobre les relacions feudals dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona a l'Alta Edat Mitjana així com sobre aliances, esponsalicis, testaments, comandes de castells, juraments d'homenatge ...

7. Afusellament de Companys

En el llibre La meva història de Catalunya s'explica que el 1931, "després d'unes eleccions, Catalunya va recuperar el seu govern propi: la Generalitat". Després s'explica que en la Guerra Civil els "guanyadors eren militars" i van afusellar al president Companys pel simple fet de ser català. "Molts altres catalans van morir o van haver de fugir del país". Ull, del país català.

8. El català neix l'any 800

L'origen del català com a símbol sobre el qual fundar la nació catalana també ha estat manipulat, de fet en els títols consultats s'afirma que la llengua va néixer abans del segle VII. No obstant això, no es té constància d'ella fins al segle XII.

Però les pretensions secessionistes van més enllà ja que s'explica als nens que en l'època de Ramon Llull (mallorquí per més senyes, del segle XIII) el català arriba a la seva "majoria d'edat" i ja era l'idioma d ' "un Estat independent ".

9. Narrar la independència als nens

En el llibre infantil de Toni Soler s'explica que la crisi se soluciona treballant junts, però que és fonamental que alhora "no deixem de demanar més llibertat per a Catalunya. Ho fem cada 11 de setembre i cada vegada ens fem sentir forts". Els nens participen en les il·lustracions en les cadenes humanes i les estelades apareixen per tot arreu.

Mostra d'una explicació sobre la independència.

La confusió arriba fins a tal punt que fins i tot en llibres de text de secundària es parla de la independència. Així, es parla del naixement de Catalunya l'any 732 i de la seva independència al 870.

10. Justificar el 'Procés'

El procés independentista es veu obertament reflectit amb simpatia a les pàgines. I es qüestiona la Corona, supeditant a la voluntat popular catalana: "Per Catalunya, compartir el rei amb altres terres no va ser mai un problema ... sempre que el rei jurés respectar les lleis del país. Si no, no se li havia d'obeir ". Amb aquest tipus de manipulacions es pretén donar la idea que la independència de Catalunya és una gesta històrica que es remunta a l'albor dels temps.

l'Español