lunes, 1 de enero de 2018

Què fa Puigdemont a TV3?

Puigdemont: “Como president, exijo al Gobierno español que repare el daño causado”
Puigdemont: "Com a president, exigeixo al Govern espanyol que repari el dany causat"

TV3 desfía i humilia l'Estat de Dret, a la democràcia i als ciutadans fent d'il·legal altaveu de possibles delinqüents. Amb o sense 155, això no es pot fer i no s'ha de tolerar.

El canal informatiu de TV3 va emetre en directe un nou míting de Puigdemont, en les mateixes condicions de data, horari i format reservades tradicionalment per al president de la Generalitat. És a dir, la televisió pública catalana, finançada pel conjunt dels ciutadans, es va prestar a ser altaveu d'un pròfug de la justícia espanyola que no és president del Govern ja i, a més, no ha guanyat les Eleccions del 21D.

És una burla, però també un desafiament i una humiliació, que perllonga la condició dels mitjans públics catalans com altaveus d'il·legalitats i mentides i plataformes d'un Procés colpista que menysprea els paràmetres més elementals de la democràcia, la llei, el sentit comú i la convivència.

Amb o sense 155, una televisió pública no pot erigir-se en aliat d'una formació política, i en aquest sentit apel·lar en exclusiva a l'traumàtic article constitucional que va intervenir gairebé totes les àrees institucionals de la Generalitat com a forma de endreçar la tasca de TV3 és un error , ja que ve a reconèixer que quan es recuperi la normalitat institucional a Catalunya la seva televisió tindria dret a tornar a ser -oa seguir sent- un trampolí del secessionisme.

Car i tòxic altaveu

I no el té. El funcionament dels ens públics està regulat per lleis que garanteixen, sobre el paper, la seva tasca de servei públic, la seva independència de qualsevol partit o ideologia i la seva submissió a una funció imparcial que atengui les necessitats del conjunt dels ciutadans amb independència de el seu color polític. TV3 fa anys que saltant-se la llei, a un preu desmesurat per a l'erari que sobrepassa proporcionalment, sent autonòmica, al cost de grans corporacions audiovisuals nacionals com Atresmedia o Mediaset.

Que Puigdemont sigui, a més d'un possible delinqüent, una caricatura de si mateix capaç de mantenir que segueix sent el president, que el seu inexistent legitimitat està per sobre de lleis i urnes i que els seus esbojarrats objectius separatistes estan vigents és un cosa, de la qual cal esperar que els tribunals prenguin nota.

La TV i l'educació

Però que una televisió pública es presti a donar-li pàbul i difusió, enganyant a l'audiència de manera premeditada per sostenir un discurs frontista, és una altra diferent i més escandalosa que exigeix ​​una resposta legal i política sense embuts. Perquè el separatisme ha tingut en les institucions seus lamentables impulsores, sí; però han estat l'educació i la televisió públiques que l'han armat i potenciat de manera indecorosa.

És impresentable que el primer canal de la Corporació catalana censurés l'emissió del discurs del Rei la nit de Nadal i que ara amplifiqui el d'un acusat de greus delitosque s'ha escapat a Brussel·les i no té presidència alguna. Ja està bé.

Les autoritats espanyoles, els jutges i els partits polítics no han ja limitar-se a denunciar retòricament les extravagàncies i excessos del conglomerat mediàtic del sobiranisme, dirigit per un talibà del Procés anomenat Vicente Sanchís que fins defensa espais d'intoxicació nacionalista per als nens. Han d'anar més lluny, amb la llei i la raó a la mà. I han d'anar ja.

No hay comentarios:

Publicar un comentario