Montoro, a Granada.
El misteri més ben guardat pels secessionistes catalans comença a sortir a la llum. Es podria assegurar ja clarament que l'intent de cop d'estat ho hem estat finançant durant anys tots els espanyols a través del Ministeri d'Hisenda.
Cristóbal Montoro ha admès avui a Granada que la justícia haurà d'aclarir si hi ha hagut "falsejament de factures" del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) que poguessin servir per finançar l'1-O. Així ha respost el ministre d'Hisenda a la sentència del jutjat 13 de Barcelona que dóna per fet que el FLA va servir per pagar "en part o en la seva totalitat" el referèndum.
El magistrat diu que "resulta evident que tant si el pagament de les despeses del Procés, i concretament els que importen en aquesta causa respecte a la preparació i execució del referèndum de l'1-O, es va realitzar directament per la Generalitat o indirectament per persones o entitats interposades amb la finalitat de desviar el rastre de les partides dificultant així la investigació, tot o part dels pagaments van ser realitzats a càrrec dels crèdits obtinguts a través del FLA la finalitat era una altra ".
En aquest moment no entra a valorar i que ara caldrà fer "les comprovacions pertinents per seguir aportant a la Justícia". Hisenda sempre ha negat que el FLA, un fons de rescat per a les comunitats, financés l'1-O. Segons ha explicat, el que fa el FLA és, "front a venciments de crèdit, pagar factures de proveïdors".
Ara s'ha sabut que els mandataris catalans van utilitzar directament part dels fons del FLA per pagar -juntament amb fons de la pròpia Generalitat- la consulta de l'1-O. Encara que a efectes del delicte de malversació resulta irrellevant que els fons públics provinguin d'una Administració o una altra, el que deixa de relleu aquesta notícia és fins a quin punt el Govern espanyol -i el ministre d'Hisenda molt en particular- té en aquest assumpte una tremenda responsabilitat in vigilando. Cal recordar que Montoro, fins a una data tan propera a l'1-O com el 31 d'agost, va tenir la barra d'afirmar rotundament que la Generalitat no havia gastat "ni un euro públic en el referèndum", per a poc després assumir, suposadament, el control directe dels fons de la Generalitat.
La paradoxa és que mentre el ministeri que dirigeix Montoro és capaç de detectar si qualsevol espanyolet li ha colat alguna factura o ingrés no declarat i en canvi no és capaç de controlar on van a parar les grans sumes de diners públics que manegen unes institucions malgrat que els seus alts funcionaris porten anys presumint seves intencions de muntar un estat propi. I per això ha calgut desemborsar grans sumes de diners. Entre els seus plans existia el projecte de crear un exèrcit professional compost de 22.000 unitats.
El fet que, finalment, el material d'aquesta il·legal consulta es sufragara mitjançant "negocis jurídics simulats" no esborra la responsabilitat política de Montoro durant els anys anteriors en els quals suposadament va fiscalitzar les despeses de l'Administració en rebel·lia i, menys encara, durant el temps en què es va fer càrrec directe de la mateixa. Cap secretisme ni ocults tripijocs de Puigdemont i la seva tropa són excusa per la passivitat del Govern del PP i del seu responsable d'Hisenda davant notícies com ara "El Parlament condiciona ajudes als mitjans a la publicitat de l'1-O" o "El Govern català s'inicia la compra directa d'urnes per al referèndum de l'1-O ".
El pitjor és que la tan tardana aplicació del 155 només ha tingut com a objectiu una nova i precipitada convocatòria electoral el que es pretén retornar el poder a les mateixes formacions secessionistes que van perpetrar el cop. De moment cap formació política ha demanat la compareixença de Montoro ni de Rajoy al Congrés per explicar aquest escàndol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario