José Luis Zapatero durant la seva arribada a Santo Domingo. R. ROJAS REUTERS
Les negociacions entre el Govern de Nicolás Maduro i l'oposició veneçolana van quedar enterrades dimarts passat. La taula de diàleg instal·lada a República Dominicana, l'últim intent per intentar buscar una sortida a la greu crisi social, econòmica i política que travessa el país caribeny, va ser dinamitada per un acord unilateral elaborat pel règim.
El chavisme, que mai es va avenir a fer concessions, va mantenir les regnes del procés per intentar imposar les seves condicions. Les forces opositores, sense candidat i amb uns líders inhabilitats o privats de llibertat, es van negar a subscriure el document que dissenya la celebració d'uns comicis sense garanties democràtiques. Poques hores després que es consumés el fracàs de les negociacions, el Consell Nacional Electoral, controlat per Maduro, va fixar per al 22 d'abril la celebració d'uns comicis amb unes regles del joc i uns temps que afavoreixen al chavisme.
Durant dos anys, l'espanyol José Luis Rodríguez Zapatero ha estat el referents de les converses entre el Govern i l'oposició veneçolana. En un primer moment, va liderar la terna d'expresidents costat del dominicà Leonel Fernández i el panameny Martín Torrijos, afavorida per l'ex secretari general d'Unasur, Ernesto Samper. Va tenir el suport del Vaticà, dels Estats Units, de la Unió Europa i del Govern d'Espanya, entre d'altres. Tots veien amb bons ulls els intents de diàleg i donaven un vot de confiança a Zapatero.
Aquest suport no només es va anar diluint, sinó que, des de desembre, l'exmandatari espanyol va haver de lidiar amb representants de diversos governs en la mateixa taula. "Sempre es va sentir incòmode amb la presència dels cinc cancellers, volia que fossin meres figures decoratives. Ell volia estar sol ", asseguren diverses fonts diplomàtiques.
En algunes ocasions, els intents de divisió van tenir la vènia de Zapatero. Almenys tres alts dirigents de l'oposició i dues fonts diplomàtiques donen per fet que l'expresident espanyol va jugar un paper determinant en la concessió de l'arrest domiciliari a Leopoldo López. Si una forma havia de fer esclatar pels aires a l'oposició era aconseguir la divisió entre López i Henrique Capriles, el dues vegades candidat, les figures amb més pes. La relació entre Zapatero i Capriles, exgovernador de l'Estat de Miranda, avui inhabilitat, ha estat la més tensa, sobretot des que l'expresident s'oposés a la celebració d'un referèndum revocatori, el 2016.
Del costat opositor es critiquen els comentaris de Zapatero del que podia passar si no aconseguia un acord i que es van evidenciar en les declaracions que va fer hores abans dela ruptura definitiva: "L'alternativa a un acord és extraordinàriament negativa per a Veneçuela i Amèrica Llatina. No cal posar sobre les hipòtesis, però les anticipem ". "És com si el mediador d'un segrest d'un banc li diu als segrestats que el millor és que es rendeixin, perquè és l'única manera de sobreviure", asseguren des de l'oposició.
Una de les majors crítiques que ha rebut la intervenció de l'expresident espanyol és que va assumir amb naturalitat l'actitud del Govern de Maduro. Fins al punt que va tractar de convèncer l'oposició que havia d'entendre que l'executiu de Maduro no creu en la "alternabilitat", com coincideixen a assenyalar almenys quatre fonts. "Va acabar per convertir-se en un missatger, no en un mediador", asseguren diversos assistents
"Ell tenia una idea preconcebuda del que podia signar el Govern, que en definitiva és a qui més urgia l'acord", assegura una font diplomàtica present a Santo Domingo sobre José Luis Rodríguez Zapatero.
No hay comentarios:
Publicar un comentario