Resulta un fet sense precedents en la nostra recent història judicial que no hagi estat decretada cap mesura cautelar rellevant contra els nou membres d'un clan familiar qualificat per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia (Udef) com un "grup organitzat" dedicat a l'evasió fiscal i el blanqueig de capitals. Ningú és capaç d'explicar en els ambients jurídics per què el matrimoni format per l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley i la seva esposa Marta Ferrusola Llados, així com els seus set fills, tots ells investigats en diferents causes obertes, no només no han estat detinguts ni enviats a presó preventiva, sinó que continuen dedicats a les seves activitats presumptament delictives. Segons la informació que publiquem avui, dos mesos després de la seva primera citació judicial al setembre de 2014, el primogènit de la família, Jordi Pujol Ferrusola, considerat el cervell de l'entramat empresarial, va posar en marxa una nova estratègia d'inversió internacional amb operacions similars a les que estan sent investigades per la Udef i la Fiscalia.
En aquest cas es tracta de negocis de la més diversa naturalesa, que inclouen la implantació d'horts solars al Senegal, l'edificació d'una clínica privada i una planta de detergents a Mauritània o diversos hospitals a Catalunya. També, les indagacions policials han permès conèixer que la família està interessada en la construcció d'aparcaments a les escoles escolapis a Catalunya ia fer-se amb la concessió, en règim de "pseudo monopoli", de les parades d'autobusos a Andorra. Per si fos poc, Pujol Jr. ha aprofitat la inacció de la justícia per a engrossir la seva nodrida col·lecció de cotxes esportius d'alta gamma, amb dues noves peces que estaria negociant al Regne Unit.
Totes aquestes inversions són part del resultat de la gestió d'un patrimoni desmesurat (un dels més grans d'Espanya, segons la Udef), la procedència no ha pogut ser acreditada. Segons la versió donada pel patriarca del clan, l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, els diners ve d'una herència no declarada en el seu dia a la Hisenda espanyola del "avi Florenci". No obstant això, tant la Fiscalia, com l'Agència Tributària i la Udef coincideixen que això no seria res més que una coartada per amagar l'origen il·lícit de la fortuna, que podria provenir del cobrament de comissions il·legals a canvi de concessions d'obres públiques en Catalunya durant els anys en què Jordi Pujol exercia un poder incontestable des de la Generalitat.
El inexplicable és que sent tantes les evidències d'irregularitats, que en aquest diari hem vingut detallant des de fa diversos anys, els dos jutges de l'Audiència Nacional que s'han fet càrrec del cas, primer Pablo Ruz i ara José de la Mata, han estat incomprensiblement prudents a l'hora de decretar mesures preventives ni contra els pares ni contra cap dels fills. I més estrany resulta aquest comportament cautelós si tenim en compte que cap dels nou investigats s'ha dignat a col·laborar amb la Justícia i podrien estar aprofitant la seva impunitat de facto per destruir proves.
És més, l'Agència Tributària ja ha denunciat que Jordi Pujol Ferrusola va amagar l'ordinador de les empreses que usava per cobrar comissions i el va substituir per un completament buit un dia abans que Hisenda inspeccionés les seves oficines. A més, el primogènit del clan va transferir fa un any 135.000 dòlars al seu exsoci i testaferro argentí Gustavo Shanahan perquè aquest mateix dia anés a un notari argentí i li exculpés en la compra del port fluvial de Rosario. És a dir, que va comprar a un testimoni perquè canviés les seves declaracions.
A més d'aquestes maniobres, que tindrien com a fi obstaculitzar l'acció de la Justícia, els documents confiscats fa un any per la Udef a les oficines de Jordi Pujol Ferrusola inclouen un manual sobre com declarar davant del jutge per evitar que es descobreixi el complex entramat empresarial .
Davant d'una falta d'explicació racional a l'extraordinari d'aquesta situació, només ens cal inferir que està tenint efecte el xantatge que Jordi Pujol va llançar el dia de la seva compareixença el al Parlament del 26 de setembre de 2014. Llavors, l'ex president de la Generalitat va amenaçar amb tirar de la manta amb unes paraules que deixen poc lloc a dubtes: "Si vas segant la branca d'un arbre, al final cau la branca ... cauran totes". En qualsevol cas, resulta extremadament frustrant per a la societat espanyola contemplar un exemple d'impunitat tan escandalós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario