Dotze africans que van sortir fa una setmana de Líbia en una pastera per arribar a Europa estan atrapats a la Mediterrània amb els 14 tripulants del pesquer alacantí "La nostra Mare de Loreto" que els va rescatar tot esperant que algun país europeu vulgui acollir-los perquè d'una altra manera seran retornats al lloc d'on van salpar.
En tant, s'agreugen els senyals d'alarma des de la nau, en vista l'empitjorament de les perspectives meteorològiques a la zona en què es troben, on ahir a la nit s'esperaven fortes ratxes de vent i onades de més de tres metres d'altura.
Els que lloaven en el cas Aquarius a Sánchez, callen ara davant el del "La nostra Mare de Loreto". Cinc mesos després, i després de diversos assalts en alguns casos violents d'altres immigrants a les fronteres espanyoles a Ceuta i Melilla, Sánchez ja no és tan solidari ni exemple per a Europa com portar a Espanya a l'Aquarius.
Aquest cop Pedro Sánchez no apareix per anunciar que els acollirà com va fer després d'arribar al poder el juny, quan periodistes de tot el món van informar des de València de l'arribada de 630 africans i asiàtics rescatats prop de Líbia pel vaixell Aquarius, de l'ONG francesa SOS Mediterranée.
Sánchez els va obrir la porta com a gest "simbòlic, efectiu i humanitari" per "estimular la reflexió i a l'acció" dels 28 països de la UE, llançant el missatge "a la millor Europa", la solidària. Ara el president Sánchez s'amaga i la vicepresidenta Calvo es refugia en unes lleis marítimes que només deixen a aquests emigrants al costat dels seus salvadors amb l'única disjuntiva de tornar-los a Líbia a mans dels seus carcellers on no es respecta cap llei, sigui marítima o terrestre .
En cinc mesos Sánchez segueix dient-se bondadós, però actua com el menys hipòcrita Donald Trump amb els centreamericans davant Tijuana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario