L'organització juvenil no té personalitat jurídica, de manera que no se la pot imputar un delicte penal, cosa que sí es podria fer amb la CUP si es demostren els seus vincles.
Un encaputxat i diversos dels atacs i gestos violents d'Arran
L'organització juvenil Arran, la branca més radical i violenta de l'esquerra independentista a Catalunya, ha protagonitzat en l'última setmana diversos actes violents amb l'estil que els caracteritza. Uns joves perpetren l'acció amb la cara completament cobert, normalment a altes hores de la matinada i sense testimonis presencials, mentre un altre dels seus integrants grava l'escena a curta distància. Després, s'afegeixen al vídeo com a banda sonora la cançó d'algun grup de música que estigui de moda entre l'esquerra independentista, dotant-lo així d'un estil agitprop amb el qual atraure simpatitzants. A més, no tenen cap inconvenient a atribuir l'atac. Tots els vídeos estan signats amb el logotip d'Arran i són difosos a través dels seus perfils oficials de xarxes socials.
Com és possible que aquest col·lectiu reivindiqui de forma reiterada accions violentes sense que tingui conseqüències penals? Fonts jurídiques expliquen a aquest mitjà que Arran gaudeix d'una certa "immunitat" gràcies a la total absència de "personalitat jurídica" de l'organització, de manera que no se'ls pot imputar un delicte penal com a col·lectiu. No és d'estranyar que les joventuts de la CUP evitessin dotar-se d'una personalitat jurídica quan es van crear el 2012. Els seus fundadors eren conscients que part de la seva activitat estaria centrada en cometre actes violents - "propaganda pel fet", segons ells--, que podrien ser tipificats com a delictes.
¿Organització criminal?
"Cap organització o grup criminal es constitueix com a tal", ironitza l'advocada penalista i exjutge María Jesús Hernández Elvira. La jurista observa "un cas similar al de la kale borroka" al País Basc. Segons Hernández, se'ls podria considerar "una organització o grup criminal" com va passar amb les organitzacions juvenils basques de l'entorn abertzale. Cal recordar que l'article 570 bis del Codi Penal defineix una organització criminal com una "agrupació formada per més de dues persones amb caràcter estable o per temps indefinit, que de manera concertada i coordinada es reparteixin diverses tasques o funcions amb la finalitat de cometre delictes ".
Però de moment els jutges i fiscals tenen poques eines per jutjar les accions violentes d'Arran. Tampoc se'ls pot atribuir el delicte a les persones físiques que siguin criminal o civilment responsables de les accions reivindicades pel violent grup juvenil, ja que en totes elles porten la cara prou cobert com per impossibilitar la seva identificació.
Responsabilitat jurídica de la CUP
No obstant això, la denúncia que va interposar Ciutadans dijous passat davant la Fiscalia de Barcelona després de l'atac d'Arran a l'habitatge del jutge Pablo Llarena a Sant Cugat afegeix un matís que podria fer que la denúncia no caigués en sac trencat.
En la mateixa, a més de dirigir-se contra les persones físiques responsables dels fets, també es dirigeixen contra "la persona jurídica que resulti responsable dels delictes comesos per aquestes persones físiques, d'acord amb el que preveu l'article 31 bis del Codi Penal, ja sigui la pròpia Arran o, en cas que aquesta no tingui personalitat jurídica, el partit polític CUP ".
Així, la formació anticapitalista podria acabar responent com a responsable de les accions de les seves joventuts "si s'acredita la seva relació amb Arran, per entendre que tals fets podrien ser constitutius d'un delicte d'incitació a l'odi dels articles 510 i 510 bis del Codi Penal i d'un delicte de danys de l'article 263 "del mateix codi. La dificultat, de nou, resideix en demostrar aquesta relació entre la CUP i les seves suposades joventuts, un terme que els seus membres eviten pronunciar a qualsevol preu.
Els militants d'Arran, uns 500 segons fonts internes de l'organització, són conscients d'aquesta privilegiada situació. Per això, els seus esforços se centren en assessorar els seus membres per evitar ser caçats "in fraganti" durant les seves accions presumptament delictives, especialment en manifestacions o protestes multitudinàries on puguin ser interceptats per la policia.
Segons va reconèixer l'organització juvenil a aquest mitjà el juliol passat, les causes judicials obertes contra més d'una cinquantena dels seus militants "suma una quantitat econòmica superior als 30.000 euros". Malgrat això, l'organització no ha baixat el seu ritme d'activitat, encara que sí el tipus d'accions de protesta. Han deixat de banda les accions a cara descoberta, com l'ocupació que van protagonitzar a la seu del PP de Barcelona el març de 2017, que els exposen a elevades multes, i han optat per centrar-se en accions més de tipus kale borroka.
Mesures de seguretat
Això els ha portat a augmentar els protocols de seguretat interns en nom de protegir-se davant les possibles responsabilitats delictives que poguessin implicar les sevesaccions. I, fins al moment, han fet efecte.
No es tracta de recomanacions noves, però en accions com les protagonitzadesdurant aquesta setmana compleixen rigorosament les indicacions de seguretat.Destaquen, entre elles, evitar l'ús del telèfon mòbil en les seves comunicacions --fins i tot recomanen retirar la bateria del mateix en cas de portar-ho damunt durant algunareunió--, desconfiar de qualsevol persona del qual no es conegui "qui és i d'on ve ", o evitar parlar de fets comprometedors en ambients nocturns o en qualsevol espai públictransitat.
Manual de seguridad de 'Alerta Solidària', organización próxima a la CUP
No hay comentarios:
Publicar un comentario