sábado, 4 de enero de 2020

El Govern bolivià trasllada a Vox "informació sensible" i "molt preocupant" sobre l'incident a l'Ambaixada

Jorge Buxadé. | EFE

El vicepresident de Vox, Víctor González i l'eurodiputat Hermann Tertsch han viatjat a país andí.

Els dirigents de Vox desplaçats a La Paz han rebut de Govern de Bolívia "informació sensible" sobre l'incident diplomàtic ocorregut el passat 27 de desembre a l'Ambaixada de Mèxic, segons ha explicat aquest divendres l'eurodiputat de la formació Jorge Buxadé, qui s'ha declarat "molt alertat i preocupat" per les notícies rebudes, sense donar més detalls per motius de seguretat.

"L'única cosa que sabem en aquest moment és que el Govern de Bolívia té una informació sensible que, evidentment, nosaltres anem a mantenir en guaret fins que hi hagi noves notícies per respectar la política internacional", ha precisat Buxadé.

L'eurodiputat ha confirmat que la delegació va mantenir reunions amb responsables dels ministeris d'Interior i Exteriors de Bolívia sobre "l'estrany, diguem així, succés" entre una delegació diplomàtica espanyola que es trobava de visita a l'Ambaixada de Mèxic, on hi ha diversos polítics asilats afins a l'expresident bolivià Evo Morales i les Forces de Seguretat de Bolívia.

"Estem realment alertats, molt preocupats per les notícies que se'ns han donat i per la informació a l'respecte de les persones amagades en l'Ambaixada de Mèxic i per la intervenció de l'encarregada de negocis a el parer a instàncies de l'Ministeri d'Afers Exteriors", ha lamentat Buxadé.

Entre els asilats es troba el braç dret de Morales, l'extitular de la Presidència Juan Ramón Quintana, a qui el govern acusa d'organitzar i finançar grups de xoc durant les protestes. En aquest sentit, l'eurodiputat d'Vox ha manifestat les seves sospites sobre la seva situació legal.

"Tenim coneixement de persones que estan refugiades en aquesta Ambaixada de Mèxic que estan perseguides per delictes greus de terrorisme, sedició i vinculacions amb el narcotràfic", ha denunciat Buxadé.

Segons l'opinió de l'eurodiputat, "l'opacitat per part de Govern és absoluta i la connivència dels mitjans de comunicació estan deixant de banda aquest assumpte, que és un absolut escàndol polític i que ens ha obligat a prendre aquesta iniciativa per tal de conèixer bé la situació i exercir les nostres responsabilitats tant al Parlament nacional com al Parlament europeu ".

Resultado de imagen de bolivia podemos

La Fiscalia de Bolívia citarà Iglesias, Moneder, Errejón, Zapatero i Garzón pels pagaments d'Evo Morales

La Fiscalia de Bolívia citarà a declarar als tres homes clau en el llançament i implantació de Podem: Pablo Iglesias, Juan Carlos Monedero i Íñigo Errejón. Farà el mateix amb l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i l'ex jutge Baltasar Garzón. Els cita en el marc de les investigacions que porta a terme per aclarir les relacions de determinats càrrecs de Govern d'Evo Morales amb el narcotràfic i el destí d'aquests diners i d'altres fons a l'pagament d'iniciatives polítiques d'extrema esquerra. La Fiscalia ha rebut ja la petició de Govern de Bolívia per citar-los i investigar la seva relació amb les esmentades vies de finançament.

La comunicació oficial de la petició de citació per part de Govern a la Fiscalia ha estat realitzada per Arturo Carlos Murillo Prijic, ministre de Govern, en presència de dos representants de Vox -el vicepresident primer, Víctor González, i l'eurodiputat Hermann Tertsch-. Els membres de Vox han reclamat ia la informació que es desprengui de la investigació per demanar a la Fiscalia espanyola que se sumi a el cas i per, arribat el moment, personar-se com acusació popular.

La informació que busca la Fiscalia té relació amb el recent intent d'entrada d'agents espanyols encaputxats en l'Ambaixada de Mèxic a La Paz. Una operació fallida que pretenia treure d'aquesta seu a dues exministres d'Evo Morales: Juan Ramón Quintana i Héctor Arce. El primer, sota la sospita d'estar a l'corrent de l'narcotràfic a Bolívia; el segon, sota l'acusació generalitzada de ser l'encarregat de finançar a Íñigo Errejón com a part de el pla de suport a iniciatives d'extrema esquerra a Europa.

L'expresident de Bolívia i delegat davant la comunitat internacional de Govern interí de Bolívia, Jorge 'Tuto' Quiroga, ha revelat, de fet, els noms dels càrrecs clau de l'ara partit de Pablo Iglesias que van ser encarregats de rebre diners de l'populisme i les narcodictaduras. Quiroga va assenyalar directament a la que va ser la cúpula inicial del partit de Pablo Iglesias amb noms i cognoms: Carolina Bescansa era l'encarregada per a Nicaragua, Juan Carlos Monedero de Veneçuela, i Íñigo Errejón de Bolívia. Tots ells, segons Quiroga, haurien rebut diners "robat" de països com Bolívia o Veneçuela amb el propòsit d'expandir el comunisme en diferents països com Espanya.

Dos d'ells -Monedero i Errejón-, més l'actual líder morat i aspirant a la vicepresidència d'Espanya en el Govern de Pedro Sánchez -Pablo Iglesias- figuren ja en la llista de citacions demanada a la Fiscalia boliviana.

La informació de Quiroga va afegir una acusació: la llançada contra Pedro Sánchez, a què l'expresident de Bolívia va assenyalar com a responsable d'haver intentat entrar a l'Ambaixada de Mèxic a la Pau amb el propòsit de treure a dos ex ministres d'Evo Morales acollits a aquesta seu diplomàtica i amb detallada informació dels pagaments als que posteriorment van formar el partit de Podem.

El propòsit de treure a aquests dos exministres, segons Quiroga, era el d'evitar que la seva informació es fes pública i que pogués frenar els pactes d'investidura de el propi Pedro Sánchez.

"Morts de por"

Quiroga va explicar que "Pedro Sánchez està buscant conformar Govern". Sánchez ha de fer un Govern amb separatistes, "buscant indults", amb proetarres, i també amb Podem. "I en Podem estan morts de por de que surti la informació en poder de Quintana i Arce. Quintana coneix totes les connexions de el narcotràfic. I ha d'estar fent xantatge a el Govern de Sánchez. I Arce ha d'estar també desesperat ".

La frase de Quiroga al·ludia a Juan Ramón Quintana i Héctor Arce, exministres de la Presidència i de Justícia respectivament d'Evo Morales. I els que, segons aquesta mateixa font, tenen en el seu poder tota la informació dels pagaments als fundadors de Podem.

"Carolina Bescansa era la pagada per gestionar Nicaragua. Moneder, el tarifat que vivia a Veneçuela. A Íñigo Errejón ho vèiem a Bolívia ", ha assenyalat Quiroga. Els tres eren els principals responsables de rebre aquests diners perquè "practiquen el colonialisme criminal. La Constitució plurinacional i indigenista, de fet, té accent espanyol: d'Íñigo Errejón ", va afegir Quiroga.

Jorge Quiroga, per tot això, ha acusat directament a Pedro Sánchez de trepitjar la sobirania de Bolívia amb agents armats per fer un gran favor a Podem. Un favor consistent en amagar la informació que aquestes dues persones -més 1 tercera- acollides en l'Ambaixada de Mèxic a La Paz poden aportar sobre les finances de la formació estatge.

Les tres persones estan en contacte amb el narcotràfic que ha finançat les dictadures populistes, segons Quiroga. I les tres persones igualment saben "la plata" que ha obtingut Podem de països com Bolívia o Veneçuela.

Diners de el narco

No es tracta de la primera acusació en aquest sentit. El president de Tribunal Suprem veneçolà, Miguel Ángel Martín Tortabú, ha acusat, en una recent visita a l'Senat, a Podem i a la resta de partits d'extrema esquerra implantats a la UE d'interferir per evitar les sancions europees a el règim dictatorial de Nicolás Maduro. I de fer-ho pels diners que rebien de narcodictaduras.

Martín Tortabú -que es troba en aquests moments en l'exili- va descriure davant el Senat espanyol fa ja més d'un any, amb tot luxe de detalls, el finançament rebut per aquestes formacions des de la narcodictadura chavista. I va aclarir que aquests pagaments no eren casuals ni exclusivament lúdics. Tot el contrari: buscaven comptar amb una estructura de poder polític en els països europeus. Una cosa que es va aconseguir aviat a Grècia i Portugal, els qui van impedir amb les seves postures les sancions a el règim de Maduro.

No hay comentarios:

Publicar un comentario