Foto: El president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara. (EFE)
El salari mínim no és més que una cortina de fum. L'anunci de el president d'Extremadura regió eminentment agrícola, Guillermo Fernández Vara, que, amb bon criteri va posar de manifest el problema i ha demanat una entrevista amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz, per conèixer els efectes nocius que pogués tenir la pujada de l'SMI sobre l'ocupació a la seva regió s'ha manifestat amb actes de violència a Don Benito, són inassumibles per al sector.no ha trigat 24 hores a manifestar-se. Els problemes de fons de camp són més importants: caiguda de la renda agrària en 2019 i enfonsament dels preus.
L'enquesta de l'INE ha reflectit que en tan sols tres mesos Extremadura, regió eminentment agrícola, va perdre 20.000 ocupats i es va mantenir al capdavant de l'atur a Espanya amb una taxa de l'28,68%. Aquests mals resultats van empènyer a el president de la Junta, Guillermo Fernández Vara, a reconèixer públicament que «les dades són rematadament dolents» i estan vinculats a camp. Per això va reclamar una trobada urgent amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz, per analitzar l ' «impacte» i les «conseqüències» que la pujada d'el SMI està tenint en el sector agrari a Extremadura.
A la fi de 2019 l'ocupació en el sector agrícola era a la xifra més baixa des 2015. En un país com Espanya, on la majoria d'explotacions agrícoles tenen un caràcter professional i necessiten -encara que sigui de forma puntual al llarg de l'any- contractar personal, la pujada de l'SMI a 900 euros és un factor sensible per a moltes d'elles. El cost tornarà a encarir aquest any després del nou alça de l'5,5%, fins als 950 euros.
Ahir, després d'aquestes declaracions, jornalers extremenys convocats per les principals organitzacions agràries (Asaja UPA-UCE (Unió de Petits Agricultors), i COAG) van sortir al carrer per exigir preus justos per les seves produccions i per protestar, entre d'altres per l'impacte de l' salari mínim. Les manifestacions es van saldar amb enfrontaments amb la policia, amb quinze ferits i un detingut. Els agricultors demanen una intervenció més directa de Govern a l'hora de fixar els preus dels seus productes i compensacions per aturar l'impacte de l'SMI. Les protestes no acabaran a Extremadura, els va la supervivència. El camp està en peu de guerra i les mobilitzacions s'estendran a tot Espanya amb l'objectiu d'arribar a Madrid a mitjan el mes de febrer.
Dificultats dels jornalers
Deien els experts a primers de 2019, quan el salari mínim va pujar un 22,3%, que per a estimar l'impacte en l'ocupació calia esperar el menys un any. Avui, dotze mesos després, l'ocupació s'ha ressentit en general i en particular en el col·lectiu de dones de fer feines i en el sector agrícola, dos dels col·lectius més sensibles a les pujades.
L'any passat es van generar 402.300 llocs de treball, però va ser la pitjor dada des de 2013, últim any de la crisi, i un 30% menys d'ocupats que un any abans. I un terç de l'centenar de sectors en els quals es divideix l'activitat a Espanya es van anotar destrucció d'ocupació, entre ells treballadores de la llar i de camp. 60.000 llocs de treball destruïts entre els dos. Això que ha passat és la confirmació del que experts i organismes com el Banc d'Espanya van augurar quan Iglesias va imposar a Sánchez la pujada. Van alertar llavors que els negocis de menor grandària, pimes i autònoms, optarien per retallar horari de la plantilla, frenarien les noves contractacions i podrien fins i tot aplicar acomiadaments.
En el cas de les empleades de la llar, modificar el contracte i retallar la jornada laboral de la treballadora per esquivar l'alça i pagar el mateix i, en el pitjor dels casos, acomiadar, són els camins que molts empresaris han agafat davant un increment que algunes famílies no poden o estan disposades a desemborsar de cop. En tot just un mes, de desembre a gener de 2019, la nòmina d'aquestes empleades es va encarir en gairebé 200 euros cada mes, encariment a què cal sumar també la pujada corresponent a les cotitzacions a la Seguretat Social. El resultat ha estat que aquestes treballadores -més de el 90% són dones- estan en el seu nivell més baix des del 2015, segons Estadística. La xifra total d'ocupats és de 580.000 (veure evolució en el gràfic).
El mateix Govern ha reconegut que tots dos col·lectius són els més vulnerables a l'increment de l'SMI. L'exsecretari d'Estat de la Seguretat Social, Octavio Granados, va admetre que el col·lectiu de les empleades de la llar va encaixar l'increment de costos passant a el mercat negre en una magnitud de 13.000 persones. I sobre el sector agrari, va assegurar que han deixat de cobrar hores extraordinàries com a compensació per la pujada del seu salari bàsic.
https://twitter.com/i/status/1222562804315586562
No hay comentarios:
Publicar un comentario