El president de Govern proposarà a Dolors Delgado com a fiscal general

Dolors Delgado.

El president de Govern proposarà a la fins avui ministra de Justícia, Dolors Delgado, com a nova fiscal general de l'Estat, segons ha confirmat El Confidencial. La titular de la cartera, que serà rellevada aquest mateix dilluns en el càrrec pel jutge Juan Carlos Campo, assumirà d'aquesta manera la direcció de l'Ministeri Públic, una de les responsabilitats més delicades en una legislatura en què la crisi catalana seguirà sent protagonista .

Assumirà d'aquesta manera la direcció de l'Ministeri Públic, una de les responsabilitats més delicades en una legislatura en què la crisi catalana seguirà sent protagonista. Intima amiga de l'exjutge Baltasar Garzón, va ser testimoni de com José Manuel Villarejo va confessar durant un dinar que havia muntat una xarxa de prostitució per extorsionar persones rellevants de la vida pública amb el que el propi excomissari va denominar "informació vaginal".

Delgado substituirà així a María José Segarra als comandaments de l'Ministeri Públic. Des del Govern es dubtava de la seva capacitat per imposar el seu criteri sobre els fiscals al seu càrrec i posen com a exemple el desenvolupament de l'judici del 'Procés', en què la Fiscalia, que va començar acusant per rebel·lió, no es va fer fora de la seva petició en al tram final, renunciant fins i tot a incloure la sedició com a delicte subsidiari. Amb el relleu decidit, Pedro Sánchez buscava, de forma prioritària, una dona per al lloc, i no ha hagut de buscar molt lluny.

Els assumptes judicialitzats

Amb aquesta decisió, que ha avançat la Cadena Ser, Pedro Sánchez confirma la seva confiança en la ja exministra, qüestionada després de la difusió dels àudios d'un dinar en què va participar amb l'excomissari Villarejo, i li confia un dels objectius que va anticipar durant la seva investidura: desjudicialitzar el 'Procés'. El fet és que el calendari judicial de 2020 ve carregat amb més assumptes vinculats amb Catalunya. L'any s'obrirà, en només uns dies, amb el judici a l'major Josep Lluís Trapero, en el qual, durant dos mesos, es viurà una mena de seqüela de la vista oral contra Oriol Junqueras i la resta de polítics independentistes celebrada al Tribunal Suprem. El que va ser responsable dels Mossos part d'una acusació fiscal per rebel·lió de 11 anys. És més que probable que es redueixi després que el TS descartés aquest delicte a favor de la sedició.

El lliurament o manca d'ella de Carles Puigdemont i la resta de fugits també roman oberta, a l'igual que la futura reacció a la més que probable concessió de beneficis penitenciaris anticipats als presos del 'Procés'.

Han de celebrar-se, a més, dos judicis contra membres de la Taula de Parlament que presidia Carme Forcadell. Un a Barcelona i un altre a Madrid, de nou aquest últim a la plaça de la Vila de París. El Suprem haurà d'assumir, per aforament, la vista contra un dels abans diputats autonòmics i ara diputat nacional: Joan Josep Nuet. També Torra té assumptes pendents. Després de la polèmica decisió de la Junta Electoral Central que va propiciar la passada setmana el seu inhabilitació exprés, s'ha d'enfrontar a un nou procediment també per desobediència en relació amb els llaços grocs. A Barcelona, ​​el Jutjat 13 segueix tramitant tota una macrocausa en la qual figuren com a imputats diversos càrrecs de la Generalitat.

A més del que ja previst, cal comptar amb el que està per arribar. No poden descartar futures desobediències davant decisions judicials o administratives, nous delictes per tant. Dos dels òrgans de la cúpula judicial, el Consell General i el Tribunal Constitucional, es troben també pendents de renovació i en aquests canvis es jugarà la presidència tant de l'Suprem com de TC.