Artur Mas a la desesperada, vol evitar la ruptura total de Puigdemont amb el PDECat

Artur Mas, en l'anunci al Palau Robert, que es queda en el PDECat / EFE

L'expresident fingeix la seva impotència per aconseguir en l'últim instant que l'espai posconvergente vagi unit a les eleccions

"Després de 30 anys treballant per projectes de summa i integració, no puc acabar la meva trajectòria a un projecte que pot portar a la separació", ha argumentat l'expresident.

"Jo vinc de Convergència, de la casa gran de l'catalanisme ', de Junts pel Sí i de JxCat. La meva trajectòria és aquesta, 30 anys sumant persones i idees. I per primera vegada si m'apunto a Junts tinc la sensació que podria acabar en una ruptura ", ha afegit.

"Jo no faré cap confrontació contra el president Puigdemont. No vaig proposar a Puigdemont a la presidència per acabar-me enfrontant a ell. I tinc prou sentit de país i institucional com per no fer una baralla pública entre Puigdemont i jo. No l'heu vist en cinc anys i no la veureu ara ", ha assegurat.

Un intent desesperat, una mostra d'impotència, perquè Artur Mas vol impedir la ruptura total entre Carles Puigdemont i el PDECat, i ningú està, a hores d'ara, per la feina. Però Mas ha mantingut converses amb tots els implicats, amb el propi Puigdemont fa uns dies, i aquest intent és també la forma de fer veure que tot arribarà a un final satisfactori per a tothom, encara que s'hagin d'extremar les posicions. Complicat? Tot el que ha fet Artur Mas en els últims anys porta aquest segell de complexitat.

Mantenir el poder

La diferència en les eleccions de 2017 entre JxCat i ERC va ser de només 12.000 vots. Mas no vol que una candidatura de l'PDECat, encara que aconsegueixi només un grapat de diputats, serveixi perquè ERC aconsegueixi la victòria amb facilitat. I això ho ha parlat amb Carles Puigdemont. La mentalitat de Mas, com assenyalen fonts de l'PDECat, és la de mantenir el bloc de poder, "una mena de PRI --el partit històric hegemònic a Mèxic-- a la catalana". I el poder dels exconvergentes s'anirà de forma definitiva si ERC aconsegueix una victòria folgada, que permeti als republicans elegir els seus socis de govern. L'enemistat i les diferències entre les dues famílies polítiques és enorme. És sideral.

Artur Mas, al Palau Robert / CG

Per això, Mas intentarà tot el que estigui al seu abast per impedir la ruptura total. El seu rostre evidenciava aquest dilluns un cansament profund i el remordiment pels errors comesos. No ho diu en públic, però ha assumit el seu error, quan es va retirar després dels comicis de 2015, i va deixar que la CUP marqués l'agenda política catalana. Mas va designar a Carles Puigdemont perquè fos investit, i evitar, així, una repetició de les eleccions. De forma oficial, com va reiterar aquest dilluns, aquella decisió va ser un servei "a el projecte sobiranista", però Mas és conscient que se li va escapar tot de les mans.

El PDECat, dividit

Això s'uneix a Mas i Puigdemont, crescuts políticament en la màxima pujolista: conservar el poder. I encara l'ex-Convergència manté molts ressorts de poder, en les institucions, a les empreses, a les escoles professionals, en associacions culturals, esportives i de tota mena. I el ciment per mantenir tot això es diu ara Puigdemont, o JxCat, per detenir els republicans.

L'intent de Mas pot acabar en fracàs. Les coses han arribat molt lluny, amb el cessament de Chacón, que en el PDECat va suposar una declaració de guerra. Una part de l'PDECat, la relacionada amb alguns alcaldes, com Marc Castells, Marc Solsona i Montserrat Candini, no volen saber res de Puigdemont. Però també hi ha quadres mitjans i dirigents comarcals que saben que la marca i el lideratge estan en mans de l'líder d'JxCat i desitgen seguir en la carrera política activa.

Els 'èxits' de Mas

Mas no pot ia garantir l'èxit de la seva última operació, després de tot el que s'ha aconseguit des de 2012: pèrdua de vuit diputats a l'avançar les eleccions el 2012; ruptura de la coalició CiU; ruptura de Convergència i transformació en PDECat; hegemonia ideològica de l'esquerra antisistema; i escissió entre el PDECat i JxCat. Però manté un últim pont amb Puigdemont per evitar la desfeta total i que la Generalitat tingui un president d'ERC.

I en això està, a la desesperada, però també fent veure que és impotent davant la situació. No vol cap càrrec institucional --més enllà de la seva figura com expresidente-- ni formarà part d'una llista electoral, però intentarà evitar aquesta ruptura total amb JxCat.