viernes, 11 de septiembre de 2020

Punxada sense pal·liatius de la "marmotada" separatista de la Diada

 La presidenta de la Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie (c), acompañada por el vicepresidente de Òmnium Cultural, Marcel Mauri (d), en el acto central de la Diada en Barcelona, este viernes.

La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie (c), acompanyada pel vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri (d), en l'acte central de la Diada a Barcelona, ​​aquest divendres.

El clima d'enfrontament entre els partits i les faccions independentistes presideix la Diada menys entusiasta dels últims anys.

La "marmotada" (tal com la defineix el bloc Dolça Catalunya, que enguany rebrà el premi de l'Associació per la Tolerància) ha punxat. Per primera vegada des de 2012, el separatisme no ha pogut celebrar manifestacions multitudinàries. Si la Diada ja anava de baixa en els últims anys, després de la no independència de 2017, aquest any s'ha confirmat el cansament i el cansament de les bases independentistes.

L'enfrontament entre els partits separatistes, l'absència de representants institucionals i líders polítics, els problemes d'organització, el tedi de les bases separatistes i el coronavirus han desembocat en un fracàs sense pal·liatius dels actes separatistes de la Diada, la festa regional de Catalunya .

Tampoc ajuda la guerra sense quarter entre Junts per Catalunya i ERC ni la divisió en les faccions posconvergentes. L'ambient a l'independentisme és de fractura, desconnexió i pessimisme. Es mantenen els eslògans, s'intensifiquen els atacs contra la monarquia i l'Estat, les crítiques a Govern, a què s'acusa de ser pitjor que el de el PP, però l'enemic ja no només és Espanya, sinó que està dins.

A ERC recelen de Puigdemont. El pròfug critica Oriol Junqueras i Marta Rovira sense embuts. Els "moderats" de l'PDeCAT ataquen el resident a Waterloo. Rufià es penja la medalla d'una taula de diàleg sense data i Torra demana a Sánchez i a l'Rei que demanin perdó per l'afusellament de Companys fa vuitanta anys. La desorientació independentista és absoluta. No hi ha "full de ruta" ni debat sobre el camí a seguir, sinó un "ball de bastons" entre les diverses famílies de l'separatisme, electoralisme a l'espera d'una convocatòria electoral que Torra retarda per ordre de Puigdemont i per augmentar el desgast de ERC a la gestió de l'emergència sanitària i la crisi econòmica.

Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, menysprea directament a Quim Torra i demana a el "president legítim", Carles Puigdemont, i al "vicepresident legítim", Oriol Junqueras, que tracin una estratègia conjunta. Al parlament de cloenda de l'acte central, a la plaça Letamendi de Barcelona, ​​davant d'una seu de l'Agència Tribuntaria, ha cridat a el boicot contra les empreses espanyoles. Les majoria dels actes de l'ANC han tingut lloc davant d'instal·lacions de l'Estat com a seus de la Seguretat Social o estacions de Renfe.

Ofrena i sabotatges

L'ofrena floral a l'estàtua de Rafael Casanova a Barcelona, ​​gairebé sense públic i sense la banda picant amb Els Segadors per rebre a cada comitiva ha donat el to del que seria una jornada tan assolellada com desangelada, amb independentistes deambulant pels punts de concentració de l'ANC i sabotatges a primera hora contra instal·lacions ferroviàries.

Les restriccions imposades per la Generalitat, que té prohibides des de fa setmanes les reunions de més de deu persones, no regien per a les organitzacions separatistes, que tenien barra lliure per concertar manifestacions i concentracions massives. No obstant això, no han sabut aprofitar les facilitats i s'han hagut de limitar a celebrar actes d'aforament escàs, en la majoria dels casos respectant les distàncies de seguretat.

La ANC, inassequible a el desànim, afirma que ha aconseguit una participació de 59.500 persones en les 131 concentracions oficials i que ha dut a terme l'acte polític més multitudinari d'Europa en temps de coronavirus. No obstant això, molts dels participants no podien dissimular la decepció, acostumats a actes de masses en els últims anys amb profusió d'autocars, actuacions musicals, parlaments polítics i "performances" com la d'enderrocar murs de cartró pedra.

Cadires i balcons buits

L'acte de què més ha presumit el separatisme durant tot el dia ha estat la instal·lació de 2850 cadires plegables al passeig de Lluís Companys de Barcelona. La instal·lació ha anat a càrrec d'Òmnium i pretenia representar les persones que segons les organitzacions separatistes estan immerses en processos judicials relatius a l'procés separatista. Les cadires lluïen un cartell amb noms i sense cognoms que pretenien simbolitzar la suposada "persecució" judicial.

El fracàs també ha estat notable en la convocatòria perquè la gent sortís als balcons a les 17 hores i 14 segons i agités banderes separatistes. La crida s'havia fet en els últims dies per l'ANC i Òmnium per a aquells que no poguessin participar en les concentracions, però la iniciativa no ha arribat a calar.

La Marmotada està amortitzada. No interessa a ningú, ni tan sols a la pròpia parròquia.


No hay comentarios:

Publicar un comentario