La Fiscalia proposa processar els CDR de la "operació Judes" per terrorisme

 

Els CDR en una de les seves aldarulls a Barcelona. | EFE

L'escrit de l'Ministeri Públic detalla com fabricaven explosius i que ja havien marcat diversos objectius per atemptar.

Els membres del "Equip de Resposta Tàctica" de l'separatisme català detinguts per la Guàrdia Civil en el curs de la "operació Judes" seran acusats per la Fiscalia de l'Audiència Nacional de pertinença a organització terrorista i tinença i fabricació d'explosius. Segons l'escrit de Fiscalia, "els investigats haurien superat l'activitat dins dels seus respectius CDR i conformat una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l'objectiu seria el de dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats, utilitzant per a això els explosius i substàncies incendiàries fabricats en els dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars ".

En l'escrit de Fiscalia, de què informa El Confidencial, s'apunta també que havien dut a terme actes preparatoris "" consistents en una tasca de reconeixement d'objectius, vigilància i control d'instal·lacions policials, presa de fotografies i vídeos dels objectius predeterminats " i que entre el material gràfic acumulat hi havia imatges d'accessos, càmeres de vigilància, localització de torres elèctriques, agents policials, plaques de matrícules de vehicles policials.

Segons el Ministeri Públic, els objectius d'aquests membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) constituïts en banda terrorista figuraven la Comandància Naval, el Govern Militar i la Delegació de Govern a Barcelona, ​​la Fiscalia Superior de Justícia i la seu de la Direcció de la Comandància de la Guàrdia Civil. També pretenien volar torres d'alta tensió i peatges així com atemptar contra l'empresa Amazon. L'escrit acusatori recull també que els presumptes terroristes havien recopilat informació sobre polítics contraris a la independència com el líder de l'PP, Pablo Casado, així com d'un agent dels Mossos d'Esquadra.

La Guàrdia Civil va detenir el 23 de setembre de 2019 a una desena de components dels CDR que s'havien muntat, segons l'acusació, un grup terrorista anomenat "Equip de Resposta Tàctica". En l'operació, l'Institut Armat va trobar divers material per a la composició d'explosius tipus Amonal i amosal així com una granada de morter.

La Fiscalia considera acreditat que "els investigats haurien portat a terme tots els passos necessaris per a l'elaboració i fabricació de substància incendiàries, deflagrants i explosives de forma efectiva; per això haurien adquirit els coneixements necessaris (fins i tot amb l'assessorament d'experts), haurien realitzat la compra de substància o elements necessaris per a la seva fabricació (fent ús de vegades d'identitats falses o per mitjà de terceres persones), comptant a l'almenys amb dos laboratoris on dur a terme aquestes activitats, situats en domicilis particulars ".

L'escrit de l'tinent fiscal Miguel Ángel Carballo explica a més que l'objectiu d'aquesta banda era la consecució de la independència "emprant per a això la violència en la seva màxima expressió, forçant de manera coercitiu a les institucions a concedir per la via dels fets la separació de Catalunya de la resta d'Espanya ".

Una ordre de Torra

Entre les accions que planejaven els membres d'aquesta cèl·lula terrorista constava també l'assalt i l'ocupació de Parlament català, per al que comptaven amb un pla en el qual havien arribat a distribuir les tasques, entre elles la de l'ordre intern, assignada a un grup denominat "Bombers per la República". L'assalt a Parlament era una ordre directa de Torra, segons van dir els acusats durant els interrogatoris en seu judicial. L'escrit es remunta a la formació dels Comitès de Defensa de la República (CDR), als quals qualifica d'elements especialitzats en l'organització d'actes tumultuàries, i diu que els acusats "van ser més enllà".

El transcendit de l'informe fiscal ha provocat una dura reacció de la consellera de Justícia de la Generalitat, Lourdes Ciuró, qui nega totes les acusacions i considera que les acusacions de terrorisme formen part de la "campanya repressiva de l'Estat contra l'independentisme".