domingo, 8 de agosto de 2021

Sor Lucía Caram - Una monja en Tik Tok

La monja dominica Lucía Caram, en una imatge d'arxiu / CG

https://twitter.com/i/status/1423558381990776832

Al llarg de la història de la Catalunya catalana sempre hi ha hagut algun membre de la clericalla xuclant pla, de vegades per bé i de vegades, més sovint, per a mal. En general, pot dir-se que hem anat a pitjor, com es pot comprovar en el trànsit que va de mossèn Cinto Verdaguer a l'ínclit Xirinacs, aquell captaire per la pau (captaire per la pau) que tants cops de porra dels grisos es va dur en els anys 60 i 70 i a què, segons la meva modesta opinió, sempre li va faltar una patata per al quilo (com va quedar demostrat a la fin de la seva lamentable carrera, quan es va declarar amic d'ETA i va acabar suïcidant-se en un bosc perquè no volia seguir formant part del que que ell considerava un país d'esclaus).

 A la seva visió tràgica de l'existència li va succeir l'extravagant visió de la mateixa a càrrec de dues monges, un local (Teresa Forcades) i una altra importada d'Argentina (sor Lucía Caram), de les que portàvem bastant temps sense saber res. No puc dir que les trobés a faltar, però de vegades em preguntava què hauria estat d'elles. En el cas de la monja Forcades, segueixo sense saber res. No sé amb què l'hauran amenaçat en el seu ordre, però la bona dona calla com una morta en una època en què hauria d'estar deixant anar permanentment: no entenc que amb això de l'coronavirus 1 conspiranoica com ella no tingui res a dir. Per a mi que la llarga mà de l'Vaticà alguna cosa ha tingut a veure en la seva pertinaç silenci: hauria d'estar sortint tot el dia per TV3 i encapçalant manifestacions negacionistes, però en comptes d'això, l'únic que ens arriba d'ella és el seu silenci.

El mateix semblava ocórrer amb la germana María Lucía Caram Padilla (Tucumán, 1966) fins que l'altre dia, arran de la fugida de Leo Messi per motius econòmics, es va materialitzar penjant un vídeo en Tik Tok, ni més ni menys: és innegable que aquesta dona té un ull comercial indubtable i sap que, per captar l'interès de la joventut, no hi ha com les xarxes socials. Posats a fer, jo hagués preferit veure-la en biquini i ballant als acords de Bad Bunny o Maluma, però m'he hagut de conformar amb veure-trotant pel camp, amb un anorac sobre l'hàbit, i lamentant la marxa de l'Barça del seu compatriota sota el lema "Messi és patrimoni nacional i no es ven". No queda clara l'extensió d'aquest patrimoni nacional --¿es fa a l'Argentina, a Espanya, a la Catalunya catalana? - però, tenint en compte les simpaties de la monja en qüestió pel prusés, no seria d'estranyar que considerés Messi propietat dels catalans de bé. Al capdavall, estem parlant de la dona que fa anys va declarar sentir-se enamorada d'Artur Mas, de la gran amiga de Pilar Rahola, de la religiosa que sortia per televisió preparant un flamet o clamant per la independència del seu terrer d'adopció .

Vull creure que aquest vídeo en Tik Tok és un avanç del seu esperadíssim retorn a primer pla, i que aviat la veurem a TV3 opinant sobre això i allò amb l'alegria i el desvergonyiment que la caracteritzaven. Més que res perquè, com els deia, en la vida quotidiana d'aquest paisito nostre sempre hi ha d'haver un capellà o una monja contribuint a que les coses vagin molt pitjor del que ja van. A aquest efecte, sor Lucía és insuperable conceptualment: una monja que ha fet vot de silenci i que parla pels colzes, generalment per ficar-se on ningú l'ha cridat i contribuir, com el príncep Stavrogin de Dostoievski, a sembrar la confusió i el desconcert en la societat que l'ha acollit sense ser conscient del que se li venia a sobre.

Potser l'església catòlica hagi aconseguit que la monja Forcades no digui ni piu, però amb la monja Caram no hi ha qui pugui. Avui, Tik Tok; matí, el món. O, com deia Leonard Cohen, First we take Manhattan, then we take Berlin. Hi ha gent de la que mai et lliures --Miguel Rius acaba de gravar un nou disc, sense anar més lejos--, i sor Lucía forma part d'aquesta gent. Dubto molt que el vídeo en qüestió sigui flor d'un dia. Per a mi que és un tràiler (o un teaser) d'una mica més gran que està a l'caure. Acojámosla, doncs, de nou entre nosaltres i disposem-nos a escoltar el que hagi de dir-nos. De moment, ja s'ha pronunciat (encara que una mica crípticament) sobre el final de la relació entre Messi i el Barça. Què serà el pròxim? 

S'admeten apostes.

No hay comentarios:

Publicar un comentario