Félix Bolaños i Laura Vilagrà, aquest dimecres a la MoncloaEFE
Pere Aragonès i els seus han accedit a girar full de la crisi de Pegasus perquè tenen garanties del president del Govern que no tornarà a succeir. És el preu que ha pagat.
Aragonès té garanties de Sánchez que no tornarà a passar. No hi haurà més telèfons punxats. No, almenys, pel que fa al CNI. Perquè una altra cosa és allò que faci l'Audiència Nacional, que té alguna causa oberta a l'independentisme català.
La data triada per a la represa formal de les relacions no podia ser més simbòlica: coincidint amb el primer aniversari dels indults a nou presos del procés condemnats per sedició i malversació, amb Oriol Junqueras al capdavant. «És una mesura que reduirà la discòrdia política i territorial i això és fonamental per recuperar la convivència a Catalunya», va afirmar llavors el president.
Al final de la trobada, Bolaños es va felicitar pel «retrobament entre administracions», encara que Vilagrà no va voler parlar de «normalització» en les relacions. L'independentisme sempre demana més, i la consellera de Presidència va demanar des de la Moncloa una amnistia per als condemnats del procés que comenci per: donar carpetada als recursos presentats al Suprem contra els indults i reformar el Codi Penal pel que fa als delictes de rebel·lió i sedició. Allò que l'independentisme anomena posar en marxa una «agenda de desjudicialització».
Sánchez necessita l'independentisme català, i en particular Esquerra, per acabar una legislatura que se li està posant cada cop més costa amunt. La crisi de Pegasus ja va posar en perill la convalidació –a finals d'abril– del primer decret anticrisi (el dels 20 cèntims per litre de carburant), a què ERC i Junts per Catalunya es van oposar en una –una altra més– votació d'infart . Així que Sánchez no es podia permetre que l'assumpte de l'espionatge continués curtcircuitant la seva acció política.
El desglaç entre el Govern i la Generalitat va ser escenificat aquest dimecres a la Moncloa, on el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, es va reunir amb la seva homòloga catalana, Laura Vilagrà. A aquesta trobada li succeirà properament un altre entre Sánchez i Aragonès, encara per concretar.
Les cessions de Sánchez
La ministra Robles amb l'actual directora del CNI, Esperanza Casteleiro (d), i la seva antecessora, Paz EstebanChema Moya / EFE
La nova directora del CNI suspèn la vigilància a l'independentisme català i basc per ordre de Sánchez
La destitució de la directora anterior del CNI, Paz Esteban, no és l'únic preu que ha pagat Pedro Sánchez a l'independentisme català per superar la crisi ocasionada per l'espionatge a alguns dels seus dirigents. Entre ells, el president de la Generalitat, Pere Aragonès.
La nova directora, Esperanza Casteleiro, va arribar al CNI el 12 de maig amb una ordre clara del president: acabar amb totes les escoltes i la vigilància als líders independentistes. No només catalans, sinó també bascos. I així ho ha fet, segons ha pogut saber El Debat de fonts de la Intel·ligència espanyola.
Aquesta i no una altra és la raó per la qual l'independentisme ha accedit a girar full i reprendre les relacions amb el Govern dos mesos després que transcendís que el CNI n'havia espiat 17 amb ordre judicial del Tribunal Suprem.
Desendollar els seus dirigents des del CNI és una decisió política que, a més, no comparteixen les cúpules de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat pel risc que pot comportar. Per contra, l?Audiència Nacional escapa del control del president.
Aquest últim ha tallat en sec, sense esperar la reforma de la llei orgànica que regula el control judicial previ del CNI (de 2002), que ell mateix va prometre al Congrés el 26 de maig passat. Entre altres coses, perquè és pràcticament impossible que surti aquesta legislatura ja que necessitaria una majoria absoluta –176 escons– que el PP no li donarà i l'independentisme tampoc.
Sánchez ha resolt la crisi de l'espionatge amb una llista de cessions per entregues. Primer va ordenar a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, retorçar el reglament de la Cambra per ficar a la Comissió de Secrets Oficials ERC, Junts, Bildu i la CUP. Allà va comparèixer la llavors directora del CNI, Paz Esteban, a primers de maig per donar als independentistes ia la resta de grups parlamentaris explicacions sobre l'espionatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario