Oriol Junqueras i Pedro Sánchez.
Nova cessió de Sánchez: En el cas dels colpistes de l'1-O, no perdrien el seu escó del Congrés i el Parlament català, no els podrien haver tret les seves actes de diputat aplicant aquestes noves normes, ja que no es va acreditar violència o intimidació .
Suma i segueix el PSOE a les seves cessions a l'independentisme. Una nova reforma sobre la taula, pactada entre socialistes i els separatistes del PDeCAT, permetrà un canvi a l'articulat de la Llei d'Enjudiciament Criminal -a través d'una esmena a la Llei d'Eficiència Processal- que facilitarà als imputats per un delicte polític mantenir el seu escó fins que la sentència sigui ferma. Cosa que podria haver protegit els colpistes de l'1-O, fins i tot els fugats de la justícia com Carles Puigdemont.
«Hem de parlar». Això va ser el que li va dir breument Oriol Junqueras a Pedro Sánchez, assegut al seu escó del Congrés, el maig del 2019. «No et preocupis», li va respondre el president. Aquell dia, el líder dels separatistes catalans anava des de presó a prendre possessió de la seva acta com a diputat. Un paripé de cara a la galeria, ja que la llei li impedia prendre possessió del seu escó en estar imputat i en presó preventiva, a l'espera d'un judici per sedició del qual sortiria condemnat i més tard seria indultat. Però aquella escena, si es repeteix, serà molt diferent si calen les reformes que el PSOE ha pactat precisament amb aquells condemnats pel cop de l'1-O.
El Govern del PSOE s'ha mostrat obert a emprendre una reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LeCrim) per rebaixar l'abast de l'article que va permetre al Parlament i al Congrés treure les actes de diputats a diversos líders del separatisme mentre estaven processats pel referèndum il·legal.
Els plans de Sánchez van més enllà de la supressió del delicte de sedició i d'haver pactat amb ERC una rebaixa de penes per al delicte de malversació. El nou cavall de batalla, aquesta vegada pactat amb el PDeCAT, és retocar a la baixa l‟article 384 bis de la Llei d‟Enjudiciament Criminal.
L'article estipula que si és «ferma una interlocutòria de processament i decretada la presó provisional per delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigués ostentant funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó».
Aquest article es va utilitzar el 2018 per deixar sense les seves actes de diputats al Parlament Raül Romeva, Oriol Junqueras, Josep Rull i Jordi Turull i Negre i un any després la Mesa del Congrés el va fer servir per suspendre de la seva condició de diputats els tres últims i també Jordi Sánchez. I també ha servit per suspendre del càrrec públic altres polítics independentistes.
El PDeCAT, segons recull EuropaPress, ha plantejat al Govern espanyol la derogació d'aquest article mitjançant esmenes a dues lleis. Ho va fer el mes de novembre passat en esmenar la Llei Orgànica d'eficiència organitzativa del servei públic de la Justícia i ho va tornar a fer la setmana passada durant la tramitació de la reforma del Codi Penal que, entre altres coses, va acabar amb el delicte de sedició i la rebaixa de la malversació.
El PSOE no va accedir a aquesta reforma durant el debat de les esmenes de la reforma penal, però sí que ha fet una oferta al PDeCAT en el marc de la tramitació de la llei d'eficiència processal, que encara es discuteix a la Comissió de Justícia del Congrés .
En concret, el PSOE ha plantejat una esmena transaccional per limitar l'abast de l'article 384 bis de la LeCrim, de manera que la suspensió del càrrec públic es produeixi en els casos en què el delicte pel qual se'ls processi sigui «greu o molt greu» i intervingui «violència o intimidació».
L'esmena que ofereix el PSOE preveu que, «sense perjudici del que s'estableixi en les regulacions de les diferents feines i professions públiques», quan sigui «ferma la interlocutòria de processament, només es podrà acordar la suspensió de càrrec o ofici públic, concretant-ne l'abast», quan hi concorrin certs requisits.
Aquests requisits són «que el delicte pel qual es processa sigui greu o molt greu, porti aparellada una pena d'inhabilitació o suspensió de la mateixa naturalesa i s'hagi comès amb violència o intimidació», que «la mesura cautelar sigui necessària per prevenir el risc de comissió de fets delictius concrets relacionats amb el que és objecte del procés» i que «sigui sol·licitada pel Ministeri Fiscal o per acusació personada».
És a dir, que en el cas dels colpistes de l'1-O, aplicant aquestes noves normes, el Congrés i el Parlament català no els podrien haver tret les actes de diputat ja que no es va acreditar violència o intimidació
No hay comentarios:
Publicar un comentario