El vent no bufa a favor d'Artur Mas. L'última enquesta del CEO (Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, el CIS català) confirma la tendència apuntada per un sondeig anterior d'El Periódico de Catalunya: si avui se celebressin eleccions catalanes, CiU serà superada per Esquerra Republicana. CiU no es beneficia de l'aposta independentista. Si els que tenen patent de moderats (CiU) beneeixen les tesis radicals i independentistes d'ERC, molts electors emigren als republicans mentre que els més moderats es refugien en la categoria dels que no han decidit el seu vot.
Però són, sobretot, les males enquestes i l'aposta independentista les que obren el cisma entre els dos socis. Mentre CDC porta anys en una deriva sobiranista que s'ha transformat en independentisme militant després de la manifestació de l'11 de setembre i les fallides eleccions (Mas volia la majoria absoluta i es va allunyar d'ella en perdre 12 diputats), Unió és molt més cauta. A no trigar es pot produir la ruptura entre els dos partits de la coalició. Cada vegada més, Esquerra no suporta la prudència de Duran.
El Parlament de Catalunya ha acollit avui la primera reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que, d'acord amb els seus impulsors, persegueix involucrar tota la societat en la lluita per l'autodeterminació.
A la trobada han acudit representants del Govern català, de partits com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i dels sindicats Unió General de Treballadors (UGT) i Comissions Obreres (CC OO). En canvi, el Partit Socialista de Catalunya (PSC), el Partit Popular (PP) català, Ciutadans (C 's) i la patronal Foment de Treball han declinat la invitació, els dirigents d'aquesta última han decidit no participar en la reunió per la seva elevada càrrega política i institucional. Un element que sembla no importar als sindicats.
Però en la seva constitució hi ha tres absències clau. La primera és la del PSC, que avala el dret a decidir com a dret democràtic però que exigeix a la Generalitat neutralitat i que, per això, va exigir la dissolució prèvia del Consell Assessor de la Transició Nacional. Creu que aquest organisme prefigura ja el resultat que es pretén del referèndum. I el PSC, tot i que ha quedat escaldat després de la sentència de l'Estatut (va ser l'aposta de Maragall i de Montilla) i el fracàs de Zapatero davant la crisi, va ser encara en les eleccions de fa set mesos el segon partit català en vots i té la majoria de les alcaldies de la zona industrial del cinturó barceloní (l'Hospitalet, Cornellà, Terrassa, Sabadell, Granollers ...), on viu gran part de la població immigrada en els 50 i els 60. I sense el PSC, el PNDD queda lluny de la centralitat sociològica catalana.
La segona absència-tant o més important-és la del Foment (Foment del Treball Nacional), la patronal catalana, el president, Joaquim Gay de Montellà, es va mostrar en el passat pròxim a Mas en demanar un pacte fiscal especial per a Catalunya (en la línia del concert basc). I la tercera és la del Cercle d'Economia, l'acreditada plataforma plural que reuneix des de fa cinquanta anys a empresaris, economistes i professionals europeistes (el seu fundador va ser Carles Ferrer, després president de la CEOE, i en la seva junta directiva van estar els exministres socialistasNarcís Serra i Ernest Lluch). El Foment va declinar la invitació mentre que el Cercle d'Economia va anar directament ignorat. Per irrecuperable?
I a això cal afegir res secreta preocupació amb què els dos bancs catalans (Caixa Bank i el Sabadell, amb gran part de la seva activitat a la resta d'Espanya) que observen amb molta preocupació la deriva independentista d'Artur Mas.
La tercera pota són les organitzacions independentistes siguin culturals o esportives, De totes elles regades amb generositat amb subvencions constants, destaca Òmnium Cultural que rep grans sumes en concepte d'ajudes econòmiques i que a part de les milionàries subvencions habituals ara la Generalitat Catalana ha pres la responsabilitat del pagament de la quota hipotecària subscrita per Eliseu Climent per la seva edifici de València on té la seu. Només això són 800.000 de l'ala.
A
mb la seva presència, UGT i CC OO semblen més preocupats per sumar-se als postulats del president català, Artur Mas, i per mantenir una relació fluida amb el Govern, que per defensar els treballadors amb independència de la seva ideologia. En aquest sentit, cal recordar que els dos sindicats van percebre almenys 10,4 milions d'euros de subvencions de la Generalitat al llarg de 2012. En concret, UGT va rebre 4.570.696,6 euros i CC OO 5.850.491,05 euros durant l'any passat, segons figura en les resolucions relatives a les subvencions concedides pels diferents departaments de la Generalitat, que van ser fetes públiques l'abril i al maig d'aquest any al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Una altra de les potes de la taula d'aquest projecte de construcció nacional, són els mitjans de comunicació últimament Artur Mas ha repartit altres nous 6,6 milions d'euros en subvencions a la premsa en català i sobretot convé que mantenir callats amb les notícies adverses en contra del seu projecte. Tot a afegir al cost impossible de sostenir de TV3.
Mentre i com continua sense haver-hi finançament la Generalitat està malvenent el seu patrimoni. El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest dimarts adjudicar la venda d'un lot de tretze edificis a l'empresa AXA Real Estate per 172 milions d'euros, que es formalitzarà en les properes setmanes que van servir per suavitzen els pròxims compromisos per als mesos pròxims especialment l'extra dels funcionaris.
Els immobles-tots ells a Barcelona-havien estat posats a la venda al febrer de 2012 a un preu total de 207.759.852 euros, però al març es va rebaixar aquesta xifra un 21,7% (fins a 162.617.400 euros) davant la impossibilitat de vendre'ls i la urgència per generar ingressos.
L'operació, - no absent de polèmica-inclou un acord entre les dues parts pel qual el Govern autonòmic seguirà ocupant aquests edificis durant els propers 20 anys pagant un lloguer de 16,3 milions d'euros anuals, el que suposa que en onze anys AXA haurà recuperat la inversió realitzada, i que al final del contracte la Generalitat s'haurà gastat 326 milions en aquests lloguers.
Però són, sobretot, les males enquestes i l'aposta independentista les que obren el cisma entre els dos socis. Mentre CDC porta anys en una deriva sobiranista que s'ha transformat en independentisme militant després de la manifestació de l'11 de setembre i les fallides eleccions (Mas volia la majoria absoluta i es va allunyar d'ella en perdre 12 diputats), Unió és molt més cauta. A no trigar es pot produir la ruptura entre els dos partits de la coalició. Cada vegada més, Esquerra no suporta la prudència de Duran.
El Parlament de Catalunya ha acollit avui la primera reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que, d'acord amb els seus impulsors, persegueix involucrar tota la societat en la lluita per l'autodeterminació.
A la trobada han acudit representants del Govern català, de partits com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i dels sindicats Unió General de Treballadors (UGT) i Comissions Obreres (CC OO). En canvi, el Partit Socialista de Catalunya (PSC), el Partit Popular (PP) català, Ciutadans (C 's) i la patronal Foment de Treball han declinat la invitació, els dirigents d'aquesta última han decidit no participar en la reunió per la seva elevada càrrega política i institucional. Un element que sembla no importar als sindicats.
Però en la seva constitució hi ha tres absències clau. La primera és la del PSC, que avala el dret a decidir com a dret democràtic però que exigeix a la Generalitat neutralitat i que, per això, va exigir la dissolució prèvia del Consell Assessor de la Transició Nacional. Creu que aquest organisme prefigura ja el resultat que es pretén del referèndum. I el PSC, tot i que ha quedat escaldat després de la sentència de l'Estatut (va ser l'aposta de Maragall i de Montilla) i el fracàs de Zapatero davant la crisi, va ser encara en les eleccions de fa set mesos el segon partit català en vots i té la majoria de les alcaldies de la zona industrial del cinturó barceloní (l'Hospitalet, Cornellà, Terrassa, Sabadell, Granollers ...), on viu gran part de la població immigrada en els 50 i els 60. I sense el PSC, el PNDD queda lluny de la centralitat sociològica catalana.
La segona absència-tant o més important-és la del Foment (Foment del Treball Nacional), la patronal catalana, el president, Joaquim Gay de Montellà, es va mostrar en el passat pròxim a Mas en demanar un pacte fiscal especial per a Catalunya (en la línia del concert basc). I la tercera és la del Cercle d'Economia, l'acreditada plataforma plural que reuneix des de fa cinquanta anys a empresaris, economistes i professionals europeistes (el seu fundador va ser Carles Ferrer, després president de la CEOE, i en la seva junta directiva van estar els exministres socialistasNarcís Serra i Ernest Lluch). El Foment va declinar la invitació mentre que el Cercle d'Economia va anar directament ignorat. Per irrecuperable?
I a això cal afegir res secreta preocupació amb què els dos bancs catalans (Caixa Bank i el Sabadell, amb gran part de la seva activitat a la resta d'Espanya) que observen amb molta preocupació la deriva independentista d'Artur Mas.
La tercera pota són les organitzacions independentistes siguin culturals o esportives, De totes elles regades amb generositat amb subvencions constants, destaca Òmnium Cultural que rep grans sumes en concepte d'ajudes econòmiques i que a part de les milionàries subvencions habituals ara la Generalitat Catalana ha pres la responsabilitat del pagament de la quota hipotecària subscrita per Eliseu Climent per la seva edifici de València on té la seu. Només això són 800.000 de l'ala.
A
mb la seva presència, UGT i CC OO semblen més preocupats per sumar-se als postulats del president català, Artur Mas, i per mantenir una relació fluida amb el Govern, que per defensar els treballadors amb independència de la seva ideologia. En aquest sentit, cal recordar que els dos sindicats van percebre almenys 10,4 milions d'euros de subvencions de la Generalitat al llarg de 2012. En concret, UGT va rebre 4.570.696,6 euros i CC OO 5.850.491,05 euros durant l'any passat, segons figura en les resolucions relatives a les subvencions concedides pels diferents departaments de la Generalitat, que van ser fetes públiques l'abril i al maig d'aquest any al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.Una altra de les potes de la taula d'aquest projecte de construcció nacional, són els mitjans de comunicació últimament Artur Mas ha repartit altres nous 6,6 milions d'euros en subvencions a la premsa en català i sobretot convé que mantenir callats amb les notícies adverses en contra del seu projecte. Tot a afegir al cost impossible de sostenir de TV3.
Mentre i com continua sense haver-hi finançament la Generalitat està malvenent el seu patrimoni. El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest dimarts adjudicar la venda d'un lot de tretze edificis a l'empresa AXA Real Estate per 172 milions d'euros, que es formalitzarà en les properes setmanes que van servir per suavitzen els pròxims compromisos per als mesos pròxims especialment l'extra dels funcionaris.
Els immobles-tots ells a Barcelona-havien estat posats a la venda al febrer de 2012 a un preu total de 207.759.852 euros, però al març es va rebaixar aquesta xifra un 21,7% (fins a 162.617.400 euros) davant la impossibilitat de vendre'ls i la urgència per generar ingressos.
L'operació, - no absent de polèmica-inclou un acord entre les dues parts pel qual el Govern autonòmic seguirà ocupant aquests edificis durant els propers 20 anys pagant un lloguer de 16,3 milions d'euros anuals, el que suposa que en onze anys AXA haurà recuperat la inversió realitzada, i que al final del contracte la Generalitat s'haurà gastat 326 milions en aquests lloguers.
No hay comentarios:
Publicar un comentario