Bona l'han muntat els socialistes amb Pérez Rubalcaba al capdavant recolzats per tota la casta educativa, que no vol renunciar a la seva parcel de poder interessat, des de catedràtics a pares i alumnes. El tema és la nota exigible del 6,5 per a l'obtenció d'una beca universitària perquè sigui el qui Estat financi el 100% del seu cost real. En el cas que l'alumne no arribi a la nota seus pares hauran d'aportar el 20% que és la mitjana actual de les taxes universitàries. La polèmica sobre la vinculació dels resultats acadèmics a l'obtenció o manteniment de les beques és un dels millors exemples de la hipocresia i el despropòsit conceptual en què l'esquerra espanyola es troba.
I és que, per molt que la campanya contra el ministre Wert que intenti convèncer-nos del contrari, de la mateixa manera que no existeix el dret a cobrar sense treballar, no hauria d'existir el de rebre una beca si no es fa allò per al que concedeix: estudiar. Només faltava la seva reflexió quan va dir que en el cas de no assolir la nota mínima un alumne hauria de plantejar si porta el camí educatiu correcte o hauria de triar un altre camí.
Tampoc és certa altra part de la demagògica campanya en marxa: amb o sense beques, no s'abandona als estudiants amb menys recursos, de fet totes les places universitàries ja segueixen subvencionades en un percentatge no inferior al 80%.
Aquest esforç, que és molt important, i que com gairebé tota la resta de la despesa pública suporten les sofertes espatlles de la classe mitjana, ja que garanteix que tot aquell que ho desitgi tingui l'oportunitat d'estudiar una carrera universitària. Les beques, per tant, han de reservar per a la recerca de l'excel · lència, per aplanar encara més el camí d'aquells que, per la seva capacitat o pel seu esforç excepcional, mereixin aquest suport i segurament millor recompensa.
Però no es tracta que tots llestos o maldestres puguin accedir sense esforç a la universitat. I que aquesta serveixi com una coartada a l'atur. Del que es tracta és de tenir els millors advocats, metges o enginyers. Tampoc necessitem tants llicenciats com els que poblen actualment les llistes de l'atur o reposant prestatgeries en supermercats. Hi ha multitud de professions que no cal tant esforç de l'Estat, pares o alumnes i amb més ràpida recompensa dins d'unes empreses que continuen buscant tècnics mitjans especialitzats i ben retribuïts.
Només un programa de beques universitàries més reduït en el nombre de beneficiaris però ben dotat econòmicament pot garantir que no es perdin els millors talents de la societat i que aquest esforç reverteixi de nou al país de la millor manera possible: amb professionals de primera fila capaços de competir amb els seus iguals de tot el món. Tot el que pretén Rubalcaba és seguir baixant el nivell intel · lectual dels llicenciats que hauran de completar els seus coneixements amb un màster, per acabar engrossint en molts casos, les llistes d'aturats. Wert s'equivocaria si fa enrere en aquesta qüestió.
I és que, per molt que la campanya contra el ministre Wert que intenti convèncer-nos del contrari, de la mateixa manera que no existeix el dret a cobrar sense treballar, no hauria d'existir el de rebre una beca si no es fa allò per al que concedeix: estudiar. Només faltava la seva reflexió quan va dir que en el cas de no assolir la nota mínima un alumne hauria de plantejar si porta el camí educatiu correcte o hauria de triar un altre camí.
Tampoc és certa altra part de la demagògica campanya en marxa: amb o sense beques, no s'abandona als estudiants amb menys recursos, de fet totes les places universitàries ja segueixen subvencionades en un percentatge no inferior al 80%.
Aquest esforç, que és molt important, i que com gairebé tota la resta de la despesa pública suporten les sofertes espatlles de la classe mitjana, ja que garanteix que tot aquell que ho desitgi tingui l'oportunitat d'estudiar una carrera universitària. Les beques, per tant, han de reservar per a la recerca de l'excel · lència, per aplanar encara més el camí d'aquells que, per la seva capacitat o pel seu esforç excepcional, mereixin aquest suport i segurament millor recompensa.
Però no es tracta que tots llestos o maldestres puguin accedir sense esforç a la universitat. I que aquesta serveixi com una coartada a l'atur. Del que es tracta és de tenir els millors advocats, metges o enginyers. Tampoc necessitem tants llicenciats com els que poblen actualment les llistes de l'atur o reposant prestatgeries en supermercats. Hi ha multitud de professions que no cal tant esforç de l'Estat, pares o alumnes i amb més ràpida recompensa dins d'unes empreses que continuen buscant tècnics mitjans especialitzats i ben retribuïts.
Només un programa de beques universitàries més reduït en el nombre de beneficiaris però ben dotat econòmicament pot garantir que no es perdin els millors talents de la societat i que aquest esforç reverteixi de nou al país de la millor manera possible: amb professionals de primera fila capaços de competir amb els seus iguals de tot el món. Tot el que pretén Rubalcaba és seguir baixant el nivell intel · lectual dels llicenciats que hauran de completar els seus coneixements amb un màster, per acabar engrossint en molts casos, les llistes d'aturats. Wert s'equivocaria si fa enrere en aquesta qüestió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario