La nova reunió secreta d'ahir de Mariano Rajoy amb Urkullu per agilitzar els alliberaments de presos etarres desdiu les afirmacions de llum i taquígrafs del President Rajoy davant l'opinió pública de llum i taquígrafs i confirma les protestes de les víctimes davant d'un "procés de pau" la conseqüència lògica és l'actual disgregació del PP al País Basc.
En aquest moment no es veu per enlloc l'efecte de l'alliberament dels anteriors de la doctrina Parot ja que els etarres alliberats i els seus van organitzant actes de enaltiment del terror i presumint amenaçadores pels pobles del País Basc. Els que queden a la presó serien alliberats amb la signatura d'un document en què declaressin el penediment. Després creu i ratlla.
El que no comprenc és l'interès d'Urkullu a intercedir en tota aquesta història. El lehendakari està buscant un lloc d'honor per al seu partit per gestionar aquests moments i el moment en què ETA es dissolgui definitivament i la societat espanyola, no només la basca, pugui encarar el futur amb normalitat. Urkullu vol estar a la pomada, liderar el procés i intervenir entre l'esquerra abertzale i Mariano Rajoy. I aquest document que conté les línies generals del Govern basc és la plasmació d'una situació ideal en què ETA s'hauria dissolt i en la qual el Govern espanyol hauria avançar, iniciant una política penitenciària que acabés amb l'excarceració de tots els presos etarres.
La credibilitat d'Urkullu en aquest assumpte cal posar en quarantena,, tant per sumar-se a Sortu a la gran manifestació que va recórrer al gener els carrers de Bilbao en protesta contra les detencions, com perquè entre els papers confiscats a l'aparell de presos d'ETA trobar documentació que confirma la negociació entre PNB i els proetarres.
El guió del lehendakari segueix punt per punt el programa de l'esquerra abertzale i està inspirat en el relat que aquesta fa del terrorisme, on les víctimes són un obstacle, un mal menor que cal sortejar per assolir els objectius. La temptació per apuntar-se el tant de la dissolució d'ETA ha portat a Urkullu a fer un pas equivocat.
Només cal anar a l'últim comunicat dels presos, de fa poc més d'un mes, per veure que no hi ha penediment per part seva ni voluntat de rescabalar les víctimes. En aquest document els etarres insisteixen en definir-se com «lluitadors per la llibertat» i s'equiparen, cínicament, als que han patit atemptats argumentant que ells han patit la persecució dels estats espanyol i francès.
La legislació actual estableix clarament quines són les condicions per obtenir beneficis penitenciaris: trencar amb la banda, demanar perdó a les víctimes, rescabalar del dany comès i col · laborar «activament» amb la Justícia per aclarir els crims que encara no han estat resolts. Aquest és l'únic pla possible del Govern: el Codi Penal. No hi ha una altra via i hi haurien d'estar tant PNB com els socialistes.
En aquest moment no es veu per enlloc l'efecte de l'alliberament dels anteriors de la doctrina Parot ja que els etarres alliberats i els seus van organitzant actes de enaltiment del terror i presumint amenaçadores pels pobles del País Basc. Els que queden a la presó serien alliberats amb la signatura d'un document en què declaressin el penediment. Després creu i ratlla.
El que no comprenc és l'interès d'Urkullu a intercedir en tota aquesta història. El lehendakari està buscant un lloc d'honor per al seu partit per gestionar aquests moments i el moment en què ETA es dissolgui definitivament i la societat espanyola, no només la basca, pugui encarar el futur amb normalitat. Urkullu vol estar a la pomada, liderar el procés i intervenir entre l'esquerra abertzale i Mariano Rajoy. I aquest document que conté les línies generals del Govern basc és la plasmació d'una situació ideal en què ETA s'hauria dissolt i en la qual el Govern espanyol hauria avançar, iniciant una política penitenciària que acabés amb l'excarceració de tots els presos etarres.
La credibilitat d'Urkullu en aquest assumpte cal posar en quarantena,, tant per sumar-se a Sortu a la gran manifestació que va recórrer al gener els carrers de Bilbao en protesta contra les detencions, com perquè entre els papers confiscats a l'aparell de presos d'ETA trobar documentació que confirma la negociació entre PNB i els proetarres.
El guió del lehendakari segueix punt per punt el programa de l'esquerra abertzale i està inspirat en el relat que aquesta fa del terrorisme, on les víctimes són un obstacle, un mal menor que cal sortejar per assolir els objectius. La temptació per apuntar-se el tant de la dissolució d'ETA ha portat a Urkullu a fer un pas equivocat.
Només cal anar a l'últim comunicat dels presos, de fa poc més d'un mes, per veure que no hi ha penediment per part seva ni voluntat de rescabalar les víctimes. En aquest document els etarres insisteixen en definir-se com «lluitadors per la llibertat» i s'equiparen, cínicament, als que han patit atemptats argumentant que ells han patit la persecució dels estats espanyol i francès.
La legislació actual estableix clarament quines són les condicions per obtenir beneficis penitenciaris: trencar amb la banda, demanar perdó a les víctimes, rescabalar del dany comès i col · laborar «activament» amb la Justícia per aclarir els crims que encara no han estat resolts. Aquest és l'únic pla possible del Govern: el Codi Penal. No hi ha una altra via i hi haurien d'estar tant PNB com els socialistes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario