Una altra de Caja Madrid

2014 va acabar tal com va començar, amb una altra història de corrupció a les que ha anat apareixent durant l'any, que ve a incrementar la ruïna de Caja Madrid el rescat ja va pels 24.000 milions d'euros. Els saquejadors, els mateixos gairebé, l'alta direcció de Caja Madrid. Sembla que com el forat ha estat tan descomunal, que el que s'ha descobert ens ho van servint en petites dosis, potser tement la reacció del personal.

Ara ens informa el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) acaba de denunciar a la Fiscalia que un de cada cinc euros d'aquesta retribució es va cobrar de manera irregular fins a sumar un "sobresou" de 14,8 milions d'euros que els directius de la caixa d'estalvis no haurien d'haver cobrat.

Aquesta quantitat han estat qualificada com fraudulenta per un informe de comptabilitat forense elaborat per Pricewaterhouse Coopers que analitza any rere any la retribució que els directius de l'entitat van percebre i que llança una mitjana de 18 milions d'euros de pagament anuals per 17 alts càrrecs, entre els quals destaquen Miguel Blesa i Rodrigo Rato, presidents de Caja Madrid, i Ildefonso Sánchez-Barcoj, el seu número dos.

L'expedient remés a la Fiscalia pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) versa sobre matèria retributiva i de previsió social de l'alta direcció de Caja Madrid, amb un perjudici econòmic estimat per a l'entitat de 14,8 milions d'euros. Aquestes possibles irregularitats es refereixen fonamentalment al període comprès entre 2007 i 2010. Aquestes irregularitats són addicionals a la percepció de sobresous irregulars mitjançant les famoses targetes black.

Després de la revisió d'aquestes operacions, el FROB va encarregar un estudi 'forensic' a tercers independents (PwC) per analitzar eventuals responsabilitats d'administradors i directius de l'entitat. El gruix d'aquesta etapa investigada ser sota la presidència de Miguel Blesa, qui va cedir el testimoni a Rodrigo Rato al gener de 2010. Els directius que van percebre retribucions irregulars segons l'informe, són els citats Blesa i Rato, Enrique de la Torre, Ramon Ferraz , Juan Astorqui, Carlos Vela, Rafael Spottorno, Matías Amat, Ramon Martínez, Ildefons Sánchez-Barcoj, Jesús Rodrigo, Mariano Pérez Claver, Ricardo Morat, Miguel Crespo (encara secretari del consell de Bankia en l'actualitat), María Carmen Contreras, Luis Maldonado i Carlos María Martínez. La majoria estan implicats també en les targetes black (les excepcions són Rodrigo, Crespo i Maldonado).

Durant la major part de l'etapa investigada Miguel Blesa va ser el president de Caja Madrid fins que al gener de 2010 va ser substituït per Rodrigo Rato.

L'actuació concertada entre aquests directius, entre els quals es troben també Matías Amat i Mariano Pérez Claver, va portar fins i tot a pactar una pujada salarial el 2008 de fins al 26% aprofitant el cessament d'un dels membres de l'òrgan de direcció de Caja Madrid.

El Frob assenyala que es va prendre com a referència per a aquest increment una massa salarial més gran que la realment existent en aquest moment. És a dir, «l'augment global es va repartir entre un menor nombre de membres de la direcció». Aquest increment va poder causar un perjudici econòmic per a la caixa d'una mica més de dos milions d'euros.

A partir d'aquesta pujada salarial irregular la resta de compensacions a les que tenien dret els màxims directius quedar immediatament inflada. La retribució variable, per exemple, anava en part vinculada als emoluments fixos de cada membre del comitè. «Això, unit a l'absència de documentació que suporti la fixació d'objectius i el grau de compliment dels mateixos en el període 2008-2010, suposa un possible ajust per excés de percepcions de 1,8 milions d'euros».

Engreixats artificialment els dos components del salari anual, la indemnització per cessament o acomiadament d'alguns d'aquests directius també va ser major del que es deu. En aquest capítol és on l'informe encarregat pel Frob detecta un major trencament en els comptes de l'entitat, de 9,1 milions d'euros només en els anys 2009 i 2010.

Els directius assenyalats pel Frob són alguns dels 86 membres de l'entitat que van tenir a la seva disposició una targeta B per finançar despeses personals. El 2007, el primer any investigat, a 12 persones componien el comitè de direcció, que va repartir un total de 18 milions d'euros en retribucions. Durant el 2008, exercici en el qual es va aplicar la desorbitada pujada de sou, els principals directius del banc eren, a més de Blesa, el director general, Ildefonso Sánchez Barcoj; el director de Negoci, Matías Amat; i el conseller executiu Ramon Ferraz Ricarte.

L'intent del FROB que els tribunals investiguin les voluminoses nòmines de ls directius de l'entitat serà el segon perquè l'advocat Andrés Herzog, en nom d'UPyD, ja va presentar una querella per aquestes mateixes retribucions el passat dia 20 de març de 2013. Entre les quanties denunciades llavors, també s'incloïen les de 2011, de manera que les retribucions de la cúpula de Caja Madrid superaven el llindar dels 71 milions d'euros. La Fiscalia no va donar suport aquesta querella i el cas va ser arxivat quatre mesos després pels tribunals, que finalment li van donar carpetada el 22 de juliol d'aquell any. Mentrestant, tant Blesa com Rato segueixen en llibertat sense que ni tan sols des del jutjat se'ls hagi retirat el passaport. Igual Blesa s'ha deixat anar de nou a caçar Sud-àfrica. A Rato li agrada més Suïssa.

La meva sospita és que des del Banc d'Espanya, Mercat de Valors i Fiscalia va existir un acord per silenciar el que va passar a les caixes d'estalvis durant els anys més violents de la crisi. Ara comencem a assabentar-nos del que va poder passar a Bankia, però queden la majoria de caixes d'estalvi ara nacionalitzades, on pel que sembla es realitzaven les mateixes pràctiques, mentre el Banc d'Espanya estaven comptant ovelletes.

El Regne de Pujolandia 26 - Fi de la instrucció del Cas Pretòria

El jutge Pablo Ruz després de més de cinc anys d'instrucció, és a punt de començar el macro-judici a una vintena d'ex polítics de CiU imputats pel cas Pretòria per corrupció urbanística, tan importants com van ser en el seu temps, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, Els dos "companys de viatge" de Jordi Pujol van començar amb ell abans de ser President de la Generalitat i van perdre influència dècades després, quan eren coneguts com el "sector negocis" de Convergència.

La Fiscalia Anticorrupció demana penes de 6 anys i 10 mesos de presó per als vells alts càrrecs de CDC, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta pel cas Pretòria de corrupció urbanística a Catalunya. També els reclama multes que sumen 10,3 milions d'euros, per al primer i 13,7 milions d'euros per al segon.

El Ministeri Públic sol·licita també, per l'exdiputat socialista Luis García (anomenat 'Luigi') i presumpte líder de la trama, 8 anys de presó i una multa de 22,6 milions i el decomís d'altres 5,8 milions situats en cinc empreses . També l'exalcalde del PSC de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, té una petició de pena de sis anys i 10 mesos de presó; multa de 4,1 milions i el comís d'1,1 milions i d'un habitatge a Barcelona.

L'exregidor d'Urbanisme d'aquest municipi, el socialista Manuel Dobarco s'enfronta a una petició fiscal d'un any de presó i una multa de 4,1 milions d'euros. La Fiscalia acusa els exalts càrrecs de CiU i PSC de la comissió de delictes de tràfic d'influències, suborn i blanqueig.

La resta dels acusats són els empresaris Josep Singla (11 mesos de presó i multa de 1,5 milions) i Manuel Carrillo (3 anys i 19.440 euros); els presumptes testaferros Manuel Valera (2 anys i nou mesos de presó i 6 milions) i Philip McMahan Bolich (3 anys i sis mesos i 4,2 milions); Glòria Torres, titular a Andorra d'un compte bancari d'Alavedra (2 anys i sis mesos i 630.000 euros); i Maria Lluïsa Mas, esposa de Prenafeta (3 anys i sis mesos i 9,5 milions). Les multes i comissos reclamats pel fiscal per als 11 acusats ascendeixen a un total de 93,7 milions d'euros.

CiU - Sector Negocis

El fiscal assegura que, tots ells, van intervenir en una sèrie d'operacions urbanístiques que els van proporcionar "quantiosos i il·lícits beneficis mancats de tota justificació i lògica comercial". Les actuacions investigades són l'operació Pallaresa de Santa Coloma de Gramenet, en què van participar, entre d'altres, 'Luigi' i Dobarco; l'operació Niesma de Sant Andreu de Llavaneres, en què l'exdiputat socialista va compartir mediació amb Alavedra i Prenafeta; i la requalificació dels terrenys del port esportiu de Badalona, amb els mateixos intermediaris.

A més, l'exalcalde de Santa Coloma Bartomeu Muñoz hauria manipulat el concurs públic per a l'adjudicació en 2009 del contracte de neteja d'edificis, dependències municipals i centres públics docents del municipi a favor de l'empresa Limasa, l'imputat Manuel Carrillo.

En l'escrit d'acusació, el fiscal detalla com Alavedra va ocultar en el període comprès entre els anys 1998 i 2006, fons per import de 1.259.189 euros, "mitjançant la utilització de diversos comptes bancaris oberts en entitats andorranes a nom de Glòria Torres - amb qui mantenia una fluida relació personal- i, si bé es desconeix el seu origen últim dels fons, els mateixos no van ser declarats a Hisenda ", segons l'escrit.

En concret, durant l'any 2006 va obrir -a través de Philip Mc Mahan- a l'entitat andorrana Caixabank tres comptes bancaris a nom de Glòria Torres, sent la seva operativa la mateixa que va utilitzar per ocultar fons en els comptes oberts a nom de la seva esposa (Doris Malfeito ja morta), realitzant novament tots les gestions i moviments en les mateixes Philip Mc Mahan Bolich, exexecutiu de Banca Catalana. Aquest ciutadà suís-nord-americà va revelar l'obsessió de Pujol amb la bruixa Adelina a Andorra.

El fiscal apunta en el seu escrit d'acusació provisional que tots dos mantenien "una estreta relació personal amb el llavors president de la Generalitat Jordi Pujol". Aquesta influència exercida sobre "determinats càrrecs públics de Catalunya", els va permetre planificar i executar el cobrament de quantioses comissions, a canvi de la concessió d'adjudicacions públiques relacionades amb el desenvolupament urbanístic dels tres ajuntaments catalans.

L'escrit afirma que Prefaneta i Alavedra van comptar amb la col·laboració de les seves esposes en l'obtenció dels guanys il·lícites i en la seva ocultació a la Hisenda Pública. Aquesta ocultació consistia en "un complex entramat societari constituït per societats domiciliades en paradisos fiscals 'i diversos comptes bancaris oberts en entitats suïsses i andorranes" .El Ministeri Públic sol·licita també, per l'exdiputat socialista Luis García (anomenat' Luigi ') i presumpte líder de la trama, 8 anys de presó i una multa de 22,6 milions i el decomís d'altres 5,8 milions situats en cinc empreses. També l'exalcalde del PSC de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, té una petició de pena de sis anys i 10 mesos de presó; multa de 4,1 milions i el comís d'1,1 milions i d'un habitatge en Barcelona.El exregidor d'Urbanisme d'aquest municipi, el socialista Manuel Dobarco s'enfronta a una petició fiscal d'un any de presó i una multa de 4, 1 milions d'euros. La Fiscalia acusa els exalts càrrecs de CiU i PSC de la comissió de delictes de tràfic d'influències, suborn i blanqueo.

El fiscal assegura que, tots ells, van intervenir en una sèrie d'operacions urbanístiques que els van proporcionar "quantiosos i il·lícits beneficis mancats de tota justificació i lògica comercial ". Les actuacions investigades són l'operació Pallaresa de Santa Coloma de Gramenet, en què van participar, entre d'altres, 'Luigi' i Dobarco; l'operació Niesma de Sant Andreu de Llavaneres, en què l'exdiputat socialista va compartir mediació amb Alavedra i Prenafeta; i la requalificació dels terrenys del port esportiu de Badalona, amb els mateixos intermediarios.Además, l'exalcalde de Santa Coloma Bartomeu Muñoz hauria manipulat el concurs públic per a l'adjudicació en 2009 del contracte de neteja d'edificis, dependències municipals i centres públics docents del municipi a favor de l'empresa Limasa, l'imputat Manuel Carrillo.

En l'escrit d'acusació, el fiscal detalla com Alavedra va ocultar en el període comprès entre els anys 1998 i 2006, fons per import de 1.259.189 euros, "mitjançant la utilització de diversos comptes bancaris oberts en entitats andorranes a nom de Glòria Torres -amb qui mantenia una fluida relació personal- i, si bé es desconeix el seu origen últim dels fons, els mateixos no van ser declarats a Hisenda ", segons l'escrit.

Podem, Gemma Galdón i la casta catalana

Cueja encara la aparició pública de Pablo Iglesias i els seus Podem a Catalunya, i és que el nou líder de la formació de nou encuny que arrasa a les enquestes per als pròxims comicis va deixar diversos encàrrecs de tot tipus en el seu discurs davant les masses. Això ha causat commoció en els partits instal·lats a l'hemicicle català. Ara mateix Podem seria el tercer partit a Catalunya i trencaria la majoria sobiranista.

El míting a Barcelona va estar molt ben muntat, molt ben organitzat, molt ben pensat, i va tenir com a primera oradora Gemma Galdón, cosa que no és irrellevant, que parla català i sabeu que hi va haver alguns xiulets perquè hi havia gent que volia que es parlés en castellà. Està molt ben pensat que no hi va haver cap bandera, ni espanyola ni estelada ... Però la gent que va sortir aquí té un passat.

Gemma Galdón, que és una professora universitària, que va habitualment a les tertúlies i provoca el rebuig amb el públic televident i amb els altres companys de tertúlia per la seva fanatisme i les seves provocacions moltes vegades extemporànies. Ella és la mateixa persona que l'octubre de 2012 va provocar l'acomiadament el xofer de la televisió que la recollia -Canal Català i va dir això a Twiter "El xofer de Canal Català porta la bandera d'Espanya al cotxe que em ve a recollir. Em nego a muntar i em quedo a casa ". Després ho va reblar: "No tinc clara la independència, però la rojigualda em posa els pèls de punta".

Canal Català va acomiadar al xofer, que portava 6 anys treballant per a l'empresa. El xofer ho veia així: "Em va dir que havia de treure la bandera i que si no, no pujava (...) Jo només he posat una bandereta i m'he quedat sense feina".

Ja veuen com les gasta la candidata de Podem a Catalunya: va amb xofer als programes, els diu el que poden portar en el seu cotxe, "no té clara la independència", la bandera espanyola li "posa els pèls de punta", i fa que acomiadin a un treballador en el zenit de la crisi.

Llevat seu contrincant a President, també professor Enric Martínez-Herrera que està a anys llum d'aquesta persona histèrica i capritxosa i podria ser un bon candidat per Podem. Pablo Iglesias i els de Podem no s'han assabentat encara que a Catalunya la casta és el nacionalisme. O a Catalunya van a descobrir que podem a Catalunya és la casta.

La impaciència de Junqueras

Oriol Junqueras en el seu article publicat aquest diumenge a Ara titulat 'Fem-ho bé i fem-ho ja ", Junqueras lamenta que" portem setmanes, mesos, d'un debat esgotador que ha generat una controvèrsia innecessària quan el que és realment important és consensuar ja un full de ruta nítida per la independència i que sigui assumida pel major nombre de furs polítics ". "Necessitem posar data a la democràcia i no valen condicions de cap tipus per fer el que és imprescidindible fer: votar per obtenir un mandat democràtic, votar per la llibertat, votar per tenir èxit com a país i per avançar amb pas ferm i decidit cap a la independència ", adverteix el líder d'ERC.

I insta a buscar "punts de trobada" enfront de "polèmiques que en res beneficien la causa de la llibertat i que sembren discòrdia entre la nostra gent". "Oblidem els frontismes", afegeix, abans d'apel·lar al suposat "suport ciutadà amplíssim i transversal" que suscita la secessió. Per tot això, Junqueras insisteix que, amb les llistes separades, també es podrà constatar el suport que rep el projecte secessionista perquè "des del primer moment sabrem que hi ha almenys tres grans candidatures de país compromeses amb el mateix objectiu: la independència" .

A més, el líder d'ERC reitera que "preservar aquesta pluralitat" d'opcions independentistes "és bàsic per seguir sumant i per obtenir un mandat democràtic davant Europa i el món". "I precisament aquesta pluralitat és la que ens permetrà maximitzar els suports i no deixar escapar ni un sol vot: els volem tots i els necessitem a tots". Junqueras rebutja de nou la candidatura unitària de Mas, critica el "debat esgotador" i exigeix eleccions immediates. "Necessitem posar data a la democràcia i no valen condicions de cap tipus per fer el que és imprescindible fer: votar per obtenir un mandat democràtic, votar per la llibertat, votar per tenir èxit com a país i per avançar amb pas ferm i decidit cap a la independència ", adverteix el líder d'ERC.

El que ha passat és que de sobte, el ninot s'ha revoltat contra el seu amo, no per gelosia actorals sinó per un treu-me allà aquestes eleccions. Les eleccions són la clau del conflicte. I és revelador que els que tant èmfasi van posar en la reivindicació del dret a decidir, converteixin ara les urnes en un menyspreable objecte de mercadeig entre faccions ansioses per monopolitzar el poder hegemònic amb tots els seus privilegis.

Junqueras, professor d'història, hauria d'haver donat una treva, igualment, a la seva obsessió per les guerres dinàstiques del segle XVIII, per estudiar a fons els processos recents d'insurgència totalitària com el que ell mateix està protagonitzant ... encara que es negui a reconèixer públicament la seva veritable naturalesa. Una mirada retrospectiva li hauria demostrat que, quan culminen, aquests processos no són bicèfals, i que una de les seves caps roda, literal o metafòricament. Aquí, el Caudillo va bandejar a Manuel Hedilla, ia la resta del món Mussolini va marginar a Roberto Farinacci; Perón va condemnar a l'ostracisme al coronel Domingo Mercant i, més expeditiu, Stalin va liquidar a Trotski i Bukharin; Castro al general Arnaldo Ochoa Sánchez; i Hitler a Ernst Röhm.

La bona gent que s'ha posat samarretes grogues i vermelles i ha fet totes les performances que se li han proposat, ara no entén què passa entre Mas i Junqueras. Hi ha un cert desencís del personal, com ha de contribuir l'última enquesta del CEO (retrocedeix una mica l'independentisme), les ansietats que provoca Podem i les discrepàncies a l'interior de l'ANC, que corregeix el seu missatge després d'abonar la llista unitària i ara diu voler quedar al marge del debat sobre el tipus de candidatura que convé més a la victòria del sobiranisme.

Hi ha alguna cosa, però, que encara hauria de servir de consol als secessionistes i és que la bona gent, a la qual ells van mobilitzar com si d'un ramat es tractés, humiliant, per així poder seguir vivint del conte, romangui fins i tot en silenci, aclaparada pel desengany, i no els estigmatitzi en clamoroses cadenes humanes i formant en un encreuament d'avingudes una multitudinària V de Vergonya!

Les joies de Cristina

 

És fascinant l'amor de les presidentes o esposes de presidents d'Argentina per les joies, no importa el progres que siguin. Resulta si més no incoherent. La presidenta de l'Argentina, Cristina Kirchner, s'enfronta a una denúncia per compres milionàries en negre de joies realitzada per l'advocat Juan Ricardo Mussa, per part de l'ONG Pas per Pas Argentina, segons informa aquest dissabte el diari La Nació.

Kirchner hauria comprat, segons va publicar fa uns dies la revista Notícies, joies per valor d'un milió de dòlars a l'any des de 2010. La publicació es basava en el testimoni de Sergio Hovaghimian, ex representant de la joieria Jean-Pierre, una de les més prestigioses del país. El joier explica que una dona anava tots els mesos a la botiga a triar joies molt valuoses per a la primera mandatària, i que després de decidir "pagava puntualment, en dòlars i en negre" per mitjà del seu secretari, Daniel Muñoz. Segons el joier, els collarets de perles que llueix Kirchner poden arribar a costar entre 80.000 i 120.000 dòlars.

Segons la revista, "Cristina va comprar fins a un milió en joies per any". El joier més va relatar a la revista el preu de cadascuna de les joies que exhibeix la presidenta, per exemple, a preu de mercat, els collarets de perles que llueix Kirchner poden arribar a costar entre 80.000 i 120.000 dòlars.

En el text de la denúncia realitzada per l'ONG es reprodueixen fragments de notes de la revista i es demana una perquisició per "enriquiment il·lícit, rentat de diners i incompliment dels deures de funcionari públic". Mussa va sol·licitar al jutge que "demani i anul·li en el seu jutjat les anteriors causes per enriquiment il·lícit, on van ser denunciats Néstor Carlos Kirchner i la senyora, Cristina Fernández de Kirchner, atès que en el seu connexitat es veurà palmàriament que van ser falsejades les declaracions jurades i no coincideixen amb les realitats efectives i conduents de l'anterior i present denúncia ".

"Maria Gabriela Guerrero Martineiz li portava els catàlegs (la presidenta) i (ella) triava", ha afirmat l'ex empleat, qui també ha destapat que la venedora anava al local de l'senyorial barri de Recoleta de Buenos Aires per retirar les peces escollides i, després, "se les lliurava al cap de seguretat de la Presidència, Oscar Garín".

La presidenta Cristina Kirchner per mes inri es va fracturar ahir el turmell esquerre a casa de Río Gallegos, a Santa Creu, ia la nit va viatjar a la ciutat de Buenos Aires, on va ser atesa. Avui roman reclosa i en silenci en la seva cinquena d'Oliveres.

¿Butxaques transparents?

Des de fa uns dies es va aprovar pel Congrés, la Llei de Transparència. Ja es pot consultar la pàgina web sobre la transparència de les nostres institucions alguna cosa que requerirà algun temps per ficar-se en secrets ja que excepte casos molt vistosos la majoria dels grans malbarataments estan amagats en partides amb noms estrepitosos i inescrutables. Mas fàcil és arribar a conèixer els sous que perceben els polítics i molts d'ells han causat sorpresa per la seva escassa dotació.

El sou de Rajoy és un dels casos cridaners quan es compara amb molts dels seus assessors que guanyen més que ell. El que acaba de fer el Govern informant sobre els sous dels polítics, no deixa de ser una farsa o intent de despistar al personal simulant una transparència que no existeix. El ciutadà que en aquestes qüestions ha après molt darrerament ha arribat a la conclusió que això té trampa i que els polítics espanyols perceben més diners que no figura en les seves nòmines.

A ningú li interessa el sou que té un polític, el que ens interessa saber a tots és el que realment entra en les seves butxaques durant l'any, però tenint en compte tot allò que, d'una o altra manera, es transforma en diners a través de privilegis, poder, influències, corrupteles, etc. Es diu que el polític a Espanya guanya menys que el d'altres països europeus. Els que creuen això, no només tenen raó, sinó que, a més, estan equivocats.

Per començar, no hi ha dubte que el cost per al manteniment de la raça política en aquest País és molt superior al de qualsevol altre Estat democràtic, per l'excessiu nombre que tenim, i patim. Aquesta dada es descontrola si parlem del que produeix, o rendeix, amb el seu treball un polític espanyol (respectant les honroses excepcions) Però, a més, cal sumar el que guanyen en traduir en diners en efectiu el que estalvien pels conceptes que ja hem assenyalat; és a dir, per tot el que els ve donat per les lleis que han aprovat ells, i per a ells, al marge de l'opinió del poble, que és qui els paga; cotxes amb xofer, targetes de crèdit amb àmplies cobertures, o sense límit, els bo-taxi, dietes per desplaçament dins de les mateixes ciutats on resideixen, i viuen alguns, i altres innombrables prebendes (algunes desconegudes encara) que representen un valor incalculable i que no ho reflecteixen en la nova Llei de Transparència.

Alguns valors són tan incalculables que, de vegades, ha de calcular-la Justícia ... Els polítics europeus (sobretot els governants, com aquí) no tenen els "sustentos col·laterals" (que no danys) que aquí gaudeixen i gaudeixen els nostres ; viatgen en metro, amb autobús, o en classe turista en els avions, les targetes de crèdit tenen un control ferri i el mínim ús indegut, per poca que sigui la quantitat, fa presentar la dimissió al responsable, i, en definitiva, no tenen cap dels privilegis dels nostres governants.

Es miri com es miri, els nostres governants i polítics més destacats, per la seva excessiu nombre i prebendes exclusives en el concert polític civilitzat, afegides al "sou legal transparent" fa que guanyin unes xifres molt superiors, i que resultin els més cars del mercat europeu A qui li interessa conèixer una part del que guanyen els nostres governants? Per si fos poc, ens quedem amb la desesperança que la nostra raça política autòctona és una espècie animal que no perilla la seva extinció.

El discurs del Rei

Felip VI amb el seu primer discurs en el Nadal no ha defraudat la unitat i la convivència entre els espanyols i la lluita contra l'atur i la corrupció han estat el tema del discurs i la meta per al proper any. Polítics de partits tan diferents com PP o PSOE UPyD o fins i tot Podem com El País o La Vanguardia tan dispars s'han posat d'acord. a elogiar aquest discurs.

El Rei esmena la plana i posa en just terme al discurs triomfalista del president del Govern, Mariano Rajoy, i alerta sobre les dificultats de la crisi, els anys de misèria i l'Estat del benestar. També exigeix honradesa en els càrrecs públics i un retrobament emocional amb Catalunya. En mig any, el Rei exerceix amb desimboltura i amb un argumentari polític que sorprèn per la seva claredat, "Necessitem una profunda regeneració de la nostra vida col·lectiva. I en aquesta tasca, la lluita contra la corrupció és un objectiu irrenunciable". Encara que va evitar el glop d'esmentar a la seva germana.

La Vanguardia, se suma a les lloances i no troba peròs a la intervenció i editorialitza així sobre el capítol català: "Felip VI va parlar de 'la situació que es viu actualment a Catalunya'. Directe i sense embuts. El cap de l'Estat va emprar un to constructiu en favor de la unitat, el respecte a la Constitució i la mútua comprensió. el Rei va posar èmfasi en la dimensió emocional del problema. 'Fem tots un esforç lleial i sincer i reencontrémonos en el que mai hauríem de perdre: els afectes mutus i els sentiments que compartim ". els 'afectes mutus', això és un interessant apel·lació. Per descomptat a Catalunya algú ha de prendre nota.

Segons Artur Mas "Hi ha un problema de relació entre Catalunya i l'Estat espanyol, i no tant entre Catalunya i Espanya", ha subratllat, "i reconèixer un problema és la primera condició per intentar resoldre-ho, la qual cosa passa per tractar Catalunya amb el respecte que es mereix i per permetre als seus ciutadans decidir el seu futur, que és el fons de l'assumpte ", segons. Després d'al·legar que al Parlament "hi ha una majoria molt àmplia de gairebé dos terços a favor del dret a decidir", ha dit que "quan tens tot això tens tot el necessari per reclamar que es respecti el dret a decidir, i encara que ara no hi ha el respecte que hauria d'haver per part de l'Estat, ens ho seguirem guanyant i treballant ". Silencia que la composició del Parlament no coincideix amb els actuals desitjos dels ciutadans cada vegada més cansats de viatges enlloc segons les recents enquestes i potser el que hauria és actualitzar aquesta representació amb unes noves eleccions.

Però hauran de prendre nota tots aquells dirigents polítics catalans que han fet una bandera del "dret a decidir" dins d'un futur estat que els impedeix decidir sobre la sanitat, l'educació, l'economia o l'horari de la recollida de les escombraries i només faculta els seus ciutadans a una resposta dirigida i injusta que els encamina a donar un xec en blanc a qui no ha demostrat cap interès per explicar davant del Parlament, sobre el viscut durant llargs anys al costat del gran lladre anomenat Jordi Pujol.

Això es fa extensible a Alfred Bosch d'Esquerra que "Ningú ha de donar-nos lliçons de convivència, encara que porti corona", ni ells estan en aquesta condició, mentre segueixin recolzant el silenci sobre el que ha passat a Catalunya en els anys de Pujol i ... del tripartit .

La caiguda de Sonia Castedo

Sonia Castedo ha presentat la seva dimissió com a alcaldessa d'Alacant. Ho ha fet "a la seva manera", com sol ser habitual en ella, anunciant a la seva pàgina de Facebook. I en una data molt assenyalada per a ella: el seu aniversari. Podria haver triat aquestes dates per intentar atenuar l'impacte mediàtic, Està imputada en dues branques judicials del Cas Brugal per cinc presumptes delictes de tràfic d'influències, suborn i revelació de secrets durant l'elaboració del Pla General d'Ordenació Urbana de la ciutat.

Imputació en la branca del PGOU

Castedo dimiteix després d'un llarg estira i arronsa amb el seu partit, concretament al voltant de la línia vermella marcada per Alberto Fabra que no contempla la presència d'imputats o persones relacionades amb casos de corrupció en les pròximes llistes municipales.El PP la volia fora abans de que finalitzés 2014 per començar a preparar candidat. En aquest moment ha pres el comandament de l'alcaldia de manera provisional el vice alcalde Llorens que també està imputat per una altra causa que fa pensar que serà Miguel Valor el nou alcalde fins a les pròximes eleccions.

En el primer dels casos, està sent investigada pels presumptes delictes de tràfic d'influències, suborn i revelació de secrets durant l'elaboració del Pla General d'Ordenació Urbana de la ciutat. Després que el jutge Manrique Tejada aixequés el secret de sumari al juny de 2011, el fiscal Anticorrupció va proposar la seva imputació per aquests tres delictes en considerar que, durant la seva etapa com a regidor d'Urbanisme, podria haver facilitat a Enrique Ortiz informació privilegiada referent al PGOU abans que aquests veiessin la llum, amb l'objectiu de beneficiar els interessos del constructor Enrique Ortiz i que suposadament va poder haver pactat amb ell la remodelació de l'estadi Rico Pérez. Ho hauria fet, segons el fiscal, a canvi de regals i prebendes com peces de vestir, un cotxe model Mini, viatges i col·locació de persones afins a ella a l'empresa d'Ortiz. A la mateixa causa judicial està rambién imputat seu predecessor en el càrrec, l'exalcalde Luis Díaz Alperi, de qui hereto l'alcaldia, així com Enrique Ortiz.

A causa de que en aquell moment Castedo era diputada autonòmica, el jutge Manrique Tejada es va inhibir i Castedo va ser cridada com a testimoni en qualitat d'imputada a declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Tot i que abans de la seva imputació va dir que podria desmuntar les acusacions "en deu minuts", la seva compareixença -en març de 2013- es va prolongar durant diverses hores. Llavors Sonia Castedo va negar reiteradament que filtrés cap tipus de documentació a Ortiz, encara que no va aportar cap prova exculpatòria. Després d'aquesta declaració, la política està pendent que l'Alt Tribunal valencià consideri si es descarta la seva implicació en aquests fets o si per contra se li obre judici oral per processar-la.

La 'festa de pijames' i les escoltes

Un altre element clau en la investigació al voltant de Castedo, Ortiz i Alperi han estat les escoltes policials que formen part del sumari i que s'han anat fent públiques després d'haver estat facilitades a les parts. En aquestes escoltes s'aprecia una mica del que la ja exalcaldessa ha renegat constantment: una amistat íntima amb Enrique Ortiz que, segons l'oposició, la invalida per aprovar qualsevol decisió municipal que afecti els interessos de l'empresari. Aquests són molts, perquè Ortiz controla, bé directament oa través d'empreses participades, la majoria de contractes milionàries a la ciutat. Per això, l'oposició ha demanat reiteradament la recusació de Castedo i la seva dimissió, que finalment han aconseguit.

De manera paral·lela, el diari EL MUNDO va publicar en exclusiva diverses fotografies del viatge a Andorra que, segons la policia, l'empresari Enrique Ortiz va regalar a l'ex regidora popular, que va viatjar acompanyada per familiars i per alguns edils del seu equip de Govern. Són les famoses fotos de la festa de pijames o de les copes que tots dos van compartir, unes imatges que no van asseure gens bé entre els dirigents del PP i que, segons els membres de l'oposició, han contribuït a construir una imatge d'Alacant com a territori de corruptes. Una imatge que els mateixos empresaris van relacionar amb la manca d'inversions.

La segona imputació: el cas Rabasa

El segon cop judicial a Castedo va arribar amb la imputació en una altra de les causes de Brugal, la relativa al pla Rabasa ia la instal·lació d'Ikea a Alacant, de nou amb l'empresari Enrique Ortiz com beneficiat. El passat 17 de setembre, el jutge Juan Carlos Cerón va imputar a tots dos per presumptes delictes de prevaricació i tràfic d'influències. Tot i que les defenses de diversos imputats (Ortiz i els tècnics municipals Enrique Sanus i Isabel Campos) van intentar tombar les imputacions i que es declaressin nul·les les escoltes policials, finalment Cerón desestimat l'incident de nul·litat i ja ha posat data per als interrogatoris previstos per aclarir si l'exregidora va intentar beneficiar Ortiz amb l'emplaçament de la botiga sueca en terrenys de la seva propietat, tal com va denunciar en el seu dia Esquerra Unida.

L'edil passarà pel jutjat com a imputada el proper divendres 16 de gener, mentre que Enrique Ortiz compareixerà davant del jutge dues setmanes més tard, el 30 gener. Abans, també declararan el cap d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Alacant, Enrique Sanus Tormo, i la funcionària Isabel Campos García, suposada encarregada de complir amb els encàrrecs que el constructor necessitava.

Principals dates:

- 8 de març de 2007. Es destapa el cas Brugal arran d'una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció al jutjat de Primera Instància número 3 d'Oriola per unes gravacions amb càmera oculta realitzades per l'empresari Àngel Fenoll en què es reflectia, presumptament , que una mercantil de la competència oferia diners a regidors per guanyar el contracte de la recollida d'escombraries del municipi, de 8,5 milions anuals per 10 anys.

- 12 d'abril de 2007. El jutjat decreta el secret de les actuacions, situació que es perllonga durant 3 anys i mig i en el període s'emeten 112 actuacions autoritzant diverses escoltes telefòniques als implicats, entre ells al constructor Enrique Ortiz.

- 4 d'abril de 2008. El jutjat d'Oriola desglossa la part de Rabassa i la remet al jutjat d'Instrucció número 6 de la capital que, al poc, l'arxiva encara que en 2003 es reobre per ordre de l'Audiència Provincial.

- Febrer de 2011. El jutjat d'Instrucció número 5 d'Alacant rep des Oriola la peça relativa al PGOU.

- 3 de juny de 2011. S'aixeca el secret de sumari de la branca del PGOU.

- 1 d'octubre de 2012. Es fa pública la imputació de Castedo -i també del seu predecessor, Luis Díaz Alperi (PP) - pels presumptes delictes de suborn, tràfic d'influències i ús privilegiat d'informació en relació al disseny del PGOU.

- 19 d'octubre de 2012. Castedo, aforada per compatibilitzar el seu càrrec amb el de diputada autonòmica, declara com a imputada davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJCV) i nega que hagués beneficiat Ortiz.

- Maig de 2013. Es reobre la causa del pla urbanístic de Rabassa a instàncies de l'Audiència Provincial, després d'una denúncia de nous fets d'Esquerra Unida (EU).

- Maig de 2014. Castedo renúncia a la seva acta com a diputada autonòmica i el cas del PGOU deixa de ser instruït al TSJCV per tornar al jutjat número 5 d'Alacant.

- 17 de setembre de 2014. El jutge d'Instrucció número 6 imputa a Castedo pel pla Rabasa dels suposats delictes de prevaricació i tràfic d'influències.

- 7 d'octubre de 2014. El jutge del pla Rabasa posposa la declaració de Castedo i de la resta d'imputats prevista per al 27 novembre 2014 fins resoldre un incident de nul·litat presentat per Ortiz.

- 31 d'octubre de 2014. Castedo recolza, igual que tot el grup municipal del PP, una moció d'UPyD per excloure de les llistes electorals als imputats en assumptes de presumpta corrupció.

- 22 de desembre de 2014. Castedo és citada a declarar com a imputada el 16 de gener davant el jutge que instrueix la branca del cas Brugal al voltant de les presumptes il·legalitats en la urbanització del barri de Rabassa.

Irreverent, amable amb els seus i desafiant amb els contraris, l'abandonament de Sonia Castedo és la caiguda d'un dels símbols sobre els quals es va edificar un campisme avui reduït a cendres. Nascuda a la localitat gallega de Ribadeo, va ser la successora anunciada l'exalcalde Díaz Alperi. D'ell va heretar un costum ben arrelat al consistori alacantí: la predilecció per atorgar contractes i adjudicacions a l'empresari Enrique Ortiz. El beneficiar -suposadament- l'autèntic alcalde durant anys d'Alacant, sembla ser la seva tomba política. No obstant això, ningú descarta que compleixi la seva amenaça i munti un partit independent, malgrat la seva condició de doble imputada.

Castedo dimiteix després d'un llarg estira i arronsa amb el seu partit, concretament al voltant de la línia vermella marcada per Alberto Fabra que no contempla la presència d'imputats o persones relacionades amb casos de corrupció en les pròximes llistes municipales.El PP la volia fora abans de que finalitzés 2014 per començar a preparar candidat. En aquest moment ha pres el comandament de l'alcaldia de manera provisional el vice alcalde Llorens que també està imputat per una altra causa que fa pensar que serà Miguel Valor el nou alcalde fins a les pròximes eleccions.

Sigui com sigui, amb Castedo allunyada del càrrec i després que ella mateix reconegués al novembre que no concorreria de nou a les properes eleccions municipals com a candidata del PP, la seva retirada ajudarà ara a preparar el terreny per presentar al nou cap de llista.

El retorn del fill pròdig?

Més aviat sembla la repetició de la faula del fill pròdig quan el retorn del fill que habíacausado la ruïna de la família va decidir tornar a casa davant l'alegria del seu pare que segueix disposat a oferir tot de nou davant el disgust dels germans. És el regal d'ahir de Montoro al perdonar els interessos del FLA que sembla que ens vulguin anunciar el retorn de Catalunya a la cleda, cosa que encara està per veure.

La reunió dels consellers d'Hisenda amb el ministre Montoro no ha aportat cap acord davant la postura de Montoro sobre la condonació d'interessos a les comunitats que han incomplert el dèficit i no han tingut més remei que recórrer al fons de liquiditat com és el cas de Catalunya que amb els seus deliris referèndums i malbarataments diversos ha hagut d'acudir al FROB i demanar més de 20.000 milions i amb aquesta regla ha obté un benefici de 3.700 milions enfront de Madrid que amb la seva bona gestió només podria obtenir només 90 milions

En la seva opinió Montoro està donant un avantatge per al finançament a tots, el que passa és que de la seva norma només es beneficien els mals administradors i el pitjor obre la finestra tot nou increment del malbaratament d'aquells que fins ara han practicat la virtut quan si queríia premiar algú i li sobrava alguna cosa haver-ho lliurat als ciutadans directament via IRPF o crèdits a les empreses i no tornar a promocionar l'increment del deute públic que ha estat la font de tots els nostres mals només perquè ara els interessos estan barats.

Es va donar la paradoxa que mentre consellers del PP abandonaven escaldats la reunió del CPFF, el conseller de Finances de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, es va mostrar més satisfet. Va afirmar que la iniciativa de Montoro «és positiva» i «està bé», encara que va lamentar que no pugui encara fer-se «una idea quantitativa» del que representa per a Catalunya per la vaguetat del que s'ha exposat per Montoro.

Si des d'aquí s'ha estat clamant sobre l'escàs interès d'aquest govern per eliminar despeses supèrflues en l'administració del país, ara podem contemplar amb perplexitat com es premia la desobediència, el malbaratament o la mala administració i el fet d'estar presumint d'això com el cas d'Artur Mas a Catalunya el qual ja ha anunciat l'obertura de dues noves "ambaixades" a Viena o Estocolm.

El dret a decidir? No. És el dret d'infringir la llei d'Artur Mas

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit les 6 querelles i les 13 denúncies contra Mas, Ortega i Rigau per organitzar el 9N. El TSJC ha acumulat en una sola "totes les denúncies i querelles vinculades als fets relatius a la presumpta desobediència de la resolució del Tribunal Constitucional del 4 de novembre de 2014, així com a tots els fets que, de manera directa o indirecta, estiguin relacionats ". Segons la Fiscalia Superior de Catalunya, el president de la Generalitat ia les dues conselleres podrien haver incorregut en quatre delictes: desobediència, prevaricació, usurpació d'atribucions judicials i malversació de cabals públics.

Entre les querelles presentades contra Mas, Ortega i Rigau destaca la de la Fiscalia Superior de Catalunya que es va formalitzar el passat 21 de novembre. S'hi se'ls acusava d'haver-se "negat obertament a donar el degut compliment a una resolució emanada del màxim intèrpret de la Constitució". L'escrit -signat pel fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada- atribuïa a Mas, Ortega i Rigau quatre delictes: desobediència, prevaricació, usurpació d'atribucions judicials i malversació de cabals públics.

La Justícia és lenta, pausada i morosa fins al punt que cinc hores de reunió entre sis magistrats només han donat de si una nota d'un foli en català, sense traducció a l'espanyol, com és costum i "llei de fet" a la regió . La conclusió és que passades les festes nadalenques, el 8 de gener, es comunicarà a Artur Mas, Joana Ortega, en aquell temps vicepresidenta de la Generalitat, ja Irene Rigau, consellera d'Ensenyament, la seva condició de querellats per un suposat, presumpte i teòric delicte de desobediència comès a organitzar, celebrar i festejar una votació il·legal. Estan que tremolen mentre compren el pollastre i el xampany.

Tot i que ara aquesta notícia es pretén transformar des de la Generalitat de cara a la galeria és com que la justícia impedeix amb aquest acte "el dret a decidir" dels catalans, així que l'ANC ha decidit que els seus militants es personin pel tribunal per autoinculpar per al que ja estan formant llargues cues quan en realitat el que es va a dirimir és el dret que té d'Artur Mas i els seus consellers per desobeir al requeriment del Tribunal Constitucional i plantejar des de la Generalitat un acte per al qual no estava capacitat.

Recuperar el prestigi de la Corona

Tal com ja es venia anunciant avui dilluns el jutge Castro ha dictat acte d'obertura del judici oral pel Cas Nóos, ha estat notificat aquest dilluns a les parts personades en aquesta causa i on finalment inclou la germana del Rei de cara a la vista oral.

Per primera vegada en la història del nostre país una infanta d'Espanya s'asseurà a la banqueta dels acusats. Cristina de Borbó serà jutjada a l'Audiència de Palma com cooperadora necessària en dos delictes fiscals comesos presumptament pel seu marit, Iñaki Urdangarin com no podia ser menys. Ara la infanta hauria de renunciar al seu dret dinàstic a la corona, però aquesta serà la seva decisió quan ho cregui oportú.

En contra dels arguments de la defensa de la infanta, la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'Agència Tributària, han quedat en evidència, Castro ha considerat sempre que l'acusació popular que exerceix el sindicat Mans Netes està legitimada per portar a judici a solitari a la germana del Rei, per a la qual reclama 8 anys de presó. Per aquesta raó, el jutge considera que no és aplicable l'anomenada 'doctrina Botín' en aquest cas. El judici es va a desenvolupar probablement a l'Audiència de Palma en el segon semestre de l'any. Llavors es veurà si la infanta a part de seure davant del jutge serà finalment jutjada amb alguna estratagema d'última hora.

Aquest no serà l'únic exemple de transparència de la nova Casa Reial des de l'entrada del nou rei Felip VI que en el seu primer discurs de Nadal ha volgut donar exemple del canvi realitzat a la institució en aquests sis mesos i deixar el passat recent tancat i tapiat. L'altra notícia serà sobre alguna cosa que no va a tractar en el seu discurs. Es tracta de la ruptura provocada des dels amics i assessors de la Zarzuela del seu pare Joan Carles amb la princesa Corinna zu Sayn-Wittgenstein,

L'operació ha durat mesos, pràcticament des del dia següent a la abdicació, el 2 de juny d'aquest any i es va tancar la primera quinzena de novembre. No ha estat fàcil. Primer ha estat necessari convèncer a ell, molt reticent, calia persuadir que el gest de l'abdicació entesa com sacrifici encaminat a rescatar el prestigi, molt danyat, de la Corona, i evitar el risc imminent d'un canvi de règim, quedava incomplet, mutilat fins i tot, si la seva intenció era seguir fent el pendó al costat d'aquesta dona de revista de varietés, si no es tallava definitivament amb aquesta relació, si no saldaven els comptes pendents -començant per les econòmiques-, i s'assegurava el silenci de la senyora fins i tot comprant per car que sigui.

En l'operació de induir-lo a acabar amb aquesta relació ha intervingut un pom de gent molt significada, començant pel nou rei Felip VI, seguint pel president del Govern, i acabant per un reduït nombre d'amics -si val dir que un rei té amics-, entre els quals es troba algun personatge del món de l'empresa.

En el festeig del rei sènior tot anava de meravella. No sense esforç, Joan Carles havia aconseguit introduir en els cercles de la bona societat madrilenya presentant en sopars, acudint a munteries a les que volava en el propi helicòpter del monarca, i fins i tot formant part de la comitiva reial en viatges d'Estat. Aquesta és una història d'amor, d'amor ?, en què s'ha barrejat tot i en dosis altament contaminants: els afectes, el llit, la pasta, el poder, la reina ultratjada, l'hereu cabrejat, la família avergonyida, el Govern hieràtic i un rei acostumat des de la mort de Franco a fer de la seva capa una casaca al marge de qualsevol convenció moral o norma de conducta.

Gairebé un modern senyor feudal. "Era amor el de SM o el convenciment que, un cop desaparegut aquell personatge irreemplaçable que va ser Manolo Prado i Colón de Carvajal, aquesta tia podia cobrir tots els fronts, és a dir, fer de" intendent "en el que als negocis es refereix i alhora escalfar seu llit, cosa gens menyspreable tenint en compte l'espectacular arquitectura de la dama? ", es pregunta un bon coneixedor de les interioritats de La Zarzuela. "És una incògnita que només el rei podria aclarir. El que sembla clar és que per Corinna la relació amb don Joan Carles va ser el negoci de la seva vida, un cop d'fortuna que una dona com ella, freda, calculadora, orgullosa i llista com poques, no estava disposada a desaprofitar ".

"Estem davant d'una dona que més que intel·ligent és llista, molt llesta, fins i tot una mica bruixa, amb tendència a mentir, una autoestima pels núvols i unes dosis de supèrbia fora del comú, el que sovint es manifesta en descomunals atacs de ira ". Una dona que durant els anys de la seva estada al recinte de Sarsuela gaudir d'escorta oficial i que en el seu dia va manifestar haver fet "gestions delicades i confidencials" per al Govern espanyol, afegint que es tractava de "assumptes classificats específics (?) Que havia ajudat a solucionar pel bé del país ". Serà capaç de mantenir la boca tancada?

La glamurosa princesa alemanya podria estar maquinant la seva venjança, La veritat del que ha passat amb la partició d'aquestes peculiars "guanys" mai se sabrà. El que sí se sap és que el rei ha trencat definitivament amb la seva parella al voltant del 10 de novembre, previ acord econòmic. Però també se sap que la dama no ha quedat satisfeta amb la compensació.

Podem i el desig de venjança

Arran de l'acció vandàlica d'un pertorbat contra la seu nacional del Partit Popular va propiciar ahir una cascada de comentaris exculpatoris, a qual més abjecte, procedents de l'esquerra radical ha estat l'eurodiputada de Podem, l'andalusa Teresa Rodríguez, que ha resumit i ha mostrat la veritable cara d'aquest partit. Ella a través de Twiter trobar explicable que una persona s'encasti seu vehicle carregat de substàncies explosives contra la seu del partit del Govern, per ser el "responsable que la gent arribi a aquest nivell de desesperació". que a continuació van ser aclamats pels radicals d'esquerra habituals que pul·lulen per les televisions.

A l'eurodiputada Rodríguez cal agrair-li que s'hagi posat de manifest què pensen els líders de Podem amb responsabilitats públiques de la violència, quan s'exerceix contra un rival polític. La representant espanyola a l'Eurocambra, que ara pretén ser també candidata d'Podem a la Junta d'Andalusia, no només llançava a les xarxes socials un missatge tan basuriento com el que hem esmentat en el paràgraf anterior, sinó que en la cadena televisiva del grup Prisa, aquell mateix matí, s'estranyava que "alguna cosa així no hagi passat abans".

Són trenta anys de saqueig i adoctrinament. Les escoles en les diferents comunitats, la universitat regida en la seva majoria absoluta per gent d'esquerres o nacionalistes contra sistema i el desistiment del centre dreta pel que fa a fiscalitzar les polítiques d'esquerres quan han manat aquestes, sent còmplice, fins i tot, d'aquestes polítiques educatives , ens ha portat a aquest laberint en què estem ficats. Ara com sortim d'aquesta ?. És molt odi el que han generat en la població amb les seves falses històries i desig de venjança.

Teresa Rodríguez, després de ser escollida eurodiputada. A la seva esquena, Pau ... Exemples com el de Teresa Rodríguez demostren que sota aquest cinisme, que busca empatitzar amb els que pitjor ho passen en aquests temps, s'amaga la veritable essència d'un grup de fanàtics d'extrema esquerra disposats a tot si arriben al poder. D'altra banda el que han fet en tot temps i lloc els moviments totalitaris que els líders de Podem tenen, encara avui, com un referent inqüestionable.

El triomf dels totalitaris només és possible des del desarmament i la misèria moral. Una generació d'espanyols adoctrinats en la mentida, el que va començar a Felip, tot just corregit per Aznar, va aconseguir la seva plenitud amb Rodríguez Zapatero i el seu continuador Rajoy encara en el govern. I ho aconseguiran. Espanya està malalta crònica. Si el PP pensen per un instant que el nou front popular els deixarà anar-se'n de rosetes. ..... és que són babaus solemnes.

Avui ha estat Pablo Iglesias en olor de multituds a Barcelona i ve per fer front comú amb l'esquerra nacionalista que lidera Ana Colau. En contra està Enric Martínez, professor i un dels responsables de Podem a Barcelona "Pablo Iglesias s'equivoca a Catalunya perquè no acaba de comprendre quines són les principals dinàmiques de conflicte".

Martínez afirma que des Podem Barcelona tenen l'esperança de trencar amb aquesta "usurpació sistemàtica dels partits que s'autodenominen d'esquerra per grups obertament nacionalistes", assegura que "nou de cada deu votants d'Podem no combrega amb les rodes de molí nacionalistes" Ells veuen els nacionalistes com el pitjor exemple de la casta que diuen combatre.

Aquesta situació de veritable caos la resumia Albert Rivera amb aquesta frase lapidària de tipus electoralista "Podem és la venjança, Ciutadans és la justícia ..."

Es desinfla el suflé soberanista

Segons l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO), CiU recupera estimació de vot i, en cas que ara se celebressin eleccions autonòmiques, obtindria entre 34 i 36 escons, amb el 21,9% de vots (enfront del 19,1% de l'enquesta anterior); mentre que ERC, consiguiría entre 34 i 35 diputats autonòmics, amb un 21% dels vots (23,2% en l'enquesta anterior).

Aquests resultats impliquen un empat tècnic entre ambdues formacions, que obtindrien un resultat conjunt d'entre 68 i 71 diputats autonòmics, quan ara sumen 71, i la majoria absoluta se situa en 68 seients.

Ciutadans, per la seva banda, es convertiria en la tercera força política a la Cambra autonòmica aconseguint entre 14 i 16 diputats autonòmics. A la formació d'Albert Rivera li seguiria el PSC (amb 13 o 14 escons), PP (11-12), Podem (9-11), ICV-EUiA (7-8) i la CUP (7-8).

CiU té actualment 50 escons al Parlament autonòmic, seguit d'ERC (21 escons), el PSC (20 escons), PP (19 escons), ICV-EUiA (13 escons), Ciutadans (9 escons) i la CUP (3 escons ).

Per primera vegada segons aquesta enquesta reflecteix que els ciutadans que prefereixen seguir dins d'Espanya superen els independentistes des 2012. El 45,3% de catalans ara votaria 'no' a la independència i el 44,5% 'sí',

Això només indica que el sobiranisme està perdent les futures eleccions, anticipades o no. No obstant això, caldrà seguir amb molt detall com es parla (o calla) de la corrupció i de les retallades. Seria una tonteria imperdonable seguir donant voltes únicament a l'absurda i impossible ximpleria de l'independentisme. L'efecte positiu que els independentistes van voler fer creure que havia produït el 9N ja no s'aguanta. Hi ha cansament i molt desconcert. El lirisme messiànic i l'apostolat mediàtic duren el que duren.

Així que davant aquestes noves dades ha hagut un nou intent fallit de Mas i Junqueras per arribar a un acord electoral. Junqueras veu "imprescindible" un avançament electoral immediat. Mas ha confessat que vol convocar eleccions només si les pot guanyar i davant l'evidència, prefereix esperar l'ocasió.

Artur Mas ha perdut el poc pudor que li quedava. I ara mateix està atrapat pel cas de Jordi Pujol i família malgrat els esforços per silenciar les notícies que van sorgint dia a dia segueix avançant en els jutjats i en la consciència dels ciutadans sota la sospita que el mateix Mas hauria estat en tot moment la seva còmplice en ser el marmessor elegit lliurement per Pujol.

Mes no ho va ser, en relació a l'herència ara descoberta a Suïssa de Jordi Pujol. En realitat, no podia ni somiar-hi: estava encantat de ser elegit l'hereu. Com succeeix en el dret anglosaxó i als països àrab-musulmans, Mas havia estat elegit lliurement per Jordi Pujol com a administrador del seu testament polític. O, més exactament, per tota la família Pujol, la qual, per descomptat, podia estar pensant en els seus interessos, com se sap ara, Pujol havia creat tot un sistema, que avui perdura.

Un interès llavors prioritari i immediat per a aquella família era que Mas mantingués protegida la poltrona de la Plaça de Sant Jaume, a l'espera que passés a ocupar Oriol Pujol Ferrusola. Ja llavors Mas no venia del limbe. Havia estat conseller d'Obres Públiques i després conseller, funcions crematísticament delicades, en particular en aquells anys. Aquest projecte es pot considerar fracassat en veure embolicat l'hereu primer pel tema de les ITV i crec jo encara molt més greu per cobrar un total d'uns 7 milions en comissions a tres empreses que volien abandonar el terreny català com van ser les multinacionals Sony, Sharp i Yamaha.

Desaparegut Oriol Pujol de l'escena política, Mas va veure el camp lliure al seu futur polític i qui havia estat triat pel padrí com un simple president de transició a l'espera de la maduració del seu hereu natural es va convertir per una sèrie d'atzars al líder que necessitava Catalunya per arribar a la seva independència.

Mas conscient de la seva debilitat, no ha tingut més remei que seguir avançant cap a la sobirania fins que s'ha trobat amb l'abisme, al qual ja hauria caigut, si no fos perquè la mà de Rajoy i especialment de Montoro amb les seves injeccions constants de diners el mantindran agafat probablement fins a final de legislatura.

Si a tot això s'uneix l'odi que ha generat en el si d'ERC per la seva petulància tot i que Junqueras ofrecde a Mas ser president fins a la declaració de secessió. El líder d'ERC ha insistit que l'anunci de la data de les eleccions hauria de tenir lloc en les pròximes setmanes, ja que considera que és "imprescindible un mandat democràtic" dels ciutadans per avançar cap a la secessió de Catalunya, i ha subratllat que "les coses bones, com més aviat millor".

Algú pot creure seriosament, a hores d'ara, en un camí triomfal cap a l'independentisme? Avui res sembla indicar que la suma d'escons d'ERC i de CDC si, molt eventualment, hi ha eleccions anticipades, pugui dominar el futur Parlament autonòmic. Si ho dominés, l'enrenou intern en una difícil coalició també seria colossal. Recordeu el paper esgarrifós d'ERC al Tripartit. A més, ara estaran Podem i la CUP. El passarem divertit, però res anirà de manera racional, és a dir que continuarem com fins ara. Caldrà esperar que els somiadors encara existents decideixin aterrar.

El saqueig d'Andalusia 126 - "Targetes black" a les universitats andaluses

En un curs on l'increment de les taxes universitàries ha obligat a l'abandonament de 47.000 alumnes a la universitat i quan des del Govern s'estan retallant despeses corrents i per a investigació, les Visa Black han aparegut en diferents universitats andaluses en mans de les cúpules universitàries i han generat un nou escàndol. Es coneix que rectors i alts dirigents universitaris d'almenys en cinc províncies andaluses havien estat utilitzant aquestes targetes com sobresous per viatges, menjars i capricis sense límit de despeses durant els últims anys. De moment la Junta d'Andalusia guarda silenci sobre aquesta qüestió

Això ha motivat que estudiants de la Universitat de Cadiz (UCA) hagin interromput avui el claustre de professors que s'ha celebrat aquest dijous exigint "explicacions" per les despeses efectuades amb targetes Visa de l'anterior equip de direcció de la UCA entre 2007 i 2011. els estudiants han interromput el claustre per uns minuts reclamant que es "investiguin" i que "es depurin responsabilitats" per les despeses efectuades amb targeta Visa per l'anterior equip de direcció entre 2007-2011.

El que va ser rector de la Universitat de Cadis Diego Sales, el dia ... Serveixi com a avanç del que ha sortit a la llum en la Universitat de Cadis on l'antic rector Diego Sales Márquez de l'anterior equip de govern de la Universitat, estaria encapçalant el rànquing de gastadors, encapçalat pel exrector Diego Sales, va gastar amb aquestes targetes entre el 2007 i el 2011 més de 380.000 euros, molts d'ells en compres que podrien ser personals.

Els segueixen en el rànquing Laura J. Howard, directora de Relacions Institucionals 34.238 euros-, i Francisco Álvarez, adjunt a Sales 34.006 euros.

Mercedes Dobarco Roblas és professora de la UCA, membre de l'equip de confiança del exrector Diego Sales, i admiradora de l'economista de capçalera de Podem, Juan Torres López. Dobarco es va gastar més de 35.000 euros en quatre anys amb la targeta de crèdit tant en viatges diversos com en decoració sistemàtica. Segons explica Diari de Cadis, va viatjar al Brasil, Nicaragua i altres països com a responsable de Cooperació de la Universitat. Gastar gairebé 17.000 euros en bars i restaurants del centre de Cadiz i 588 va gastar en un sol menjar en 2007. En decoració, 919 euros van anar a IKEA Sevilla i 2.076 a una botiga de disseny a Londres -Pascal London-.

KNP Croc Bridge, una reserva per a una excursió de turisme d'aventura a Sud-àfrica, consta així mateix com a càrrec a la seva targeta universitària. El Corte Inglés es va beneficiar de la seva afició al plàstic amb diners aliens, per més de 3.000 euros en només dos apunts i més de mil euros va gastar a Madrid amb càrrec a la seva targeta al que podria ser un centre de "benestar i estabilitat emocional" . Finalment, en 2010 va ser rellevada del seu càrrec i no apareixen més càrrecs a la targeta.

Altres professors gastadors

Ana Rodríguez Tirado, professora de Dret i secretària general de la Universitat durant el segon mandat de Diego Sales va usar la seva targeta Mastercard Empresa a la Fleca La Glòria el 12 de novembre de 2008 per 697,5 euros, amb el que podria haver comprat no menys de 300 quilos de pa o una quantitat pantagruèlic de pastissos. A més freqüentava els restaurants sense discriminació geogràfica. Gastar 10.263,99 euros en restaurants, en un cas més de 370 euros a La Taula Rodona, de Jerez. En el famós Yaki de Port Real, un dels restaurants predilectes dels membres de l'equip de govern de Sales, va deixar 346,25 euros 1 30 setembre 2010 i en el Nou Veedor, de Cadis, 158 euros, el dijous 27 de novembre de 2011 i 99,20 euros al dia següent, divendres.

Una altra professora, en aquest cas col·laboradora del departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de Ciències de l'Educació, va ser ascendida per Diego Sales al càrrec de directora de l'Oficina de Relacions Internacionals. Per això tenia dret a comptar amb la seva targeta d'empresa amb un límit superior de 4.000 euros. Laura Jane Howard va gastar més de 34.000 euros en quatre anys, sobretot en viatges. En un hotel de Utrecht va gastar 1.100 euros i la UCA paga la seva quota de 500 euros de l'associació d'educadors NAFSA, on va obtenir un lloc. Howard és una de les titulars que més va utilitzar el visat. Va gastar almenys 34.238 euros entre 2007 i 2011. Com correspon al seu càrrec, la major part de les despeses tenen a veure amb viatges. Com apunt curiós, només en un hotel de Utrecht va gastar 1.100 euros. La UCA també pagava la seva quota (uns 500 euros) de l'associació d'educadors NAFSA, en la qual ella va arribar a tenir un lloc.

El catedràtic de Ciències dels Materials José María Rodríguez-Izquierdo, el candidat preferit pel exrector Sales, responsable d'aquest sistema de funcionament, encara que va perdre les eleccions, va gastar 13.645,48 en bars i restaurants tal com proven els extractes coneguts de la seva targeta Mastercard Empresa, amb un límit de 3.000 euros mensuals. Era assidu al restaurant Sant Antoni, on va dinar 83 vegades segons la targeta amb una mitjana de despesa de 120 euros per menjar.

Francisco Antonio Macías Domínguez, vicerector d'Investigació de la Universitat de Cadis durant l'últim mandat de Diego Sales, va acudir fins a 44 vegades a aquest restaurant Foster s Hollywood del Port de Santa Maria ia Sant Ferran deixant més de 2.000 euros. També va gastar 3.477,44 euros en les 33 vegades que va anar a El Laul, un reconegut restaurant del Port, gairebé sempre en cap de setmana i en vacances. Al restaurant portuense Bar Pernil, va deixar 4.088,86 euros, la majoria en cap de setmana, amb algunes de prop de 500 euros. Afegiu el restaurant Albarizuela (13 vegades), Els Tarantos de San Fernando (15 vegades), Romerijo (7 vegades), Maria Reggina (12 vegades) o el Eugenio del Port, entre molts més, per comprendre els gustos del professor. A més va carregar a la targeta despeses a la discoteca Molt Teatre, del Port, o en botigues d'aeroports, PayPal, hotels a El Port, la cafeteria de copes Moke, del Port (115 euros), Hipercor (67,2 euros) , l'Apple Store (135,49 euros), Casa Bigoti de Sanlúcar de Barrameda (Baix de Guia) (116,69), hotels i paradors a Espanya i diversos països, gasolineres, lloguers de cotxes, taxis, una convenció a Austràlia, una compra de làmpades (66,95), Vips, Fnac, etc.

Però segons Francisco Álvarez, adjunt al rector, mà dreta de Diego Sales durant vuit anys, totes les seves despeses estan justificades, fins i tot els que corresponen a compres al supermercat: "Es tracta del supermercat més proper al rectorat. Amb la meva targeta es feien les compres de les ampolles d'aigua i els refrescos que després es servien a les reunions. Anava el xofer, les recollia i després jo signava ".

Bé, això és només una de les universitats investigades, s'espera alguna declaració del conseller d'Educació de la Junta sobre aquest nou filó de malbaratament dels polítics i ara de membres de la nova casta universitària com el cas que marca el professor Iñigo Errejón amb el seu estudi sobre l'habitatge a distància per la Universitat de Màlaga ha aconseguit que es posi el focus sobre aquest nou manera de saquejar les AECAS públiques.