Ignacio Echeverria no portava el seu monopatí.

Daniel Simón Pla, actual regidor de Cultura a l'Ajuntament d'Alacant.

Guanyar Alacant dóna l'esquena a l'homenatge de l'heroi espanyol en el Ple de l'Ajuntament d'Alacant, encara que la iniciativa ha tirat endavant gràcies al suport dels altres grups municipals

No tenen vergonya. Això del Ple de l'Ajuntament d'Alacant retrata com se les gasten els podemitas, que han decidit abstenir-se en el merescut homenatge a Ignacio Echeverría, l'espanyol que va morir en l'últim atemptat de Londres. Malgrat la seva incomprensible actitud i mal que els pesi, el jove madrileny donarà nom a un carrer o plaça de la ciutat, després d'haver estat assassinat en l'atac islamista al 3 de juny de 2017.

El grup popular ha elevat una proposta de declaració institucional per la qual s'acorda que el consistori reconeix i es compromet a posar en valor l'heroïcitat de l'heroi espanyol, així com a iniciar l'expedient per atorgar el seu nom a un carrer de la ciutat d'Alacant .

La iniciativa, presentada pel PP, ha sortit endavant gràcies al suport de tots els grups municipals, menys un: la marca de Podem (Guanyar Alacant). L'únic regidor podemita d'Alacant amb la competència de Cultura, Daniel Simón, ha explicat el motiu: "No està demostrat que en el moment de l'assassinat Echeverría portés el seu monopatí". A més, també ha assegurat que si se li fa un homenatge a Echeverría caldria estendre-ho a "totes les víctimes del gihadisme i també de la violència de gènere". Aquest és el acollonant motiu pel qual Podem no vol dedicar un carrer a Ignacio Echeverría

Al seu torn, el regidor no adscrit Fernando Sepulcre ha presentat un prec en el qual es proposa que un parc de "skate" (patinatge amb monopatí) de la ciutat porti el nom d'Ignacio Echeverría.

L'heroisme d'Echeverría, lliurant la seva vida per defensar un policia en ple atac dels jihadistes, ha suscitat l'afecte i l'admiració de la immensa majoria de la societat espanyola.

Dels qui tenen entre els seus herois a personatges a violents com "Alfon" o Bódalo i que surten al carrer a protestar perquè han estat detinguts per maltractar una dona en el seu negoci o agredir un polític o portar cargols per fer més mal amb el explosiu que portaven a la motxilla, no estranyen els arguments d'aquest personatge tan sectari que per més Inri ostenta la competència de Cultura, a la ciutat d'Alacant.

Cristobal Montoro la reprovació i la 'hisenda'

Cristobal Montoro

La majoria del Congrés ha votat aquest dijous a favor de la reprovació del ministre d'Hisenda i Funció Pública Cristóbal Montoro amb 197 vots a favor, 135 en contra i 5 abstencions, per l'amnistia fiscal aprovada fa cinc anys pel Govern de Mariano Rajoy. Imatges 1 Foto Mentre el PSOE, Units Podem, Ciutadans, ERC, el PDeCAT o Compromís s'han unit per votar contra el ministre, el PNB s'ha abstingut.

Es tracta d'una estratègia de desgast polític, perquè el cessament d'un ministre només competeix al president del Govern, que ja ha donat mostres de no alterar el seu gabinet. Montoro no es veurà forçat a dimitir ja que la reprovació té únicament un valor polític. Rajoy no està obligat a cessar-lo com a ministre El gest del Congrés contra el ministre popular arriba per haver beneficiat els defraudadors amb l'amnistia fiscal aprovada el 2012 i que ha estat al començament d'aquest mes declarada inconstitucional. El ministre ha manifestat en sortir de la reprovació aparentment tranquil "La vida segueix"

Però aquest no és el problema que més preocupa al ministre d'Hisenda. Es tracta de la querella de la Fiscalia Anticorrupció contra els integrants del despatx Equip Econòmic -la consultora que va fundar el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro-, i l'expresident del Consell Superior de Cambres de Comerç Manuel Terol. El motiu de la denúncia, presentada al deganat dels jutjats de Madrid, a la plaça de Castella, és l'adjudicació "a dit" d'un contracte de les Cambres de Comerç en l'any 2012.

Entre els querellats està Ricardo Montoro, germà del ministre d'Hisenda i expresident del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). La resta dels denunciats són els altres gestors i / o propietaris d'Equip Econòmic, el president executiu és Ricardo Martínez Rico, que va ser secretari d'Estat de Pressupostos i Despeses amb Cristóbal Montoro durant el Govern de José María Aznar. També hi figuren els tres socis directors del bufet: Salvador Ruiz, exdirector general de l'Agència Tributària; Francesc d'Assís, que va ser director general del Gabinet Tècnic al Ministeri d'Hisenda; i Manuel de Vicente-Tutor, exdirector del Gabinet del director general de l'Agència Tributària.

Tots recordarem l'incident que va sorgir durant un Consell de Ministres on Cristóbal Montoro, va passar un amarg glop sobre un informe elaborat per Abengoa amb capçalera del seu ministeri en contra de la retirada de les primes a les renovables -concretament a la tecnologia termosolar- per oposar-se a la reforma que pretenia tirar endavant José Manuel Soria per reduir el dèficit de tarifa.

Després de conèixer-se que el ministre reprovat pel Congrés d'Hisenda i Administracions Públiques es va reunir amb diversos empresaris i banquers abans de les eleccions, el diari ABC treu a la llum noves dades sobre les actuacions del despatx 'Equip Econòmic'.

         

Seu d'Equip Econòmic, al madrileny carrer de Velázquez

L'assessoria creada el 2006 pel ministre, -dos anys abans que vengués les seves accions al seu germà per tornar a la primera línia de la política-, redactava informes a petició de diverses empreses multinacionals per tal d'impulsar canvis reguladors. Tant és així que se li adjudica a Equip Econòmic el contracte de les Cambres de Comerç pel qual es va querellar la Fiscalia Anticorrupció i amb el qual pretenia influir en un canvi legislatiu.

El despatx també va rebre l'encàrrec del grup constructor Ferrovial perquè, a través dels informes redactats en 2012 i 2013 tractés de canviar el model de contractació pública i avançar els pagaments a proveïdors dels ajuntaments espanyols.

El primer, -un estudi per a la creació d'una base de dades sobre els processos de pagament dels ajuntaments i el seu solvència-, va tenir un cost de 150.000 euros. Es va emmarcar en una etapa de gran preocupació per part dels contractistes públics pels retards dels municipis en pagar. Per això, fins i tot van mantenir trobades amb responsables del Ministeri d'Hisenda. Va ser precisament aquest any quan Cristóbal Montoro va aprovar amb celeritat el pagament de proveïdors pel qual l'Estat va pagar a compte dels deutes dels ajuntaments.

El segon informe de Ferrovial a Equip Econòmic pretenia influir en les administracions perquè els contractes municipals com la recollida d'escombraries o el manteniment dels jardins es concedissin durant un termini de més anys ia un sol proveïdor, en lloc de trossejats per districtes i en períodes curts. Per això, el despatx havia d'estudiar si es podia adaptar el model de 'smart city' britànic, -algunes ciutats compten amb un únic contractista per a un servei durant 25 anys-, al marc jurídic espanyol. En aquesta ocasió, el despatx es va embutxacar 120.000 euros més IVA.

Des Equip Econòmic han insistit que totes aquestes contractacions van ser absolutament "lícites", "similars a les realitzades amb altres despatxos d'assessors", i neguen que s'encarreguessin per influir en el Govern ni en el Ministeri d'Hisenda.

40 aniversari de la democràcia al nostre país

El Rei avisa: "Fora de la llei només hi ha arbitrarietat, imposició i inseguretat"

La celebració del 40 aniversari de la democràcia a Espanya ha portat al record uns anys en el la generositat i l'esforç esforç que des de diferents visions polítiques van donar pas a una gran transformació del nostre país des d'un dictadura que duru altres quaranta anys i la seva homologació respecte a les primeres democràcies mundials.

Qui ha viscut la meitat de la seva vida sota la dictadura del general Franco i qui durant aquests últims anys ha intentat treure a la llum els múltiples defectes de la nostra jove democràcia, té la perspectiva i autoritat suficient per certificar que aquests últims quaranta anys han estat per l'espectacular desenvolupament democràtic i econòmic del nostre país, en contra de l'opinió d'alguns que la desqualifiquen i van muntar actes paral·lels fora del Congrés, segueixen fent el possible per al retorn als anys 30 del segle passat.

Durant la seva intervenció, el Príncep Felip va recordar com, al llarg de la història, «els espanyols se sentien, però no s'escoltaven; es veien, però no es miraven; es parlaven, però no s'entenien i menys encara es respectaven ». Va explicar com les successives Constitucions no van ser capaços «de garantir l'estabilitat política, el progrés social i econòmic ni la convivència en pau i llibertat que els espanyols anhelaven». «Va ser una època convulsa i incerta, en la qual se succeïen els pronunciaments i els cops d'estat, les guerres i la violència. Es derrocava una i altra vegada tot el que abans s'havia construït », va manifestar. Va recordar aquells temps en què «l'adversari polític era un enemic al que calia excloure de la vida pública, i no un rival».

El Rei ha afirmat aquest dimecres davant les Corts que «cap camí que s'emprengui en la nostra democràcia pot -ni de- conduir a la ruptura de la convivència» i «menys encara, a un camí que divideixi els espanyols o trenqui l'esperit fraternal que ens uneix ». El príncep Felip VI ha fet aquesta advertència en l'acte commemoratiu de les primeres eleccions democràtiques que s'ha celebrat al Congrés dels Diputats, on ha estat interromput amb aplaudiments mitja dotzena de vegades i, en acabar, el seu discurs va rebre una ovació que es va perllongar durant més de dos minuts.

El Rei emèrit Joan Carles I ha estat el gran absent de l'acte en commemoració del 40 aniversari de les primeres eleccions democràtiques que avui s'ha celebrat al Congrés dels Diputats. Pocs han entès que qui va ser protagonista en primera línia de la Transició no hagi estat present en l'homenatge que s'ha rendit als diputats i senadors de la Legislatura constituent que van començar a desbrossar el camí de la reconciliació i van emprendre la feina de redactar una Constitució per a tots els espanyols.

Joan Carles I no ha acudit a la seu de la sobirania nacional perquè la Casa del Rei no ho ha considerat oportú. S'han adduït des Zarzuela raons protocol·làries en virtut de les quals resultava difícil trobar-li un lloc en l'hemicicle en què el lloc més destacat havia d'estar reservat per al seu fill, Felip VI. Crec que la Zarzuela s'ha equivocat ja que el rei emèrit Joan Carles I com un dels principals artífexs de la democràcia, hauria d'haver estat present en aquesta commemoració.

Generalitat de Catalunya - Por a signar la compra de les urnes

El president Carles Puigdemont i les diputades de la CUP Mireia Boya i Anna Gabriel, al febrer.

Aquesta tarda s'ha celebrat una nova cimera de partits i entitats catalans al Palau de la Generalitat per abordar el problema de la manca d'urnes per al referèndum. La mesa de contractació habilitada pel Departament de Governació per a homologar a possibles empreses va decidir ahir dilluns deixar desert el concurs obert el passat mes de maig, després d'acreditar que cap de les dues interessades reunia els requisits associats a la "solvència tècnica de les empreses ". Les empreses no han presentat tota la documentació que acredités la seva solvència econòmica requerida.

Hi han assistit representants del Govern, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, diputats de Junts Sí, la CUP i els presidents de l'ANC i Òmnium s'han reunit a la Casa dels Canonges al Palau de la Generalitat. .

Falten poc més de tres mesos per al referèndum previst per a l'1 d'octubre i la Generalitat no té ni les urnes ni manté activat cap concurs per adquirir-les. El concurs, mancant formalitzar-se la decisió, queda doncs anul·lat i la Generalitat haurà de buscar una alternativa per fer-se amb les seves pròpies urnes de metacrilat. "Analitzarem les vies que hi ha", ha anunciat la portaveu de l'Executiu català, Neus Munté.

Munté no ha aclarit si podrà convocar un nou concurs o optar "per qualsevol altres vies", aferrant-se a la qual "més garanties" doti al Govern català. Per a la consulta del 9-N es van utilitzar urnes de cartró elaborades pel Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), però el vicepresident d'Economia, Oriol Junqueras, les demandava explícitament de metacrilat per a aquesta ocasió. La consellera de Presidència ha assenyalat que el concurs desert no és més que una demostració de les garanties que s'ha volgut donar al concurs. "Tot està escrupolosament reglat", ha afirmat.

Fa just una setmana el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acordar investigar la querella de la Fiscalia contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i l'exsecretari general del seu Departament Francesc Esteve, per licitar les urnes per al referèndum.

Tot i la querella que pesava sobre aquest procés, seguia havent-hi dues empreses disposades a proveir les urnes i que havien anat superant els tràmits de la licitació sense retirar-se, però el govern català finalment no les ha homologat.

L'ordre de compra de les urnes, segons les fonts consultades, pot fer-se mitjançant una signatura col·legiada del Govern de Carles Puigdemont en ple, el que podria situar en el punt de mira judicial al president de la Generalitat i tots els seus consellers.

Després de les tensions entre el PDeCAT i ERC al si del govern català viscudes en les últimes setmanes arran precisament de qui es responsabilitzava de la compra de les urnes, Puigdemont i el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, amb la resta de consellers i alts càrrecs de la Generalitat van solemnitzar el seu compromís amb el referèndum amb una signatura col·lectiva d'un manifest.

La CUP lamenta que "encara que en la roda de premsa del Govern s'han explicat els problemes, no s'han dit quines són les solucions", cosa que no ajuda a "transmetre la determinació de realitzar el referèndum" que l'Executiu va anunciar per a l'1 d'octubre. Per al partit, el Govern "pot utilitzar el procediment que vulgui, però ha de comprar les urnes i seguir dient que són per al referèndum". Boya ha proclamat després: "Ja n'hi ha prou de pusil·lànimes que busquen subterfugis! Anem de cara, cal comprar-les i això ho ha de fer el Govern".

Els anticapitalistes es queixen que el Govern els hagi "desterrat" en les decisions importants i no els hagi comunicat res. A més, s'han queixat públicament que l'Executiu, per boca de la portaveu, Neus Munté, no hagi explicat avui com es resoldrà el problema de les urnes.

En una entrevista a l'ARA, era Benet Salellas qui aquest dilluns oferia l'entrada al Govern de la CUP per fer-se càrrec de la compra de les urnes si els consellers actuals no ho feien.

Sectària i mentidera

Cristina Narbona ha batut tots els rècords.

Cristina Narbona, la flamant nomenada presidenta del PSOE qui en la seva etapa de ministra de Medi Ambient amb Zapatero va suprimir el Pla Hidrològic a canvi d'omplir el litoral mediterrani de dessaladores contaminants i inservibles, està batent tots els rècords de sectarisme i irresponsabilitat, ara fa servir el incendi de Doñana contra el PP i la enxampen en una gran mentida

El seu és de rècord. La presidenta del PSOE porta menys de deu dies en el càrrec i ja ha protagonitzat dues polèmiques. La primera a compte del canvi de posició del partit respecte al Tractat de Lliure Comerç entre la UE i el Canadà, el CETA. Ja que Narbona, amb el seu ecosocialisme, va tenir molt a veure en el batzegada de Pedro Sánchez.

La segona s'ha produït aquest diumenge, i avui dimarts segueix tan viva com el foc a Doñana, precisament el detonant de la controvèrsia.

Narbona va ser ministra de Medi Ambient a la primera legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero, de 2004 a 2008. Però pel que es veu això no li ha impedit parlar a la lleugera i establir una relació causa efecte entre l'incendi i una requalificació posterior del terreny. Per culpa del PP, és clar.

Va voler Narbona treure profit polític amb una falsedat i va sortir escaldada. Perquè, com li van recordar diversos tuiters, el Parc Nacional de Doñana està protegit per la Llei de Parcs Nacionals i la Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat.

Quin gran carrera porta la nova presidenta del PSOE, i això que està nouvinguda. Amb l'agreujant que va ser ministra de Medi Ambient, així que no hauria de parlar a la lleugera.

L'alcalde de Blanes posa en un compromís el PSC

Lupiáñez: 'A Catalunya es viu d'una altra manera. Igual passa a Dinamarca que fa a, jo què sé, a l'Magrib '

A Miguel Iceta li ha sortit li ha sortit un problema en la seva decisió de no donar suport al referèndum projectat per Puigdemont per a l'1 d'octubre. A l'entrevista de Miguel Lupiáñez, alcalde de Blanes (Girona), membre del PSC, que ha expressat la seva contrarietat a la decisió del seu partit contra el referèndum i que s'ha mostrat a favor de celebrar-ho en la seva població en contra de l'ordenat per la seva partit. Lupiañez és un dels alcaldes socials que han desafiat el líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, amb la consulta independentista.

"Quin mal fa dipositar un vot en urna? Cap", ha assegurat l'alcalde de la localitat gerundese en una entrevista a Onda Cero. Lupiañez ha afirmat que com a alcalde es tracta d ' "un referèndum il·legal" i l'actuació "ha de ser contundent", però ha advertit que aquesta contundència ha de tenir un límit, ja que "no es tracta d'un delicte sinó d'una falta administrativa" .

En la seva argumentació per defensar la consulta independentista prevista per a l'1 d'octubre, Lupiáñez ha assegurat que "les prioritats dels catalans són altres". "La societat es mou per principis d'avançar, de construcció, d'esforç ... Es viu i es mesura d'una altra manera (...) Aquí tenim nivell de vida", ha assegurat.

"La resta d'Espanya no ha de pensar perquè afecta a com volen gestionar els catalans, els afecta a ells", ha insistit per a posteriori comparar que "a Catalunya es viu d'una altra manera, passa igual amb Dinamarca davant del Magrib, com Espanya és diferent a Catalunya ". Ha assegurat que no busca comparar Catalunya amb Dinamarca i Espanya amb el Magrib i ha recordat que el va néixer a l'Alpujarra (Granada) i que als vuit anys va emigrar amb els seus pares.

El PSC no està disposat a que la pressió dels independentistes condicioni l'actuació dels seus càrrecs electes. Sobretot fora de Barcelona, ​​on en ocasions regidors i alcaldes tenen dificultats per mantenir el missatge. Els socialistes han enviat als seus càrrecs un argumentari, i el secretari d'Organització insisteix: "No col·laborarem en coses que estiguin fora de la llei".

"Hi ha un tema que precedeix a tot això que és deixar que la gent s'expressi democràticament", ha afirmat per a continuació assegurar que ell a nivell personal està "a favor" de "qualsevol acte democràtic amb el qual la gent es pugui manifestar" . Pregunta, per tant, si està a favor de la consulta, Lupiáñez ha estat molt clar: "Sí".

Miguel Lupiáñez és lliure de dir la seva, pot tenir les idees que vulgui, que per això Espanya és un país democràtic i respectuós amb la llibertat de pensament i d'expressió. La clau serà que no es cedeixin instal·lacions municipals per a la celebració de la consulta il·legal. Però si l'alcalde de Blanes acaba cedint a les pressions secessionistes i col·labora en l'organització del 'referèndum', Miquel Iceta tindria un problema.

Cal esperar que s'acosti la data de l'1 d'octubre. Però l'executiva d'Iceta es juga la seva credibilitat. Qualsevol alcalde que col·labori materialment i estigui disposat a cedir instal·lacions municipals, es celebri o no al final el referèndum, hauria de ser expulsat del PSC, si volen que ens creguem que no són còmplices dels secessionistes.

Per a l'alcalde de Blanes el referèndum "és una presa de contacte, un saber què opina la gent (...) Cal afrontar-lo i després d'això a una altra cosa".

New York Times opina sobre el tema català

The New York Times ha publicat un article donant suport a la celebració del referèndum a Catalunya. La solució de 'New York Times' per a Catalunya: permetre el referèndum i que es voti "no". D'aquí a un contundent editorial del rotatiu nord-americà proposa a l'Estat donar millor tracte econòmic a Catalunya i negociar amb els polítics catalans una "solució política" i mostra la ignorància de qui escriu aquesta editorial de la situació i lleis espanyoles, que no pot comparar-se als casos del Quebec i Escòcia.

Després d'una descripció sobre l'estat de Catalunya que no s'até a la realitat actual on es posa l'accent en una falta de llibertats que no és real i la indigència econòmiques de la Generalitat sense entrar en les causes que l'estan generant, el diari nord-americà The New York Times ha emplaçat a Espanya a "negociar de bona fe" amb Catalunya per aconseguir "una solució política". Finalment el diari es mostra favorable a la celebració d'un referèndum, però no de la independència.

El text, titulat El desafiament de Catalunya a Espanya, analitza la situació després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, anunciés que hi haurà un referèndum l'1 d'octubre. L'actitud feia els líders de la independència catalana, assenyala l'article, "probablement només ha incrementat l'entusiasme d'una mesura amb un suport qüestionable".

El text segueix posant en antecedents al lector americà i fa memòria de l'anterior consulta del 9 de novembre de 2014, de les conseqüències jurídiques que va tenir per seu impulsor, Artur Mas, però també subratlla que "menys de la meitat va participar" al 9N i acaba afirmant que "molts catalans veuen clars avantatges en seguir sent part d'Espanya", com ara "la pertinença a la Unió Europea".

L'editorial també recorda com va gestionar el Govern de Mariano Rajoy la situació el 2014, quan Artur Mas va ser condemnat per organitzar la consulta sobiranista. Una cosa que només va servir per "galvanitzar els separatistes catalans". I no obstant això, insisteix, gran part de la població segueix veient els avantatges de romandre a Espanya i, per tant, a la Unió Europea.

Imatge de l'editorial del 'New York Times' sobre Catalunya i el referèndum (LVD)

"Espanya podria suprimir els impulsos secessionistes amb més èxit si ordenés la seva pròpia casa". The New York Times també al·ludeix a la situació política del Parlament nacional i a una moció de censura que no va tirar endavant, però que va tornar a deixar patent la divisió política. Però no va fer esment a la votació realitzada aquesta mateixa setmana al Parlament a una proposició de celebrar aquest referèndum, s'oposa en un 72% dels diputats.

Parlen de "interpretació restrictiva judicial de la Constitució". El NYT necessita que algú els expliqui la legislació espanyola i refuti la propaganda dels separatistes ja que desconeixen que la Constitució per reformar això té un procediment clar que estableix l'article 168. En el cas que el Congrés autoritzés el referèndum, cosa que han intentat els nacionalistes fa dos dies, la pregunta hauria extendierse a tot el territori nacional. Quan el NYT demana que el govern autoritzi no sap que està demanant que es cometi un delicte a Espanya i ho hauria de saber.

El text d'aquest editorial de NYT té tot l'aspecte de ser un altre article pagat per la Generalitat a la premsa estrangera, per tal de donar una aparença de submissió i aconseguir el suport internacional com ja ha passat altres vegades, amb escàs resultat internacional, fins ara. El que fa pensar aquesta qüestió és la seva falta de suport editorial als recent i fracassats referèndums per la mateixa qüestió, proposats a Texas o Califòrnia.

Sanitat Catalana - Llistes d'espera, per finançar el Procés

Imatge d'un quiròfan d'un hospital

Catalunya era la regió amb la millor sanitat d'Espanya. Metges de tot el país venien a formar-costat dels Barraquer, Clarós, Dexeus i Corachan, per després fundar en els seus llocs d'origen prestigioses clíniques. Pacients de tot Espanya peregrinaven a Barcelona a la recerca de curació per als seus problemes de salut. Fins al Rei Joan Carles es operava a Barcelona perquè a Madrid no trobava el que necessitava.

Després de quaranta anys d'autonomia la sanitat a Catalunya s'ha convertit en una de les regions on el patir alguna malaltia esdevé al molt perillós, per les retallades efectuades des de la Generalitat que des de diversos flancs estan rebentant les costures del sistema sanitari. Primer va ser la crisi que va obligar a tancar plantes senceres d'hospitals, al costat del subministrament de productes de farmàcia que va arribar a acumular un deute molt important de tal manera que l'Estat Espanyol ha d'acudir periòdicament per atendre el deute farmacèutica.

Les llistes d'espera per operar-se en un hospital català van sumar 11.000 persones més l'any passat, un augment del 5,1% respecte a l'any anterior. Les dades del Servei Català de Salut (CatSalut) per a l'exercici anterior revelen que 164.828 pacients esperaven a una intervenció quirúrgica en el territori.

Les majors demores es van produir a les operacions per obesitat mòrbida, amb una espera mitjana de 539 dies; la cirurgia de raquis, amb 403 dies; les de mama, amb 359 dies; la cirurgia reparadora i de pell, amb 257 dies i les reparacions articulars, amb 252 dies.

L'augment de la llista d'espera quirúrgica global a Catalunya incompleix el pla de xoc de la Conselleria de Salut, que a principis de 2016 es va comprometre a reduir la xifra un 10%.

El temps d'espera per ser operat en el Sistema Nacional de Salut (SNS) s'ha disparat fins als 115 dies des de juny a desembre de 2016, xifra que l'any anterior se situava en 89 dies, i el nombre de pacients ha ascendit fins als 614.101 (549.424 el 2015). Són les últimes dades publicades pel Ministeri de Sanitat, que recull la situació de l'assistència sanitària en les diferents comunitats autònomes i per especialitats mèdiques a 31 de desembre del 2016.

Canàries és la comunitat, amb 182 dies, que lidera la llista de més temps d'espera per a una intervenció quirúrgica, seguida de Catalunya (173 dies), Castella-la Manxa (162) i Extremadura (134). Per contra, el menor temps d'espera per operar-se el tenen els ciutadans de Melilla (33), Ceuta (37), la Rioja (49) i País Basc (50).

Catalunya té la major taxa de pacients en espera quirúrgica (esperant una operació) per cada 1.000 habitants: 22,09. La següent és Extremadura amb 21,75. A Madrid és 9,4 ia Andalusia 7,94. Així trobem que 157.701 catalans estan pendents d'una operació a Catalunya, la xifra més alta de tot Espanya. La següent regió és Andalusia amb 64.125 persones, -60% que a Catalunya.

La carta que no arriba i les dificultats per finançar el "proces"

Junqueras i Puigdemont, en la reunió de l'executiu autonòmic d'aquesta setmana

El vicepresident econòmic de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha assegurat que veu a Catalunya preparada per deixar el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i tornar a finançar-se als mercats. Una cosa que no ocorrerà, si pretenen seguir endavant amb el referèndum. ABC ha informat que "La gran banca estrangera rebutja invertir en una hipotètica Catalunya independent. Goldman Sachs, JP Morgan i Morgan Stanley responen amb un rotund 'no' a Junqueras, que va viatjar a Londres a la recerca de finançament per a la república il·legal".

El Tresor espanyol es finança a un cost del 0,74%, en nivells històricament baixos. Si Catalunya sortís als mercats hauria de recórrer als fons asiàtics on li exigirien un retorn mínim 9-10%. És el que a Londres li van informar a Junqueras els grans bancs d'inversió com Goldman Sachs, JP Morgan o Morgan Stanley, als quals el conseller va acudir per explorar les vies de finançament d'una hipotètica república catalana independent.

Això li haurien dit a Londres al vicepresident català quan va plantejar que Catalunya estava preparada per deixar el FLA i tornar a finançar-se als mercats. Ho explica l'ínclit Salvador Sostres, que deixa anar de passada que Junqueras "no és gran economista, ni tan sols un economista homologable, i que per això té a fantasiejar amb els seus comptes de la lletera". La crònica afegeix que també banquers de segona fila de Nova York van advertir d'una cosa és la idíl·lica teoria i una altra, l'aventura.

Els esmentats bancs -en defensa dels més obvis interessos dels seus clients- no estarien disposats a invertir en una Catalunya que se separés d'Espanya sense un pacte amb l'Estat, per la inestabilitat de la qual sempre fugen els inversors. D'aquesta manera, a la improbable república catalana "només li quedaria recórrer als mercats asiàtics, que si estiguessin disposats a finançar-la seria a canvi d'uns interessos insostenibles del 9-10%« com a mínim "

L'editorial de 'Abc' ho resumeix així. Títol: "Una Catalonia aïllada i asfixiada". Subtítol: "El fracàs de Junqueras en intentar captar inversió de la banca internacional per sostenir una hipotètica república catalana suposa un altre fiasco exterior del separatisme". Rematada del text: "Puigdemont ha promès finançar els sentiments i emocions, però és una mentida com qualsevol altra perquè la banca d'inversió tancarà la porta a qualsevol conducta subversiva, sediciosa i inútil".

Mobilitzacions estratègiques

El parany dialèctica que fa servir Junqueras quan va a entrevistar-se, sobretot a Nova York, amb alguns bancs d'inversió de segona fila i els presenta les xifres d'una Catalunya idíl·lica -com si la independència fos un mer tràmit i separada fora a gaudir automàticament de tots els avantatges de la seva ex pertinença a Espanya i sense cap dels seus inconvenients- aquests li responen que en aquestes condicions potser Catalunya seria una inversió interessant. Però, a continuació, li demanen que no faci públic la trobada ni el finançament, perquè una cosa és que vulguin quedar bé amb el seu interlocutor i concedir-li en la ficció el que han de negar-li a la realitat, i l'altra és que vulguin exposar-se a semblar poc seriosos amb els seus clients donant suport aventures que no van a part cap.

Junqueras no és un gran economista, ni tan sols un economista homologable, i per això tendeix a fantasiejar amb els seus comptes de la lletera. En canvi és un bon professor d'Història de l'Economia i fins a un gran professor d'aquesta matèria. I per això, sense necessitat que Goldman Sachs es ho digui, sap que l'escenari d'unilateralitat, inestabilitat i perillositat en el que diuen que planegen proclamar la república catalana, en conflicte obert amb Espanya, és el contrari del que els inversors seriosos busquen i carnassa per a fons d'inversió usurers, acostumats a fer negoci amb la debilitat dels altres.

Tant l'anunciat referèndum per al proper primer d'octubre com el rumor que circula aquests dies per Barcelona, ​​en el sentit que Junqueras té tancat el finançament de la futura república, respon a l'estratègia de tensió dels independentistes, que plantejaran el desafiament per forçar una situació victimista que Espanya aparegui, als ulls dels catalans indecisos i de la resta del món, com el «Estat opressor» que va denunciar Pep Guardiola en el seu famós manifest.

Tant Carles Puigdemont com Junqueras saben que els serà impossible celebrar un referèndum que els serveixi per reclamar la intervenció de la comunitat internacional a favor de la seva causa; però especulen amb que gràcies a un «error» de l'Estat o una mobilització de carrer sostinguda en el temps -o totes dues coses, en el millor dels casos- Catalunya i Espanya arriben al col·lapse i l'Estat no li quedi més remei que negociar, forçat per la Unió Europea i els seus interessos comercials i empresarials a Barcelona.

La carta que no arriba

Mentre Junqueras intenta sense èxit convèncer els inversors de segona fila d'una situació idíl·lica, la carta de sol·licitud de Puigdemont a Ana Pastor per la seva famosa compareixença davant el Congrés dels Diputats pel que sembla s'ha extraviat, i això que s'ha enviat per dos vegades, segons diu Puigdemont, en primer lloc es va remetre per correu electrònic i va tornar a repetir-se el l'enviament per correu ordinari, en vista de les dificultats existents, el portaveu ha suggerit que tornin a remetre-de nou, a la tercera potser serà la vençuda.

En l'etern joc de ficció i provocació de l'independentisme català només un incendi descontrolat del Govern podria significar una sortida airosa o una font de legitimitat. La contundència, com la bondat, no té cap mèrit sense intel·ligència, i la Generalitat no cessarà en el seu intent de crear aquest estat emocional de les coses en què la visceralitat s'imposi a la raó i en el caos dels colpistes semblin els colpejats i els esvalotadors minoritaris la immensa majoria de pau i ordre que «només volem votar».

Un PSOE, ni si, ni no, amb comandament a distància

El Tractat de Comerç de la Unió Europea amb Canadà que porta set anys negociant, ha posat en evidència les contradiccions dins del PSOE, siguin aquests parlamentaris, barons o el mateix secretari general del partit que ha portat al fet que es modifiqui en 48 hores la votació que tindrà lloc el dimarts de tal manera que ha posat en perill un acord que podrà beneficiar 300 milions de persones, impulsar el comerç i en alliberar traves i aranzels. En aquest termini el PSOE ha passat del si al no i han decidit finalment l'abstenció.

En el primer moment el PSOE havia pres la decisió de donar suport a la signatura de l'acord però ahir Pedro Sánchez. ordenar el vot en contra a la UE dels diputats socialistes ja que al Congrés votaran en contra d'aquest tractat. Finalment sembla que es van a abstindre.

El gir en la posició dels socialistes espanyols sobre el CETA, sigles en anglès del Tractat de Comerç de la Unió Europea amb Canadà, ha obligat a que Pierre Moscovici de visita a Madrid a convocar una reunió uregente amb Pedro Sánchez. Abans de la cita, el comissari europeu va tenir diverses trobades informatius, en els quals va reconèixer que anava a tractar de persuadir Sánchez que aquest tractat amb el Canadà ha de ser aprovat. A la cadena SER ha recomanat que el PSOE representi una "esquerra creïble i europea". "Em vaig a reunir amb Sánchez, no intentaré convèncer però sí explicar-li que estic a favor de CETA. Moscovici li ha dit a Pedro Sánchez:" Ser d'esquerres no és estar contra la globalització ".

Després de la seva trobada amb Sánchez, el comissari europeu Pierre Moscovici també socialista, va deixar clar el seu disgust davant la negativa dels socialistes espanyols a recolzar el pacte comercial entre la UE i el Canadà i els altres dirigents socialistes s'han esquinçat les vestidures davant d'una postura consensuada amb la Comunitat Europea en el seu conjunt, de manera que no s'entendria que aquest assumpte fos vetat per un PSOE cada vegada més proper a les postures radicals de Podem.

"En 1.600 pàgines del Tractat només hi ha quatre sobre els nostres drets mediambientals. Tenim diferències en la manera de resolució de les disputes, en el desequilibri en la protecció dels drets laborals enfront dels inversors i en l'absència de penalitzacions en la violació al Tractat ", ha dit Sánchez a Moscovici.

Aquest incident ha reflectit amb claredat les diferències entre diversos membres del PSOE que el nou Secretari General, ja que quan s'ha ordenat l'oposició al tractat han proliferat tota mena d'opinions de dirigents regionals a favor de la integració com Ximo Puig el veto anava a perjudicar les exportacions valencianes de calçat i íhortofrutículas en contra del criteri dels mes fidels seguidors de Sánchez el fet que Pedro Sánchez hagués dimitit amb diputat li impedeix defensar qualsevol qüestió al Congrés, havent atorgat a la portaveu Margarita Robles tal tasca, el que fa presumir molts incidents mes com el que ha passat.

El "miserable" ministre d'Interior, segons Rufián

Gabriel Rufián avui al Congrés

El diputat d'ERC, Gabriel Rufián, durant la sessió de control al Congrés, ha demanat la dimissió del ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, a qui ha qualificat de "miserable", per limitar, va dir, la convocatòria de places de Mossos d'esquadra a Catalunya i negar-se a assistir a juntes de seguretat. Rufián li ha recomanat que es retiri a "muntar festes per a la duquessa d'Alba i a casar a personatges com Fran Rivera".

"Vetar la convocatòria de 500 nous mossos d'esquadra, vetar convocatòries de juntes de seguretat i vetar, en definitiva, tot el que té a veure amb Catalunya en l'àmbit de seguretat, en un nivell 4 d'alerta terrorista, simplement perquè a vostès no els agrada com voten els catalans, és de ser un miserable i un irresponsable ", ha dit.

Zoido, ha explicat que "estic en negociacions amb el conseller Jordi Jané per poder arribar a un acord en l'ordre del dia i fixar-la, però no es pot fer d'una manera unilateral. El dia 3 no puc assistir a la Junta perquè tinc una reunió amb tres ministres de l'Interior de països limítrofs. Però posem-nos d'acord en un ordre del dia i vam celebrar la Junta de Seguretat ".

Es pretén amb això l'entrada a les bases de dades per part dels mossos a les bases de dades centrals del Centre d'Intel·ligència i el crim organitzat en un moment molt delicat quan s'estan plantejant tota mena de desafiaments secessionistes contra l'Estat Espanyol, per part de la Generalitat. Així mateix han convocat 500 noves places dels Mossos d'Esquadra, estant congeladala plantilla dels membres de seguretat.

El Ministeri d'Hisenda ha enviat un requeriment a la Generalitat advertint que només pot oferir 50 noves places en els Mossos d'Esquadra, atenent a la taxa de reposició.

"Exigeixo que se'ns deixi convocar aquestes 500 noves places. Per raons de seguretat, no podem deixar de fer aquesta convocatòria", ha recalcat Jané, després de participar en un minut de silenci al Palau de la Generalitat en memòria de les víctimes de l'atemptat d'Hipercor.

Jordi Jané conseller d'Interior

Fonts dels Mossos d'Esquadra han assenyalat que "és realment sospitós que de cop i volta, quan les eleccions estan pròximes, en un mes i mig es creuen la meitat de les places que s'han creat en tota la història del Cos". Aquests arguments són rebutjats per fonts oficials consultades per aquest setmanari. "" Hem tingut un creixement exponencial en els últims anys i necessitem personal en determinats serveis, com els jurídics o els laboratoris. Cal no oblidar que, l'any 2003, els Mossos d'Esquadra tenien 8.000 membres i actualment la plantilla arriba als 15.000 ".

Des de la plantilla dels Mossos d'Esquadra es destaca que "el que es fa és col·locar a alguna gent que interessa donant-li un altre rang". Però des de la cúpula d'Interior s'afirma que "no es creen places 'a mida', sinó que es cobreixen places de les que hi ha necessitat". Sigui com sigui, a pocs mesos de les eleccions, el tema ha creat una polèmica interna que enfronta el personal de l'Administració amb la cúpula d'Interior.

Ara Madrid. - Codi ètic de posar i treure

Ara Madrid esborra el codi ètic de la seva web que obliga a dimitir als seus regidors en cas de ser imputats. La decisió del jutge de citar a declarar com a imputats a Carlos Sánchez Mato i Celia Mayer.

En el text s'estableix la «renúncia o cessament de forma immediata de tots els càrrecs, davant la imputació per la judicatura de delictes relacionats amb corrupció, prevaricació i tràfic d'influències, entre d'altres

La jutge Ana Varela els ha imputat per tres presumptes delictes de malversació de cabals públics, prevaricació i delicte societari, després dels dos regidors d'Ara Madrid i l'exconsellera delegada de Madrid Destinació decidissin denunciar davant el Fiscalia el conveni signat entre l'Ajuntament i el Mutua Madrid Open. Acusacions que, segons el codi ètic del partit que dirigeix ​​Manuela Carmena (signat per tots els integrants del grup), obliga a prendre responsabilitats polítiques als afectats.

En l'apartat 1.4 s'estableix la «renúncia o cessament de forma immediata de tots els càrrecs, davant la imputació per la judicatura de delictes relacionats amb corrupció, prevaricació amb ànim de lucre, tràfic d'influències, enriquiment injust amb recursos públics o privats, suborn , malversació i apropiació de fons públics, bé sigui per interès propi o per afavorir a terceres persones. Així com també en casos d'acusació judicial per delictes de racisme, xenofòbia, violència de gènere, homofòbia o altres delictes contra els drets humans o els drets de les persones treballadores ».

Malgrat que ara Madrid -la marca municipal de podem- es va presentar a les eleccions municipals de 2015 amb un codi ètic d'obligat compliment per part dels seus càrrecs públics, els successius escàndols que han esquitxat diversos dels seus membres han provocat que aquest text ja ni tan sols estigui allotjat a la seva pàgina web oficial. On abans allotjat un document amb tots i cada un dels punts, ara es pot llegir un missatge que diu «no es van trobar resultats».

En aquest sentit, el portaveu del PP a l'Ajuntament de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, ha recordat aquest mateix matí que el codi ètic de Ara Madrid, que no està «disponible» a la seva pàgina web, de manera que, al seu opinió, és un «incunable», demana el cessament o renúncia immediata dels càrrecs públics davant d'una situació així. «¿Van a complir ells el codi ètic? Ho va a complir l'alcaldessa? ¿Van a dimitir voluntàriament o els va a haver de parar? Però el codi ètic és claríssim », ha afegit el portaveu del PP.

Aquest era el text del paràgraf esborrat

Hisenda investiga un frau milionari a Aigües de Girona amb Puigdemont com a alcalde

Carles Puigdemont a l'Ajuntament de Girona. EFE

L'Agència Tributària acusa l'Ajuntament de permetre el robatori de "centenars de milers d'euros" anuales.La Agència Tributària investiga el saqueig de l'aigua a l'Ajuntament de Girona en l'època de Carles Puigdemont com a alcalde. L'empresa que gestiona l'aigua tant a Girona com en altres dos ajuntaments hauria detret prop d'un milió d'euros anuals. Aquesta operativa, amb incalculables irregulars, va començar fa quinze anys amb els antecessors de l'actual president de la Generalitat i aquest ho va perpetuar.

Aquestes són les conclusions a què arriba Hisenda en un informe incorporat al sumari del cas 3%, que investiga el finançament il·legal de Convergència, i al qual ha tingut accés EL ESPANYOL. El document reflecteix com el "tripijoc" per facturar cada any vuit milions d'euros públics i falsejar els comptes d'una empresa mixta participada per l'Ajuntament, Agissa, es va perpetuar en l'època en la qual l'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, exercia com a alcalde.

L'informe, datat el 23 de març d'aquest any, analitza la facturació de la societat mixta Agissa, participada tant per una empresa privada (Girona SA, controlada per l'empresari Narcís Piferrer) com per tres ajuntaments (Girona, Salt i Sarrià de Ter ). L'empresa va néixer el 1992 per assumir el subministrament d'aigua dels tres municipis catalans i segons els tècnics d'Hisenda, des de llavors, ha falsejat els seus comptes per afavorir a l'empresa privada i perjudicar, amb coneixement dels propis ajuntaments, als seus habitants.

Per a la Delegació Especial de Catalunya de l'Agència Tributària, aquests fets revesteixen indicis delictius i serien responsables els membres dels òrgans de govern dels ajuntaments, a més de l'empresa Agissa i Girona SA.

El saqueig ara investigat començar el 1998, quan en el conveni que recollia la forma de repartir els fons obtinguts entre Agissa i els ajuntaments es va substituir l'expressió "els beneficis generats es distribuiran" per "el marge brut de negoci es distribuirà". El canvi en la frase significa bàsicament que els diners que es reparteixen els socis es multiplica de forma exponencial, independentment de les despeses que tingui l'empresa.

7 MILIONS DE DEUTES

Els ingressos que rebia Agissa per gestionar l'aigua dels ciutadans d'aquestes localitats es repartia com a dividends entre Girona SA i els tres ajuntaments. El problema és que es repartien dividends abans de descomptar als ingressos les despeses derivades de la gestió. Per tant, Agissa va anar acumulant deutes, que van arribar als 7 milions d'euros, quan podria haver arribat a tenir en beneficis 10 milions d'euros, si hagués actuat correctament.

La realitat era que "es repartien tots els ingressos". Van arribar a desemborsar fins als "pírrics 10.000 euros que ha percebut Agissa pels fons que té a les empobrides comptes bancaris". Però el desfalc anava més enllà. Aquest repartiment de dividends se'ls facturaven i així pagaven menys impostos. En una paraula, Hisenda conclou que la conseqüència d'aquesta mecànica ha estat la "descapitalització" de l'entitat.

"És totalment incongruent des del punt de vista econòmic", expliquen els experts d'Hisenda, en una mesura que va ser perpetuada en 2013, amb Puigdemont ja com a alcalde (2011-2016). "Hi ha diferents i variats indicis que, no només per descomptat en l'any 1998 quan es van introduir les modificacions al Conveni de 1992, sinó al llarg de tots aquests anys, els responsables dels ajuntaments no només haurien deixat d'exercir les seves funcions de control procedents sobre les actuacions de Girona SA i Agissa, sinó que tindrien coneixement d'aquestes actuacions en cada moment ", sostenen els tècnics en un informe que ha de ser ara analitzat per la Fiscalia Anticorrupció i pel jutge del Vendrell (Tarragona), Josep Bosch.

L'anàlisi dels tècnics detalla com els responsables de Agissa carregaven l'empresa de despeses (en gran part girats per la mateixa Girona SA) per llançar al final d'any uns beneficis de 100.000 euros tot i tenir una facturació de més de vuit milions. Xifres que no quadren per a Hisenda, en detectar que el principal soci de la societat, Girona SA, amb una facturació de 1,5 milions a l'any, llançava mig milió d'euros de benefici.

"Més si tenim en compte que els resultats reals són molt superiors, doncs Girona SA està comptabilitzant com a despeses unes partides per centenars de milers d'euros que no són tals despeses, sinó que corresponen a despeses particulars", expliquen els funcionaris del fisc, a referència a joieries, rellotges, restaurants de luxe, centenars d'ampolles de vi, multitud d'entrades per al festival de Cap Roig, pernils pota negra, despeses sobre les quals "Girona SA es nega a aportar la documentació relativa".

 MAJOR PREU, PITJOR QUALITAT PER ALS CIUTADANS

Una anàlisi més profunda de la comptabilitat ha llançat una reguera de "incomptables irregularitats" en els números de Agissa, encaminats a amagar el benefici real de la societat i el repartiment de diners que en en ella es feia, amb més de mig milió d'euros per a Girona SA i entre 200.000 i 300.000 euros per als ajuntaments. La societat mixta registrava com a despeses fins als dividends que es repartien els seus socis.

Una cosa -a ulls d'Hisenda- completament irregular i que es va mantenir com una operativitat normal fins a 2013, amb Puigdemont com a alcalde i quan aquestes pràctiques van començar a aparèixer en premsa. "Si Agissa hagués comptabilitzat les operacions realitzades sense incórrer en greus anomalies substancials en la seva comptabilitat, hauria reflectit en els llibres comptables un benefici per import de més d'un milió d'euros i que estava pagant a Girona SA gairebé mig milió d'euros", explica l'informe del fisc.

Els inspectors d'Hisenda assenyalen la responsabilitat ineludible de l'ajuntament controlat per Puigdemont, que hauria pogut plantejar "una baixada de les tarifes de l'aigua" i no obstant això, va participar durant anys la "detracció de centenars de milers d'euros". L'anàlisi dels funcionaris fiscals conclou que el desviament de fons ha generat un clar detriment en el servei per al consumidor final, tot i que els ajuntaments han aconseguit importants quantitats de fons en els últims anys.

Van canviar LA MECÀNICA IRREGULAR

L'exhaustiu informe realitzat pels perits explica que quan el 2013 va començar a sortir a la llum les suposades irregularitats en la gestió de l'aigua de Girona, es va eliminar "de cop" el conveni irregular mantingut des de 1998 per afavorir-se dels diners públics. No obstant això, en comptes de cessar en aquestes irregularitats que es va fer va ser modificar-les.

Així, els ajuntaments van duplicar el cànon que han de rebre per l'aigua i alhora van reduir les inversions a la meitat, en un pla fins al 2010. "De manera que el consumidor final del servei d'aigua durant aquests anys pagarà més però aquests fons no van a determinar una millora de la qualitat de les instal·lacions i del servei, sinó que aquests fons van a anar a parar a Girona SA ", expliquen els tècnics d'Hisenda.

"I ni els consells d'administració de les dues societats, ni els responsables dels ajuntaments semblen tenir cap interès a verificar a fons totes aquestes qüestions", conclou l'informe.

Masclisme, el del teu churri, mona

Irene montero en la moció de censura

La moció de censura va servir per donar a conèixer una nova i ¿prometedora? oradora al Congrés. Després d'un discurs de dues hores i mitja d'Irene Montero el contingut va ser exclusivament dedicat a recitar i repetir fins a la nàusea els casos de corrupció del Partit Popular, obviant els propis i de l'esquerra en general, sazonándolo amb acusacions de masclisme a tots i cadascun dels integrants del Partit Popular. La qüestió és que Montero i el seu partit donen lliçons contra el masclisme. Mentrestant, Tania l'antecessora escoltava teu discurs darrere de la columna on Pau la té postergada.

Montero és la primera dona que presenta una moció de censura. Els que destacaven això com una gran fita, van celebrar altres primeres vegades d'una dona quan no era d'un partit afí al seu? Ho dubto. Per aquest motiu, en aquests lares, no conciti el mateix entusiasme, francament cap, que una dona de centre o de dretes sigui la primera ministra de la democràcia, o la primera presidenta del Senat o del Congrés, o la primera presidenta de una comunitat autònoma. La ideologia, abans de res. En dues hores i mitja només va concitar dues idees, corrupció i masclisme. Ana Oramás si va fer el retrat demolidor de la seva churri en només sis minuts.

Podien haver invertit els papers, i haver anat Esglésies de teloner i ella d'estrella. Si vas donant lliçons contra el masclisme, això hagués estat predicar amb l'exemple. Una cosa antic, ho sé. Però també és antic i pesat que el masclisme sempre sigui el que fan els altres. El aliè.

La intervenció de Montero, en què teòricament s'exposava la justificació de la moció de censura, ha rebut elogis. Jo mentre escoltava el discurs de Montero per la ràdio em vaig desesperar: quina desordre !, quina falta de lligam !, quina repetitiu !. Dues hores i mitja per repetir a crits el mateix. Hi ha qui s'ha atrevit a dir que estàvem davant d'una nova Clara Camoamor, no per la seva defensa de la dona sinó pels atacs constants generalitzats i gratuïts als homes. Però era un discurs amb doble lectura, ella potser només es referia a 1 ... es referia al seu churri.

Rafael Hernando va donar amb la tecla i va aconseguir treure-li el verí que porta a sobre a dir el que va dir sobre la 'cridanera' Montero i el "mascle alfa" Iglesias és una de tantes veritats; ni hi ha ofensa ni hi ha res a objectar, Només començar, per les seves expressions i la seva actitud sobrada dialècticament, es veia que tombaria l'adversari. No només ho ha tombat sinó que l'ha destrossat: a ell i al seu ploranera amistançada. Tampoc va fer comentaris de mal gust; el que passa és que 'Podem' no encaixa; no ho fa en les formes ni en les aspiracions ni en els objectius de l'esdevenir d'Espanya.

PSOE - Aprofundint en la desintegració

Pedro Sánchez amb la plana major del seu "nou" partit

El PSOE assumeix la proposta de Sánchez d'una Espanya plurinacional, o sigui torna al d ' "una nació de nacions" de Zapatero amb un altre nom, amb la finalitat que s'imposin els criteris del PSC, intentant aprofitar el moment que viu ara Catalunya ara que tot just els queden militants en aquesta regió ara ja acomodats en el nacionalisme o el comunisme ..

La fórmula triada per l'organització sanchista per colar-nos una suposada preocupació per Espanya que es manifesta en ajudar els seus enemics és intel·lectualment grossera, com correspon a un grup polític compost per mediocritats que, de no ser a la política, alguns des del bressol, estarien com Sánchez quan va deixar el seu escó: buscant feina.

La "plurinacionalitat" d'Espanya, una de les propostes més controvertides impulsades per Pedro Sánchez via esmena, ha estat aprovada aquest dissabte a la comissió política del congrés del PSOE. El secretari general advoca per una reforma constitucional federal, en què es manté que la sobirania "resideix en el conjunt del poble espanyol" però "s'ha de perfeccionar el reconeixement del caràcter plurinacional de l'Estat apuntat a l'article 2 de la Constitució". El text inicial presentat pel secretari general ha estat modificat i inclou una referència a la lleialtat institucional i interterritorial com a premissa del federalisme.

La iniciativa, que va tenir escassa resistència, manté que la sobirania "resideix en el conjunt del poble espanyol" però afegeix que "s'ha de perfeccionar el reconeixement del caràcter plurinacional de l'Estat" Al llarg del procés de primàries Sánchez va insistir, en diverses ocasions, que "Espanya és una nació de nacions amb una única sobirania, però ha de reconèixer a través del perfeccionament de la Constitució el caràcter plurinacional d'aquest país".

Un dels principals defensors de la proposta, Miquel Iceta, es felicitava a Twitter perquè el PSOE havia "fet un pas més en la seva proposta de reforma constitucional federal". Ja a l'arribar al Congrés, el líder del PSC manifestava: "La idea de nació té a veure amb el sentiment, hem de trobar una manera de que els diversos sentiments nacionals que hi ha a Espanya es troben recollits en la Constitució, trobarem la fórmula més adequada per fer-ho ".

En la mateixa línia es manifestava, en declaracions als mitjans, la diputada per Barcelona Meritxell Batet: "Tant des del PSC, com és clar des del PSOE, hem defensat sense fissures la sobirania popular de tot el poble espanyol, això també es reafirma en aquest congrés. Això no és incompatible amb el reconeixement de diverses identitats ".

Prèviament a aquesta resolució no hi hauria més remei que fer-los aquestes preguntes a Pere Sánchez i els socialistes que van aprovar aquesta resolució, ... ¿que territoris té característiques de nació? ... ¿quantes "nacions" van a compondre aquesta "realitat plurinacional" ? ... ¿les 17 comunitats autònomes? ... ¿Catalunya, Euskadi i la resta d'Espanya? ... ¿València i Balears passaran a formar part de la nació catalana? ... ¿Navarra serà Euskadi? ... ¿i Andalusia? .... ¿Perquè si Pedro Sánchez ho té tan clar no ho explica? ¿Que vol ser el PSOE de gran? ... ¿No serà que tot aquest embolic aquesta a costa del que interessi en un moment donat i l'atzar que puguin fer els de Podem?

Que s'aclareixin.

Pujol Corporation 63 - Els Pujol s'enriquien també amb els sous dels funcionaris

Jordi Pujol Ferrusola surt de l'Audiència Nacional, el febrer passat. el Pais

El testimoni explica a la policia que alts càrrecs de la Generalitat es repartien "propines" en efectiu amb el rendiment de les nòmines d'empleats públics.

Un exdirectiu de banca ha declarat a la policia, a petició del jutge, que la família Pujol es va enriquir, entre els anys 80 i 90, gràcies als sous dels funcionaris de la Generalitat. El testimoni va treballar al banc Natwest Mark (posteriorment absorbit per Banc Sabadell), que en aquesta època gestionava les nòmines dels empleats públics d'empreses del Govern català; entre altres, l'Institut Català del Sòl (Incasòl) i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). El banc donava al Govern català "un percentatge", en efectiu, dels rendiments obtinguts gràcies a aquestes nòmines. Els pagaments servien, sempre segons la seva versió, per pagar "aguinaldos" a alts càrrecs de l'administració autonòmica i, també, a la família Pujol.

En la seva declaració davant la Policia, ordenada pel titular del jutjat central d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, José de la Mata, el testimoni afirma que "molts dels capitals" acumulats durant el mandat de l'expresident Jordi Pujol per la seva família " vénen, entre d'altres ingressos, de manera que recaptaven a través de la banca "en aquests moviments.

Diversos organismes públics, va sostenir l'exdirectiu bancari, posaven en mans de Natwest Mark seves nòmines. En lloc de lliurar-los regularment a la Seguretat Social o a Hisenda, ha detallat, les empreses i institucions "les mantenien en l'entitat durant un llarg període de temps".

L'OPERATIVA PER ACONSEGUIR INGRESSOS 'EXTRA'

Quantitats retingudes. Les empreses públiques pagaven els salaris als seus empleats públics, però esperaven a realitzar els pagaments a Hisenda i Seguretat Social vinculats a les nòmines.

Capital en moviment. Els diners que quedava retingut en Natwest era mobilitzat per obtenir rendibilitats en els mercats de capitals.

Repartiment. Directius d'empreses públiques reclamaven el pagament en efectiu d'aquests interessos, malgrat les reticències dels directius. Segons l'exdirectiu bancari s'utilitzaven per pagar aguinaldos a alts càrrecs de la Generalitat.

La banca invertia aquests ingressos en diferents productes que donaven un rendiment. D'aquests beneficis, ha afegit davant la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), l'entitat pagava "al voltant d'un 3%" als organismes públics. Aquests percentatges, que anomena "saldos ociosos" en la seva declaració, es pagaven en efectiu. El testimoni involucra diversos excàrrecs públics de l'època de Pujol.

El 1987, un exgerent de l'Incasòl li va demanar que li pagués els saldos en efectiu. Després de consultar, el testimoni va accedir a això. L'alt càrrec, va precisar, va signar "a contracor" un rebut expedit per Natwest Mark. A preguntes dels policies, el testimoni es va mostrar escèptic sobre la possibilitat que aquest document, a causa del temps transcorregut, segueixi existint. També realitzava aquesta mateixa operativa FGC a través del seu exdirector financer. El 2012, els que van ser màxims responsables de l'empresa pública van ser condemnats per repartir entre directius de l'empresa pública 2,7 milions d'euros d'un pla de pensions contractat de forma il·legal.

El testimoni va conèixer el destí dels diners en efectiu gràcies a una extresorera de l'Incasòl, que li va explicar, afegeix davant la policia, que amb una part dels diners "es pagaven bufandes, que són com aguinaldos als alts càrrecs afins a la ideologia imperant en aquell moment ". Una altra part es portava a "maletes" al carrer Ganduxer de Barcelona, ​​on va mantenir despatx Jordi Pujol Ferrusola, fill gran de l'expresident. Fonts pròximes a la defensa, però, matisen que per aquests anys el primogènit no tenia despatx allà.

Després del seu pas per la banca, el testimoni va entrar a treballar en una promotora participada per l'Ajuntament de Barcelona. En una de les reunions de treball a què havia d'acudir, va escoltar presumptament a un responsable d'una altra empresa promotora (Habitatge Entorn) que "havia de pagar un 5% a Jordi Pujol Ferrusola perquè la Generalitat li comprés un local comercial". Fonts pròximes al primogènit neguen qualsevol classe de cobrament. El fill gran de Jordi Pujol està imputat, al costat de la majoria de membres de la família, per blanqueig de capitals i frau fiscal. L'Audiència Nacional investiga no només l'origen de la fortuna oculta per la família a Andorra, sinó també els negocis milionaris del fill gran amb empreses adjudicatàries de la Generalitat.